miniatura|Armes de l'edat del bronze Una arma és un estri, eina, útil o dispositiu concebut per a neutralitzar, ferir o matar éssers vius, o per a destruir edificis o objectes, generalment en el marc d'una guerra o una altra classe de conflicte. Pot ésser utilitzada contra éssers humans en tasques d'atac, defensa i destrucció de forces o instal·lacions enemigues, o simplement com una efectiva amenaça. Una arma és per tant un dispositiu que amplia la direcció i la magnitud d'una força. Segons una altra interpretació, podrien definir-se com els dispositius més simples que utilitzen avantatges mecàniques per a multiplicar una força.
Són armes, per exemple, l'espasa, el fusell, el tanc, el caça bombarder i la bomba atòmica. Hi ha estris, i fins i tot objectes naturals, que es poden emprar com a armes, però que no ho són pròpiament, perquè no han estat concebuts específicament com a tals, sinó que llur funció originària és una altra. Per exemple, una pedra, un ganivet o una agulla.
D'altra banda, en el camp de l'organització militar el terme arma designa també cadascuna de les branques combatents en què s'estructura internament cadascun dels exèrcits segons el camp d'especialització. Per exemple, són armes de l'exèrcit de terra la infanteria, la cavalleria, l'artilleria, etc. Si aquestes branques no són combatents, sinó que tenen caire logístic, organitzatiu o de suport, s'anomenen «cossos» (per exemple, el cos d'intendència).
Funcions bàsiques Les armes tenen diverses funcions: Concentrar pressió. La vora afilada d'una pedra trencada o un pal punxegut aplicaran més força per unitat d'àrea i farà molt més mal que el costat sense tall o punta. La duresa del material determina la capacitat d'aplicar o resistir la pressió. Energia acumulada. Un objecte acumula energia cinètica mentre la persona l'accelera i allibera aquesta energia, en un lapse de temps més curt, sobre l'objectiu; d'aquesta manera amplifica la potència de l'objecte i el poder de la persona. Força projectada. Una pedra llançada o un pal llarg permeten fer mal a un adversari a certa distància. El dany es deriva de l'energia cinètica acumulada en el trajecte, dispersada en el moment de l'impacte. Aquest és el mateix principi físic amb què es dissenyen armes contemporànies, com les bales de punta buida. Les armes modernes poden combinar diversos d'aquests factors per a causar més destrucció.
Les armes poden ésser ofensives, és a dir, adequades perquè la transformació d'energia recaigui sobre un objectiu, o defensives, dirigides a neutralitzar, evitar o almenys absorbir part de l'energia que un enemic pugui concentrar sobre nosaltres.
En atac, les armes poden ésser utilitzades com un instrument de coacció, per contacte directe o mitjançant l'ús de projectils. Aquestes eines, per tant, van des d'una cosa tan simple com un pal esmolat a un complex aglomerat de tecnologies, com un míssil balístic intercontinental. En sentit metafòric, qualsevol cosa capaç de causar un dany pot ésser entès com a arma, i en aquest sentit s'interpreta el desenvolupament de la guerra psicològica durant els conflictes del .
Més recentment, s'han dissenyat armes no letals, dissenyades per a ésser utilitzades per grups paramilitars, forces de seguretat o fins i tot tropes en combat, i que té com a objectiu provocar danys suficients per a neutralitzar un adversari sense causar la mort i minimitzant el seu impacte sobre el medi ambient. Actes del Congrés dels Estats Units, p. 115-126. En la pràctica, s'entén que qualsevol element capaç de danyar podria ésser considerat una arma, tot i que aqueixa no fos la seva principal funció; aquest fet depèn de les circumstàncies i finalitats amb què se les utilitzi. Un criteri similar és utilitzat en el Dret, on el puny, tot i no ésser la seva funció immediata la de danyar, pot arribar a ésser considerat una arma.
Classificació La distinció bàsica es dona entre, d'una banda, armes no convencionals (químiques, nuclears i bacteriològiques), que per decisió de les Nacions Unides d'ençà el 1991 també es coneixen com a armes de destrucció massiva; i, de l'altra, armes convencionals (totes les altres).
Les armes convencionals poden ésser: armes de contusió: porra, garrot, bastó, maça, destral, etc. armes llencívoles i de distància: pesants, equivalent antic de l'artilleria actual: ariet, balista, catapulta… d'ús individual: llança, venable, arc, ballesta, fona, bumerang… armes blanques, que serveixen per a tallar o punxar. armes de foc, que disparen projectils a distància mitjançant mecanismes i reaccions químiques.
Una altra manera de classificar l'armament és tenint present: Qui ho fa servir Com funciona Quin és el seu objectiu. Aquesta categorització depèn de l'entorn de combat en el qual es fa servir l'arma, que pot ésser en terra, mar o aire, o fins i tot en l'espai. El medi en què es fa servir cada arma és la base dels criteris del seu desenvolupament, destinat a obtenir fiabilitat, simplicitat d'ús i baixos costs, així com la millor capacitat efectiva de l'arma en concret contra els altres tipus d'amenaces.
