fou un polític i clergue xiïta iranià, amb el títol d'aiatol·là, segon líder suprem de l'Iran des del 1989 fins a la seva mort a l'inici de la guerra de l'Iran de 2026. Anteriorment va ser president de l'Iran, del 1981 al 1989. Al moment de la seva mort va ser el cap d'estat en actiu que més temps ha tingut el càrrec a l'Orient Mitjà, així com el segon líder iranià que més temps ha estat al càrrec durant el segle passat, després del xa Mohammad Reza Pahlavi.

Biografia Segons el seu lloc web oficial, Khamenei va ser arrestat sis vegades abans de ser enviat a l'exili durant tres anys durant el regnat de Mohammad Reza Pahlavi. Després que la revolució iraniana enderroqués el xa, va ser objectiu d'un intent d'assassinat el juny del 1981 que va paralitzar-li el braç dret.Khamenei has kept a low profile Agence France Presse, 20 June 2009. Retrieved 24 September 2009. Khamenei va ser un dels líders iranians durant la guerra entre l'Iran i l'Iraq dels anys vuitanta, i va desenvolupar estrets vincles amb els ara poderosos guàrdies revolucionaris que controla, i els comandants dels quals són elegits i destituïts per ell. Els guàrdies revolucionaris s'han desplegat per acabar amb la seva oposició. Khamenei va ser el tercer president de l'Iran del 1981 al 1989, mentre que es va convertir en un aliat proper del primer líder suprem, Ruhollah Khomeini. Poc abans de la seva mort, Khomeini va tenir una topada amb l'hereu ideològic que havia escollit, Hussein Ali Montazeri, de manera que, en morir Khomeini, no hi havia un acord explícit sobre qui l'havia de succeir. L'Assemblea d'Experts va elegir Khamenei com a líder suprem el 4 de juny de 1989, a l'edat de 50 anys. Segons Akbar Haixemi Rafsanjani, Khamenei era l'home que Khomeini havia escollit com a successor abans de morir. Khamenei és el cap dels servents d'Astan Quds Razavi des del 14 d'abril de 1979.

Com a líder suprem, Khamenei és l'autoritat política més poderosa de la República Islàmica.Ganji, Akbar, "The Latter-Day Sultan: Power and Politics in Iran", Foreign Affairs, November December 2008 És el cap d'estat de l'Iran, el comandant en cap de les seves forces armades, i pot dictar decrets i prendre les decisions finals sobre les principals polítiques del govern en molts àmbits com l'economia, el medi ambient, la política exterior i planificació nacional a l'Iran. Khamenei té control directe o indirecte sobre les branques executiva, legislativa i judicial del govern, així com sobre els militars i els mitjans de comunicació, segons Karim Sadjadpour. Tots els candidats a l'Assemblea d'Experts, la Presidència i el Majlis (Parlament) són examinats pel Consell Guardià, els membres del qual són seleccionats directament o indirecta pel líder suprem de l'Iran. També hi ha hagut casos en què el Consell Guardià va revertir la prohibició de determinades persones després de rebre ordres de Khamenei.

Revoltes durant el seu mandat Hi ha hagut protestes importants durant el regnat de Khamenei, incloses les protestes de Qazvin del 1994, les protestes estudiantils iranianes del 1999, les protestes postelectorals de 2009, les protestes iranianes del 2011–2012, les protestes iranianes de 2017-2018, vagues i protestes generals iranianes del 2018-2019 i les protestes iranianes de 2019-2020 que van acabar amb 1.500 morts, i almenys 551 persones, entre elles 68 menors van morir com a conseqüència de la intervenció del govern a les protestes després de la mort de Mahsa Amini el 2022.

Periodistes, bloguers i altres persones han estat jutjades a l'Iran acusades d'insultar el líder suprem Khamenei, sovint juntament amb càrrecs de blasfèmia. Entre les seves sentències s'inclouen l'atac i la presó, i alguns d'ells han mort sota custòdia. La resposta del govern a les protestes ha rebut una condemna general, i el Departament del Tresor dels Estats Units ha sancionat la patrulla d'orientació i diversos oficials iranians.

En desembre de 2025 els botiguers i els comerciants de basar van sortir als carrers de diverses ciutats iranianes, corejant consignes contra el règim per les dificultats per pagar el lloguer després que la moneda toqués mínims històrics. Les protestes van ser les més grans des de les protestes provocades per la mort de Mahsà Aminí en 2022.

