Carlet és una ciutat i municipi del País Valencià situat a la Ribera Alta. Amb 15.945 habitants (dades del 2022) és el quart municipi en població de la comarca, després d'Alzira, Algemesí i Carcaixent.
Toponímia Segons Joan Coromines (1995), és probable que el nom de Carlet resulte de l'àrab vulgar valencià Qalaét (Alcalans), que significa "plaça forta", "castell", reduït a Calet i contaminat per la "r" del nom de la Caverna de Matamón, a la qual els moros anomenaven Garlédi (cova infernal) o Gar-al-meit (cova dels homes morts). No obstant això, el Diccionari Enciclopèdic Salvat (edició de 1967), assenyala que el nom de carleta (llima per a escalabornar el ferro) procedeix del francès carlette, la fonètica del qual és idèntica a la de Carlet, per la qual cosa és probable que el nom procedisca de l'antic occità.
Esta última etimologia concorda més amb la forma ortogonal del seu plànol urbà que es va introduir a Espanya en les terres conquerides als àrabs. El motiu d'esta afirmació es basa en el fet que la forma del pla ortogonal urbà correspon a la Baixa Edat mitjana procedent de les antigues ciutats fundades durant el període de l'Imperi Romà (i heretat al seu torn per l'Imperi Carolingi) i diferent en la seua forma, per tant, a les alqueries o pobles d'origen àrab. I en realitat, el poble o alqueria fundat pels àrabs a Carlet no es trobava en l'emplaçament actual sinó en la zona, ara despoblada, de Pintarrafes, que queda cap al nord-oest del municipi. Este nom de Pintarrafes (o Pintarrafecs) sí que té origen àrab. En aquest indret, on hui s'alça l'ermita de Sant Bernat, va ser on van nàixer Bernat Màrtir, Maria i Gràcia, fills del rei moro, que van patir el martiri per haver-se convertit a la fe cristiana i ara són els patrons d'Alzira i Carlet.
Geografia El terme, de 45,60 km² i pràcticament pla, se situa a la vall dels Alcalans i es troba solcat pel riu Magre, d'escàs cabal però fortes avingudes, el riu Sec, o barranc de Montortal i la rambla de la Parra. El nucli urbà de Carlet es troba emplaçat a la banda dreta del Magre, mentre que a l'esquerra hi ha una zona industrial.
El seu terme té una superfície plana en la seua major part, en trobar-se en l'horta del riu Magre. Per l'oest penetren els contraforts de la lloma de Matamon, que supera els 300 metres d'altura. El riu Magre, d'escàs cabal, però de grans avingudes en èpoques plujoses abans de la construcció del pantà de Forata, travessa el territori de nord-oest a sud-est. Drenen també el terme municipal el riu Sec o Barranc de Montortal i el seu afluent, la Rambla de la Parra, que procedeix del terme de Tous. El mateix riu Magre divideix l'ampli terme en dues meitats pràcticament iguals. La part de l'esquerra, és a dir, cap a l'est, forma una gran plana (El Pla), que arriba al límit amb Alginet pel nord-est, del qual el separa la Serra d'Alèdua (130 metres). La part de la dreta, on està també la capital municipal, s'estén cap al sud-oest fins a tocar els contraforts de la lloma de Matamon. L'altitud oscil·la entre els 310 metres a l'oest (Lloma de Matamon) i els 40 metres a la vora del riu Magre. El poble s'alça a 49 metres sobre el nivell de la mar.