Segons l'ús Categorització Descripció Arma antipersona destinades a ésser utilitzades per una sola persona. Les mines antipersona, o les armes curtes abasten totes les peces de petit calibre que poden ésser manejades amb una sola mà sense prejudici del moviment normal d'una persona desarmada.Armament de suport armes d'un calibre més gran utilitzades per la infanteria, i que requereixen més d'una persona per a poder ésser utilitzades eficientment. Arma de fortificació instal·lada permanentment en una posició defensiva. Arma de muntanyadissenyades per a ésser utilitzades específicament per unitats especialitzades en la lluita a la muntanya que operen en un terreny accidentat i en adverses condicions climatològiques. Arma autopropulsada dissenyada per a ésser muntat com a peça primària o auxiliar en un vehicle blindat de combat. Arma ferroviària s'instal·len sobre els vagons del tren, o poden formar part d'un tren armat. Per exemple, el canó Anzio Annie, canó Dora i el Mörser Karl. Arma aèria dissenyades per a ésser utilitzades en els avions caça, helicòpters d'atac o qualsevol altre tipus de vehicle aeri no tripulat. Arma naval muntades sobre un vaixell de guerra o un submarí. Arma espacial que poden ésser disparades de l'òrbita terrestre.
Segons el funcionament i la construcció Categorització Descripció Arma d'antimatèria Teòricament, armes que combinarien matèria i antimatèria per a causar una poderosa explosió. Tipus arc funcionen basant-se en una força en tensió que impulsa un projectil a una certa distància. La seva escala va d'un arc simple a l'onagre o la catapulta. Artilleria armes de foc capaces de llançar projectils pesants-normalment explosius-a llargues distàncies. Arma biològica estenen determinats patògens agents biològics, com l'àntrax, causants de malalties. Arma química incorporen substàncies químiques tòxiques per a l'home, com el gas sarín utilitzat en la segona guerra mundial i pel grup terrorista Aum Shinrikyō al metro de Tòquio que provocà la mort de 27 persones. Arma energètica es basen en la concentració de càrregues energètiques alliberades en el tret. Hi ha els làser, armes de xoc elèctric, i armes tèrmiques i sòniques. Armes explosives utilitzen una explosió física per a dispersar metralla o perforar un blindatge. Arma de foc utilitzen diferents tipus de projectils impulsats de la recambra d'una arma. Arma incendiària es basen en l'aplicació de materials de combustió lenta a certa distància, com el llançaflames. Arma atordidora dirigides a la reducció d'individus, minimitzant el risc de causar lesions permanents o mort. Arma magnètica usen un camp magnètic per a accelerar i impulsar projectils, o per a dirigir un determinat feix de partícules magnèticament carregades, com el canó Gauss. Arma per al cos a cos utilitzada en distàncies curtes per a causar dany per impacte directe. Míssils coet guiat cap al seu objectiu després de l'enlairament, i que pot anar carregat amb explosius, un cap nuclear, o material biològic. Arma nuclear usen material radioactiu per generar una fissió nuclear o fusió nuclear controlada, alliberant unes enormes quantitats d'energia. Com a exemples, hi ha la bomba bruta, o els dispositius de dispersió radiològica. Arma primitiva elaborades sense elements industrials, a partir de materials obtinguts en el medi natural. Arma llancívola impulsen un projectil amb precisió variable cap a un objectiu. Coetsutilitzen un compost químic per a impulsar un projectil, generalment un cap explosiu, cap al seu objectiu, i que normalment no són redirigits després d'ésser disparats. Arma suïcida com un explosiu adherit que matarà el seu portador en el moment en què ho activi. Per exemple, la immolació i l'atac suïcida. Arma relativistala velocitat és pròxima a la velocitat de la llum; són considerades com a armes fictícies.
Segons l'objectiu Categorització Descripció Armes antiaèriesque localitza, identifica i té abast eficaç per a destruir un objectiu mòbil en l'aire. Arma de setge que està dissenyada per a identificar posicions enemigues i destruir. Aquestes armes no només s'utilitzen contra fortificacions o búnquers. Per exemple, la bomba Matra Durandal està dissenyada per a enfonsar-se diversos metres sota una pista d'enlairament abans d'explotar. Arma antipersonaestà dissenyada per a atacar persones, individualment o en grups. Arma basada en antiradiació són aquelles que afecten objectius emissors de radiació electrònica, particularment emissors d'ones de radar.
Altres classificacions Armes de projectils Són aquelles en què l'arma projecta un objecte que danya l'objectiu. En aquest grup s'hi inclouen els arcs i ballestes però també les armes de foc, d'aquelles armes que llencen una bomba o metralla fins al tanc.
Armes de foc lleugeres S'anomena armes lleugeres a les armes que poden ésser transportades per una persona o un vehicle lleuger, el que inclou de revòlvers fins a llançadors portàtils de míssils antiaeris. S'estima que al món hi ha uns 500 milions d'armes lleugeres en circulació, la gran major part de les quals ha estat fabricada legalment, si bé la seva distribució ha passat en molts casos per transaccions il·lícites que permeten que siguin fàcils d'aconseguir en molts llocs del món, a baix cost i sense control, i aquesta proliferació agreuja conflictes armats i les seves conseqüències.,http://disarmament.un.org/cab/smallarms/presskit/sheet8.htm Intermonoxfam Estimacions recollides per l'OMS afirmen que cada any moren centenars de milers de persones per l'acció d'aqueixes armes i que més d'un milió resulten ferides, sovint amb seqüeles permanents.
Armes blanques Una arma blanca fereix amb la punta o amb el tall com l'espasa, la daga, el punyal, el sabre…
Armes químiques Són aquelles que usen una substància química contra l'adversari. Es van començar a desenvolupar durant la Primera Guerra Mundial (que va ésser també el conflicte en què més extensament es van fer servir), essent les primeres el clor (emprat pels alemanys) i el fosfògen (emprat pels aliats). Ambdós són gasos molt corrosius per a la pell i les vies respiratòries. Els moderns esprais atordidors també són armes químiques.
Armes sòniques Són aquelles que utilitzen ones sonores contra l'adversari.
Història Armes prehistòriques miniatura|Un conjunt d'artefactes neolítics, compost per braçalets, destrals, formons, i eines per a polir.