miniatura|Escut d'armes de Francesc I d'Este. Part posterior del "Retrat de Francesc I d'Este", obra de Roger van der Weyden (V. 1460), situat al Museu Metropolità d'Art de Nova York. Els Este, també anomenats Dinastia dels Este, Casa d'Este i amb el temps Àustria-Este, fou una família noble italiana que va governar a Ferrara (1240-1597), Mòdena i Reggio (1288-1796), i temporalment de Pàdua, sent uns importants mecenes del Renaixement.
El seu nom, d'origen llombard, deriva de la senyoria d'Este i del castell existent en aquesta població situada prop de Pàdua. Aquesta senyoria posteriorment va esdevenir marquesat, i finalment els seus titulars van assolir el títol ducal l'any 1452.
Orígens Enmig de les lluites entre güelfs i gibel·lins en la baixa edat mitjana, els Este aconseguiren obtenir el domini de Ferrara l'any 1240, data en la qual Azzo VII es converteix en podestà de la ciutat, i posteriorment aconseguiren el poder a Mòdena i Reggio (1288). Al tractar-se Ferrara d'un feu papal, els Este es van convertir en vicaris papals el 1332. Sota el regnat de Nicolau III d'Este (1384-1441) Ferrara es converteix en un centre cultural de primer ordre, i amb els seus successors la cort de Ferrara es va convertir en una de les més brillants d'Europa. Finalment l'any 1452 van rebre el títol de duc de Mòdena i Reggio de mans de l'emperador Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic, i el 1471 el títol de duc de Ferrara del papa Pau II.
miniatura|Imatge d'Alfons I d'Este.
Un dels ducs més poderosos fou Alfons I d'Este (1486-1534), duc de Ferrara des de 1505. Aquest fou un ambiciós príncep renaixentista, que va forjar aliances amb França i Espanya en contra del Papat. Va estar casat amb Lucrècia Borja i va crear a Ferrara una esplèndida cort que va atreure a famosos escriptors (Ariosto), poetes (Petrarca) i pintors (Bellini o Ticià). I forjant aliances la seva germana Beatriu es va casar amb Lluís Maria Sforza, duc de Milà (1491). Va entrar inicialment a la Lliga de Cambrai contra Venècia (1508), i va romandre com a aliat de Lluís XII de França fins i tot quan el papa Juli II va haver signat un acord de pau amb Venècia. El papa va declarar perduts els feus dels Este i fins i tot va excomunicar a Alfons (1510). Entre 1526 i 1527 Alfons va participar en l'expedició de l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic contra el papa Climent VII, el qual l'any 1530 va reconèixer a Alfons com a posseïdor dels ducats en els quals venia governat la família d'Este.
El 1597, la línia directa de successió de la família Este es va acabar. Encara que l'últim duc, Alfons II d'Este va testar a favor del seu cosí, Cèsar I (1533-1628), el papa Climent VIII va refusar reconèixer els drets de Cèsar i va incorporar Ferrara (feu papal) als Estats Pontificis. Encara que l'emperador Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic va reconèixer els drets de Cèsar sobre Mòdena i Reggio, la pèrdua de Ferrara va fer que els Este perdessin la rellevància política que gaudien fins a aquell moment. Van Continuar regint el ducat de Mòdena i Reggio fins al 1796, quan Napoleó Bonaparte incorporar aquests territoris a la República Cisalpina, després de la signatura del Tractat de Campo Formio. El 1814, com a part de les clàusules del Tractat de Viena, el ducat va ser restaurat sota el net de l'últim duc d'Este, Francesc IV pertanyent a la casa d'Habsburg (començant la breu dinastia Àustria-Este). Aquesta branca menor van ser breument expulsats entre 1831 i 1848, però van retornar àvia, i a conseqüència de la guerra franco-piemontesa contra Àustria el 1859, el duc Francesc V va ser forçat a abandonar el ducat, aquesta vegada permanentment. Al desembre d'aquell any Mòdena es va unir a la Toscana i Parma per a constituir les Províncies Unides d'Itàlia Central, que van ser annexionades al Regne de Sardenya-Piemont al març de 1860, com una part del procés de la unificació italiana.
A la mort de l'últim duc Francesc V el 1875, el seu títol va passar per testament a l'arxiduc Francesc Ferran d'Àustria, aleshores encara no hereu del tron austrohongarès, amb la condició, entre d'altres, que la casa d'Austra-Este es mantingués separada permanentment de la casa mare dels Habsburg-Lorena, conservant en el nom la gloriosa memòria dels avantpassats italians d'Este.
