El pangolí malai (Manis javanica) és un mamífer del gènere Manis que habita el sud-est asiàtic, principalment Tailàndia, Indonèsia, les Filipines, Vietnam, Laos, Cambodja, Malàisia i Singapur. Viu en una gran varietat d'ecosistemes boscosos, ja que passa la major part del temps enfilat als arbres. Aquest animal és en greu perill d'extinció degut a la caça furtiva, que aprofita la seva carn i escames per comerciar de manera il·legal, principalment a la Xina.
Descripció Té una longitud que oscil·la entre els 79-88 cm, incloent la cua, tot i que els mascles solen ser més llargs que les femelles. Pot arribar a un pes de 10 kg. Presenten una simetria bilateral molt clara. Estan recoberts per escames angulars que es sobreposen des de la part superior dels orificis nasals fins a la punta de la cua. Les de l'esquena i els costats són de color marró groguenc i molt dures. El ventre i la cara estan recoberts únicament per pèls blanquinosos o castanys, aquesta zona tova és, per tant, vulnerable als depredadors. Els individus tenen un crani cònic amb ulls petits protegits per gruixudes parpelles (visió deficient). El nas és allargat i carnós, les orelles externes estan poc desenvolupades i la cavitat bucal conté una llengua extremadament llarga (fins a 25 cm) i prima i sense dents. Aquesta conté un pigment adhesiu que permet capturar formigues i termites.
El pangolí malai es reprodueix un cop a l'any, amb una gestació d'uns 130 dies de duració i una descendència d'entre una o dues cries. Els progenitors solen acompanyar la cria durant els primers tres mesos de vida. A partir d'aquest temps són capaços de viure sols (a vegades en parelles), són més aviat tímids i són actius sobretot la nit.
Els principals depredadors són l'humà, el tigre, la pantera nebulosa i, i menys la boa. Per defensar-se d'aquests adopten una posició d'enrotllament sobre ells mateixos, exposant les parts dures a l'exterior i preservant les toves per evitar lesions que puguin provocar la mort.
Hàbitat Es distribueix per diversos ecosistemes, principalment boscos, àmplies sabanes i àrees poblades amb arbustos o matolls gruixuts. Sovint s'han trobat exemplars en zones de cultiu com jardins i plantacions. Tot i ser animals amb unes excel·lents qualitats per excavar túnels soterranis, aquest no és el seu hàbitat principal, ja que també són àgils trepadors. Això els permet enfilar-se pels arbres amb molta estabilitat per defensar-se dels depredadors, cercar aliments i inclús passar-hi hores en repòs.
També s'ha observat certa activitat aquàtica, malgrat no ser bons nedadors.
Alimentació Són uns animals insectívors. L'alimentació es basa en formigues i termites, que localitza pel seu potent sentit de l'olfacte. Amb l'ajuda de les urpes és capaç de fer forats sota terra per trobar aquests insectes. Ingereixen unes 200.000 formigues al dia (uns 70 milions anualment) i, per tant, tenen un rol important en els ecosistemes que habiten per controlar les poblacions d'insectes.
Esperança de vida No s'han pogut fer estudis a llarg termini d'aquests animals degut als seus hàbits nocturns i el baix nombre d'individus. A més, és molt complex mantenir-los en captivitat. Per tant, no hi ha gaire informació sobre la mitjana de vida d'aquesta espècie. Tot i això, hi ha informació anecdòtic d'un individu d'una espècie del mateix gènere (Manis crassicaudata) va ser capaç de sobreviure vint anys en captivitat.
Genoma El genoma de Manis javanica té una longitud de 2.5 gigabases (Gpb) i s'han identificat 23.446 gens que codifiquen proteïnes.
Relació amb els humans No s'han descrit casos de conductes agressives cap humans. L'absència de dents no els permet fer mossegades de gravetat.
L'interès econòmic per aquests animals es dona principalment per la seva pell, escates i carn. També els indígenes de les àrees on habita s'alimenten de la carn d'aquest animal. Alguns països asiàtics utilitzen les seves escames amb finalitats medicinals.
Referències
Categoria:Mamífers de la República Popular de la Xina Categoria:Mamífers de Cambodja Categoria:Mamífers de Brunei Categoria:Pangolins