El Centre d'Esports Sabadell Futbol Club, S.A.D. és el club esportiu més representatiu del futbol de Sabadell (Vallès Occidental) i un dels més destacats de Catalunya pel seu historial i palmarès. Fundat el 1903, el seu primer equip masculí actualment juga a Segona Divisió, com a local a l'Estadi de la Nova Creu Alta. El seu primer equip femení participa en la Preferent, la cinquena divisió estatal. També hi ha un filial masculí a la Lliga Elit, la sisena divisió, un equip juvenil a la Divisió d'honor, la primera categoria estatal, i una àmplia estructura de futbol de base amb més de cinquanta equips federats.
L'equip ha competit en lligues estatals des del 1928. Aconseguí la seva primera ascensió a Segona Divisió el 1933 i després a Primera Divisió el 1944. L'etapa més llarga del Sabadell a la primera categoria estatal va ser del 1965 al 1972, i la més recent, del 1986 al 1988. En total, ha jugat 14 temporades a Primera, el que en fa el tercer club de Catalunya amb més temporades i punts a la Lliga. A més, el Sabadell ha arribat a una final de la Copa del Rei, que va perdre per 3-0 davant el Sevilla FC el 1935.
El Sabadell sempre ha tingut una forta rivalitat amb el Terrassa FC, ambdós són els clubs principals del Vallès Occidental. El derbi del Vallès es basa en la rivalitat entre les ciutats de Sabadell i Terrassa i es coneix com un dels principals derbis de Catalunya.
Història miniatura|Samareta CE Sabadell. Evolució de nom Centre d'Esports de Sabadell (1903-1910) Centre d'Esports Sabadell Foot-ball Club (1910-1941) Centro de Deportes Sabadell Club de Fútbol (1941-1975) Centre d'Esports Sabadell Futbol Club (1975-1992) Centre d'Esports Sabadell Futbol Club, S.A.D. (1992-present)
Inicis de futbol a Sabadell i naixement del CE Sabadell FC (1903) miniatura|El primers partits del CE Sabadell es van jugar a l'espai que actualment ocupa La Bassa de Sant Oleguer. Els sabadellencs Joan i Quimet Saus van descobrir el futbol mentre estudiaven en una escola a Lilla, França. Quan van tornar a Sabadell, el 1901 van explicar l'esport a les seves amistats –un grup de joves entusiastes assidus al Centre Català– i van crear el Centre d'Esports Sabadell. Van jugar els primers partits al Pla dels Cartrons, espai actualment ocupat per La Bassa de Sant Oleguer. Com que l'espai era apartat del centre, més endavant es va habilitar un espai de joc entre els carrers Sol i Cervantes. A poc a poc el grup es va anar consolidant, i el 1903 van fundar formalment el club.
Anys 00. Primers passos El 1905, van llogar un terreny a la Casa Fontanet del barri de La Creu Alta i el van tancar amb fusta. L'Estadi de la Creu Alta es va inaugurar el 3 de juny de 1906, amb un partit entre el Futbol Club Barcelona i el Sporting Club dins del context de la Copa Salud. Dos dies després, el 5 de juny de 1906 van inscriure el club formalment a l'Associació de Clubs de Futbol de Catalunya. L'espai disposava d'un velòdrom de 333 metres que envoltava el camp. El primer president fou Joan Grau i la junta Directiva era formada per Modest Durant (Vicepresident), Pere Dalmau (Tresorer), Joan Bautista Saus (vocal) i Ricard Maymó (Secretari).
El 1908, es va celebrar la Copa Sabadell, i hi van participar CE Sabadell, el FC Barcelona, el X Sporting Club i el Català FC. El CE Sabadell va perdre per 0-5 en seu el primer afrontament contra l'equip blaugrana.
Anys 10. Els primers èxits En aquesta època el Centre d'Esports va patir una greu crisi financera que va provocar un relleu en la direcció i que l'equip adoptés el nom de Centre d'Esports Sabadell Foot-ball Club el mes de setembre del 1910. La posada de llarg d'aquest nou equip fou el 2 de febrer del 1911, quan va convidar al FC Barcelona a un partit arbitrat pel mateix Joan Gamper i que perdrien per 0 a 10. Van canviar la seva seu social del Cafè Ibèric que hi havia a l'Euterpe al Centre Català, i van atènyer la xifra de 200 socis que llavors pagaven una pesseta mensual de quota. El novembre del mateix any farien el canvi legal de nom cap a Centre d'Esports Sabadell Club de Futbol, per bé que tornarien a fer marxa enrere durant la temporada 1912-13.
