Pequín o Beijing (en xinès: 北京, pinyin: Běijīng, 'capital del nord') és la capital de la República Popular de la Xina, situada al nord-est del país, davant la serralada Ian-Xan (燕山) i a l'est de la serralada Tai-Hang-Xan (太行山). Amb més de 21 milions d'habitants, va ser la primera ciutat a tenir categoria provincial de municipi; actualment n'hi ha quatre. Fundada fa uns 3.400 anys, també va ser la capital de la Xina durant les dinasties Yuan (元朝), Ming (明朝) i Qing (清朝).
És la segona ciutat més gran del país, només superada per Xangai quant a població. També és un important nus de comunicació, amb múltiples línies de ferrocarril, autopistes i carreteres. Actualment, és reconeguda com el centre cultural, polític i social de la Xina.
Geografia física La ciutat està envoltada per la província de Hebei. És una ciutat interior envoltada de muntanyes pel nord i el nord-oest; al sud, s'estén el pla que forma part de les riquíssimes terres de conreu del gegantí delta del riu Groc. No la creua cap riu important; el més proper és el Yong Ding.
Clima miniatura|esquerra|El Jardí Botànic de Pequín esquerra|Diagrama del clima de Pequín Tot i que Pequín es troba aproximadament a 150 quilòmetres de la costa té, a causa de la seva posició, una forta influència del cinturó de vent d'oest i dels monsons, que li porten un clima continental moderat, és a dir, calent i humit a l'estiu i fred i sec a l'hivern. Les precipitacions de l'any ascendeixen de mitjana als 619 mil·límetres; d'aquests, en cauen aproximadament un 70 per cent els mesos de juliol i agost.
A l'hivern, hi regnen unes temperatures de fins a -20 °C i un vent glacial, que bufa de les planes mongoles. A l'estiu (de juny fins a l'agost) el clima és humit i calent, amb temperatures de fins a 30 °C; la primavera (abril i maig) és seca, però ventosa. Al setembre i l'octubre hi regna un temps sec i suau.
La màxima temperatura que s'hi ha assolit mai és de 42 °C i la més baixa mai enregistrada és de -27 °C. El 2005, la precipitació total va ser de 410,77 mm, la majoria durant els mesos d'estiu.
MesGenFebMarAbrMaiJunJulAgoSetOctNovDesAnyMitjana temp. màx. °C1,64,011,319,926,430,330,829,525,819,010,13,317,7Mitjana temp. mín. °C-9,4-6,9-0,67,213,218,221,620,414,27,3-0,4-6,96,5Temp. mitjana diària. °C-4,3-1,95,113,620,024,225,924,619,612,74,3-2,211,8Mitjana de pluges en mm2,65,99,026,428.770.7175,6182,248,718,86,02,3576,9Hores de sol204,7198,5237,7251,3290,6276,2230,4230,3215,1229,6193,0192,32780,2Humitat44444646536175776861574957Font:]
Política i govern Divisió administrativa miniatura|El popular Wudaokou, al nord-est de Pequín a la nit miniatura|Biblioteques a l'àrea de Xidan miniatura|Parc Chaoyang al districte de Chaoyang de Pequín miniatura|Shichahai, situat al districte de Xicheng, és tradicionalment un dels punts més acollidors i atractius de Pequín miniatura|Parc del riu Changpu prop de la Ciutat Prohibida Els principals barris de Pequín són els següents. Els barris es poden superposar sobre diferents districtes (vegeu a sota): Barris Qianmen Tian'anmen Di'anmen Chongwenmen Xuanwumen Fuchengmen Xizhimen Deshengmen Andingmen Sanlitun Dongzhimen Chaoyangmen Yongdingmen Zuo'anmen You'anmen Guangqumen Guang'anmen Dongbianmen Xibianmen Hepingmen Fuxingmen Jianguomen Gongzhufen Fangzhuang Guomao Hepingli Ping'anli Beixinqiao Jiaodaokou Kuanjie Wangjing Wangfujing Dengshikou Wudaokou Xidan Dongdan Zhongguancun Panjiayuan Beijing CBD Yayuncun Subdivisions El municipi de Pequín està format per 18 subdivisions administratives, àrees governades directament pel municipi (divisions de segons nivell). D'aquestes 16 són districtes i 2 són comtats. Les àrees urbanes i suburbanes de la ciutat es divideixen en 8 districtes: Districte de Dongcheng Districte de Xicheng Districte de Chongwen Districte de Xuanwu Districte de Chaoyang Districte de Haidian Districte de Fengtai Districte de Shijingshan
