Valeri o Valeri de Saragossa (segle III-IV) va ser bisbe de Saragossa (), mestre de Sant Vicent Màrtir i confessor de la fe cristiana. Els documents no en diuen gaires coses, consta que va estar present al primer concili espanyol de què hi ha notícia: el d'Elvira, actual Granada (ca.306). Aureli Climent Prudenci afegeix que el seu diaca era Vicenç, mort a València, i que el va acompanyar a la seua captivitat fins a la ciutat del Túria durant la persecució de Dioclecià. Valeri, però, va salvar la vida. La tradició posterior, més novel·lesca, diu que Sant Valeri era quec i li costava parlar, i que Vicenç era qui parlava per ell; això va fer que, en el tribunal valencià, l'atenció principal s'adrecés al fogós Vicent, que va parlar per ambdós i va pagar amb la vida el seu atrevit discurs.
Veneració miniatura|esquerra|Retaule major de la Seu de Saragossa, s. XV miniatura|Predel·la de l'altar major de la Seu de Saragossa; al centre, bust-reliquiari amb el crani del sant miniatura|esquerra|Estàtua al Pilar de Saragossa miniatura|Fresc de Francisco de Goya al Pilar de Saragossa miniatura|esquerra|Retaule del sant a la Seu de Saragossa, s. XVII; al centre, talla del sant miniatura|Arqueta de Sant Valeri a l'antiga catedral de Roda d'Isàvena És el sant patró de la ciutat de Saragossa, en la qual es venera una part de les seues relíquies des del . La seua festa se celebra el dia 29 de gener i és tradicional la degustació de tortells per eixe motiu.
Després de la invasió musulmana, acabat de néixer el Regne d'Aragó, van arribar notícies que s'havien descobert les seues restes al Pirineu. Es va suposar llavors que el bisbe havia sigut exiliat en aquelles terres.Jesús Gonzalo López. Noticias sobre el órgano de la Catedral de Roda de Isábena Una altra versió diu que va morir exiliat en Anet (Eure i Loir), a França. El 1050, unes restes que es va creure que eren les del seu cos venerable varen ser portades a la seu episcopal de Roda d'Isàvena, llavors cap eclesial d'Aragó. A la cripta es conserva una arqueta amb aquestes relíquies; l'arqueta original, anomenada Arqueta de Sant Valeri, amb valuosos esmalts romànics de Llemotges, del , va ser robada l'últim quart del segle XX i només recuperada en part.
Quan les tropes d'Alfons I d'Aragó i de Gastó de Bearn van entrar a Saragossa en 1118, la restauració de la mitra cristiana exigia, quasi, la presència física de les relíquies valerianes. El capítol de Roda va ser generós i va enviar, en successius moments, primer un braç i, més tard, el crani del bisbe confessor (aquest, en 1170, al regnat d'Alfons II d'Aragó). Avui, el crani és a la predel·la de l'altar major de la Seu de Saragossa.
Referències
Categoria:Sants de les Esglésies ortodoxes orientals Categoria:Bisbes de les ciutats d'Hispània Categoria:Bisbes de Saragossa Categoria:Sants de l'anglicanisme Categoria:Sants de l'Església Catòlica Categoria:Sants de l'Església Ortodoxa Categoria:Bisbes del segle IV Categoria:Morts a Barbastre Categoria:Sants hispanoromans Categoria:Sants aragonesos