Sant Boi de Llobregat ye un conceyu del área metropolitana de Barcelona, na provincia de Barcelona (Cataluña, España). La so población ye de habitantes (INE ).
Xeografía Asitiáu nel delta del Llobregat, llenda con Cornellà de Llobregat, El Prat de Llobregat, Viladecans, Sant Climent de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Santa Coloma de Cervelló y Sant Joan Despí.
Respectu a la redolada natural, el territoriu ye bañáu peles agües del ríu Llobregat y, a pesar d'atopase na llanura conformada pol delta destaca'l monte de San Ramón (293 m) y, sobre manera, Can Cartró (338 m), onde se topa'l puntu más eleváu del conceyu, según la Muntanyeta (72 m), que s'atopa nel mediu de la zona urbana, anque caltién la so vexetación (principalmente de pinos) y un montículo cercanu al ríu, llugar nel que s'atopaba un castiellu dende'l cual los musulmanes controlaron la zona na Edá Media.
Historia Los primeros restos humanos nel territoriu qu'anguaño ocupa la ciudá de San Baudilio daten del sieglu VI e. C., anque nun foi hasta la dómina romana (dende'l sieglu I e. C. hasta'l sieglu V) cuando los territorios convertir nuna zona próspera, pos entós daquella el mar llegaba hasta lo que güei ye San Baudilio, fechu que favoreció'l so desenvolvimientu. D'esta dómina quedáronnos les termes romanes. El samboyano más antiguu del que se conoz el nome ye Iulius Anicetus, quien a finales del sieglu I e. C. fabricaba y comercializaba ánfores con vinu, topaes inclusive en Roma.
El dominiu árabe sobre'l territoriu que güei ye Cataluña estender dende principios del sieglu VIII hasta mediaos del sieglu XII. El dominiu concluyó con reconquistar de Tortosa nel 1149. Mientres esta dómina la ciudá llamábase Alcalá Alcalá (n'árabe, 'castiellu'). La ciudá foi un puntu estratéxicu pa controlar el delta del Llobregat, esto ye, la zona sur de Barcelona. Mientres ciudaes vecines fueron reconquistaes polos cristianos, formando lo que se conoz como Cataluña Vieya, al quedar San Baudilio al sur del Llobregat, permaneció dalgún tiempu más baxu dominiu musulmán. Nel añu 965, la parroquia de Sant Baldiri yá apaecía documentada nel cartulariu de Sant Cugat. A finales del sieglu X, el dominiu árabe al sur del ríu Llobregat concluyera.Hestoria de Sant Boi. Grup l'Oreig, 1985
Dempués de ser reconquistada polos cristianos, la población concentrar en dos nucleos: La Sagrera: na llomba del castiellu y alredor de la ilesia de San Baudilio. Pobla Arlovina: alredor de la c./ Mayor, que foi'l centru de la ciudá hasta'l s.XX d. C.
Yá na Edá Moderna, en San Baudilio empezar a construyir numberoses masíes, tantu nel nucleu urbanu esistente como nel campu, qu'anguaño pasó a ser el barriu de Marianao y el barriu Centro. Tamién nesta dómina instálase unu de los primeros conventos de los monxos capuchinos y constrúyese la nueva ilesia parroquial (1752) d'estilu barrocu con simplicidá neoclásica. Yá a finales del s. XIX la ciudá empecipia un enanche y, poro, la población dexa de concentrase nos dos nucleos urbanos enantes mentaos. En redol a 1875 vivíen alredor de 3.000 persones, y en 1900 San Baudilio yera'l pueblu más pobláu de la contorna (el Baix Llobregat) con más de 5.000 habitantes. Escontra 1935 yeren yá 10.000.
En 1917 construyóse la primer fábrica d'importancia, tamién se fixo'l alcantarelláu y la pavimentación de les cais.
Mientres la Guerra Civil la ciudá, que tuvo en manes republicanes dende'l so entamu hasta casi'l final de la mesma, cuando entraron les tropes nacionales, el nome oficial de la ciudá camudó de Sant Boi de Llobregat a Vilaboi, pos pretendía esaniciase cualquier signu relixosu. Una vegada en territoriu nacional, esti nome oficial foi sustituyíu por Sant Boi de Llobregat, que pasaría oficialmente a ser el de Sant Boi de Llobregat n'idioma catalán, tres la restauración de la democracia.
