Sant Gallard és un nucli de població agregat a les Piles, a la Conca de Barberà, a frec de la comarca de l'Anoia. És a tocar de la carretera de Santa Coloma de Queralt a Esblada (T-201).
L'església d'art romànic està dedicada a Sant Josep i va pertànyer a la diòcesi de Vic fins al 1957. Fins a la Guerra Civil de 1936 s'hi conservava una imatge de la Mare de Déu de la Llet, per la qual cosa l'església prenia també aquest nom.
Història Com la majoria de pobles amb història de la zona, sorgí al voltant d'un castell, del qual no en resta cap element. Entre 1179 i 1247, el monestir de Santes Creus n'obté progressivament el control. Durant la baixa edat mitjana, s'hi construeixen el Molí Vell (o de Dalt) i el Molí Nou (o de Baix), datats per primera vegada el 1273 i 1357 respectivament.
La població de Sant Gallard ha minvat progressivament. Durant el hi van arribar a viure 13 famílies. En època moderna, Sant Gallard va rebre immigració occitana, procedent del bisbat de Comenge. En produir-se la desamortització de Mendizábal (1835), vivien al poble una trentena de veïns. A mitjan , Sant Gallard estava conformat per nou cases. El 1970 només hi havien censades set persones.
Referències
Categoria:Entitats de població de la Conca de Barberà Categoria:Geografia de les Piles