LImperi Gupta (sànscrit गुप्त साम्राज्य, Gupta Sāmrājya) fou un antic imperi indi que va existir aproximadament des del 320 al 550 de la nostra era, i que va ocupar bona part del subcontinent indi. Fundat per Maharaja Śri Gupta, la dinastia és un model de civilització clàssica.The Gupta Dynasty and Empire. Fsmitha.com. Consultat el 21-11-2011 La pau i prosperitat creades sota el govern dels Guptes va permetre l'exercici d'activitats científiques i tècniques.India – Historical Setting – The Classical Age – Gupta and Harsha . Historymedren.about.com (17 de juny del 2010). Consultat el 21-11-2011. Aquest període s'anomena l'Edat Daurada de l'ÍndiaGUPTA DYNASTY, GOLDEN AGE OF INDIA. nupam.com i va ser marcat per un bon nombre d'invents i descobriments en el camp de la ciència, la tecnologia, l'enginyeria, l'art, la dialèctica, la literatura, la lògica, les matemàtiques, l'astronomia, la religió i la filosofia que cristal·litzaren els elements del que generalment és conegut com a cultura hindú.Ancient India. The Age of the Guptas. wsu.edu Chandragupta I, Samudra Gupta el Gran i Chandragupta II el Gran foren els governants més notables de la dinastia Gupta.Gupta Empire in India, art in the Gupta empire, Indian history – India . Indianchild.com. Consultat el 21-11-2011 Al , el poeta en sànscrit Kalidasa assegurà que els Guptes haurien conquerit vora vint-i-un regnes, tant a dins com a fora de l'Índia, inclosos els reialmes de les tribus saces (perses), els hunes, els kamboges, ubicades a l'oest i a l'est de les valls de l'Oxus, els kinnares, kirates, etc.Raghu Vamsa v 4.60–75
Els punts més alts d'aquesta creativitat cultural són una magnífica arquitectura, escultures i pintures.Gupta dynasty (Indian dynasty). Britannica Online Encyclopedia. Consultat el 21-11-2011 El període Gupta va produir erudits com ara Kalidasa, Aryabhata, Varahamihira, Vishnu Sharma i Vatsiaiana que feren grans avenços en molts camps acadèmics.Mahajan, p. 540Gupta dynasty: empire in 4th century. Britannica Online Encyclopedia. Consultat el 21-11-2011. La ciència i l'administració política assoliren noves fites durant l'era Gupta.The Gupta Empire of India | Chandragupta I | Samudragupta . Historybits.com (11 de setembre del 2001). Consultat el 21-11-2011. Els forts lligams comercials també feren de la regió un important centre cultural i establiren la regió com una base que influiria els regnes i regions properes a Myanmar, Sri Lanka i Àsia Sud-oriental.Trade | The Story of India – Photo Gallery. PBS. Consultat el 21-11-2011
Els puranes més antics de què es disposa també es pensa que van ser escrits pels volts d'aquest període. L'imperi va declinar gradualment per causa de diversos factors, com ara una substancial pèrdua de territori i autoritat imperial causa pels seus propis antics feus i la invasió dels hunes procedents de l'Àsia central.Agarwal, Ashvini (1989). Rise and Fall of the Imperial Guptas, Delhi:Motilal Banarsidass, , pp.264–9 Després de la caiguda de l'Imperi Gupta al , l'Índia fou governada altre cop per nombrosos regnes regionals. Una branca menor del clan Gupta continuà governant Magadha després de la desintegració de l'imperi. Aquests Guptes finalment van ser expulsats pel governant Vardhana Harsha Vardhana, el qual establí un imperi en la primera meitat del .
Fonts Les fons de què disposem sobre aquest període són força escasses per tal de reconstruir la història política i social, tal com sol passar quan parlem de l'Antiga Índia. Es coneixen inscripcions de sobirans o de governadors, la més remarcable de les quals és la del pilar d'Allahabad, que data del regnat de Samudragupta, així com les dels vassalls com ara els reis d'Eran al principi del D'altres provenen de notables o de gremis, i ens aporten informes sobre la societat i la vida religisa, com la inscripció de Mandasor del , que commemora la construcció d'un temple a Sūrya finançat per un gremi de teixidors de seda. La successió de sobirans i alguns fets de llur regnat són coneguts per les nombroses monedes que feren encunyar, o fins i tot pels segells que ens informen de les càrregues que confiaven a llurs subordinats. Es coneixen algunes cròniques històriques més tardanes, però són poc útils per al període gupta.
Els relats dels viatgers xinesos ofereixen una descripció del país i de vegades d'anècdotes històriques, sovint interessades pel budisme, car aquests exploradors eren monjos. Fa Xian viatja a l'Índia durant el regnat de Chandragupta II, Song Yun i Hui-sheng a principis del , i sobretot Xuan Zang que viatja a l'Índia durant el però informa d'alguns fets que són de l'època dels Gupta
Al final, les informacions principals quant a la cultura i l'art del període gupta, sobretot els escrits religiosos, literaris i científics més importants que s'han conservat fins als nostres dies, entre els quals s'hi compten les obres majors de la civilització índia (Purana, escrits de Kalidasa, Aryabhata, etc.) són tanmateix difícils de datar, fins i tot quan és possible de situar, a grans trets, llur període de redacció.
