miniatura|Brúixola Els punts cardinals són un sistema de referència cartesià per a representar l'orientació en un mapa.
Hom anomena punts cardinals les quatre direccions o punts principals de la brúixola que al seu torn se subdivideixen mitjançant bisectrius, generant quatre punts més. L'esquema obtingut es coneix com a Rosa dels vents, usada en navegació des de temps ancestrals. Aquesta cobreix les 8, 16 o 32 direccions esquematitzades del moviment en dues dimensions.
Segons algunes opinions, el terme «cardinal» prové del llatí «cardinalis». Amb el mateix significat de principal o essencial.
Al llarg de la història, les distintes cultures han assignat distints valors i símbols a cada direcció.
Orientació L'acció i efecte d'orientar-se, determinar l'orientació d'un edifici o d'una persona, es pot efectuar de diverses maneres.
Quatre punts Cardinal significa principal, fonamental, superior. Segons això els «punts cardinals» són els principals.
Nord (dalt), Sud (baix), Oest (esquerra o occident) i Est (dreta o orient) amb quatre angles de noranta graus:
Nord (N) Sud (S) Est (E) Oest (O)
Vuit punts Rosa dels vents amb vuit angles de 45 graus. En sentit de les agulles del rellotge els punts són: Nord (N) Nord-est (NE) Est (E) Sud-est (SE) Sud (S) Sud-oest (SO) Oest (O) Nord-oest (NO) Els vuit vents principals de l'antiga Grècia foren representats a la Torre dels vents.
Onofre Pou, a l'obra Thesaurus puerilis, va indicar els noms de setze vents en llatí.
Setze punts miniatura|Rosa dels vents de setze punts
Rosa dels vents amb setze angles de 22,5 graus. En sentit horari els punts són: Nord (N) Nord-nord-est (NNE) Nord-est (NE) Est-nord-est (ENE) Est (E) Est-sud-est (ESE) Sud-est (SE) Sud-sud-est (SSE) Sud (S) Sud-sud-oest (SSO) Sud-oest (SO) Oest-sud-oest (OSO) Oest (O) Oest-nord-oest (ONO) Nord-oest (NO) Nord-nord-oest (NNO)
Origen germànic dels noms miniatura|Rosa dels vents romana de dotze punts. Durant el període migratori, els noms germànics de les direccions cardinals van entrar a les llengües romàniques, on van substituir els noms llatins borealis (o septentrionalis) per nord, australis (o meridionalis) amb sud, occidentalis amb oest i orientalis per est. És possible que algunes persones del nord utilitzessin els noms germànics per a les direccions intermèdies. Per tant, l'orientació medieval escandinava hauria implicat una rotació de 45 graus de les direccions cardinals.per exemple, Weibull, Lauritz. De gamle nordbornas väderstrecksbegrepp. Scandia 1/1928; Ekblom, R. Alfred the Great as Geographer. Studia Neophilologica 14/1941-2; Ekblom, R. Den forntida nordiska orientering och Wulfstans resa till Truso. Förnvännen. 33/1938; Sköld, Tryggve. Isländska väderstreck. Scripta Islandica. Isländska sällskapets årsbok 16/1965.
nord (protogermànic *norþ-) del protoindoeuropeu * nórto-s 'submergit' de l'arrel * ner- 'esquerra, a sota, a l'esquerra del sol naixent' d'on ve el nom grec antic Nereu.entrada 765-66 del Indogermanisches etymologisches Wörterbuch
est (*aus-t-) de la paraula per aurora. La forma protoindoeuropea és * austo-s de l'arrel * aues - 'brillar (vermell)'.entrada 86-7 del Indogermanisches etymologisches Wörterbuch Vegeu Ēostre.
sud (*sunþ-), derivat del protoindoeuropeu * sú-n-to-s de l'arrel * seu - 'bullir, bullir'.entrada 914-15 del Indogermanisches etymologisches Wörterbuch Similar amb aquesta arrel és la paraula Sol, per tant la regió del Sol.
oest (*west-t-) d'una paraula per a vespre. La forma protoindoeuropea és * uestos de l'arrel *ues- 'brillar (vermell)',entrada 1173 del Indogermanisches etymologisches Wörterbuch ella mateixa una forma de * aues -. Similars amb l'arrel són les paraules llatines vesper i vesta i el grec antic Hèstia, Hèsper i Hespèrides.
