Eritrea és un estat de l'Àfrica nord-oriental. Limita amb el Sudan a l'oest, Etiòpia al sud i Djibouti a l'est. El nord-est del país està banyat per la Mar Roja o Mar Eritrea, d'on ve el seu nom, derivat del grec , erythrós 'vermell'. Té una superfície total d'aproximadament 117.600 km², i inclou l'arxipèlag de Dahlak i algunes de les illes Hanish. Eritrea és un dels estats sobirans més recents.
Eritrea és un país multiètnic amb nou grups ètnics reconeguts en la seva població. Eritrea té nou idiomes nacionals, que són el tigrinya, el tigre, l'àfar, el beja, el bilin, el kunama, el nara i el saho. El tigrinya, l'àrab i l'anglès són els tres idiomes de treball. La majoria dels residents parlen llengües de la família afroasiàtica, ja siguin de les llengües semítiques etíops o de les branques cuixítiques. Entre aquestes comunitats, els Tigrinya representen aproximadament el 55% de la població, i els tigres constitueixen al voltant del 30% dels habitants. A més, hi ha diversos grups ètnics nilòtics que parlen llengües niloticosaharianes. La majoria de la gent del territori es considera cristiana o musulmana, amb una petita minoria que s'adhereix a les religions tradicionals.Eritrea . The World Factbook. Central Intelligence Agency.
El Regne d'Axum, que abastava gran part de l'actual Eritrea i el nord d'Etiòpia, fou establert durant els segles o .Munro-Hay, Stuart (1991) Aksum: An African Civilization of Late Antiquity . Edinburgh: University Press, p. 57 Henze, Paul B. (2005) Layers of Time: A History of Ethiopia, Va adoptar el cristianisme cap a mitjan .Aksumite Ethiopia. Workmall.com (24 març 2007). Retrieved 3 March 2012. A l'època medieval gran part d'Eritrea va caure sota el regne de Medri Bahri, amb una regió més petita formant part de Hamasien. La creació de l'actual Eritrea és el resultat de la incorporació de regnes independents diferents, com ara Medri Bahri i el sultanat d'Aussa, que acaben formant l'Eritrea italiana. Després de la derrota de l'exèrcit colonial italià el 1942, Eritrea va ser administrada per l'Administració militar britànica fins al 1952, quan l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1952 va dictaminar que Eritrea seria governada per un parlament local, però per a afers exteriors i defensa formaria un estatus federal amb Etiòpia durant deu anys. El 1962 el govern d'Etiòpia va anul·lar el parlament eritreu i es va annexionar formalment el país. El moviment secessionista eritreu va organitzar el Front d'Alliberament d'Eritrea el 1961 i va combatre la Guerra d'Independència d'Eritrea fins que Eritrea va obtenir la independència de facto el 1991.Iyob, Ruth. The Eritrean Struggle for Independence: Domination, Resistance, Nationalism, 1941–1993. Cambridge [England]: Cambridge University Press, 1997. p. 175 Eritrea va guanyar la independència de jure el 1993 després d'un referèndum d'independència.Elections in Eritrea African Elections Database
Eritrea és una república presidencial unitària de partit únic en la qual mai s'han celebrat eleccions legislatives i presidencials nacionals. Isaias Afewerki ha estat president des de la seva independència oficial el 1993. Segons Human Rights Watch, la situació dels drets humans al país es troba entre les pitjors del món.Eritrea Human Rights Overview. Human Rights Watch (2006) El govern eritreu ha rebutjat aquestes acusacions alegant motius polítics. En ser tots els mitjans de comunicació locals propietat de l'Estat, Eritrea fou classificat com el tercer país amb menys llibertat de premsa sols darrere de Corea del Nord i el Turkmenistan.
Eritrea és membre de la Unió Africana, les Nacions Unides i l'Autoritat Intergovernamental pel Desenvolupament, alhora que és un estat observador de la Lliga Àrab.Arab League Fast Facts – CNN.com . Edition.cnn.com (18 March 2016).
