El carro de guerra és una mena de carro que es fa servir en batalles. Els carros de guerra es van utilitzar a Mesopotàmia al voltant del 3000 aC i a la Xina el segon mil·lenni abans de Crist. Servien com arma principal de combat per molts pobles de l'antiguitat, com els assiris, babilonis, egipcis, indis, grecs, romans.Diferents tipus de carros antics. Mos de cavall implicant un cavall muntat del 4000 aC.
Les curses de carros van ser populars a Constantinoble fins al .
Durant la Primera Guerra Mundial, just abans de la introducció dels carros blindats, les motos amb sidecars equipats amb metralladores tenien el mateix paper que el carro antic de guerra. Es pot assenyalar també la tatxanka russa, bàsicament un carro de cavalls armat amb metralladores, que de fet era una versió lleugera de l'artilleria a cavall, utilitzada durant més d'un segle en els camps de batalla europeus. En la guerra moderna, el paper tàctic dels carros antics s'ha reprès, salvant les distàncies i en certa manera, pel carro de combat i els tancs. miniatura|upright=1.5|Mapa històric aproximat de l'expansió de l'ús del carro de guerra, (2000-500 aC). Manca indicar la presència de carros a la regió libio-cirenaica contemporània amb Egipte. Primers carros Els primers carros de guerra, de l'edat de bronze i l'edat de ferro, eren ràpids, lleugers, oberts, habitualment amb dues rodes i a vegades quatre, tirats per dos o més parelles de cavalls, mentre els ocupants es protegien amb escuts. L'invent crucial que va permetre la construcció de carros lleugers tirats per cavalls per al seu ús en combat va ser la roda amb radis i llanda prop de l'any 2000 aC. Els carros de guerra més antics provenen de la cultura d'Andrónovo i estan datats en el 2020 aC. La primera referència gràfica directa al carro de guerra és al regnat d'Amosis el tercer quart del segle XVI aC, el seu ús va arribar al zenit cap a batalla de Cadeix, datada el 1274 aC.Lorna Oakes, Pyramids, Temples & Tombs of Ancient Egypt: An Illustrated Atlas of the Land of the Pharaohs, Hermes House: 2003. p.142
Els cavalls de les primeres èpoques no podien suportar el pes d'un home durant el combat; els primers cavalls, descendents d'animals salvatges capturats, eren escanyolits, lleugers i estrets. Però en un carro, el cavall, a més de poder combinar la seva força amb la d'altres, no havia de suportar cap pes a la gropa. (Cal considerar que en la majoria dels carros de guerra documentats, al costat dels carros hi ha guerrers a cavall. El filòsof Aristòtil esmenta que els genets foren primers que els carros).Genets egipcis_1. Genets egipcis_2 Carro falçat, armat de falçs.Pàg. 19: Carros i genets.
Els carros de guerra eren en aquella època molt eficaços sobre un camp de batalla pla i espaiós, i van decidir el resultat de les guerres durant gairebé set segles.
A mesura que es van millorar les races de cavalls en captivitat, fent-los més grans i forts, els carros de guerra van deixar pas a la cavalleria. Les raons no eren només pràctiques, sinó també econòmiques: la cavalleria podia emprar-se de forma efectiva en terrenys més accidentats i, a més, era més barata en estalviar-se el cost del carro. Els carros de guerra tenien dos usos tàctics bàsics: com a plataformes d'armes mòbils, transportant un arquer o un llançador de javelines; i per a desbandar unitats d'infanteria mitjançant càrregues.
Primers vehicles de rodes a Sumèria miniatura|Relleu dels primers carros en el Estendard d'Ur, cap al 2500 aC La primera representació de vehicles emprats per a la guerra es troba en l'Estendard d'Ur, a la Mesopotàmia meridional, cap al 2500 aC. Els vehicles representats corresponen, més aviat, a carros de transport o carretes, encara de doble eix i arrossegats per bous, ases domesticats o per onagres. Encara que de vegades portaven llancers a més de l'auriga, aquests pesants carros primitius coberts amb pells caldria considerar-los vehicles de transport o de parada (per exemple, durant les processons fúnebres dels reis) més que vehicles de batalla.