El desembre de 1911, van incorporar xarxes a les porteries, importades de França, al camp de la Creu Alta. El 6 d'agost de 1912, durant la Festa Major, s'hi disputà el primer partit nocturn amb llum artificial de tot l'Estat Espanyol.
El 1913, arribà el primer gran èxit a nivell esportiu del Sabadell. Es va assolir el títol català de Segona Categoria que va donar accés a participar en la Copa d'Espanya de Segona Categoria, a la final de la qual va arribar, a Madrid, contra el Cardenal Cisneros, essent-ne vencedor després de 4 matxs i de no presentar-se els madrilenys en el cinquè, al·legant cansament. Alguns dels protagonistes d'aquell primer títol van ser: Saus, Aragay, Casas, Giravent, Cabané, Pere Monistrol i Ramon Trabal.
L'abril del 1914 s'organitzà el primer partit internacional a la Creu Alta, en què el CE Sabadell va afrontar dues vegades el FC Montpellier (1-1 el dia 12 i 2-1 el dia 14). En aquella època va assolir la xifra de 600 socis. El mateix any, el Sabadell va pujar a Primera Categoria, la màxima competició d'aquella època. Amb aquesta pujada, el club va esdevenir un dels equips de futbol més forts de Catalunya. La seva millor temporada d'aquesta dècada va ser 1919-20, quan es va hissar en el segon lloc.
Anys 1920. Creació de les competicions estatals Le dècada dels anys vint, el Sabadell no guanyaria cap lliga de Primera Categoria catalana i sovint acabava en els llocs de la meitat de la taula. El 1926, es va començar a professionalitzar el futbol. Poc després es farien els primers assaigs de crear un campionat de lliga espanyol. Es crearen dos grups d'equips, els minimalistes, partidaris d'un campionat de lliga reduït als sis equips campions de copa, i els maximalistes, partidaris d'un campionat amb més equips. No es posaren d'acord i començaren dos campionats paral·lels que no arribaren a acabar-se. La temporada 1928-29, després de moltes discussions es va crear la Lliga espanyola de futbol masculina, establint 3 divisions de joc, el CE Sabadell jugaria a la Segona Categoria Catalana, però ja la temporada 1929-1930 van guanyar el campionat i van ascendir a Primera Categoria catalana.
Anys 1930. Ascensos i guerra El Sabadell visqué a la dècada dels 1930 una de les seves millors èpoques. Començà la temporada 1929-30 amb l'assoliment del títol català de Segona Categoria. La temporada següent va fer un molt bon debut en la Primera Categoria catalana, on va acabar subcampió de lliga, per darrere del FC Barcelona. El darrer partit d'aquella bona temporada van assolir un altre rècord. Es va aconseguir el primer ple a la Creu Alta, amb 18.000 espectadors al partit contra el FC Barcelona.
Aquest bon resultat li va permetre d'incorporar-se la temporada 1931-32 al Grup 3 de la Tercera divisió espanyola, que havia estat formalment creada un any abans, on quedaria primer del seu grup però va quedar eliminat durant el play-off d'ascens. Aquell any també jugaria per primera vegada la Copa d'Espanya.
La temporada 1932-33, tornà a ser segon a Tercera divisió, on jugava al grup 5, però en les eliminatòries per l'ascens va guanyar a l'Hèrcules FC, l'Elx FC al Cartagena CF i al Reial Saragossa, quedant campió i pujant per primera vegada en la seva història a Segona Divisió. Aquest fet va ser molt celebrat a la ciutat. Els principals jugadors del moment eren Joan Masip, Josep Morral, Giner, Salvador Blanc, Josep Argemí, Valentí Font, Joan Tena I, Mota, Vicenç Gràcia, Josep Garreta, Antoni Sangüesa, Bertran, Àngel Calvet, Miquel Gual i Josep Barceló. Foren presidents el senyor Antoni Tamburini i Josep Maria Marcet.
