miniatura|Assíria sota Assurnasirpal II Assurnasirpal II (o Ashur-nasir-pal II, transliterat: Aššur-nāṣir-apli, significant "Assur és guardià de l'hereu", data de naixement desconeguda - 859 aC) fou el tercer rei de l'imperineo-Assiri que va regnar durant 25 anys entre els anys 883 i 859 aC. La major part de la informació del seu regnat procedeix dels seus annals. Va succeir el seu pare Tukultininurta II, va prendre per muller Mullissu-mukannišat-Ninua, i va ser succeït per Salmanassar III.
Regnat Durant el seu regnat va endegar un vast programa d'expansió, primer conquerint els pobles del nord a l'Àsia Menor fins a Nairi i exigint tributs de Frígia, després envaint Aram (l'actual Síria) i conquerint els arameus i els neohitites entre els rius Khabur i Eufrates. Els palaus, temples i altres edificis que va erigir són testimoni d'un considerable desenvolupament de la riquesa i l'art durant el seu regnat.https://www.britishmuseum.org/collection/galleries/assyria-nimrud#:~:text=The%20Neo%2DAssyrian%20King%20Ashurnasirpal,River%20in%20modern%2Dday%20Iraq.
Segons les fonts disponibles, sembla que per a la gestió d'aquest imperi va instal·lar governadors assiris, en lloc de dependre dels governants clients locals que pagaven tributs.
Crueltat Va ser notòria la brutalitat d'Assurnasirpal II. Va emprar captius esclavitzats per construir una nova capital assíria a Kalhu (Nimrud) a Mesopotàmia, on va construir molts monuments impressionants. La seva duresa va provocar una revolta que va aixafar decisivament en una batalla campal de dos dies. La inscripció del seu monument que assenyala aquesta massacre diu:
Després d'aquesta victòria, va avançar sense oposició fins al Mediterrani i va exigir tributs a Fenícia. En tornar a casa, va traslladar la seva capital a la ciutat de Kalhu (Nimrud).
Campanyes militars miniatura|450x450px|Campanyes i contemporaris d'Assurnasirpal II Com els anteriors monarques assiris, Assurnasirpal va fer campanya al llarg de l'Eufrates contra els arameus i al Diyala contra Babilònia. El tracte brutal d'Assurnasirpal II als rebels va garantir que, fins i tot quan el seu exèrcit no era present, no hi hagués més revoltes.
Més revoltes van veure com el monarca local va ser substituït per un governador, lleial només a la monarquia assíria. Liderant el seu exèrcit, que normalment estava compost per infanteria (inclosos auxiliars i estrangers), cavalleria pesant, cavalleria lleugera i carros de guerra, Assurnasirpal va conquerir els estats hitites i arameus del nord de Síria.
Assurnasirpal II no va destruir les ciutats fenícies/cananees que va conquerir. No va tenir èxit en el seu setge de Tir, que sota Ittobaal va establir Kition a Xipre i va obrir rutes comercials per tot l'Egeu, a Rodes i Milet. A través del tribut, es van convertir en fonts de matèries primeres dels seus exèrcits i dels seus programes de construcció. El ferro era necessari per a les armes, el cedre libanès per a la construcció i l'or i la plata per al pagament de les tropes.
Referint-se als ciutadans sotmesos dels seus territoris conquerits, va escriure:Els vaig reassentar a les seves ciutats i cases abandonades. Els vaig imposar més tributs i impostos que mai: cavalls, mules, bous, ovelles, vi i mà d'obra.
Primeres expedicions Ja el primer any de regnat (883 aC) va fer la seva primera expedició en direcció al nord-oest (seguint el curs del Tigris), on va fer la guerra a la manera tradicional assíria, imposant el terror a les poblacions i destruint tot el que trobava.
Va travessar el riu Tigris i va avançar cap al nord cap al país de Nimme (o Numme) que estava situat a l'oest del llac Van (on després hi va haver Muix o Muş)aquesta identificació es discutida: Dreys pensa que estava situat a l'est del llac Van entremig d'aquest i del llac Urmia on hi havia diverses ciutats fortificades que va conquerir (les ciutats eren Libi, Surra, Abuku, Arura i Arabi) causant grans pèrdues a l'enemic; els defensors que van sobreviure van fugir cap a les muntanyes però al cap de tres dies foren atrapats al lloc on s'havien ajuntat i 200 foren massacrats; retornant llavors a la plana va destruir les muralles de les ciutats i les va incendiar; el país va acceptar pagar tribut a Assíria; la capital de Nimme era Gube que podria ser identificada amb la moderna Gop.Vital Cuinet, La Turquie d'Asie, pgs. 688 i 689 Assurnasirpal es va dirigir llavors en direcció sud-est al país de Kirruri (Gurrur), que podria ser fronterer o molt proper a Nimme,Elena Cassin, Jean Bottéro i Jean Vercoutter el situen al sud-oest del llac Urmia i va recaptar un important tribut en bestiar, coure, i vi; un governador assiri es va establir de manera permanent. El país de Ada'usch (al Zab Superior) es va sotmetre i el país de Gozan o Gurzan (entre el Tigris i el llac UrmiaDreys tampoc està d'acord amb aquesta identificació i situa el país al nord-nord-est del llac Urmia i el país de Khubushkia (a l'oest de l'anteriorDreys el situa a l'est del Zab) van enviar voluntàriament tributs en cavalls, plata, or, coure, i altres. Llavors el rei es va dirigir al sud pel pas de Julum, on va entrar des del mont Rowandiz (Rawanduz), cap a la terra de Qurkhi de Betani a la riba del Tigris a l'est de la moderna Diyarbekir, i va lluitar contra la població local que va fugir a les muntanyes, però igualment foren atrapats i 260 massacrats i amb els seus caps es va fer una piràmide; les ciutats del país, Midkia, Arzania, Tila i Nishtum van quedar buides i també es va establir un governador assiri. Bubu, el fill del senyor de Nishtum fou mort a Arbela i la seva pell penjada de les muralles de la fortalesa.
