El Salvador, oficialment República d'El Salvador és una república de l'Amèrica central que limita a l'oest amb Guatemala, al nord i a l'est amb Hondures i al sud amb l'oceà Pacífic. Té una superfície de 21 041 km² i una població de 6 537 498 habitants. El seu territori està organitzat en 14 departaments, 262 districtes i 44 municipis. La capital és San Salvador, amb mig milió d'habitants, i les ciutats principals són les ciutats de Santa Ana i San Miguel, amb més de 150.000 habitants.
El Salvador va obtenir la independència d'Espanya el 1821 i va formar part de les Províncies Unides de l'Amèrica central el 1823 i va esdevenir un estat independent el 1842. Durant la dècada dels trenta la Força Armada va prendre el poder polític de la ma de l'oligarquia. Una guerra civil de dotze anys, que va costar la vida a unes 75.000 persones, va ser duta a bon terme entre el 1980 i el 1992 quan el govern i els rebels d'esquerra van signar un tractat que preveia reformes polítiques i militars.
Posteriorment, durant 30 anys, el poder polític va ser exercit pels partits ARENA i FMLN, que a mesura que van passar els anys perdrien suport popular a causa del seu involucrament en forts casos de corrupció. Això va fer que, el 2019, Nayib Bukele assumís la presidència, trencant amb el bipartidisme.
Toponímia Producte de la unió de les províncies de Sonsonate i San Salvador, el nom oficial dEl Salvador va ser acceptat en la primera Constitució de la República, promulgada el 12 de juny de 1824. No obstant això, el costum de fer contracció de la primera paraula va provocar que fos escrit com a "República del Salvador". Fins i tot, aquesta mateixa carta magna estipulava que l'estat es denominaria Estat del Salvador (art. 7). ESPANY A ENS RO A ! MATER SUPERIORA ET PATER ET FILI ET SPIRITI SANCTI!
No seria fins al 7 de juny de 1915, per mitjà del Decret legislatiu, que va ser establert definitivament com a nom oficial El Salvador. Malgrat el precepte, en documents oficials internacionals continuava la pràctica d'ometre la primera part del nom oficial de la república. El 1958, per gestions del secretari de cultura Jorge Lardé i Larín, es va emetre un altre Decret legislatiu, el 23 d'octubre, en el qual es va afegir al text del 7 de juny de 1915 la prohibició de suprimir la paraula El quan fos associada a les paraules República o estat. Així mateix, es va determinar la reserva del dret a contestar qualsevol document o subscriure qualsevol conveni on aparegués escrit incorrectament el nom oficial de la república.
D'acord amb l'historiador Pedro Escalante Arce, el canvi de San Salvador a Estat del Salvador es va realitzar per significar que, a partir de la formació com a estat, abastaria tant a la província de San Salvador, com la de Sonsonate, que des de 1823 n'era part.
Història
Actualment, les persones que conserven algun tipus d'identitat o cultura indígena representa menys del 2% al Salvador. Abans de l'arribada dels espanyols, la població d'El Salvador es dividia en dos grans grups: els "autòctons" lenques, absorbits culturalment pels pobles invasors maies i nàhues (un dels grups asteques); i els pipils, molt més nombrosos i descendents de les migracions nàhues, com demostren les fortes influències lingüístiques del nàhuatl (llengua predominant entre els asteques). Els pipils donaren nom a les terres del centre del país, com Cuzcatlán ('terra de coses boniques'), i funden un centre cultural i polític del mateix nom, prop de l'actual ciutat de San Salvador.
L'Amèrica central va ser conquerida des de dos fronts: la vall d'Anahuac a Mèxic, i l'istme de Panamà. Les expedicions enviades des de Mèxic per Hernán Cortés, al comandament de Pedro de Alvarado, tenien la missió de conquistar Cuscatlán, cristianitzar els indis i sotmetre'ls a les lleis de la corona de Castella, integrant el territori en la capitania general de Guatemala.
Els espanyols van trigar quinze anys a dominar completament els pipils, des que Pedro de Alvarado i el seu germà Diego van envair Cuscatlán el 1524. Finalment, se'ls hi van espoliar les terres i obligaren els indígenes a treballar a benefici dels espanyols, sotmetent l'autoritat dels cacics a la dels invasors.
Els espanyols van imposar l'"encomienda", mitjançant la qual un grup d'indígenes era encomanat a la "protecció" d'un espanyol, per a qui, en realitat, estaven obligats a treballar gratuïtament i al qual es veien forçats a lliurar un tribut en espècies. El cacau, el cotó, l'anyil i el bàlsam eren els productes que s'obtenien a El Salvador i d'on van sortir les primeres fortunes colonials.
Guerra Civil (segle XX) miniatura|esquerra|«Monument a la memòria i la veritat», en honor de les víctimes civils del conflicte armat
L'ambient de violència política que s'havia viscut la dècada de 1970 va contribuir enormement a la Guerra civil, que duraria 12 anys (1980-1992). Va ser un conflicte que militarment es va definir com una "guerra de baixa intensitat", o guerra popular perllongada, com la denominaven les forces guerrilleres del FMLN, i que va costar la vida a més de 75.000 persones entre morts i desapareguts.free-people.net Historia d'El Salvador, consultat el 30 de març de 2007
Alguns factors que van contribuir a la guerra van ser: la caiguda internacional del preu del cafè, els constants fraus electorals i el descontentament de la població per la forma de governar dels militars. Entre alguns successos que van encendre els ànims durant el conflicte armat, destaca l'assassinat de l'arquebisbe de San Salvador, Óscar Arnulfo Romero, el 1980.
