Lodontàlgia popularment coneguda com a mal de queixal, és un dolor, sovint neuràlgic, provocat per qualsevol afecció en una peces dentals o al seu voltant.
Les causes comunes inclouen inflamació de la polpa (generalment en resposta a càries, trauma dental o altres factors), hipersensibilitat dentinal, periodontitis apical (inflamació del lligament periodontal i os alveolar al voltant de l'àpex de l'arrel), abscessos dentals (col·leccions localitzades de pus), osteïtis alveolar ("alveolitis seca", una possible complicació de l'extracció de la dent), gingivitis ulcerosa necrosant aguda (una infecció de les genives) i trastorn temporomandibular.
La pulpitis és reversible quan el dolor és de lleu a moderat i dura poc temps després d'un estímul (per exemple, un refredat); o irreversible quan el dolor és sever, espontani i dura molt de temps després d'un estímul. Si no es tracta, pot tornar-se irreversible i després progressar a necrosi polpar (mort de la polpa) i periodontitis apical. Els abscessos solen causar dolor punxant. L'abscés apical sol aparèixer després de la necrosi polpar, l'abscés pericoronari sol associar-se amb pericoronitis aguda d'un queixal de l'enteniment inferior i els abscessos periodontals solen representar una complicació de la periodontitis crònica (malaltia de les genives). Amb menys freqüència, les afeccions no dentals poden causar mal de queixal, com la sinusitis maxil·lar, que pot causar dolor en les dents superiors posteriors, o angina de pit, que pot causar dolor en les dents inferiors. A vegades, el diagnòstic correcte pot ser un desafiament.
Causes Etiologia dental, en la majoria dels casos els mals de queixal són causats per problemes en les dents o la mandíbula, com: Càries dental, la càries dental és la causa més freqüent, ocasionada pel consum d'aliments àcids i dolços que corroeixen la dentina i la capa protectora de la dent (l'esmalt). Aquesta corrosió es produeix a partir dels bacteris que estan presents en les dents que descomponen els sucres en els aliments refinats i després els excreten en forma d'àcids, causant una cavitat, infecció i eventualment el mal de queixal. Pulpitis, una inflamació de la polpa dental. Això pot ser reversible o irreversible. Una pulpitis irreversible pot ser identificada per la sensibilitat i el dolor que dura més de quinze segons, encara que una excepció a això pot existir si la dent ha estat recentment operada. La dent afectades per una pulpitis irreversible necessitarà o bé un tractament del conducte radicular o bé l'extracció de la dent.Merck. Toothache and Infection. The Merck Manuals Online Medical Library. Una condició especial és la baroodontàlgia, un dolor dental provocat pels canvis en la pressió baromètrica, en dents asimptomàtics, però d'altra banda malalts. Abscés periapical, habitualment com a evolució d'una pulpitis i que pot evolucionar a una fístula dental. Periodontitis. Queixals del seny, generalment en la seva sortida que ocasiona una pericoronitis. Dent esquerdada. Alveolitis seca, que és una situació que pot presentar-se després de l'extracció d'un o més dents (queixals del seny i especialment mandibulars). Ajustament dels aparells dentals. La hipersensibilitat a la dentina és un dolor dental agut i de curta durada que ocorre en aproximadament el 15% de la població, que es desencadena pel fred (com a líquids o aire), aliments dolços o picants i begudes. Les dents normalment sentiran algun d'aquests factors desencadenants, però el que separa la hipersensibilitat de la sensació normal és la intensitat del dolor. La hipersensibilitat és causada més comunament per una falta d'aïllament dels desencadenants en la boca a causa de recessió gingival (genives retretes) que exposen les arrels de les dents, encara que pot ocórrer després del raspat i allisat radicular, emblanquiment dental, o com a resultat de l'erosió. La polpa de la dent roman normal i sana en la hipersensibilitat dentinal. Es troben disponibles molts tractaments tòpics per a la hipersensibilitat, incloses les pastes dentals dessensibilitzants i els vernissos protectors que recobreixen la superfície de la dentina exposada. El tractament de la causa principal del dolor és fonamental, ja que les mesures tòpiques solen ser de curta durada. Amb el temps, la polpa generalment s'adapta produint noves capes de dentina dins de la cambra polpar anomenada dentina terciària, augmentant el gruix entre la polpa i la superfície de dentina exposada i disminuint la hipersensibilitat.
