El restrenyiment és una disfunció de l'intestí que fa que la deposició sigui poc freqüent o difícil de passar. Els excrements sovint són durs i secs. Altres símptomes poden incloure dolor i inflor abdominal. Les complicacions del restrenyiment poden incloure hemorroides, fissura anal o impacció fecal. La freqüència normal de deposicions en adults és d'entre tres per dia i tres per setmana. Els nadons solen tenir de tres a quatre deposicions al dia, mentre que els nens petits solen tenir de dos a tres per dia.
El restrenyiment té moltes causes. Les causes habituals inclouen el moviment lent de les femtes dins del còlon, la síndrome de l'intestí irritable i els trastorns del sòl pelvià. Les malalties associades subjacents inclouen l'hipotiroïdisme, diabetis, malaltia de Parkinson, malaltia celíaca, sensibilitat no celíaca al gluten, deficiència de vitamina B12, càncer de còlon, diverticulitis i malaltia inflamatòria intestinal. Els medicaments associats amb el restrenyiment inclouen opioides, certs antiàcids, blocadors dels canals de calci i anticolinèrgics. Dels que prenen opioides, al voltant del 90% desenvolupen restrenyiment. El restrenyiment és més preocupant quan hi ha pèrdua de pes o anèmia, sang a les femtes, o hi ha antecedents de malaltia inflamatòria intestinal, o càncer de còlon a la família, o és de nova aparició en algú que és gran.
El tractament del restrenyiment depèn de la causa subjacent i de la durada que ha estat present. Les mesures que poden ajudar inclouen beure prou líquids, menjar més fibra, potser consumir mel i fer exercici. Si això no és efectiu, es poden recomanar laxants formadors de volum, osmòtics, suavitzants de femta o de tipus lubricant. Els laxants estimulants generalment es reserven quan els altres tipus no són efectius. Altres tractaments poden incloure bioretroalimentació o en casos rars cirurgia.
A la població general, les taxes de restrenyiment són del 2 al 30 per cent. Entre les persones grans que viuen en una residència, la taxa de restrenyiment és del 50 al 75 per cent.
Causes Normalment és ocasionat per una alimentació inadequada (pobra en fibra i aigua i la manca d'exercici físic). Tot i així també pot ser causat per lestrès o un canvi de residència. Finalment destacar que alguns fàrmacs com la codeïna o l'abús de laxants són a vegades els responsables d'aquest símptoma.
Mesures preventives Hi ha diverses mesures per intentar evitar el restrenyiment. En primer lloc s'ha de mantenir una dieta rica en fibra, fruita fresca i verdures bullides i crues. En segon lloc beure aigua de forma abundant (1,5L). En tercer lloc fer exercici físic amb regularitat. Finalment no contenir-se mai quan es tingui necessitat d'anar al vàter.
Tractament farmacològic Els laxants són productes que faciliten el pas i l'eliminació de les femtes. Tot i així, l'abús de laxants pot produir restrenyiment. Sempre, a l'hora de prendre un laxant s'ha de consultar al farmacèutic prèviament. En aquest capítol es mostren els fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:
Existeixen diferents tipus de laxants, en ordre de preferència de prescripció serien: Incrementadors del bol fecal: metilcel·lulosa (Muciplazma), plantago ovata, segó, cal una bona ingesta de líquids. Osmòtics: polietilenglicol (Casenglicol, Evacuante Lainco), sals de magnesi (Magnesia Cinfa, Magnesia San Pellegrino), lactulosa (EFG, Duphalac), lactitol (Emportal, Oponaf) Estimulants: bisacodil (DulcoLaxo), oli de ricí, senòsids (Laxante Salud, Puntual, Puntualex, Pursenid, X-Prep)
Ocasionalment es pot requerir l'ús d'una ènema de neteja. I, rarament i en pacients allitats, una extracció digital.
Referències
Enllaços externs
El restrenyiment
Categoria:Signes i símptomes de l'aparell digestiu Categoria:Restrenyiment