L'ambient turbulent va finalitzar el 1992 quan els combatents del Front Farabundo Martí per a l'Alliberament Nacional (FMLN), format per cinc agrupacions d'esquerra, i el govern de dreta del llavors president Alfredo Cristiani, d'Aliança Republicana Nacionalista (ARENA), van signar els acords de pau el 16 de gener de 1992 a Chapultepec, Mèxic, que van assegurar reformes polítiques i militars, però no van aprofundir en l'aspecte social.
Govern i política
miniatura|Escut d'armes d'El Salvador La Constitució política de l'any 1983 disposa que El Salvador és un país amb un sistema polític pluralista que s'expressa per mitjà dels seus partits polítics, els quals són els únics instruments per a la representació del poble. Per a la seva administració política, el territori es divideix en departaments, i en cadascú existeix un governador triat pel poder executiu; aquests funcionaris exerceixen labors administratives la funció principal de les quals és la de servir d'enllaç entre la presidència i els governs locals de cada departament, així com atendre les necessitats de les comunitats en coordinació amb la direcció de protecció civil del Ministeri de Governació.
A El Salvador, per al govern local els departaments es divideixen en municipis, que són autònoms en l'econòmic, tècnic i administratiu, encara que estan obligats a col·laborar amb altres institucions públiques en els plans de desenvolupament nacional i regional.
D'acord amb la Constitució, a El Salvador existeixen tres òrgans fonamentals, els quals són el legislatiu, l'executiu i el judicial. El legislatiu és un cos col·legiat format per vuitanta-quatre diputats, al qual correspon, fonamentalment, la funció de legislar. Els seus membres es renoven cada tres anys, i poden ser reelegits. Les resolucions de l'òrgan legislatiu, o Assemblea legislativa, requereixen el vot favorable de la meitat més u dels diputats, excepte els casos específics dictats en la constitució. També pot formar comissions especials per investigar assumptes d'interès nacional.
L'òrgan executiu es troba format pel president i vicepresident de la República, els ministres i viceministres al costat dels seus funcionaris dependents. El període presidencial és de cinc anys. El president és també el comandant general de la força armada, institució encarregada de la defensa nacional. La seguretat pública es troba a càrrec de la policia nacional civil. També existeix un Consell de Ministres.
La potestat de jutjar i fer executar el jutjat correspon a l'òrgan judicial, el qual està compost per la Cort Suprema de Justícia, les cambres de segona instància, i els altres tribunals que disposen les lleis del país en les matèries que els corresponen. També existeix un Consell Nacional de la Judicatura, una entitat independent en les seves funcions, que contribueix a l'eficiència de la carrera judicial.
Geografia miniatura|Mapa d'El Salvador (en anglès) És el país més petit d'Amèrica central, i l'únic sense costa al mar Carib. El seu territori és en gran part muntanyenc, amb un cinturó costaner estret i un altiplà central. És conegut per la gran quantitat de volcans que té, i ser sotraguejat sovint per terratrèmols de diversa intensitat. És travessat per la carretera panamericana, una de les rutes principals que s'utilitzen per a viatjar entre l'Amèrica del Nord i la del Sud. Actualment, s'està millorant tota la carretera amb l'ampliació a quatre carrils del tram San Salvador-San Miguel.
Els primers legisladors postcolonials, com Francisco Morazán o Gerardo Barrios, eren descendents de francesos i, per tant, propers al codi napoleònic, que va ser adaptat amb èxit a El Salvador. Per aquesta raó, el país té divisions territorials a l'estil francès. El Salvador està dividit en 14 departaments:
Subdivisió administrativa d'El Salvador Ahuachapán Cabañas Chalatenango Cuscatlán La Libertad La Paz La Unión Morazán San Miguel San Salvador San Vicente Santa Ana Sonsonate Usulután
Hidrografia miniatura|El riu Lempa és el més important del país Per a l'any 2006, els recursos hídrics d'El Salvador s'estimaven en 17,8 km³, dels quals 11,6 provenen de les aigües superficials. Així mateix és l'únic país de Centreamèrica el territori del qual drena totalment al vessant de l'oceà Pacífic. Un total de 360 rius es consideren d'importància, els quals estan agrupats en deu regions hidrogràfiques. La més important és la conca del riu Lempa (10.167 km²), de la qual un 56% pertany a El Salvador, i la resta a Guatemala i Hondures.
Les altres conques són: Paz (919,9 km²), Cara Sucia-San Pedro (768,8 km²), Gran de Sonsonate-Banderes (778,4 km²), Mandinga-Comalapa (1.294,5 km²), Jiboa-Estero Jaltepeque (1.638,6 km²), Badia de Jiquilisco (779,01 km²), Gran de San Miguel (2.389,2 km²), Sirama (1.294,5 km²), i Goascorán (1.044,4 km²).
D'altra banda, per a l'any 2005, van ser identificats un total de 59 masses d'aigua com llacs (entre els quals destaquen Ilopango, Güija i Coatepeque), així com llacunes, embassaments i manglars. Els embassaments hidroelèctrics comprenen: Cerrón Gran, 5 de novembre, 15 de setembre i Guajoyo.
El Salvador també disposa d'aigües subterrànies. Encara que la seva delimitació geogràfica no ha estat detallada, existeix una estimació de 2.000 milions de m³ de recàrrega de precipitació a l'any. Els aqüífers de major rendiment corresponen a Sonsonate-Acajutla, Jiboa-Lempa, Lempa-Jiquilisco, Usulután-Gual Marín, Valle de Zapotitán, Quezaltepeque-Opico, i San Salvador, entre d'altres. Tots estan situats a la fossa Central i a la plana costanera del territori.
Vulcanologia i sismologia miniatura|Volcà d'Izalco miniatura|Volcà de San Miguel