Mientres el franquismu la ciudá multiplicóse (pasando de 10.000 habitantes en 1935 a 20.000 en 1960 y 65.000 en 1975), sobre manera polos inmigrantes, que proveníen del restu d'España, cuantimás de les zones rurales y del sur, como Andalucía, Estremadura, Aragón, Castiella y Llión o Galicia. Esti gran aumentu de población provocó que nos años 60 construyérense diversos barrios p'acoyer a la inmigración (Ciudá Cooperativa, Camps Blancs y Casablanca), que nos sos principios yeren barrios marxinales y apartaos del nucleu de la población y que a día de güei integráronse na ciudá. Pero non yá creáronse estos barrios, tamién el nucleu creció hasta llegar a estos barrios periféricos, construyendo lo que güei ye'l barriu Centro, Marianao y Vinyets-Molí Vell. Anguaño, San Baudilio dexó de recibir inmigrantes del restu d'España pa pasar a recibir de países como Marruecos, Ecuador, Rumanía o China.
Al respective de la política municipal dende la restauración de la democracia, el Conceyu tuvo gobernáu poles fuercies d'esquierda, esto ye, pol Partíu de los Socialistes de Cataluña, dacuando sofitáu por Iniciativa per Catalunya Verds, Convergència i Unió o Esquerra Republicana de Catalunya.
Topónimu Anque los restos romanos son importantes y atopáronse inscripciones, desconozse'l nome romanu del conceyu y l'atribución que dacuando se propunxo d'identificala cola Subur mentada por Plinio nel so Naturalis Historia escarez de fundamentu.
Na dómina en que tuvo so dominación musulmana (ss. VIII-XII d. C.) yera un puestu fronterizu y esistía una fortificación militar. D'ende'l nome de Alcalá (árabe 'El Castiellu').
El nome modernu de la ciudá provién de la esistencia na población de la Ilesia de San Baudilio, que la so esistencia mentar yá nel s. IX d. C. Esti santu correspuende al mártir francés del s. II d. C. Sanctus Baudellius de Nimes, Baudilio o Baudelio en castellán. Sicasí yá dende antiguu se documenta como Sant Boy o Sent Boy.
D'esta maneraNOTA BIEN IMPORTANTE: nesta seición méntense los documentos a los que se tuvo accesu y nun procede más que de testimonios direutos. Ello significa que dalgún documentu ensin consultar podría variar la imaxe no que respecta al primer momentu d'usu de la forma San Baudilio y de la so estensión.
documentu priváu (una apoca) de 7 de marzu de 1359 en catalán: Sent BoyBRAH 1934 p. 361 documentu del Hospital de Coll de Balaguer de 10 de payares de 1361 en catalán: Sent BoyAntoni Coneyu Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquiteutura dels hospitals catalans: del gòtic al primera renaixement 2002 (tesis doctoral) p. 19 el 4 d'ochobre de 1390 se documenta en catalán l'altu del rei Xuan II en Sant BoyRevista Studi Medievali 1928 p. 260 un documentu del 12 de marzu de 1460 en catalán: Sent BoyPrósperu de Bofarull y Mascaró (ed.) Procesos de les antigües cortes y parllamentos de Cataluña, Aragón y Valencia T. VII 1851 https://books.google.com/books?vid=OCLC01167122&id=nDsLAAAAIAAJ documentu del 8 de xunu de 1461 en catalán: Sent BoyPrósperu de Bofarull y Mascaró Llevantamientu. Guerra de Cataluña en tiempu de don Xuan II. Documentos relativos á aquellos sucesos. T.IV Barcelona 1859, p. 149 documentu de 9 de xineru de 1464 en catalán Sant BoyPrósperu de Bofarull y Mascaró Llevantamientu. Guerra de Cataluña en tiempu de don Xuan II. Documentos relativos á aquellos sucesos T. XXIII 1858 p. 483 documentu d'hospital de 1522 en catalán: Sent BoyAntoni Coneyu Assistència i hospitalitat a l'edat mitjana. L'arquiteutura dels hospitals catalans: del gòtic al primera renaixement 2002 (tesis doctoral) p. 126 en 1635 el cartógrafu holandés Willem Blaeu nel so mapa Catalonia en llatín escribe S. Boy (esti mapa darréu va pasar a integrar parte del atles del famosu cartógrafu Johannes Blaeu.)Reparar que'l mesmu mapa diz Leryda. en 1720 Josef Aparici, cartógrafu oficial del rei Felipe V nun mapa en castellán tamién escribe S. Boy.Josef Aparici Nueva descripción geographica del Principáu de Cataluña (1720, edición ampliada de 1769)
Darréu en catalán atópase atestiguáu de forma consistente como Sant Boy cola ortografía arcaica en cuenta de la moderna Boi.