Els següents sis districtes abasten els suburbis i ciutats satèl·lit més distants, constituint part de l'àrea metropolitana: Districte de Mentougou Districte de Fangshan Districte de Tongzhou Districte de Shunyi Districte de Changping Districte de Daxing Districte de Huairou Districte de Pinggu
Els altres dos districtes i els dos comtats es troben més enllà, en les zones suburbanes i rurals: Comtat de Miyun Comtat de Yanqing Ciutats Les ciutats del municipi de Pequín però fora de l'àrea urbana inclouen: Changping Huairou Miyun Liangxiang Liulimiao Tongzhou Yizhuang Tiantongyuan Beiyuan Xiaotangshan El nom de diversos punts de Pequín acaba amb mén (), que significa 'porta', i eren punts on es trobaven les portes de la muralla de Pequín. Altres llocs acabats en cūn (), que significa 'vila', eren originàriament viles fora de les muralles.
Els 18 districtes i comtats de Pequín se subdivideixen a la vegada en 273 divisions administratives de tercer nivell: 119 ciutats, 24 cantons, 5 cantons autònoms i 125 subdistrictes.
Economia miniatura|Carrer financer de Pequín miniatura|Wangfujing és un dels carrers més concorreguts de Pequín, amb prop de 100.000 visitants cada dia (agost 2008) miniatura|Zhongguancun és un centre de tecnologia al districte Haidian Beijing (Pequín) és una de les ciutats més desenvolupades de la Xina, amb el sector terciari que aporta el 73,2% del seu PIB; va ser la primera ciutat postindustrial de la Xina continental. Les finances és una de les indústries més importants de la ciutat. El 2007, hi havia 751 entitats financeres a Pequín, que van generar 128,6 mil milions de RMB, l'11,6% del total d'ingressos de la indústria financera de tot el país. També representa el 13,8% del PIB de Pequín, el major percentatge de totes les ciutats xineses. Beijing és la llar de 26 empreses Fortune 500, el tercer país del món amb més, darrere de Tòquio i París.
El 2008, el PIB nominal de Beijing va ser d'1,0488 bilions de RMB (150 milions de USD), un creixement interanual del 9% respecte a l'any anterior. El seu PIB per capita va ser de 63.029 RMB (9.075 USD), un augment del 5,2% respecte a l'any anterior. El 2008, els sectors primari, secundari i terciari de Pequín valien 11,28 mil milions de RMB, 269,32 mil milions de RMB, i 768,2 mil milions RMB, respectivament. La renda per capita urbana disponible va ser de 24.725 iuans, un augment real del 12,4% respecte a l'any anterior. Els ingressos purs per capita dels residents rurals va ser 10.747 RMB, un augment real de 12,4%. La renda per capita disponible del 20% residents de baixos ingressos va augmentar 16,7%, 11,4 punts percentuals més alta que la taxa de creixement del 20% residents d'alta renda. El Coeficient d'Engel dels residents urbans de Beijing arribà al 31,8% el 2005 i la dels residents rurals va ser del 32,8%, disminuint 4,5 punts percentuals i 3,9 punts percentuals, respectivament, en comparació amb el 2000.
El 2021 es va inaugurar la seva borsa de valors.
Infraestructures i transport miniatura|L'estació Oriental de ferrocarril miniatura|L'avinguda de Chang´an est Encara que geogràficament no està ben situada, disposa de molt bones comunicacions. El creixement de la ciutat a partir de les reformes econòmiques ha convertit la ciutat de Pequín en un important nus de transports. Té diverses estacions de ferrocarrils amb enllaços a totes les províncies del nord de la Xina; l'aeroport Internacional de Pequín està a uns 25 km al nord-est de la ciutat. És, juntament amb el de Shanghai, el principal nus aeri del país. I Pequín disposa d'algunes autopistes de peatge que la comuniquen amb Tianjin, Badaling i l'aeroport. A la vegada, la ciutat està rodejada per cinc anells de circumval·lació, nou autopistes i onze carreteres principals.