Els sumeris usaven també un carro més lleuger, de dues rodes i estirat per quatre ases, si bé encara amb rodes massisses de fusta. La roda de radis no va aparèixer a Mesopotàmia fins a la meitat del II mil·lenni aC. Elena Efimovna Kuzʹmina i J. P. Mallory, The origin of the Indo-Iranians, V.3, p.256
Indoiranians Proto-indoiranians miniatura|L'àrea en el qual es van trobar carros amb radis dins de la cultura Sintashta-Petrovka està indicada en porpra. Els primers carros completament desenvolupats dels que es tingui coneixement procedeixen dels enterraments de carros dels jaciments de la Cultura Sintashta, corresponents a la Cultura d'Andrónovo, en les actuals Rússia i Kazakhstan, durant el primer quart del II mil·lenni aC. Aquesta cultura va derivar, almenys parcialment, de la més primerenca cultura Yamna, i construïa assentaments fortament fortificats, es dedicava a la metal·lúrgia del bronze a una escala sense precedents fins al moment i practicava complexos rituals funeraris que recorden als rituals aris coneguts a través del Rigveda. Els carros funeraris de Sintashta-Petrovka tenien rodes radiades.
Durant els segles posteriors, la cultura d'Andrónovo es va estendre per les estepes, des dels Urals fins a la serralada de Tian Shan, corresponent-se probablement amb les primeres cultures Indio-Iranianes, que més tard s'expandirien cap a l'Iran i l'Índia en el transcurs del segon mil·lenni adC.
Els carros apareixen en forma destacada dins de la mitologia Indi-Iraniana. També són importants en les mitologies hindú i persa, on la majoria dels déus pertanyents als seus panteons són representats muntats en un carro. La paraula en sànscrit per a carro és 'ratha', derivada del plural '*ret-h- ' protoindoeuropeu *rot-o- (roda), que va donar origen al terme llatí rota. Els termes equivalents a roda en les llengües germàniques, llengües celtes i llengües bàltiques també provenen del sànscrit.
Índia Existeixen algunes representacions de carros entre els petroglifs a la pedra gres de la serralada del Vindhya. Hi ha dues representacions de carros en Morhana Pahar, districte de Mirzapur. Una mostra un tir de dos cavalls, i és visible el cap d'un únic tripulant. L'altre carro és tirat per quatre cavalls, té sis rodes radiades, i mostra a un conductor en un gran carro en forma de caixa. Aquest carro és atacat per una figura amb maça i escut que s'interposa en la seva trajectòria, i una altra figura armada amb un arc que amenaça el seu flanc dret. S'ha suggerit que els dibuixos relaten una història procedent segurament dels primers segles abans de Crist, en algun lloc en l'àrea de la gran plana entre el Ganges i el Yamuna, territori ocupat en aquell període per algunes tribus caçadores del Neolític.Sparreboom 1985:87 Les pintures serien per tant un testimoni de la topada d'aquestes tribus amb la tecnologia estrangera, comparables a les pintures rupestres dels aborígens australians en la Terra d'Arnhem representant occidentals. Els carros gravats amb gran realisme a les estupes de Sanchi daten aproximadament del .
Tradicionalment s'ha atribuït la invenció del carro falçat a Ajatashatru, rei de Magadha, cap al 475 aC. El carro falçat era un carro de guerra equipat amb una o més falçs esmolades a ambdós costats de l'eix o fusell que s'estenien de forma horitzontal fins a gairebé un metre de distància del carro. La funció d'aquests carros era la de carregar contra formacions enemigues, obligant als seus integrants a dispersar-se sota pena de sofrir terribles ferides. Pel que sembla Ajatashatru va usar carros falçats contra els licchavi en aquella època. Tanmateix, estudis posteriors defensen el desenvolupament de carros falçats per part dels perses com a resposta a la necessitat d'enfrontar-se a les formacions fortament cuirassades de la infanteria pesant grega, entre els anys 467 aC i 458 aC"On the origin of the Scythed chariots", Alexander K. Nefiodkin, zeitschrift für alte geschichte: revue d'histoire ancienne, ISSN 0018-2311, vol. 53, Núm. 3, 2004, pàg. 369-378
Edat de Ferro a Mesopotàmia miniatura|Senaquerib, rei d'Assíria. Relleu del seu palau de Nínive. Probablement a partir dels hitites i de Mitanni, el carro es difon per tota Mesopotàmia i el Regne d'Elam en el I mil·lenni aC. Els assiris i els babilonis en van fer un gran ús, encara que l'utilitat militar va anar minvant, ja que el seu apogeu l'havia assolit en l'edat del bronze final. El carro era en aquella època un símbol del poder militar i el vehicle dels reis i els caps militars que inspeccionaven el camp de batalla.
