miniatura|Barroc sicilià. «Collegiata» a Catània, dissenyada per Stefano Ittar, al voltant de 1768 El barroc sicilià és la forma distintiva de l'arquitectura barroca que es va desenvolupar a l'illa de Sicília, al sud d'Itàlia, durant els segles i . L'estil es reconeix no solament pels seus típics revolts i floritures barroques, sinó també per les seves màscares somrients i putti amb la particular extravagància que li ha donat a Sicília una identitat arquitectònica única i la fase més interessant de l'art sicilià.
L'estil barroc sicilià va prendre volada durant la gran reconstrucció edilícia que va seguir el terratrèmol de Sicília de 1693. Prèviament, el barroc havia estat usat a l'illa d'una manera ingènua i d'abast local, que havia evolucionat a partir de l'arquitectura híbrida nadiua més que pels grans arquitectes barrocs de Roma. Després del terratrèmol els arquitectes locals, molts d'ells formats a Roma, van tenir múltiples oportunitats de recrear l'arquitectura barroca més sofisticada, que havia guanyat popularitat a la Itàlia continental. El treball d'aquests arquitectes locals —i el nou gènere d'enregistrament arquitectònic que ells van iniciar— va inspirar altres dissenyadors locals a seguir-ne l'exemple. Cap al 1730, els arquitectes sicilians havien desenvolupat confiança en l'ús de l'estil barroc. La seva particular interpretació els va portar de mica en mica a generar una forma d'art altament localista i personalitzada. De 1780 endavant, l'estil va ser gradualment reemplaçat per la nova moda del neoclassicisme.
El fenomen anomenat alt barroc sicilià va durar tot just cinquanta anys, i va reflectir perfectament l'ordre social de l'illa en una època en què —dominada oficialment per Espanya— va ser governada de fet per una aristocràcia hedonista i extravagant. L'arquitectura barroca ha donat a l'illa un caràcter arquitectònic que roman durant el .
Característiques del barroc sicilià miniatura|Universitat de Catània, d'estil barroc sicilià, dissenyada per Vaccarini, amb balcons de ferro forjat i decorats amb màscares i putti miniatura|Decoració d'un àngel daurat barroc dins la catedral de Catània miniatura|Porta Grazia, construïda l'any 1680 a Messina, amb clara influència arquitectònica espanyola
La Universitat de Catània, dissenyada per Vaccarini i acabada el 1752, exemplifica el típic barroc sicilià, amb putti sostenint els balcons, ferro forjat, balustrades, decoració rústica i maçoneria en dos tons. L'arquitectura barroca és un fenomen originat al a Itàlia: és teatral i extravagant, i ricament ornamentada per escultures i un efecte conegut com a clarobscur: l'ús estratègic de llum i ombres sobre un edifici.
L'estil barroc a Sicília va estar molt enfocat en edificis construïts per esglésies i palazzipalazzo (pl.palazzi):qualsevol edifici gran a una ciutat, estatal o privat, (sovint més petit que allò que vol dir palau en català). Mentre que palazzo és la designació tècnicament correcta, usada a més a més a les adreces postals, cap aristòcrata sicilià usaria aquesta paraula, referint-se en canvi a la seva residència com casa. Palazzo seguit del nom familiar va ser el terme usat per buròcrates, comerciants i correus. que eren residència privada de l'aristocràcia siciliana. Els primers exemples d'aquest estil mostraven individualitat, i eren típicament pastitxos d'edificis observats per visitants sicilians a Roma, Florència i Nàpols. Tanmateix, fins i tot en aquesta etapa primerenca, els arquitectes locals començaren a incorporar unes certes característiques vernacles de la vella arquitectura siciliana. A mitjan , quan l'arquitectura barroca de Sicília era notòriament diferent de la continental, incloïa, si més no, dues o tres de les característiques següents, reunides en un disseny lliure que és difícil sintetitzar en paraules: Màscares grotesques i putti, sovint sostenint balcons, o decorant diverses bandes de l'entaulat d'un edifici. Aquestes màscares serioses o somrients són una relíquia de l'arquitectura siciliana anterior al . Balcons, complementats gairebé sempre per balustrades de ferro forjat després de 1633, i per balustrades planes abans d'aquesta data. Escalinata externa: la majoria de les vil·les i palazzi van ser dissenyats per permetre l'entrada cerimonial de carruatges mitjançant una arcada a la façana principal, que donava accés al pati interior. Una intricada escala doble portava des del pati a la planta noble, i constituïa l'entrada principal a les habitacions de recepció al primer pis. El vol simètric dels graons girava cap a dins i cap a fora fins a quatre vegades. A causa de la topografia escarpada d'alguns llocs, calia acostar-se a les esglésies mitjançant diversos desnivells que, en general, es transformaven en llargues escales rectes de marbre, objectes decoratius en si mateixos a la manera de les escales de la Piazza di Spagna, a Roma. Façanes corbes, còncaves o convexes. Ocasionalment, en una vil·la o palazzo, l'escala externa es trobava dins de l'espai creat pel revolt. El campanar sicilià, que no s'emplaçava sobre l'església en forma de torre, com era habitual a Itàlia, sinó a la mateixa façana, sovint bastit sobre el frontis, mostrava clarament una o més campanes dintre de les seves pròpies arcades, com a la Collegiata de Catània. En una gran església amb moltes campanes s'emprava normalment una arcada profusament esculpida i decorada al punt màxim de la façana principal. Aquests campanars són una de les característiques més marcades de l'arquitectura barroca siciliana. Interiors d'esglésies amb una profusió d'incrustacions de marbre de color sobre els terres i els murs. Aquesta forma particular de revestiment es va desenvolupar a Sicília des del . Columnes que sovint són situades exemptes, i suporten arcs plans i mostren, en conseqüència, la influència de l'antiga i molt més bidimensional arquitectura normanda. Les columnes es troben molt rarament en grups tancats formant recorreguts. Decoració rústica: Sebastiano Serlio va decorar els blocs rústics de pedrera i cap a finals del els arquitectes sicilians ornamentaven aquests blocs i hi gravaven fulles, peixos i fins i tot àngels i petxines marines. Aquestes últimes es convertirien més endavant en el motiu principal de decoració del disseny barroc. Algunes vegades la decoració es va usar en pilastres en lloc de murs, en oposició a allò que calia esperar, i quasi com una broma arquitectònica. La pedra volcànica local (lava), àmpliament disponible com material de construcció. Retallades en gris i negre es van fer servir per a obtenir efectes decoratius contrastants, que accentuen l'afecció barroca per les llums i les ombres. La influència arquitectònica del domini espanyol va ser més minsa que la dels normands. L'estil espanyol, versió més restrictiva de l'arquitectura del Renaixement francesa, és particularment evident a la Sicília oriental, on, a causa de les reiterades insurreccions, Espanya mantenia una forta presència militar. La monumental Porta Grazia a Messina, construïda el 1680, com a entrada a la ciutadella espanyola, no desentonaria en qualsevol de les ciutats colonials fundades pels espanyols. L'estil d'aquesta porta, amb els seus ornaments emmotllats va ser àmpliament copiat a Catània, immediatament després del terratrèmol.