Ferrocarril Hi ha dues estacions principals: l'estació Central de Ferrocarrils i l'estació de Ferrocarrils de l'Oest. Altres cinc estacions menors tenen trànsit de passatgers: l'estació de l'Est, l'estació del Nord, l'estació del Sud, l'estació de Fengtai i l'estació de Guang'anmen.
Hi ha línies de ferrocarril a Canton, Xangai, Harbin, Baotou, Taiyuan, Chengde i Qinhuangdao, així com línies internacionals cap a Pionyang, Kowloon i Rússia.
Carreteres Pequín està connectada per carretera o autopista amb tota la resta de la Xina. L'augment del nombre d'automòbils i la disminució de l'ús de bicicletes a causa del creixement econòmic de la ciutat està agreujant el problema dels embussos, especialment en hora punta. A això cal afegir l'escàs desenvolupament del transport públic, a la vegada que té un important impacte en temes de contaminació aèria i de medi ambient.
Transport aeri El principal aeroport és l'aeroport Internacional de Pequín, a prop de Shunyi, a 20 km al nord-est de Pequín, que és el principal aeroport de la companyia Air China. Altres aeroports són l'aeroport de Liangxiang, l'aeroport de Nanyuan, l'aeroport de Xijiao i l'aeroport de Badaling.
Transport públic El metro de Pequín té quatre línies, dues d'aèries i dues de subterrànies, i algunes més creades pels Jocs Olímpics. Hi ha unes mil línies d'autobús, a més de moltes de troleibús.
Geografia humana i societat Demografia El 2007 la població total era de 17 milions de persones. A més a més, hi ha un nombre gran però indeterminat d'emigrants il·legals. La gran majoria de pequinesos són d'ètnia Han. Tradicionalment també hi ha manxús, Hui i mongols. L'emigració estrangera més recent és de sud-coreans, que hi viuen per motius de negocis o d'estudi, i es concentren a les àrees de Wangjing i Wudaokou.
Etnografia Grups ètnics de Pequín, segons el cens de 2000 Ètnia Població Percentatge Han 12.983.696 95,69% Manxús 250.286 1,84% Hui 235.837 1,74% Mongols 37.464 0,28% Coreans 20.369 0,15% Tujia 8.372 0,062% Zhuang 7.322 0,054% Hmong 5.291 0,039% Uigurs 3.129 0,023% Tibetans 2.920 0,022%
Cultura i lleure miniatura|esquerra|Òpera de Beijing La gent de la ciutat parla el dialecte de Beijing, que pertany a la subdivisió del mandarí. Aquest dialecte és la base del mandarí estàndard, idioma oficial de la República Popular de la Xina. A les àrees fora de la ciutat es parlen dialectes propis de la província de Hebei.
Lòpera de Beijing o Jingju (京剧) és molt coneguda a tota la capital. És reconeguda com un dels exponents de la cultura xinesa. L'òpera de Beijing és una combinació de cant, diàlegs, seqüències codificades com gests, lluites i acrobàcies. La majoria de representacions es fan en un dialecte arcaic molt diferent del mandarí estàndard; això fa que els diàlegs siguin molt difícils d'entendre, encara que els teatres moderns ofereixen subtítols.
Arquitectura El siheyuan (四合院） és un estil arquitectònic de Beijing. Un siheyuan consisteix en un conjunt quadrat amb habitacions que tanquen un pati central. Aquest pati conté algun arbre, plantes en testos i fins i tot un aquari.
Els hutongs (胡同) són els carrers i carrerons que connecten tot l'interior de la part vella de la ciutat. Molts d'aquests són tan estrets que no permeten la circulació de vehicles.
Abans, els siheyuans i hutongs estaven per tot arreu, però ara s'estan substituint per blocs de pisos moderns. Aquest canvi té dues cares: d'una part els pisos ofereixen una qualitat de vida que els hutongs no tenen, com l'aigua corrent i sanitaris. Per altra part, desfan la vida social que va associada als hutongs. S'estan preservant alguns hutongs particulars per motius històrics o turístics.
Gastronomia