miniatura|Exemple de teròfit d'ambients ruderals o urbans, Senecio vulgaris.
Un teròfit és, en la classificació de les formes vitals de Raunkiær, qualsevol planta que té durant l'època desfavorable les gemmes perdurants en l'embrió de la llavor. Per tant, és capaç de completar tot el seu cicle en l'estació favorable, de manera que en l'època desfavorable, un cop ha fructificat, mor i només en resten les llavors, les quals germinaran en tornar les condicions adequades. Inclou les plantes anuals. Són exemples de teròfits la rosella i diverses espècies comestibles cultivables com la mongetera.
Els teròfits són freqüents en climes amb un període vegetatiu curt o amb estacions molt marcades com és el cas dels climes desèrtics, semidesèrtics o climes mediterranis, amb hiverns temperats i estius eixuts, durant els que pot ser un avantatge el repòs vegetatiu absolut. També són freqüents en ambients ruderals (vores de camins, runams suburbans, etc.)BOLÒS, O. dins de que són medis poc estables, en què construir uns aparells vegetatius duradors sovint no és d'utilitat. Per contra, a l'alta muntanya hi són molt rars, ja que les poblacions de teròfits necessiten produir llavors i noves plantes cada any per perpetuar-se, i a l'alta muntanya és probable que un any especialment rigorós impedeixi la florida o la germinació d'una espècie, eliminant-la de l'indret.
Un indret on és fan especialment representatatius són els anomenats pradells terofítics. Un pradell terofític és un tipus de comunitat vegetal molt característic d’indrets especialment ingrats dins del domini general de la vegetació que els hi correspondria. Solen ser àrees no gaire extenses on predominen les especies anuals que aprofiten els moments més adients per a poder germinar, créixer, florir i alliberar de nou una quantitat suficient de llavors que permeti, més endavant, tornar a començar el seu cicle.
Sobretot en ambients de clima mediterrani o submediterrani, sovint es poden trobar indrets especialment desfavorables, erms molt secs, amb terrenys pedregosos o sorrencs que a dures penes permeten el creixement d’espècies de vida perenne o arbustives. També en vores de camins, indrets trepitjats o propers a basses que s’assequen a l’estiu on, a més de la migradesa del sòl, s’hi poden afegir altres característiques poc favorables per al creixement de les plantes normals com pot ser l’existència de nitrats o elevats nivells de salinitat que afavoreixen la presència d'espècies nitròfiles o halòfites.
Els teròfits es poden classificar en funció del seu port:
Teròfits erectes: plantes anuals que tenen les tiges folioses ascendents, com per exemple l'heliantem maculat, la rosella o el mill de sol daurat. Teròfits fasciculats: plantes anuals que tenen les tiges troben agrupades en feixos com és el cas de certes poàcies o ciperàcies, com per exemple pèl de bou o la serrana fosca. Teròfits rossulats: plantes anuals amb totes les fulles basals, com per exemple certes espècies de Plantago o Hypecoum. Teròfits escandents: plantes anuals que necessiten el suport d'una altra planta o estructura (paret, pedra, mur). Són teròfits es candents la paràsita Cuscuta campestris o algunes espècies del gènere Lathyrum. Teròfits reptants: plantes anuals que les seves tiges es recolzen arran de terra. Alguns exemples són el tríbol, l'Euphorbia prostrata o la saladeta.
Exemples
Referències
Categoria:Formes vitals de Raunkiær