Més enllà de la geografia Les direccions cardinals o punts cardinals de vegades es poden estendre per incloure la posició vertical (elevació, altitud, profunditat): nord i sud, est i oest, amunt i avall; o matemàticament les sis direccions dels eixos x, y i z en coordenades cartesianes tridimensionals. Els mapes topogràfics inclouen l'elevació, normalment mitjançant corbes de nivell. Alternativament, l'angle d'elevació es pot combinar amb la direcció cardinal (o, de manera més general, l'angle azimut arbitrari) per formar un sistema de coordenades esfèriques local.
En astronomia En astronomia, els punts cardinals d'un cos astronòmic tal com es veu al cel són quatre punts definits per les direccions cap a les quals es troben els pols celestes en relació amb el centre del disc de l'objecte al cel. Una línia (un gran cercle a l'esfera celeste) des del centre del disc fins al pol nord celeste tallarà la vora del cos (el limb) al punt nord. Aleshores, el punt nord serà el punt de l'extremitat més proper al pol nord celeste. De la mateixa manera, una línia des del centre fins al pol celeste sud definirà el punt sud per la seva intersecció amb el limbe. Els punts en angle recte amb els punts nord i sud són els punts est i oest. Anant al disc en el sentit de les agulles del rellotge des del punt nord, es troba per ordre el punt oest, el punt sud i després el punt est. Això és oposat a l'ordre d'un mapa terrestre perquè es mira cap amunt en lloc de cap avall.
De la mateixa manera, quan es descriu la ubicació d'un objecte astronòmic en relació amb un altre, nord significa més a prop del pol celeste nord, est significa en una ascensió recta més alta, sud significa més a prop del pol celeste sud i oest. significa en una ascensió dreta inferior. Si un està mirant dues estrelles que es troben per sota de l'estrella polar, per exemple, la que està a l'est serà realment més a l'esquerra.
Variacions culturals En moltes regions del món, els vents predominants canvien de direcció estacionalment i, en conseqüència, moltes cultures associen vents específics amb noms amb direccions cardinals i intercardinals. Per exemple, la cultura grega clàssica va caracteritzar aquests vents com Anemoi.
A l'Europa premoderna, de manera més general, entre vuit i 32 punts de la brúixola (direccions cardinals i intercardinals) rebien noms. Aquests sovint corresponien als vents direccionals de la mar Mediterrània (per exemple, el sud-est estava vinculat al Xaloc, un vent del Sàhara).
Els colors particulars s'associen en algunes tradicions amb els punts cardinals. Aquests són típicament colors naturals de la percepció humana més que colors primaris òptics.
Moltes cultures, especialment a Àsia, inclouen el centre com a cinquè punt cardinal.
Nord d'Euràsia Nord d'Euràsia N E S W C Font Eslaus —Ukrainian Soviet Encyclopedic dictionary, Kiev, 1987. Xina Ainus Pobles turquesos Calmucs —Krupp, E. C: "Beyond the Blue Horizon: Myths and Legends of the Sun, Moon, Stars, and Planets", page 371. Oxford University Press, 1992 Tibet Les cultures d'Àsia central, d'Europa de l'Est i del nord-est asiàtic sovint tenen tradicions que associen els colors amb quatre o cinc punts cardinals.
Els sistemes amb cinc punts cardinals (quatre direccions i el centre) inclouen els de la Xina premoderna, així com les cultures tradicionals turca, tibetana i ainu. En la tradició xinesa, el sistema de cinc punts cardinals està relacionat amb I Ching, el Wu Xing i els cinc planetes a simple vista. En l'astrologia tradicional xinesa, el cinturó zodiacal es divideix en els quatre grups de constel·lacions corresponents a les direccions.
Cada direcció s'identifica sovint amb un color i (almenys a la Xina) amb una criatura mitològica d'aquest color. Els termes geogràfics o ètnics poden contenir el nom del color en lloc del nom de la direcció corresponent.