Nuclis Carlet Ausiàs March Villarubia
Límits geogràfics Carlet és fronterer amb les localitats de l'Alcúdia, Alfarb, Alginet, Benimodo, Catadau, Guadassuar i Tous. A més, es situa en la coneguda com "segona corona" de l'Àrea Metropolitana de València, degut a que el municipi es situa a només 34 kilòmetres al sud-oest del Cap i Casal. +Nord-oest: Catadau Nord: AlfarbNord-est: AlginetOest: Touscenter|sense marcEst: GuadassuarSud-oest: Benimodo Sud: Benimodo i l'AlcúdiaSud-est: L'Alcúdia
Història urbana miniatura|Fotografia aèria de Carlet. El nucli principal de la ciutat es situa al centre de la imatge, a la dreta el riu Magre i a l'esquerra el barri de Villarubia. |318x318pxLa ciutat de Carlet té un plànol urbà ortogonal o en escaquer (amb una xicoteta corba cap al sud-est per a adaptar-se a la pròpia corba del riu Magre). Este tipus de plànol urbà és similar al que els cristians van emprar en la fundació de ciutats noves i que tenia els seus antecedents a les ciutats romanes. A Espanya este tipus de pla es va difondre a partir del de Jaca. El Fur aragonés va difondre este tipus de plànol urbà en les noves poblacions que s'anaven creant, com succeeix a Vila-real (Plana Baixa). En les antigues ciutats romanes, el pla es disposava entorn de dos carrers principals: el cardo de nord a sud (d'on ve la paraula punt cardinal) i el decumanus d'oest a est. En el cas de Carlet, el card correspondria a la carretera de Tavernes de la Valldigna (CV-50), que constitueix el carrer Colón, mentre que el decumanus enllaçaria el camí del Cementeri, a l'oest de l'estació del tren (El Ravalet) amb el pont de la carretera que va cap a Alginet i València. No obstant això, en este últim cas no es pot distingir tan nítidament perquè no hi ha un carrer completament recte d'est a oest. És molt probable que en els seus començaments en el , Carlet només estiguera compost per uns pocs carrers paral·lels al riu pel seu marge dret (a l'oest del mateix), la qual cosa explica la raó per la qual el carrer Major estiga més prop del riu (havia de ser el "card" original). En definitiva, l'eixample urbà de la ciutat es va anar realitzant lentament durant diversos segles i el carrer Colón es va convertir, amb el temps, en el vertader card o carrer principal de nord a sud, mentre que en l'encreuament dels dos carrers principals es trobaria en l'antic edifici del Teatre El Segle, visible en les fotos. I en el cas de Carlet, el Mercat municipal es va construir, en una data relativament recent (1934), en l'extrem oriental del decumanus, al costat del riu, característica que li haguera donat en l'antiguitat, el vertader caràcter de fòrum amb la protecció necessària, sense estar en el centre de la població.
Història Primers assentaments Tot i que hi ha escasses mostres de poblament anteriors a l'època musulmana, s'han trobat alguns atifells del Paleolític i del Neolític a la Parra; dels ibers al poblat de Matamon i a la Font Blanca; i dels romans hi ha les restes d'una possible vil·la rústica a la partida de Fornals i algunes romanalles a la Font Blanca i al Pedregalet. miniatura|364x364px|Llomes de Matamon vistes des del Parc Natural de les Coves del Truig. Per tant, els primers testimonis de l'activitat humana referida a Carlet es remunten a la prehistòria. L'origen del poblament de la zona es trasllada al Paleolític i Neolític, ja que trobem puntes de fletxa, agulles i raspadors de sílex. Totes aquestes troballes es troben en la zona de la Cova de Primo (la Parra).
La cultura ibèrica també va deixar la seua empremta a Carlet. Esta apareix a la fi del . El poblament ibèric s'articula en un conjunt de jaciments dependents d'un nucli principal, fortament defensat. El principal jaciment de Carlet es troba en la Font Blanca, en la zona dels Cabeçolets, a 3600 m del poble. Un altre jaciment ibèric es troba en el poblat de Matamon, a l'oest dels termes de Carlet i Catadau, formant límit amb el de Tous. D'esta lloma de Matamon es van recollir huit fragments de xicoteta grandària, de ceràmica àtica de vernís negre alguns de ceràmica ibèrica amb decoració geomètrica senzilla.
Amb l'arribada dels romans a la península al 218 aC, Carlet va quedar inclosa en la Hispània Citerior. D'aquesta primera època de dominació romana de Hispània, a Carlet s'ha trobat el jaciment de La Font Blanca, que compta amb evidències arqueològiques que van des del segle III aC fins al II dC. Amb la divisió provincial d'August, Carlet passaria a formar part de la Tarraconensis. Durant aquest període iniciat al 27 aC, a les proximitats de la localitat s'ha documentat restes ceràmiques al jaciment d’Els Fornals. A més, s'ha trobat evidències d'herència romana al jaciment d’El Pedregalet. Entre aquests tres poblats ha aparegut ceràmica fina Campaniana, Sigillata Aretina i Sigillata Clara, algunes amb decoració a relleu.
