A fonetica d'o catalán presenta caracters propios que individualizan bien esta luenga en relación a las vecinas. A fonetica catalana se diferencia d'a fonetica aragonesa en l'ausencia de diftongación d'as vocals curtas latinas Ŏ y Ĕ.
Fonetica vocalica No diftongación d'as Ĕ y Ŏ curtas tonicas: bé, cent, cel, front, os. A Ŏ curta se conserva como O ubierta, manimenos a ɛ ubierta no deriva d'a Ĕ curta tonica latina.
Casos que en deriva: Debant de l: mel, fel, cel, gel, espelma. Debant de u que deriva de –d, CE, CI y TI latinas: peu, deu, preu, correu, fideu. Debant de rr y r seguitas de consonant no labial: ferro, terra, papaterra, cobert, obert, hivern, merda, govern, quadern, etern, infern, y formas rizotonicas de perdre, encertar, despertar, governar. Debant de grupo romanico -N'R-: divendres, tendre. Debant de u procedent de V latina: lleu, y formas rizotonicas de llevar. Casos que no en deriva y deriva de Ē larga y Ĭ corta. Debant de l: pel, estrel, candela. Debant de r+consonant: verd, julivert, gerra. Debant de grupo románico n’r: cendra. Palabras hereu, dèbil, pesta.
Reducción d'a Ĕ y Ŏ curtas tonicas debant de yod: LECTU > llit ("leito"). MEDIU > meyo > mig (adchetivo "meyo"). FOLIA > fulla ("fuella"). HODIE > HOYE > hui, avui (adverbio temporal "huei").
Caita d'as vocals finals atonas, fueras de –A: FOCUM > foc ("fuego"). FAMINE > fam ("fambre"). SACCUM > sac ("saco"). TEGULA > teula ("tella"). CATHEDRA > cadira ("cadiera" u tamién "cadira" en aragonés)
Fonetica consonantica Caita d'as consonants intervocalicas –C- debant de E y I, y -TY- debant l'accento: VICINUS > veí ("vecín" u "vecín" en aragonés). COQUINA > COCINA > cuina ("cocina"). SATIONE > saó ("sazón"). RATIONE > raó ("razón"). PRETIU-M > preu ("pre").
Palatalización d'a L- inicial latina: LUPU > llop ("lobo" u "lupo" en aragonés). LUMINE > llum ("lumbre" u "luz" en aragonés). LACIU > llaç ("lazo" u "ligallo" en aragonés).
Asimilación d'os grupos –MB- y –ND- en –m- y –n-: PLUMBU > plom ("plumo"). FUNDA > fona ("funda"). MANDARE > manar ("mandar").
Desaparición d'a -n final romanica: CAMINU > camí ("camín"). MANU > mà ("man").
Solución –u d'as consonants o grupos finals –TY-, -C debant de E y I: PRETIU-M > preu ("pre"). VOCE-M > veu. IACE-T > jau ("chace"). DIXI-T > diu ("dice").
Solución -u d'a consonant -D cuan queda en posición final por cayer as vocals finals, feito que tamién se troba tamién en aragonés oriental: Javier Terrado Pablo: Los participos ribagorzanos en -áu, -éu, -íu. Caplletra, 32. HEREDE-M > hereu. NIDU-M > niu ("niedo"). PEDE-M > peu. PRODE > prou (adverbio de cantidad común con l'aragonés). SEDE-M > seu. GRADU-M > grau. CREDE-T > creu ("creye", present d'indicativo d'o verbo creyer). VIDE-T > veu ("veye", present d'indicativo d'o verbo veyer).
Referencias
Bibliografía Artur Quintana i Font: Els parlars del Baix Matarranya, Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, XIV. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona, pp 155–187. 1987. Germán Colón: El español y el catalán, juntos y en contraste. Editorial Ariel, 1989. Pierre Bec: La langue occitane. Presses universitaires de France, 1973. Colection Que sais-je?.
*