Programa nuclear Pel que fa al programa nuclear de l'Iran, Khamenei va emetre una fàtua el 2003 que prohibia la producció, l'emmagatzematge i l'ús de tot tipus d'armes de destrucció massiva. L'any 2015, sis països van acordar amb l'Iran l'aixecament de les sancions sobre el país i la congelació del seu programa nuclear, però el 2018 els Estats Units, presidits per Donald Trump, en van sortir unilateralment i anul·lar l'efectivitat. A partir d'aleshores, l'Iran va començar a acumular urani enriquit i l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA) va perdre la major part de la seva capacitat de supervisar les instal·lacions nuclears iranianes.

El programa nuclear de l'Iran fou seriosament danyat el 2025 pels atacs israelians i estatunidencs.

Presidència de Massud Pezeixkian El 19 de maig de 2024 el President de l'Iran Ebrahim Raisi va morir en un accident aeri quan l'helicòpter que el transportava, juntament amb el ministre d'Exteriors de l'Iran, Hossein Amir-Abdollahian, s'accidentà al nord-oest del país, molt a prop de la frontera amb l'Azerbaidjan. El 6 de juliol de 2024, Massud Pezeixkian va ser elegit president després de guanyar la segona volta de les eleccions presidencials iranianes de 2024 el 5 de juliol amb 16,3 milions de vots (53,7%) davant els 13,5 milions de Saeed Jalili (44,3%). Va prendre el càrrec de president el 28 de juliol de 2024.

Conflicte amb Israel

Durant la crisi a l'Orient Mitjà que va seguir als atacs del 7 d'octubre a Israel el 2023, i a la posterior Guerra de Gaza, Israel va afeblir els aliats iranians com Hamàs i Hezbol·là i va començar a planificar accions contra l'Iran. Els països van començar a intercanviar bombardejos l'abril de 2024 i octubre de 2024.

L'abril del 2024, el conflicte subsidiari irano-israelià es va convertir en un conflicte directe entre tots dos països. L'1 d'abril, Israel va bombardejar l'ambaixada iraniana a Damasc, Síria, matant diversos alts oficials iranians. Com a resposta, el 13 d'abril l'Iran i diverses milícies van llançar atacs amb drons i míssils a bases militars israelianes dins de territori israelià i a territoris ocupats per Israel.

La Guerra entre l'Iran i Israel fou un conflicte armat que va començar el 13 de juny de 2025, quan Israel va llançar atacs contra desenes d'objectius iranians amb l'objectiu d'aturar l'expansió del programa nuclear de l'Iran. Les Forces de Defensa d'Israel (IDF) i Mossad van atacar llocs nuclears clau, instal·lacions militars i zones residencials habitades per civils. matant diversos líders militars de l'Iran, líders de l'Exèrcit dels guàrdies de la revolució islàmica i científics nuclears. L'operació de represàlia de l'Iran va llançar míssils balístics i drons en llocs militars, llocs d'intel·ligència i zones residencials. El 22 de juny de 2025 bombarders Northrop Grumman B-2 Spirit de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica van destruir els complexos soterrats del programa nuclear de l'Iran a Fordow, Natanz i Esfahan. i el 24 de juny, Israel i l'Iran van acordar un alto el foc.

Possible trasllat de la capital En octubre de 2025 el president Masoud Pezeshkian va afirmar que l'Iran no té més remei que traslladar la capital de Teheran al sud del país a causa de l'expansió excessiva de la ciutat, la manca de subministrament d'aigua adequat i la creixent amenaça d'enfonsament, i que ho havia demanat al líder suprem Khamenei en 2024.

Protestes iranianes de 2025-2026

A partir del 28 de desembre de 2025, van esclatar manifestacions a diverses ciutats de l'Iran enmig de disturbis nacionals contra el govern de la República Islàmica i una crisi econòmica cada cop més profunda. Aquest esdeveniment ha estat la revolta més gran des de la Revolució Islàmica de 1979, i a finals de gener, Time, The Guardian i Iran International van informar que entre 30.000 i 36.500 manifestants van morir entre el 8 i el 9 de gener.

Mort

Khamenei va ser víctima del primer dia dels atacs dels Estats Units i Israel a l'inici de la guerra de l'Iran de 2026.

Notes

Referències

Categoria:Religiosos musulmans Categoria:Presidents de l'Iran Categoria:Persones de Mashad Categoria:Religiosos iranians Categoria:Negacionistes de l'Holocaust Categoria:Exiliats de l'Iran Categoria:Traductors iranians Categoria:Activistes iranians Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Morts a Teheran Categoria:Escriptors morts al segle XXI Categoria:Escriptors nascuts al segle XX Categoria:Polítics morts al segle XXI Categoria:Polítics nascuts al segle XX