miniatura|Botxí americà (Lanius ludovicianus) miniatura|Mascle d'escorxador (Lanius collurio) Els lànids (Laniidae) són una família de l'ordre dels passeriformes, que reuneix els popularment anomenats escorxadors o botxins i capsigranys balears a les Illes.
Són coneguts pels seus hàbits de caçar insectes, ocells petits, rèptils o mamífers i empalar els seus cossos en tiges espinoses. Això els ajuda a esquarterar la carn en fragments més convenients i també els serveix com a rebost o dispensa, de manera que tornen més tard a servir-se de les porcions restants. El bec d'un botxí típic és ganxut com el d'una au de presa, cosa que reflecteix la seva naturalesa depredadora.Yosef, R. (1996). The predatory behavior of Loggerhead Shrikes (Lanius ludovicianus) towards reptilian prey. The Auk, 113(1), 1-6. doi:10.2307/4088998
El seu paper ecològic com a depredadors de petits animals i la seva adaptabilitat davant de diferents condicions ambientals els fan importants en els ecosistemes on habiten.
Els lànids són territorials, i aquests territoris són defensats davant d'altres parelles. Quan hi ha diverses espècies de caps, les disputes pel territori poden ser intenses.
Descripció De mida petita a mitjana, generalment mesuren entre 15 i 30 centímetres de longitud. Tots els seus representants estan caracteritzats perquè presenten un bec en forma de ganxo, proveït d'un sortint com una dent a cada costat de la mandíbula superior i d'una escotadura a ambdues parts de la mandíbula inferior, que pot estar poc marcada. Aquest bec -que recorda el dels rapinyaires, sobretot el dels falcons- és un caràcter convergent que indica un règim alimentari similar.
Distribució geogràfica La major part de les espècies d'aquesta família es troben a Euràsia]Harris, T., & Franklin, K. (2000). Shrikes and Bush-Shrikes: Including Wood-Shrikes, Helmet-Shrikes, Shrike Flycatchers, Philentomas, Batises and Wattle-Eyes. London: Christopher Helm Publishers Ltd. (ISBN 978-0713638615) i Àfrica,.Fry, C. H., Keith, S., & Urban, E. K. (1988). The Birds of Africa Volume III: Parrots to Woodpeckers. London: Academic Press. (ISBN: 978-0121373036) Només dues espècies viuen a Nord-amèrica.
Els membres d'aquesta família no existeixen a Amèrica del Sud ni a Austràlia.
Alimentació Aquests ocells es comporten com petits depredadors, i es nodreixen d'insectes, amfibis, rèptils, altres ocells i mamífers, sempre que la mida d'aquestes preses no sigui excessivament gran.
Els lànids tenen el costum d'empalar les seues víctimes en les espines d'arbusts per esbocinar-les després amb més tranquil·litat o per guardar-les per a una menja posterior.Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, pàgina 99.
Aquest mateix comportament sserveix com una adaptació per menjar celífers verinosos. L'ocell espera un o dos dies per què les toxines de l'interior de l'animal es degradin per poder menjar-se'l.
Cria Generalment els botxins són monògams, tot i que s'han registrat casos de poligínia. La cria cooperativa, on els ocells més joves ajuden els seus pares a criar la pròxima generació, s'ha registrat en ambdues espècies del gènere Eurocephalus i Corvinella, així com una espècie de Lanius. Els mascles atrauen a les femelles al seu territori amb l'aliment empalat, que pot incloure objectes de colors brillants. Durant el festeig el mascle realitza una dansa ritual que inclou accions que imiten l'acció d'enfilar la presa a les espines i alimenta la femella. Els botxins fan nius senzills amb forma de copa amb branquillons i herba, en arbustos i a les branques baixes dels arbres.
Taxonomia La família Laniidae va ser introduïda (com a subfamília Lanidia) el 1815 pel polímata francès Constantine Samuel Rafinesque. El gènere tipus Lanius havia estat introduït per Carl Linnaeus el 1758.<!-La página enlazada permite descargar el pdf de 48MB-->
Tal com està constituïda actualment, la família conté 34 espècies en quatre gèneres. Inclou el gènere Eurocephalus amb els dos botxins capblancs.