Genealogia Bonifaci I, comte de Lucca mort + abans del 785 Bonifaci II comte de Lucca, marquès de Toscana i prefecte de Còrsega, mort + 5 d'octubre del 823 Berald o Berenguer, + 830 Bonifaci III, 823-847, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega Adalbert I, 847-892, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega = casat amb Rotilda de Spoleto Adalbert el Ric 892-17 d'agost o 19 de setembre del 915, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsega, casat (898) amb Berta de Lorena (+ 9 de març del 925) que ja tenia dos fills de Teobald d'Arle (1, 2) (1) Bosó de Toscana 931-936, marquès de Toscana, casat amb Wil·la de Burgúndia (esposa de Berenguer II d'Itàlia) (2) Hug d'Arle, comte d'Arle (925-947); rei de Provença (911-933) i rei d'Itàlia (926-946). Guiu 915-929, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsegaaliat a Hug d'Arle i als altres germans va arrabassar la corona d'Itàlia a Rodolf II i després va tancar a Joan X en una presó on fou assassinat el 928 Adalbert III marquès i comte de Milà vers 929 o 931-962 Obert I, marquès i comte de Milà 962-994, casat amb Alda, filla d'Otó I emperadorOtó I li va concedir le sterres d'Este, Menselice i Montagnana; un germa va iniciar la família Malaspina; un altre germà la família Pallavicini; i un tercer germà la branca de Roux Obert II, marquès i comte de Milà, comte de Luni, Tortona i Gènova, senyor d'Este 994-1013, casat amb Eria Guiscardo Albert Azzo I, marquès i comte de Milà, comte de Luni, Tortona i Gènova, senyor d'Este 1013-1029 Albert Azzo II, marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pàdua 1013-1029, casat 1) amb Cunegunda germana de Güelf III comte d'Altdorf, i 2) Garsenda, filla de Herbert II comte de Maine Güelf (d'1), casat amb Etelina de Nordheim, comte d'Altdorfque va rebre a la mort del germà de la seva mare Cunegunda i duc de Baviera 1071-1101 Folc I (de 2), marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, Gavello i Pàdua 1097-1136 Bonifaci (+1163), marquès 1136-1163 Obizzo I, marquès de Milà i Ligúria, senyor d'Este, Rovigo, Lunigiana, Monselice, Montagnana, vicari imperial de la Marca de Treviso, cap dels güelfs de la Marca de Verona, 1136-1194 Azzo V (+1193, abans que el seu pare) Azzo VI, casat amb Leonor, marquès d'Ancona, senyor d'Este, de Ferrara (1196-1212) i Pàdua (1199-1212) Aldobrandino I, marquès d'Este i d'Ancona, senyor de Ferrara 1212-1215va perdre Este i el govern de Ferrara li fou disputat per Saliguerra que havia estat expulsat de la ciutat per Azzo VI Beatriu (+1245) que fou la tercera esposa d'Andreu II d'Hongria Azzo el Jove, casat amb Matilde Pallavicino, senyor de Ferrara 1215-1222 i senyor de Ferrara i marquès d'Este 1239-1264va perdre Ferrara el 1222 davant Saliguerra, però la va recuperar el 1239 juntament amb el marquesat d'Este; va lluitar contra Eccelino, senyor i tirà de Pàdua Renau o Renaldo (+1231) casat amb Adelaida de Omara. Mort sense fills legitims, la successió va correspondre al seu fill il·legitim Obizzo II (vegeu branca bastarda). Constança, casada 1) Umbert, i 2) Guillem Pallavicino Bonifaci (+1214) Folc II (+1178), marquès 1136-1178 Albert (1184), marquès 1136-1184 Azzo IV (+1184), marquès 1136-1184 Hug II, comte de Maineproclamat pels senyors del país, va vendre el comtat a Elies de la Fletxa Azzo III (+1142) Tancred (+1146) Tancred (+ sense successio) Robert (+1121) Hug I, marquès amb terres a Parma, Piacenza, Pavia i Cremona Adalbert, marquès Guiu, marquès Berta, casada amb Ulric Manfred II (+1034) comte de Torí i marquès de Susa Lambert 929-931, marquès de Toscana, comte de Lucca i prefecte de Còrsegafou deposat per Hug d'Arle que li va fer treure els ulls Emergarda
