Burundi (en rundi, Uburundi; en francès i anglès, Burundi) és un estat de l'Àfrica centre-oriental, situat en un altiplà a la regió dels Grans Llacs, a la riba est del llac Tanganyika. Afronta al nord amb Ruanda, a l'oest amb la República Democràtica del Congo i a l'est i al sud amb Tanzània. La seva superfície és un poc inferior a 28.000 km² i té una població d'aproximadament 14.000.000 habitants. De 2019 ençà la capital és Gitega, però la ciutat més poblada és Bujumbura, amb 851.040 habitants. Encara que és un país sense litoral, una part de la frontera occidental confronta amb el llac Tanganyika.
Els pobles Twa, Tutsi i Hutu han ocupat el país d'ençà de la seva formació fa cinc segles. Burundi va ser governat com un regne pel poble tutsi durant més de dos-cents anys. No obstant això, a l'inici del , Alemanya i Bèlgica van ocupar la regió, i Burundi i Ruanda es van convertir en una colònia europea coneguda com a Ruanda-Urundi.
L'antic nom del país era Urundi-Ubrundi-Bruwanda. Urundi és l'abreujament d'"Urundi Ruanda" ("L'altra Ruanda"), tal com les forces colonials belgues solien referir-se al territori. El nom actual del país prové del llenguatge bantú Kirundi.
La inestabilitat política ocorreguda a la regió a causa de diferències entre els tutsis i els hutus, va provocar una guerra civil a mitjan . Actualment, Burundi és governat com una república representativa presidencial demòcrata. El 62% de la població és catòlica, el 8% és musulmana i el percentatge restant és animista o pertany a altres religions cristianes.
Burundi és un dels deu països més pobres del món i té el segon PIB per capita més baix segons el Banc Mundial, després de la República Democràtica del Congo.Eggers, I., Historical Dictionary of Burundi, p. xlix. El PIB de Burundi és baix a causa de les guerres civils, la corrupció, el pobre accés a l'educació i els efectes del VIH/SIDA. Burundi està densament poblat, amb una emigració substancial. El cobalt i el coure són els seus principals recursos naturals, i algunes de les principals exportacions són el sucre i el cafè.
Història
Burundi és un dels pocs països d'Àfrica que, juntament amb la veïna Ruanda amb la qual està molt relacionat, és la continuació directa d'un antic estat africà. Els orígens de Burundi es coneixen només a través d'una barreja de fonts històriques orals i d'arqueologia. Existeixen dues llegendes principals que narren la fundació de Burundi. La més popular explica la història d'un ruandès anomenat Cambarantama, a qui atribueix la fundació de la nació. L'altra versió, més habitual en el Burundi precolonial, deia que Cambarantama provenia de l'estat meridional de Buha. La noció de l'origen ruandès del regne va ser promoguda pels colonitzadors europeus, perquè s'adaptava al seu ideal d'una classe dirigent que provenia del nord-est hamític. La teoria ha continuat fins a esdevenir un dogma semioficial en el modern estat de Burundi. Els historiadors dubten de l'origen hamític dels tutsis, tot i que encara es creu que els seus ancestres van migrar des del nord al que és avui Burundi al .
miniatura|esquerra|La bandera del Regne de Burundi (1962-1966). miniatura|Plaça de la Independència i monument a Bujumbura. La primera prova de l'existència de l'estat de Burundi és del , quan aquest emergeix al peus dels pujols orientals. Durant els següents segles s'expandeix, annexionant petits veïns i arribant a competir amb Ruanda. Va aconseguir la seva major extensió durant el regnat de Ntare Rugama, que va regir la nació entre 1796 i 1850 aproximadament i va veure com el regne doblegava la seva grandària.
El Regne de Burundi es caracteritzava per l'autoritat política, jeràrquica i l'intercanvi econòmic tributari. El rei, conegut com el (U) mwami encapçalava una aristocràcia ((a) baganwa) que posseïa la major part de les terres i exigia un tribut o taxa dels camperols i ramaders locals. A mitjan , aquesta reialesa Tutsi va consolidar la seva autoritat sobre la terra, la producció i la distribució amb el desenvolupament de l'ubugabire, una relació clientelar similar a les característiques de l'Europa del feudalisme, en la qual el poble rebia protecció reial a canvi de tributs.