Un estudi filogenètic molecular publicat el 2023 va descobrir que els botxins capblancs estaven més emparentats amb els corbs de la família Corvidae que amb els Laniidae i els autors van proposar que el gènere Eurocephalus es traslladés a la seva pròpia família Eurocephalidae. El cladograma següent es basa en aquests resultats:
Gèneres i espècies Segons la classificació de l'IOC World Bird List (versió 10.2 2020), aquesta família està formada per 4 gèneres amb 33 espècies: Gènere Corvinella, amb una espècie: botxí becgroc (Corvinella corvina) Gènere Urolestes, amb una espècie: botxí garser (Urolestes melanoleucus) Gènere Eurocephalus, amb dues espècies. Gènere Lanius, amb 29 espècies.
Espècies miniatura|Llangardaix empalat en una espina per un botxí septentrional (Lanius excubitor) a Lanzarote. Lanius bucephalus, botxí bucèfal Lanius cabanisi, botxí cuallarg Lanius collaris, botxí fiscal Lanius collurio, botxí comú Lanius collurioides, botxí birmà Lanius cristatus, botxí bru Lanius dorsalis, botxí dels Taita Lanius excubitor, botxí septentrional (abans botxí reial) Lanius excubitoroides, botxí dorsigrís Lanius gubernator, botxí d'Emin Lanius isabellinus, botxí Isabel Lanius ludovicianus, botxí americà Lanius mackinnoni, botxí de Mackinnon Lanius marwitzi, botxí de Tanzània Lanius meridionalis, botxí reial Lanius minor, botxí petit Lanius newtoni, botxí de São Tomé Lanius nubicus, botxí núbic Lanius schach, botxí schach Lanius senator, botxí cap-roig Lanius somalicus, botxí somali Lanius souzae, botxí de Souza Lanius sphenocercus, botxí xinès Lanius tephronotus, botxí del Tibet Lanius tigrinus, botxí tigrat Lanius validirostris, botxí filipí Lanius vittatus, botxí dorsicastany Corvinella corvina, botxí becgroc Urolestes melanoleucus, botxí bru Eurocephalus anguitimens, botxí capblanc austral Eurocephalus rueppelli, botxí capblanc septentrional
Les famílies Prionopidae i Malaconotidae tenen relació força propera amb Laniidae, i en el passat els seus membres s'incloïen en aquesta família.
Subespecies -{Corvinella corvina affinis Hartlaub, 1857}- -{Corvinella corvina caliginosa Friedmann & Bowen, 1933}- -{Corvinella corvina corvina (Shaw, 1809)}- -{Corvinella corvina togoensis Neumann, 1900}- -{Eurocephalus anguitimens anguitimens A. Smith, 1836}- -{Eurocephalus anguitimens niveus Clancey, 1965}- -{Lanius bucephalus bucephalus Temminck & Schlegel, 1845}- -{Lanius bucephalus sicarius Bangs & J. L. Peters, 1928}- -{Lanius collaris aridicolus Clancey, 1955}- -{Lanius collaris collaris Linnaeus, 1766}- -{Lanius collaris marwitzi Reichenow, 1901}- -{Lanius collaris pyrrhostictus Holub & Pelzeln, 1882}- -{Lanius collaris subcoronatus A. Smith, 1841}- -{Lanius collurio collurio Linnaeus, 1758}- -{Lanius collurio kobylini (Buturlin, 1906)}- -{Lanius collurioides collurioides Lesson, 1831}- -{Lanius collurioides nigricapillus Delacour, 1926}- -{Lanius cristatus confusus Stegmann, 1929}- -{Lanius cristatus cristatus Linnaeus, 1758}- -{Lanius cristatus lucionensis Linnaeus, 1766}- -{Lanius cristatus superciliosus Latham, 1802}- -{Lanius excubitor bianchii Hartert, 1907}- -{Lanius excubitor borealis Vieillot, 1808}- -{Lanius excubitor excubitor Linnaeus, 1758}- -{Lanius excubitor funereus Menzbier, 1894}- -{Lanius excubitor homeyeri Cabanis, 1873}- -{Lanius excubitor mollis Eversmann, 1853}- -{Lanius excubitor sibiricus Bogdanov, 1881}- -{Lanius excubitoroides boehmi Reichenow, 1902}- -{Lanius excubitoroides excubitoroides Prevost & Des Murs, 1847}- -{Lanius excubitoroides intercedens Neumann, 1905}- -{Lanius humeralis capelli (Bocage, 1879)}- -{Lanius humeralis humeralis Stanley, 1814}- -{Lanius humeralis smithii (Fraser, 1843)}- -{Lanius isabellinus