El 5 de novembre de 1933, el CE Sabadell va debutar a la Segona divisió a la Creu Alta. Aquella temporada 1933-34 va aconseguir el campionat de Catalunya absolut i el següent any (1934-35) el subcampionat de les Copes de Catalunya i d'Espanya, culminant així una època d'or del club. Cal dir que des de la creació de La Liga, el CE Sabadell era el segon debutant (després del Betis el 1931) en una final de Copa d'Espanya. Va perdre-la 3-0 contra el Sevilla FC, amb presència al partit del llavors president de la República Niceto Alcalá Zamora. La temporada 1935-36 va acabar 5è a Segona divisió, millor resultat fins al moment.
Poc després començaria la Guerra Civil espanyola, fet que afectaria a la majoria de competicions esportives fins al 1939. Després de la guerra, el club va haver de fer front a la recuperació de l'Estadi de La Creu Alta i a la renovació de bona part de la plantilla. Degut a un decret llei franquista, durant aquest període va haver de castellanitzar el seu nom a Centro de Deportes Sabadell Club de Fútbol i a canviar la ceba del seu escut per una pilota de futbol, i les quatre barres catalanes pels de la nova bandera estatal.
Anys 1940. Ascens a Primera divisió La temporada 1941-42, el Sabadell es va proclamar campió del seu grup de Segona divisió (aquella temporada hi havia 8 grups) i va jugar els partits de promoció a Primera divisió, però sense èxit. Un any després, el Sabadell sí va aconseguir l'ascens a Primera divisió espanyola, concretament el 4 d'abril de 1943, després de guanyar al Sporting per 5-2 durant la lliga de promoció, en un partit arbitrat per Pedro Escartín. Els jugadors van anar a agrair el triomf a la Mare de Déu de la Salut.
El seu primer partit a Primera va tenir lloc el 26 de setembre de 1943 a l'Estadi del Nervión, davant del Sevilla FC. El primer capità fou Luis Aranaz i el primer jugador a marcar en primera fou Joaquim Navarro, tot i acabar perdent el partit per 5-2. El primer partit a Primera a la Creu Alta va tenir lloc pocs dies després, el 3 d'octubre de 1943 davant del Granada CF, amb un 2-0. Aquella temporada van aconseguir la desena posició. La següent temporada acabaria molt malament i el Sabadell tornaria a la Segona divisió. En general, durant la postguerra el Sabadell fou un autèntic equip ascensor, combinant temporades a Primera i Segona divisió. Joan Jugo, Font, Josep Bayo, Serra, Espiga, Vantolrà II, Patro, Del Pino, Pallàs, Periche, Joan Sans, César Rodríguez i Juan Zambudio Velasco van ser els protagonistes d'aquella època. La temporada 1946-47 aconseguí una meritòria cinquena plaça, just per darrere del FC Barcelona i per davant del Reial Madrid CF. Dues temporades després, no obstant això, va tornar a Segona després de acabar a l'últim lloc. En total, el Sabadell va jugar cinc temporades a la màxima categoria estatal durant els anys quaranta.
Anys 1950. Temptatives d'ascensió frustrades La dècada dels anys cinquanta, el Sabadell no es va moure de la Segona divisió, tot i que s'intentava tornar a Primera. Els anys 1951 i 1959, va participar en promocions d'ascens, però va sense aconseguir l'ascens. A més, la temporada 1957-58 va acabar segon, empatat a punts amb el campió el Reial Oviedo, quedant-se sense ascens per la diferència de gols.
Un altre fet destacat d'aquesta dècada és la serie d'alguns partits internacionals, celebrada l'agost de 1951, contra equips com el FC Girondins, el NAC Breda i l'Ajax.
Anys 1960. Jugar a Europa i un nou camp La dècada dels anys seixanta va començar amb algunes temporades a Segona divisió, seguides per tres canvis de categoria. La temporada 1962-63, el Sabadell va finalitzar a l'últim lloc i va davallar a Tercera divisió després de trenta anys sense jugar-hi. Aquesta dinàmica negativa es va perdre completament els anys després, aconseguint el títol de Tercera i l'ascens a Segona un any després de deixar la categoria i seguir cap a la Primera divisió successivament, concretament la temporada 1964-65.