Encara que els exploradors europeus i els missioners van fer breus incursions a la zona tan aviat com el 1856, no va ser fins al 1899 que Burundi es va convertir en part de l'Àfrica Oriental Alemanya. A diferència de la monarquia ruandesa, que va decidir acceptar els avanços alemanys, el rei de Burundi Mwezi Gisabo es va oposar a tota influència europea, rebutjant portar abillament europeu i resistint l'avanç dels missioners i dels administradors. Els alemanys van utilitzar la força armada amb èxit, tot i que no van poder acabar amb el poder del rei. Finalment, van donar suport al gendre del rei, Maconco, en una revolta contra Gisabo. Gisabo va haver d'acceptar la tutela dels alemanys i els alemanys van ajudar-lo a acabar amb la revolta de Maconco. Els petits regnes que es trobaven al llarg de la riba occidental del llac Victòria van ser annexionats a Burundi.
Antiga colònia alemanya i belga, l'any 1962 va aconseguir la independència i s'hi va restaurar l'antiga monarquia tutsi, sota la figura del rei Mwambutsa IV. S'hi va proclamar la república el 1966. Burundi ha estat des dels anys 60 escenari de diversos cops d'estat i massacres produïdes per la rivalitat entre les dues ètnies principals del país, els hutus i els tutsis, especialment entre 1993 i 1999, en què la violència ètnica entre faccions Hutu i Tutsi a Burundi va produir centenars de milers de refugiats i uns 250.000 morts. Malgrat alguns refugiats han tornat des de països veïns, els enfrontaments interètnics han obligat a altres a fugir. Les tropes de Burundi, per assegurar les seves fronteres, han intervingut en el conflicte de la República Democràtica del Congo.
Govern i Política Encara que l'elit política dels tutsis han governat el país durant segles, després de l'última reforma constitucional del 2005 un hutu, Pierre Nkurunziza, va ser triat com a president. El 13 de maig de 2015 es produeix un intent de cop d'estat liderat pel Major General Godefroid Niyombare, el qual va ser arrestat el 15 de maig.
El novembre de 1995 els presidents de Burundi, Ruanda, Uganda i Zaire (actualment República Democràtica del Congo) van anunciar una iniciativa regional per a una pau negociada a Burundi, afavorida per l'antic president tanzà Julius Nyerere. Al juliol de 1996, l'antic President de Burundi, Pierre Buyoya, va tornar al poder mitjançant un Cop d'estat no sagnant. Es va autoproclamar president d'un govern de transició i fins i tot va suspendre l'Assemblea Nacional, va il·legalitzar els grups d'oposició i va imposar el toc de queda en tot el país.
El cop d'estat va rebre la condemna de tots els països de la regió, que van imposar sancions econòmiques a Burundi, tot esperant un retorn a la normalitat constitucional. Buyoya va accedir el 1996 a legalitzar els partits polítics. No obstant això, les lluites entre l'exèrcit i les milícies hutus van continuar. El juny de 1998, Buyoya va promulgar una constitució de transició i va anunciar la col·laboració entre el govern i l'Assemblea Nacional, encapçalada per l'oposició. Després de la mort de Julius Nyerere a l'octubre de 1999, els líders regionals van nomenar Nelson Mandela com a àrbitre del procés de pau d'Arusha. Amb Mandela, el procés de pau ha reviscut i han tingut lloc importants progressos.
Organització territorial miniatura|Mapa de les províncies de Burundi. Burundi es divideix en 17 províncies,The World Fact Book Consultat el 27/11/2011 129 comunesO.S. Departament of State. June 3, 2011 Bureau of African Affairs Background Note: Burundi Consultat el 27/11/2011 i 2.638 pujols.Kavamahanga, D. Empowerment of people living with HIV/AIDS in Gitega Province, Burundi. International Conference on AIDS 2004. July 15, 2004. NLM Gateway. Retrieved on June 22, 2008. Els governs provincials s'organitzen sota aquests límits. El 2000 la província de Bujumbura va ser dividida en dues províncies, Bujumbura rural i l'Alcaldia de Bujumbura.