Etiologia no dental Les causes no dentals del mal de queixal són molt menys comuns en comparació amb les causes dentals. En un mal de queixal d'origen neurovascular, s'informa dolor en les dents juntament amb una migranya. Les estructures locals i distants (com l'oïda, el cervell, l'artèria caròtide o el cor) també poden presentar dolor referit a les dents. Altres causes no dentals inclouen dolor miofascial (dolor muscular) i angina de pit (que clàssicament es refereix al dolor en la mandíbula inferior). Molt rarament, el mal de queixal pot ser d'origen psicogen.
Els trastorns del si maxil·lar es poden referir a les dents posteriors superiors. Els nervis alveolars posterior, mitjà i anterosuperior estan estretament associats amb el revestiment del si. L'os entre el pis del si maxil·lar i les arrels de les dents superiors posteriors és molt prim i, amb freqüència, els àpexs d'aquestes dents alteren el contorn del pis del si. En conseqüència, la sinusitis maxil·lar aguda o crònica pot percebre's com a mal de queixal maxil·lar, i neoplasmes del si (com carcinoma quístic adenoide) pot causar un mal de queixal percebut de manera similar si ocorre una invasió maligna dels nervis alveolars superiors. Clàssicament, el dolor de la sinusitis augmenta en inclinar el cap cap endavant.
Les condicions doloroses que no s'originen en les dents o les seves estructures de suport poden afectar la mucosa oral de les genives i ser interpretades per l'individu com a mal de queixal. Els exemples inclouen neoplàsies de la mucosa alveolar (generalment carcinoma de cèl·lules escatoses), condicions que causen gingivoestomatitis i gingivitis descamativa. Diverses afeccions poden afectar l'os alveolar i causar mal de queixal no odontogènic, com el limfoma de Burkitt, infarts en les mandíbules causades per malaltia de cèl·lules falciformes, i osteomielitis. Diverses afeccions del nervi trigemin poden emmascarar-se com a mal de queixal, incloent trigeminal zòster (divisió maxil·lar o mandibular), neuràlgia del trigemin, cefalea en raïms, i trigemin neuròpata. La neuropatia pot ser induïda per la quimioteràpia citotòxica. En molt rares ocasions, un tumor cerebral pot causar mal de queixal. Un altre síndrome de dolor facial crònic que pot simular un mal de queixal és el trastorn temporomandibular (síndrome de disfunció i dolor de l'articulació temporomandibular), que és molt comuna. El mal de queixal que no té una causa mèdica o dental identificable sovint es denomina odontàlgia atípica, que, al seu torn, generalment es considera un tipus de dolor facial atípic (o dolor facial idiopàtic persistent). El dolor, generalment lleu, sovint es mou d'una dent a un altre per un període de 4 mesos a diversos anys. La causa de l'odontalgia atípica encara no és clara, encara que semblaria ocasionada per alguna forma de desaferenciació del nervi.
Clínica La severitat d'un mal de queixal pot abastar d'una incomoditat suau a un dolor extrem que es pot manifestar de manera crònica o esporàdicament. Aquest dolor sovint pot ser agreujat al mastegar o per temperatures calentes o fredes. El dolor sever pot ser considerat una emergència dental.
Diagnòstic Un examen oral complet, i sovint amb raigs X poden ajudar descobrir l'etiologia.
Tractament Una higiene bucal adequada ajuda a prevenir el mal de queixal en prevenir les malalties dentals. El tractament d'un mal de queixal depèn de la causa exacta i pot implicar un empastament, tractament de conducte, extracció, drenatge de pus o una altra acció correctiva. L'alleujament del dolor es considera una de les principals responsabilitats dels dentistes. És el tipus més comú de dolor en la boca o la cara i una de les raons més comunes per a les cites dentals d'emergència. El 2013, es van produir 223 milions de casos de dolor dental com a resultat de càries en dents permanents i 53 milions de casos en dents de llet. Històricament, es creu que la demanda de tractament del mal de queixal ha portat al sorgiment de la cirurgia dental com la primera especialitat de la medicina.
Prevenció Atès que la majoria dels mals de queixal són el resultat de malalties relacionades amb la placa, com les càries i la malaltia periodontal, la majoria dels casos podrien prevenir-se evitant una dieta cariogènica i mantenint una bona higiene bucal. És a dir, reduir el nombre de vegades que es consumeixen sucres refinats i raspallar-se dues vegades al dia amb un dentifrici amb fluor i mantenir la neteja interdental. Les visites regulars al dentista també augmenten la probabilitat que els problemes es detectin primerencament i s'evitin abans que ocorri el mal de queixal. El trauma dental també podria reduir-se significativament mitjançant l'ús rutinari de protectors bucals en els esports de contacte.
Referències
Categoria:Malalties i trastorns de la dentadura Categoria:Dolor