Fundació islàmica miniatura|247x247px|Ermita de Sant Bernat de Carlet, situada sobre el lloc on va ocórrer el martiri dels germans Bernat, Gràcia i Maria el 1242. No serà fins la conquesta musulmana que els historiadors daten el primer poblament, pròpiament dit, a Carlet. A època islàmica es va fundar una alqueria de prou importància https://eae.gva.es/planeamiento/2018.004.1.01/CD%202/FITXES%20YACIMENTS/Y4%20Nucli%20Hist%C3%B2ric.pdf que els àrabs van anomenar, segons Joan Coromines, Qalaet. El poblat islàmic es va desenvolupar fins a tal punt que al segle XVI encara s'ha documentat l'existència d'una mesquita que s'ubicava a l'actual Plaça de la Vila. Aquesta mesquita acabaria essent utilitzada com a temple parroquial després d'una reforma impolsada pel patriarca Joan de Ribera. Junt a ella existia un pou que servia els musulmans per realitzar les seues ablucions. Pròxim a la mesquita existia també una torre de l'alqueria musulmana que fou derruida al segle XVI, la base de la qual serviria per edificar el campanar. Recentment, prop del jaciment d’El Pedregal s’ha trobat una necròpolis que podria datar d’època andalusina. miniatura|247x247px|Entrada a l'ermita, foto de l'any 1967. Durant època islàmica Carlet serà testimoni d'una sèrie de fets que marcarien la història de la població fins als nostres dies. El 1135 va nàixer a Carlet Ahmed ibn al-Mansur, més conegut com Bernat Màrtir o Bernat d'Alzira. Era fill de l'emir al-Mansur de la taifa de Carlet i el segon de quatre germans: l'hereu al-Mansur, Zaida i Zoraida. Havien nascut a l'alqueria de Pintarrafecs, a la vall d'Alcalà del Magre, a Carlet, sota la jurisdicció d'Alzira. Ahmed va ser educat amb son germà a la cort del rei musulmà de València. En 1156 va ser enviat com a ambaixador a la cort de Ramon Berenguer IV de Barcelona per a demanar l'alliberament d'uns presoners de guerra. Les negociacions no van ser fructíferes i va emprendre el camí de retorn cap a València. De camí, va aturar-se al Monestir de Poblet, fundat setze anys abans. S'hi hostatjà i, després de dos dies, va demanar ingressar a l'orde del Cister. Va ser batejat i se li va donar el nom de Bernat. En 1181 tornà a València amb la intenció d'evangelitzar la seua família. Son germà al-Mansur, que havia succeït son pare, s'hi oposà i ordenà perseguir-lo, però les dues germanes, Zaida i Zoraida, el van seguir. Les va batejar amb els noms de Maria (Zaida) i Gràcia (Zoraida). Tots tres van ser detinguts prop d'Alzira i van ser executats el 21 d'agost del mateix any, 1181. Moriren com a màrtirs i posteriorment es convertirien en els patrons d'Alzira i Carlet, coneguts popularment com els Sants Patrons o Sant Bernat i les Germanetes. En 1242 l'exèrcit cristià de Jaume I va trobar les restes en conquerir el poblat i s'hi va construir una ermita al lloc del martiri, a més d'un temple en la seua memòria, encomanat als trinitaris.
Conquesta cristiana i època baix-medieval miniatura|Carta pobla de Carlet, conservada a l'Arxiu del Regne de València.|213x213px La primera menció després de la conquesta cristiana és del 5 de juny de 1238 en el Llibre del Repartiment, data en què el castell i la vila de Carlet van ser donats a Pere de Montagut, qui atorgà carta pobla el 17 de gener de 1252 als pobladors musulmans que hi romangueren i delegà en Joan de Campolo, rector de l'església de Sant Andreu de València, el repoblament amb cristians de les alqueries. Després de la mort del cavaller Montagut, heretà el lloc el seu fill, Pelegrí de Montagut, en favor del qual, l'any 1274, el rei Jaume I confirmava la carta pobla de Carlet.