Bubanza Bujumbura Mairie Bujumbura Rural Bururi Cankuzo Cibitoke Gitega Karuzi Kayanza Kirundo Makamba Muramvya Muyinga Mwaro Ngozi Rutana Ruyigi
Geografia A més de ser un dels països més petits de l'Àfrica, Burundi manca de litoral i el seu clima és equatorial. Burundi és part de la Falla Albertina, braç occidental de la Gran Vall del Rift, i es troba sobre un altiplà al centre del continent africà. L'altura mitjana de l'altiplà central és de 1.700 m, amb elevacions menors en els voltants, i el pic més alt de la nació és el Heha (2.690 m),O'Mara, Michael. Facts about the World's Nations. Bronx, New York: H.W. Wilson, 1999. p. 150. que jeu al sud-est de Bujumbura. El Nil és un riu important a Burundi.By Ash, Russell. The Top 10 of Everything. New York, New York: Sterling Publishing Company, Incorporated, 2006. El llac Victòria és també una important reserva d'aigua, que serveix com a entroncament pel riu Kagera.Klohn, Wulf and Mihailo Andjelic. Lake Victoria: A Case in International Cooperation. Food and Agriculture Organization of the United Nations. Retrieved on July 20, 2008.Budge, I. A. Wallace, The Egyptian Suen: Its History and Monuments. Filadèlfia (Pennsilvània): J.P. Lippincott Company, 1907. p. 352. Un altre llac de rellevància és el llac Tanganyika, situat a gran part del sud-oest del país.Jessup, John I., An Encyclopedic Dictionary of Conflict and Conflict Resolution, 1945–1996, p. 97.
Les terres de Burundi s'utilitzen de forma predominant per a la pràctica de l'agricultura i el pasturatge. Els assentaments rurals han donat com a resultat problemes ambientals tals com la desforestació, l'erosió i la destrucció de l'hàbitat.Bermingham, Eldredge, Christopher W. Dick, and Craig Moritz. Tropical Rainforests: Past, Present, and Future. Chicago, Illinois: University of Chicago Press, 2005. p. 146. La desforestació del país es va dur a terme gairebé completament a causa de la superpoblació humana, amb només 600 km² restants i una pèrdua anual de prop del 9%.Worldwide Deforestation Rates Food and Agriculture Organization of the O.N.: The State of the World's Forests 2003. Published on Mongabay.com. Retrieved on June 29, 2008. Burundi posseeix dos parcs nacionals, el Parc Nacional Kibira cap al nord-oest (una petita regió de selves tropicals adjacent al Parc Nacional Nyungwe a Ruanda), i el Parc Nacional Rurubu al nord-est (s'estén al llarg del riu Rurubu, també conegut com a Ruvubu o Ruvuvu). Tots dos van ser fundats el 1982 per conservar la vida silvestre.East, Rob. African Antelope Database 1998. Gland, Switzerland: International Union for Conservation of Nature, 1999. p. 74.
Ecologia El Fons Mundial per la Natura (WWF) divideix Burundi en tres ecoregions: La sabana arbrada de miombo del Zambeze central cobreix la major part del país, excepte les muntanyes de l'oest, ocupades per la selva de muntanya de la falla Albertina; i l'extrem nord-est, que correspon al mosaic de selva i sabana de la conca del llac Victòria.
Geografia Situat a sobre d'un altiplà al cor de l'Àfrica, Burundi frueix d'un clima equatorial temperat per l'altitud (1.700 metres de mitjana al centre del país, més baix a la perifèria). El Mont Heha, al sud-est de Bujumbura, fa 2.670 metres. Una franja de terra al llarg del riu Ruzizi, al nord del llac Tanganyika, és l'única zona on l'altitud no supera els 1.000 metres. Aquesta regió forma part de la vall del Rift.
Llengües Les llengües oficials o nacionals són el rundi i el francès. A Burundi hi ha un total de tres llengües:Llengües de Burundi llistades pel SIL Francès: 2.200 persones tenen el francès com a llengua materna a Burundi.