Cal recordar que totes aquestes característiques mai no es van donar plegades al mateix edifici. Algunes, com ara els frontons retallats sobre les finestres, l'abundant ús de l'escultura, i finestres i portes corbades, són emblemàtiques de l'arquitectura barroca, i es troben pertot arreu d'Europa.
Primer barroc sicilià miniatura|esquerra|Font de la plaça Pretoria de l'any 1554, únic testimoni de l'alt Renaixement a Palerm La volcànica Sicília, a la Mediterrània central, costes enfora de la península italiana, va ser colonitzada pels antics grecs, oprimida per l'antiga Roma, governada per l'Imperi Romà d'Orient ( -), conquerida per l'islam (827), que va fundar-hi un emirat, després ducat de la dinastia normanda (1061-1091), un regne dels Hohenstaufen (1194), un domini de la casa d'Anjou, amb l'adveniment a Nàpols, de Carles I, del 1516 al 1713, l'illa va ser governada per un virrei d'Espanya, va passar després als Borbons espanyols el 1734, per ser finalment absorbida dins del Regne d'Itàlia el 1860. Així, els sicilians van estar exposats a una bona seqüència de cultures dispars, cosa que es reflecteix en l'extraordinària diversitat arquitectònica de l'illa.
Prop de 1530 va començar a desenvolupar-se una forma d'arquitectura clàssica decorada, pròpia de Sicília. Inspirada en les ruïnes de l'arquitectura grega, i en les catedrals normandes de l'illa, va incorporar freqüentment motius arquitectònics com la clau grega en dissenys normands tardans amb elements gòtics com l'arc ogival i l'obertura d'amples finestres.
L'arquitectura normanda a Sicília havia incorporat alguns elements romans d'Orient rarament utilitzats en altres llocs i, com la resta de l'arquitectura romànica, va tendir a incorporar progressivament característiques gòtiques.
Aquesta primerenca arquitectura decorada difereix de la construïda a l'Europa continental per no estar relacionada amb l'arquitectura renaixentista; va ser desenvolupada, tanmateix, a partir de l'estil normand. L'arquitectura renaixentista va tenir poca presència a Sicília; a Palerm, la capital, l'únic testimoni de l'alt Renaixement és la font de la plaça Pretoria, construïda l'any 1554 i portada de Florència vint anys després. La font, dissenyada per Francesco Camiliani, és dominada per l'església de Santa Caterina, amb la seva espectacular cúpula del barroc tardà.
Fos quina fos la raó de la indiferència siciliana per l'estil renaixentista, certament no va ser deguda a la ignorància. Antonello Gagini estava a mig camí de construir l'església de Santa Maria di Porto Salvo (1536) en estil renaixentista quan va morir; va ser succeït per l'arquitecte Antonio Scaglione, que va completar l'edifici en estil normand. La influència normanda en l'arquitectura sembla haver existit pel cap alt fins al terratrèmol de 1693. Fins i tot el manierisme va deixar l'illa de costat. Només en l'arquitectura de MessinaMessina, en el seu moment la segona ciutat de Sicília, va caure a la pobresa i endarreriment després d'algunes invasions punitives espanyoles causades per aixecaments succeïts el 1626. Molt relacionada per raons geogràfiques amb la Itàlia continental, Messina va saber guardar alguns dels més bells edificis sicilians. L'efecte combinat dels terratrèmols de 1693, 1783 i 1908, i els bombardejos del 1943, van provocar la destrucció de quasi tots els tresors urbans. podria trobar-se una influència renaixentista, en part per raons geogràfiques, ja que, com a porta insular des d'Itàlia, rebia de manera immediata els estils de moda al continent. Els senyors aristocràtics de la ciutat cridaven sovint arquitectes de Florència o de Roma, com el florentí Giovanni Angelo Montorsoli, que va introduir-hi els estils de la Toscana en l'arquitectura i l'escultura a mitjan . Tanmateix, aquestes influències van romandre confinades a Messina i la regió circumdant.