En castellán vimos que se documenta como S. Boy nun documentu oficial del s. XVIII. En 1849 nun itinerariu d'escursiones escritu pol catalán Tomás Bertran Soler dizse S. Boy magar que esti autor sí usa nomes acastellanaos como "Vilanova i la Geltrú".Itinerariu descriptivu de Cataluña p. 252 nel "Camín de ferradura de Barcelona á Vilanova i la Geltrú y de esta á Tarragona"
Sicasí na segunda metá del XIX atópase yá la forma San Baudilio (basada nel orixe del pueblu) en múltiples ocasiones, como forma oficial ya inclusive escrita por catalanes con total normalidá. En delles ocasiones considerar como forma culta indicándose que la forma BOY ye la qu'usa'l "vulgo".
el nome oficial recoyíu pol Institutu Nacional d'Estadística dende'l so primer censu modernu (1842) ye'l de Sant Boi de Llobregat. en 1849 Pascual Madoz nel tomu XIII (p. 721) de la so obra Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar titula'l conceyu lliteralmente SAM BAUDILIO DE LLOBREGAT vulgo SAN BOY o SEMBOY anque l'orde que sigue nel diccionariu (sigue a San Antonio) suxer que SAM ye una errata per SAN.Reparar qu'equí "vulgo" nun quier dicir 'en catalán', como demuestra la entrada "Lleida: Lleyda en catalán", sinón forma vulgar. nun llibru de 1859 l'archiveru de la Corona d'Aragón, Prósperu de Bofarull y Mascaró, na publicación de los documentos en catalán (onde se llama Sant Boy o Sent Boy) cuando fai comentarios llama al conceyu San Baudilio.Llevantamientu. Guerra de Cataluña en tiempu de don Xuan II. Documentos relativos á aquellos sucesos. T.IV Barcelona 1859, p. 300 en 1889 nel Diccionariu biográficu y bibliográficu d'escritores y artistes catalanes del sieglu XIX (Apuntes y Datos) d'Antonio Elías de Molíns nes referencies biográfiques dizse San Baudilio.Asina na vida de Preses y Puig (p. 385), la vida de Castells y Comes (p. 440) o al mentase la epidemia de cólera nel manicomiu de la ciudá en 1885 (p. 197)
De 1914 tenemos dos testimonios interesantes del propiu conceyu por cuenta de la celebración de la Fiesta del Pedal, una carrera ciclista: d'un llau, un sellu conmemorativo en castellán diz «Fiesta del Pedal» y «Sant Boi de Llobregat»,Sello conmemorativo de la Fiesta del Pedal de 1914 pero nel mesmu actu se documenta qu'en castellán a la ciudá llamar «San Boy» («San Boy a los ciclistes»).
Poco dempués d'empezada la Guerra Civil efeutuóse una reforma de los topónimos catalanes pa esaniciar referencies relixoses o monárquiques, de cuenta que el 28 de xineru de 1937 Sant Boi foi convertíu por decretu en Vilaboi,Decretu del Departamentu de Seguridá Interior, de 28 de xineru de 1937 (DOGC de 28.1.1937, nº 28), Joan Tort LOS CAMBEOS DE NOME DE LOS CONCEYOS MIENTRES LA REVOLUCIÓN Y LA GUERRA CIVIL ESPAÑOLES (1936-1939). EL CASU DE CATALUÑA llegándose a emitir billetes con esti nome.Billete de de 50 Céntimos emitíu pol Ajuntament de Vilaboi (Barcelona), del 19 de mayu de 1937
Tres la so ocupación poles tropes nacionales, el nome oficial de la ciudá volvió a Sant Boi de Llobregat.
Finalmente, tres el final de la dictadura, el conceyu recuperó como denominación oficial el so nome en catalán, anque con una ortografía catalana moderna: Sant Boi de Llobregat.