Història
Prehistòria A Eritrea s'hi ha trobat un dels homínids més antics que representaven un possible vincle entre Homo erectus i Homo sapiens arcaic. Datat amb més d'un milió d'anys d'antiguitat, és el descobriment esquelètic més antic d'aquest tipus i proporciona un vincle entre els homínids i els primers humans anatòmicament moderns. Es creu que la depressió de Danakil també va ser un actor important en termes d'evolució humana, i pot contenir altres rastres d'evolució.
Durant l'últim període interglacial, la costa del mar Roja d'Eritrea va ser ocupada pels primers humans anatòmicament moderns. Es creu que la zona es trobava en la ruta cap a l'Àfrica que alguns estudiosos suggereixen que va ser utilitzada pels primers humans per colonitzar la resta del Vell Món. El 1999 l'equip del projecte de recerca eritreu va descobrir un jaciment paleolític amb eines de pedra i d'obsidiana datades amb més de 125.000 anys d'antiguitat a prop de la badia de Zula, al sud de Massawa. Es creu que les eines van ser utilitzades pels primers humans per recollir cloïsses i ostres.
Antiguitat La investigació mostra que les eines trobades a la vall de Barka, que daten del 8000 aC, semblen oferir les primeres proves concretes de l'assentament humà a la zona. Les investigacions també mostren que molts dels grups ètnics d'Eritrea van ser els primers a habitar aquestes zones.
Les excavacions a Agordat, al centre d'Eritrea, van localitzar les restes d'una antiga civilització pre-Axumita coneguda com a Gash Group. Es van trobar ceràmiques datades entre el 2500 i el 1500 aC.
Cap al 2000 aC algunes parts d'Eritrea formaren part del país de Punt.Najovits, Simson (2004) Egypt, trunk of the tree, Volume 2, Algora Publishing, p. 258, La regió produïa i exportava or, resines aromàtiques, banús, ivori i animals salvatges. La regió ja és coneguda per les expedicions comercials egípcies.Shaw & Nicholson, p.231.
Les excavacions a Sembel van trobar evidències d'una antiga civilització pre-axumita a Asmara datada entre el 800 aC i el 400 aC. Es creu que aquesta cultura va ser una de les primeres comunitats pastorals i agrícoles de la regió.
Regne de D'mt
El regne de D'mt va existir vers el segle VIII al V aC a la moderna Eritrea i nord d'Etiòpia. S'han trobat molt poques inscripcions i els treballs arqueològics estan al començament. Se sap que fou l'antecedent immediat del regne d'Axum, i va acabar com a civilització abans de l'inici d'Axum.Uhlig, Siegbert (ed.), Encyclopaedia Aethiopica: D-Ha. Wiesbaden: Harrassowitz Verlag, 2005. p. 185. Yeha fou el centre religiós i necròpolis del país però probablement no era la capital política. La civilització va desenvolupar sistemes de reg, de treball de la terra, cultius, i va fer eines i armes de ferro. El regne va desaparèixer al , i haurien sorgit alguns regnes successors un dels quals, Axum, hauria arribat a l'hegemonia al o I aC.Pankhurst, Richard K.P. Addis Tribune, "Let's Look Across the Red Sea I ", 17 de gener del 2003.
Regne d'Axum
El regne d'Axum fou un estat que va existir al nord de la moderna Etiòpia (regió Tigre) i Eritrea, entre el i el . La capital era Axum. Altres llocs importants eren Yeha, Hawulti, Matara, Adulis i Qohaito. Al moment de major expansió, el regne dominava el nord d'Etiòpia, Eritrea, el nord-est del Sudan, el sud-est d'Egipte, Djibouti, i zones del Iemen, Asir i Hijaz. Les monedes del regne apareixen a l'era cristiana; fou el primer estat que va utilitzar el signe de la creu a les seves monedes, vers la meitat del . Mani l'anomena com un dels quatre grans poders del món (Pèrsia, Roma, Xina i Axum). Com a estat cristià fou un aliat romà d'Orient i l'emperador Justí li va ordenar vers el 525 intervenir a favor dels cristians del Iemen. La seva decadència es va produir al per raons incertes que podrien estar relacionades amb el domini àrab de les rutes comercials a la mar Roja i pel Nil fins a Alexandria, principal mercat i sortida dels productes cap a l'Imperi Romà d'Orient i Europa.
