miniatura|Representació d'una gòrgona; plat de ceràmica, Rodes, miniatura|Estàtua d'una gòrgona (Museu Arqueològic de Parikia, Paros) En la mitologia grega, les gòrgones (o gorgones; en ) eren tres monstres marins: Esteno (), Euríale () i Medusa. Eren filles de les divinitats marines Forcis i Ceto, juntament amb les seves germanes, les grees, i possiblement també les hespèrides. Eren tres triplets dels aspectes de la mateixa dea triple, provinent d'antigues deïtats terrestres. Sembla que el mite provenia d'Assíria, Egipte i Fenícia.Bartra, Agustí: Diccionario de mitología. Grijalbo, Barcelona, 1985.
Etimologia El nom «Gorgon» s'associa amb l'adjectiu grec antic gorgós () que, referint-se a un ull o mirada, significa «sever, ferotge, impressionant, enlluernador»,The Cambridge Greek Lexicon svv. γοργός, Γοργώ; Beekes, s.v. γοργός. i es creu que deriva de l'arrel sànscrita garğ.Mack, p. 599 n. 5; Napier 1992, p. 102; Phinney, p. 447; Feldman, p. 487; Howe, p. 210. L'arrel té connotacions de soroll, i les llengües germàniques i romàniques tenen molts derivats d'aquesta arrel que es refereixen a la gola (per exemple, 'regurgitar') o als sons guturals produïts a la gola (per exemple, 'gargar' o ‘gargall’).Howe, p. 210, n. 10 with many more examples. S'ha entès com a significat de grunyir, rugir o udolar,Mack, p. 599 n. 5; Napier 1992, p. 102; Phinney, p. 447. mentre que la filòloga Thalia Feldman suggereix que el significat més proper per a l'arrel podria ser l'onomatopeia grrr d'una bèstia que gruny.Feldman, pàg. 487.
Descripció Les gòrgones tenien cos de dona, unes llargues dents punxegudes, mans metàl·liques amb urpes, una massa onejant de serps verinoses vives per cabells, i ales d'or, la qual cosa indicava la seva naturalesa ctònica. Esteno i Euríale eren immortals, i Medusa era l'única que era mortal. Tenien una mirada tan penetrant que tot aquell que les mirava directament als ulls es convertia en pedra.
La seva mítica existència està estretament vinculada a la de l'heroi Perseu, fill de Zeus i Dànae, que va donar mort a Medusa. Un cop morta, del seu cap nasqué Pegas. HomerHomer: L'Odissea (11, v. 636). desconeix la gòrgona com a figura mitològica: és només un cap fantasmal que viu en l'Hades. Segons el poeta èpic Hesíode,Hesíode, Teogonia habitaven al llunyà occident, a l'altre costat de l'oceà, on es trobaven els límits de la nit.
Segons Diodor i Palèfat, les gòrgones habitaven les Illes Gòrgades, a la mar d'Etiòpia. L'illa més gran era la de Cerna. Riley, comentant textos d'Ovidi, especula que aquestes illes podrien ser les Illes de Cap Verd.Ovidi, The Metamorphoses, commented by Henry T. Riley,
Referències
Bibliografia Aguirre Castro, Mercedes: Las Gorgonas en el Mediterráneo Occidental.
Vegeu també
Elm d'Hades
Categoria:Criatures de la mitologia grega Categoria:Grups de la mitologia grega