Exemples Est: Verd (青"qīng" correspon tant al verd com al blau); primavera; Fusta
Tsingtao: "Green Island", una ciutat a la costa est de la Xina
Ucraïna Verda
Sud: Vermell; Estiu; Foc
Riu Roig: al sud de la Xina
Rutènia vermella
Jueus vermells: un grup semimitològic de jueus
Croàcia vermella
Mar Roja
Oest: Blanc; tardor; Metall
Ovella Blanca turcomana
Akdeniz, que significa 'Mar Blanc': Mar Mediterrani en turc
Bàltics, paraules bàltiques que contenen la tija balt- ("blanc")
Belarús, que significa "Rússia Blanca"
Rússia blanca
Sèrbia Blanca
Croàcia Blanca
Nord: Negre; Hivern; Aigua
Heilongjiang: província del "riu Drac Negre" al nord-est de la Xina, també riu Amur
Kara-Khitan Khanate: "Kitans negres" originaris del nord de la Xina
Karadeniz, que literalment significa 'Mar Negre': Mar Negre en turc
hongaresos negres
Rutènia negra
Centre: groc; Terra
Huangshan: "Muntanya groga" al centre de la Xina
Huang He: "Riu Groc" al centre de la Xina
Horda d'Or: "Exèrcit central" dels mongols Món àrab Els països on s'utilitza l'àrab es refereixen a les direccions cardinals com Ash Shamal (N), Al Gharb (O), Ash Sharq (E) i Al Janoob (S). A més, Al Wusta s'utilitza per al centre. Tots cinc s'utilitzen per a noms de subdivisions geogràfiques (wilayahs, estats, regions, governorats, províncies, districtes o fins i tot pobles), i alguns són l'origen d'alguns topònims del sud ibèric (com l'Algarve, Portugal i La Axarquía, Espanya).
Nadius americans A Mesoamèrica i Amèrica del Nord, una sèrie de cosmologies indígenes tradicionals inclouen quatre direccions cardinals i un centre. Alguns també poden incloure a dalt i a sota com a direccions i, per tant, se centren en una cosmologia de set direccions. Entre l'ètnia hopi del sud-oest dels Estats Units, les quatre direccions cardinals anomenades no són nord, sud, est i oest, sinó que són les quatre direccions associades als llocs de la sortida i la posta del sol als solsticis d'hivern i d'estiu. Cada direcció pot estar associada a un color, que pot variar molt entre les nacions, però que sol ser un dels colors bàsics que es troben a la natura i pigments naturals, com el negre, el vermell, el blanc i el groc, amb aspectes ocasionals de blau, verd, o altres tonalitats. Hi pot haver una gran varietat en el simbolisme del color, fins i tot entre cultures properes geogràficament.
Índia Deu deïtats hindús, conegudes com els Lokapala, han estat reconegudes a les escriptures clàssiques índies, simbolitzant les quatre direccions cardinals i quatre intercardinals amb les direccions addicionals de Zenit i Nadir. Cadascuna de les deu direccions té el seu propi nom en sànscrit.
Austràlia indígena Alguns indígenes australians tenen direccions cardinals profundament arrelades a la seva cultura. Per exemple, el poble Warlpiri té una filosofia cultural profundament connectada a les quatre direccions cardinalsNgurra-kurlu: A way of working with Warlpiri people Pawu-Kurlpurlurnu WJ, Holmes M and Box L. 2008, Desert Knowledge CRC Report 41, Alice Springs i el poble Guugu Yimithirr utilitzen direccions cardinals en lloc de direcció relativa fins i tot quan indiquen la posició d'un objecte proper al seu cos.
La direcció precisa dels punts cardinals sembla ser important en els arranjaments de pedra dels aborígens.
Moltes llengües aborígens contenen paraules per a les quatre direccions cardinals habituals, però algunes contenen paraules per a 5 o fins i tot 6 direccions cardinals.Orientations of linear stone arrangements in New South Wales Hamacher et al., 2013, Australian Archaeology, 75, 46–54
Vents i punts cardinals Els antics grecs consideraven quatre vents principals : Bòreas, Notos, Euros i Zèfir, que coincideixen amb els punts cardinals, però n'hi havia altres de secundaris, de menys anomenada, com Argest, el del nord-est.
Teofrast escrigué un tractat sobre els vents: περὶ ἀνέυων (Peri aneuon", Sobre el vent.Theophrastus of Eresus on winds and on weather signs.
La Torre dels vents és un exemple històric de la importància donada als vents i als punts cardinals.
Història de la rosa dels vents a la cartografia miniatura|Rosa dels vents de l'Atles Català, atribuït a Cresques Abraham i datat al voltant de 1375. La primera rosa dels vents documentada de la història.