Branca bastarda Obizzo II, senyor de Ferrara, marquès d'Este, 1288 senyor de Mòdena, 1290 senyor de Reggio, 1264-1293, casat amb Jacobina Fieschi (+1287) i amb Constança della Scala (+1306) Azzo VIII d'Este, 1293-1308, senyor de Ferrara, marquès d'Este, senyor de Mòdena, senyor de Reggio, casat amb Joana Orsini, i amb Beatriu d'Anjou Fresco 1308el 1308 Ferrara va passar a Venècia Folc, renuncia a Ferrara en favor de Venècia 1308 Aldobrandino II Este, 1309,va recuperar Ferrara als venecians però el papa la va entregar a Robert de Nàpols, contra el que Ferrara es va revoltar senyor de Ferrara, casat amb Alda Rangone Renau d'Este (+1335), consenyor de Ferrara 1317-1335, senyor de Mòdena Beatriu, casada amb Jacob príncep d'Acaia i senyor de Piemont, i amb el seu oncle Nicolau Nicolau I d'Este, consenyor de Ferrara 1317-1344 Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena 1336-1352, senyor de Ferrara 1344-1352, senyor de Parama 1344-1346,Parma fou venuda a Milà el 1346 va deixar un fill bastard de la seva unió il·legítima amb Pipa Ariasti amb la que es va casar (+1347) Aldobrandino III Este, senyor de Ferrara y Mòdena 1352-1361, casat amb Beatriu de Camerino (+1388) Obizzo (+1388)executat per tramar un complot amb els nobles de Pàdua contra el seu oncle Albert Verde (+1400) casada amb el duc Ludivic de Teck Nicolau II d'Este, casat amb Verde della Scala (+1344), senyor de Ferrara i Mòdena 1361-1388 Tadea (+1405) casada amb Francesc II senyor de Pàdua Albert d'Este 1388, senyor de Ferrara i Mòdena, casat amb Joana Roberti, va deixar un fill de la seva amistançada Isotla Albaresani Nicolau III d'Este 1388-1441, senyor de Ferrara i Mòdena,va conquerir Parma i Reggio el 1414 però les va cedir als Visconti casat amb Gugliota de Carrara (1) filla sel senyor de Pàdua (+1416), amb Laura Parisina (2) filla del senyor de Cesena (+1425 decapitada per adulteri amb el seu fillastre Hug) i (3) amb Ricarda de Saluzzo (+1474), i va tenir nombroses amants entre les quals Stella Tolomei (4) que li va donar vuit fills. Alberto Carlos (de 2) Albert Carles Margarita (de 2), casada amb Galeotto II Roberto Malatesta senyor de Rimini Hèrcules I d'Este (de 3), duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1471-1505, casat amb Leonor de Nàpols filla del rei de Nàpols (+1493) Alfons I d'Este, duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1505-1534,va perdre temporalment les seves possessions però Carles V els va retornar el 1527 casat amb (1) Anna Sforza, (2) Lucrècia Borja, i (3) Laura Eustàquia Diante Hèrcules II d'Este (d'1), duc de Mòdena i Reggio, i duc de Ferrara 1534-1559, casat amb Renata, filla de Lluís XII de França Alfons II d'Este (+1597) duc de Mòdena i Reggio i duc de Ferrara 1559-1597, casat (1) amb Lucrècia de Medicis (+1561), (2) amb Bàrbara d'Àustria (+1572) i (3) amb Margarita Gonzaga filla del duc de Màntua (+1618) Lluís, cardenal (mort 1586) Anna (+1687), casada amb Francesc de Lorena duc de Guisa i amb Jacob de Savoia, duc de Nemours Lucrècia (+1598) casada amb Francesc II della Rovere, duc d'Urbino Leonor (+1581) Hipolit (de 2), cardenal (+1572) Francesc (de 2), marquès de Massa Lombarda i general de Carles V (+1578) Alfons (de 3), marques de Montechimo 1562-1587, general de Carles V, casat amb Júlia della Rovere filla del duc d'Urbino Cèsar I de Mòdena, duc de Mòdena i Reggio 1597-1628, duc de Ferrara 1597-1598,el 1598 Ferrara va passar al papa casat amb Virgínia de Medicis, filla de Cosme I de Toscana Alfons III de Mòdena i Reggio, 1628-1629va abdicar el 1629 i es va fer religiós, va moriur el 1644 Francesc I de Mòdena 1629-1658, casat amb (1) Maria Farnesi filla del duc de Parma (+1646), amb Victòria Farensi (2), germana de l'anterior (+1644) i (3) amb Lucrècia Barberini (+1699) Alfons IV de Mòdena (d'1), duc de Mòdena i Reggio 1658-1662, casat amb Laura Martinozzi