Pèrsia L'Imperi Persa va conquerir l'Imperi Elamita cap a la meitat del I mil·lenni aC, i pot haver estat els primers a enganxar quatre cavalls als seus carros, en lloc de dos. També van utilitzar carros falçats, un tipus de carro els eixos del qual es prolongaven lateralment en forma de fulles afilades. Cir el Jove va emprar un gran nombre d'aquesta classe de carros.
Heròdot esmenta que els libis i la satrapia del riu Indo van subministrar cavalleria i carros a l'exèrcit de Xerxes I. Tanmateix, la millor mobilitat i eficàcia de la cavalleria comparada amb el carro de guerra i la derrota de Darios III en la batalla de Gaugamela l'any 331 aC, on l'exèrcit d'Alexandre el Gran simplement va obrir la línia de formació per deixar passar els carros perses i atacar-los des del darrere, van marcar el final d'una era per a aquests vehicles.
miniatura|esquerra|Darios III al seu carro en la Batalla d'Issos. A l'esquerra s'aprecia a Alexandre Magne. Mosaic de la Casa del Faune a Pompeia, exposada en el Museu Arqueològic de Nàpols
Creixent fèrtil i Anatòlia Alguns estudiosos mantenen que el carro de guerra va néixer a la zona del creixent fèrtil i Anatòlia als començaments del segon mil·lenni adC.
Hitites miniatura|Carro de combat hitita. L'artista egipci va representar l'eix en la posició que ocupava als carros egipcis. En els hitites s'ubicava més endavant. El regne de Mitanni sembla que va ser el responsable de la introducció del cavall de tir i del carro de guerra en l'edat del bronze a l'Orient Mitjà. El testimoni més antic del carro de guerra és el text d'Anitta, text hitita del segle XVIII aC, que esmenta 40 tirs de cavalls en el setge de Salatiwara (40 Í-IM-DÌ 'ANŠE.KUR.RAI.A).Salatiwara va ser una ciutat de l'Edat del Bronze, situada a Anatòlia assetjada per Anitta amb 1.400 infants i 40 carros de guerra. Ja que només s'esmenta als cavalls i no als carros explícitament, la presència d'aquests és considerada qüestionable. La primera notícia certa de carros en l'Imperi Hitita data del segle XVII aC (Hattusil I). Es conserva un text hitita sobre l'entrenament de cavalls, atribuït a Kikkuli de Mitanni en el . Peter Raulwing, The Kikkuli Text (CHT 284) (2005) A. Gardeisen, Les équidés dans le monde méditerranéen antique, Lattes, p. 61-75.
Els hitites van ser hàbils aurigues. Van desenvolupar un nou disseny, amb rodes més lleugeres, amb quatre radis en lloc de vuit, i capaç de transportar tres guerrers en comptes de dos. La prosperitat hitita depenia en gran manera del control de les rutes comercials i dels recursos naturals, especialment els metalls. A mesura que els hitites van estendre el seu domini per Mesopotàmia, van sorgir conflictes amb els seus veïns assiris, hurrites i egipcis. Durant el regnat de Shubiluliuma I, els hitites van conquerir Kadesh i potser tota Assíria. La batalla de Cadeix el 1274 aC sembla haver estat la més gran batalla amb carros mai vista, en la qual van prendre part cinc mil carros de guerra, 3.700 d'ells en l'exèrcit del rei hitita Muwatallis II, dels quals només 500 eren hitites, la resta eren dels contingents dels divuit estats aliats.
Egipte miniatura|Ramsés II combatent al seu carro durant la batalla de Qadesh. El carro, junt amb el cavall, va ser introduït en Egipte durant el domini dels hicsos en el segle XVI aC