arenarius Blyth, 1846}- -{Lanius isabellinus isabellinus Hemprich & Ehrenberg, 1833}- -{Lanius isabellinus tsaidamensis Stegmann, 1930}- -{Lanius ludovicianus anthonyi Mearns, 1898}- -{Lanius ludovicianus excubitorides (Swainson, 1832)}- -{Lanius ludovicianus grinnelli Oberholser, 1919}- -{Lanius ludovicianus ludovicianus Linnaeus, 1766}- -{Lanius ludovicianus mearnsi Ridgway, 1903}- -{Lanius ludovicianus mexicanus C. L. Brehm, 1854}- -{Lanius ludovicianus miamensis Bishop, 1933}- -{Lanius ludovicianus migrans W. Palmer, 1898}- -{Lanius meridionalis algeriensis Lesson, 1839}- -{Lanius meridionalis aucheri Bonaparte, 1853}- -{Lanius meridionalis buryi Lorenz von Liburnau, L. & Hellmayr, 1901}- -{Lanius meridionalis elegans Swainson, 1832}- -{Lanius meridionalis jebelmarrae Lynes, 1923}- -{Lanius meridionalis koenigi Hartert, 1901}- -{Lanius meridionalis lahtora (Sykes, 1832)}- -{Lanius meridionalis leucopygos Hemprich & Ehrenberg, 1833}- -{Lanius meridionalis meridionalis Temminck, 1820}- -{Lanius meridionalis theresae Meinertzhagen, 1953}- -{Lanius meridionalis uncinatus P. L. Sclater & Hartlaub, 1881}- -{Lanius schach bentet Horsfield, 1821}- -{Lanius schach caniceps Blyth, 1846}- -{Lanius schach erythronotus (Vigors, 1831)}- -{Lanius schach longicaudatus Ogilvie-Grant, 1902}- -{Lanius schach nasutus Scopoli, 1786}- -{Lanius schach schach Linnaeus, 1758}- -{Lanius schach stresemanni Mertens, 1923}- -{Lanius schach suluensis (Mearns, 1905)}- -{Lanius schach tricolor Hodgson, 1837}- -{Lanius senator badius Hartlaub, 1854}- -{Lanius senator niloticus (Bonaparte, 1853)}- -{Lanius senator rutilans Temminck, 1839}- -{Lanius senator senator Linnaeus, 1758}- -{Lanius souzae burigi Chapin, 1950}- -{Lanius souzae souzae Bocage, 1878}- -{Lanius souzae tacitus Clancey, 1970}- -{Lanius sphenocercus giganteus Prjevalsky, 1887}- -{Lanius sphenocercus sphenocercus Cabanis, 1873}- -{Lanius tephronotus lahulensis Koelz, 1950}- -{Lanius tephronotus tephronotus (Vigors, 1831)}- -{Lanius validirostris hachisuka Ripley, 1949}- -{Lanius validirostris tertius Salomonsen, 1953}- -{Lanius validirostris validirostris Ogilvie-Grant, 1894}- -{Lanius vittatus nargianus Vaurie, 1955}- -{Lanius vittatus vittatus Valenciennes, 1826}- -{Urolestes melanoleucus aequatorialis Reichenow, 1887}- -{Urolestes melanoleucus expressus (Clancey, 1961)}- -{Urolestes melanoleucus melanoleucus (Jardine, 1831)}
Els lànids als Països Catalans Als Països Catalans, la família dels lànids (Laniidae) està representada principalment per quatre espècies del gènere Lanius: el capsigrany (Lanius senator), l’escorxador (Lanius collurio), la trenca (Lanius minor) i el botxí meridional (Lanius meridionalis). Aquestes espècies ocupen sobretot ambients agraris i mosaics de conreus, brolles i bardisses, on s’alimenten d’insectes i petits vertebrats, que sovint empalen en punxes o filats, comportament característic de la família.
Des del punt de vista biogeogràfic, els Països Catalans es troben al límit occidental de distribució de diverses espècies de lànids euroasiàtics. Obres de síntesi com la Història natural dels Països Catalans ja remarquen la importància d’aquest grup d’ocells en els medis agraris i estèpics de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, tant pel seu paper ecològic com pel caràcter marginal d’algunes poblacions.
Espècies presents Capsigrany El capsigrany (Lanius senator) (també anomenat capser o botxí garser) és el lànid més comú als Països Catalans. És un migrador estival que nia de manera regular a gairebé tot el territori, excepte a Andorra, on no se n’ha confirmat la reproducció, tot i que s’han observat exemplars a les zones més baixes durant l’època de cria.