Edat mitjana Després del declivi d'Axum, les terres altes de l'Eritrea quedaren sota el domini del Regne cristià de Medri Bahri.Tamrat, Taddesse (1972) Church and State in Ethiopia (1270–1527). Oxford: Clarendon Press. p. 74. Tot el domini costaner de Ma'ikele Bahri va estar sota el sultanat d'Adal durant el regnat del sultà Badlay ibn Sa'ad ad-Din. L'estat fou reconquerit posteriorment per l'emperador etíop Zara Yaqobi va li canviar el nom.Kendie, Daniel (2005) The Five Dimensions of the Eritrean Conflict 1941–2004: Deciphering the Geo-Political Puzzle. Signature Book Printing, Inc. p. 17–18. La capital era Debarwa.Denison, Edward; Ren, Guang Yu and Gebremedhin, Naigzy (2003) Asmara: Africa's secret modernist city. . p. 20
El 1517 els otomans havien conquerit Medri Bahri i van ocupar tot el nord-est de l'actual Eritrea durant les dues dècades següents. El territori es va convertir en una governació otomana, coneguda com Habesh Eyalet. Massawa va ser la primera capital de la nova província. Quan la ciutat va tenir una importància econòmica secundària, la capital administrativa es va traslladar a Jiddah.
El primer occidental que va visitar Eritrea va ser l'explorador portuguès Francisco Álvares el 1520. La costa de l'actual Eritrea era la que garantia la connexió amb la regió de Tigray, on els portuguesos tenien una petita colònia i, per tant, la connexió amb l'interior etíop, aliats dels portuguesos. Massawa fou l'escenari del desembarcament de tropes portugueses el 1541 per Cristòfor de Gama en la campanya militar que acabaria derrotant el sultanat d'Adal el 1543.
Els turcs van intentar ocupar les terres altes de Medri Bahri el 1559 però es van haver de retirar després de trobar resistència. Després de diversos intents de conquesta finalment els otomans foren expulsats a l'últim quart del , tot i que van mantenir el control sobre la costa fins a la creació de l'Eritrea italiana, a finals del .Jonathan Miran Red Sea Citizens: Cosmopolitan Society and Cultural Change in Massawa. Indiana University Press, 2009, p. 38–39 & 91 Google BooksJonathan Miran Red Sea Citizens: Cosmopolitan Society and Cultural Change in Massawa. Indiana University Press, 2009, p. 38–39 & 91
Història contemporània Eritrea italiana
Els límits de l'actual Eritrea es van establir durant la cursa per l'Àfrica. El 1869Ullendorff, Edward. The Ethiopians: An Introduction to Country and People 2nd ed., p. 90. Oxford University Press (London), 1965. o 1870, el cap local va vendre terres que envoltaven la badia d'Assab a la companyia naviliera Rubattino. En el buit de poder que va seguir la mort de l'emperador Joan IV d'Etiòpia el 1889, el general Oreste Baratieri va ocupar les terres altes de la costa eritrea i Itàlia va proclamar l'establiment de la nova colònia d'Eritrea. La possessió italiana fou reconeguda per Menelik II d'Abissínia en el tractat de Wuchale del 2 de maig de 1889. A partir d'aquell any la nova administració colonial començà a desenvolupar la colònia invertint en infraestructures i desenvolupant l'agricultura,Olivieri, Emilio (1888) La Ferrovia Massaua-Saati (report on the construction of the Massawa–Saati Railway). Ferrovia Eritrea. "Eritrean Railway " at Ferrovia Eritrea. alhora que donava feina als locals en l'administració local. A més, l'administració italiana d'Eritrea va obrir nombroses fàbriques, fins a 2.198 el 1939, que produïen tota mena de productes, que donaven feina als eritreus, però cap cop més també als italians.
El 1922, l'ascens de Benito Mussolini al poder a Itàlia va portar canvis profunds al govern colonial a Eritrea. El 1936 es fusionà amb la Somàlia Italiana per formar l'Àfrica Oriental Italiana. El 1941 els britànics van expulsar els italians i es van fer càrrec de l'administració del país.
Federació amb Etiòpia i independència