Tot seguit va envair Kummukh (Commagena) potser per exigir el pagament del tribut; el regne es va sotmetre sense lluita i abans de culminar tot el previst el rei fou cridat a la riba de l'Eufrates on els aramaeus vivien en agrupacions tribals o en ciutats, algunes independents i altres dependents d'Assíria i amb governadors assiris; una d'aquestes comunitats era Bit Khaluppi (moderna Halebe), a mig camí entre el Balikh i el Khabur, i estava governada per l'assiri Khamitai;Per Dreys era un príncep arameu estant Assunasirpal II a Kummukh va esclatar una revolta a Suru, la capital o ciutat principal de Bit Khaluppi,a l'est del Khabur, força amunt de la seva desembocadura i el governador fou assassinat i com a cap es va erigir Akhiyababa, vingut de Bit Adini, i de condició humil. El rei amb el seu exèrcit es va dirigir cap allí i es va aturar a Sadikan o Gardikan (moderna Arban) on va rebre el tribut d'un príncep arameu, Shulman-khaman-ilaniy; després es va aturar a Shuma on va rebre el tribut del príncep de Katnu (no identificada), Ilu-Adad.consistent en plata, or, plom i coure, teixits i vestits La notícia de la seva arribada es va saber a Bit Khaluppi que immediatament es va rendir; però el rei no ho va acceptar, i va atacar la ciutat i va forçar l'entrega de tots els que havien participat en la revolta; als oficials els va fer tallar les cames; els nobles que havien pres part a la rebel·lió foren executats i els seus cossos acumulats en una piràmide a la porta de la ciutat; aquesta fou saquejada i destruïda; Akhiyababa fou fet presoner i enviat a Nínive on fou espellat i la seva pell va adornar les muralles de la fortalesa; Azilu fou nomenat nou governador assiri. Els prínceps arameus de Laqu (Laqi, a la riba nord de l'Eufrates al sud de Suru la capital de Bit Khaluppi) i Khindanu (de situació desconeguda; podria ser la clàssica Giddan al sud de l'Eufrates) van enviar el tribut mentre el rei era a Suru; també va enviar el tribut un altre poble arameu, els shuhites de Suhi o Shuhi, tribut que va portar el mateix rei Ilubani amb els seus fills, que va anar directament a Nínive.
Establert a Nínive A Nínive hi va restar un temps fins que va tenir notícies de la revolta d'uns colons assiris establerts a Khalzi-lukha, sota la direcció de Khulai; els rebels van atacar la ciutat de Damdamusa. El rei va sortir altre cop en direcció nord cap al territori afectat; a les fonts del riu Supnat va gravar una estela al costat dels gravats de Teglatfalassar I i després va seguir al nord-oest cap al mont Masius, i cap a les ciutats de Kinabu (on Khulai fou fet presoner els seus homes massacrats i la ciutat arrasada) i Mariru, principals centres del govern de Khalzi-lukha. A la tornada va passar pel país de Nirbi o Nirbu, les terres baixes de la regió de Diyarbekir, on va devastar la ciutat principal, Tela o Tila, defensada per una muralla; 3000 homes van morir durant i després de la seva conquesta; després va seguir una mica al sud i es va aturar a Tuskha,possiblement a Qurkhi no gaire a l'est de Diyarbekir on es va trobar un monòlit del rei les muralles de la qual foren reformades i dins les muralles va fer construir un palau reial de nova planta; una estela del rei amb la descripció de les seves guerres i conquestes a Nairi es va fixar a les muralles de la ciutat; la ciutat fou repoblada per colons assiris i es va establir un magatzem de gra, que aparentment tenia finalitat militar per les operacions al nord i oest. Els habitants del país que havien fugit del país de Nirbi van poder tornar pagant un tribut, tot i que moltes de les cases havien quedat en ruïnes. Mentre es feien les muralles i el palau es van rebre els tributs de diversos prínceps veïns entre els quals Ammi Baal de Bit Zamani (Zaman), Iluyiti el Rureu de Nirdun, la ciutat d'Ardkhupa (no localitzada), Akhiram de Zalla (Izalla), i el príncep d'Urumu o Urumi (part del país de Nirbi); una vegada els assiris van sortir del territori, aquest país de Nirbi o Nirbu, al nord del mont Masius, fou teatre d'una revolta a final d'any; les forces del rei van retornar i van derrotar els rebels a Ishpilibria i Buliami, i la revolta fou liquidada de la manera habitual. De retorn a Nínive va rebre tribut de Qurkhi, Mildish o Meliddu (Malatya) i dels "hitites"algun dels estats neohitites, potser Gurgum a l'oest de Kummukh