Hi ha molts llocs que presenten restes i monuments del període gupta. Es tracta sobretot de centres religiosos: Sarnath, Mathura, Nalanda, Deogarh, Eran, i els santuaris rupestres, el més cèlebre dels quals és Ajanta. Aquests indrets eren també centres artistiques importants, i han deixat importants obres d'aquest període: escultures de pedra i terracota i pintures a Ajanta
Construcció apogeu i declivi de l'imperi de la dinastia Gupta Orígens obscurs Els orígens de la dinastia dels Gupta són mal coneguts. El seu cognom suggereix que haurien sorgit de la casta dels vaiixia, llevat que no hagin estat bramans Llur origen geogràfic se situaria en l'actual Uttar Pradesh o a Magadha (al nord de l'actal Bihar). En tot cas, és en aquesta darrera regió que són identificables els fonaments de llur poder. La tradició i la inscripció de Samudragupta a Allahabad, l'antiga Prayaga, fa pensar que Srî Gupta, el primer Gupta, regna vers la fi del i el seu successor Ghatotkacha probablement vers el començament del , ambdós amb el títol de maharaja, «rei». Dominen llavors sens dubte un territori reduït, antic centre del poder de l'Imperi Maurya. Aquesta regió, com la resta de la plana gangeàtica, es troba llavors dividida entre diferents que es van dividir les despulles de les antigues potències dominants al , l'Imperi Kuixan al nord-oest del sud-continent i la dinastia Satavahana al centre-est.
L'expansió territorial sota els grans emperadors Gupta miniatura|upright=0.8|La reina Kumâradevî i el rei Chandragupta I.
Chandragupta I, que és aparentment el fill de Ghatotkachagupta, arriba al tron vers 319-320, data que tria per iniciar una nova era, la dels Gupta, tot i que no se sap si hi ha un esdeveniment precís que l'impulsés a actuar així. Sigui com sigui, aconsegueix un matrimoni polític important, en casar-se vers el 308 amb Kumâradevî, una princesa Lichhavi (no s'ha de confondre amb la Dinastia Licchavii del Nepal), sorgida d'un dels Estats del seu veïnatge (sens dubte una princesa important de Magadha). Aquest matrimoni fou commemorat per una emissió monetària que representa el rei i la reina. D'ara endavant amo i senyor de Pataliputra i aliat d'una gran família, Chandragupta es dedica aparentment a augmentar el seu poder conquerint la resta de Magadha, de Prayaga i de Saketa. És llavors amo i senyor d'una gran part de la vall oriental del Ganges i es dona a si mateix el títol de maharaja-adhiraja, « gran rei de reis », que és, de fet, emprat de manera habitual per altres reis de l'èpòca, i no pas forçosament pels més poderosos.
Samudragupta, succeeix el seu pare Chandragupta el 335. És el gran artífex de la puixança de la dinastia Gupta. Va deixar en la tradició índia posterior la imatge d'un rei ideal, guerrer victoriós i amant de les arts. La llista de les seves conquestes és coneguda per la inscripció que va deixar a Allahabad (l'antiga Prayaga) sobre un pilar erigit diversos segles més tard pel gran sobirà Maurya, Aixoca. Aquest text és un panegíric (prashasti) que descriu les seves victòries sobre diferents sobirans, com va rebre la submissió d'altres, però també il en a épargnés pour en faire ses tributaires. Hom pot distingir diversos graus de submissió: va conquerir la major part de la vall del Ganges, especialment el « pays dels Arya » (Aryavarta), on procedeix generalment a annexar-se territoris, mentre que en altres indrets deixa els antics sobirans en el seu lloc com a governadors. D'altres reis se li sotmeten i esdevenen els seus tributaris després de les seves victòries. Entre els reis sotmesos hi figuren els saces al nord-oest, i algunes dinasties importants del Rajasthan com els sobirans de Malwa i els Yaudhaya. L'autoritat de Samudragupta sembla reconeguda fins al Nepal, al Panjab, en una part del Dècan, i és possible que el rei de Sri Lanka (Sinhala) hagi reconegut la seva suzerania llunyana. Però el sud del sud-continent indi escapa al control de Samudragupta. Aquest darrer va practiar un ashvamedha, o sacrifici del cavall, per celebrar les seves conquestes i fa encunyar una moneda d'or on hi apareix un cavall per commemorar aquest esdeveniment. Per llavors el títol de txakravartin, que significa que exerceix una dominació universal. Devot de Vixnu, dona tanmateix mostres de tolerància envers els shivaïtes i els budistes.
L'apogeu de la dinastia Les condicions de la successió de Samudragupta són obscures, en la mesura de les fonts disponibles, que són relats posteriors al fets i s'han de prendre amb precaució. El seu fill gran, Ramagupta, succeeix el seu pare vers el 375, tal com es pot veure per les monedes encunyades amb el seu nom. Però segons la tradició literària índia, hauria perdut un conflicte contra el kshatrapa (« sàtrapa », és a dir, sobirà) saca (o indo-escita) Rudrasimha III, i li hauria lliurat la seva muller Dhruvadevi. Seria llavors quan el seu germà Chandragupta hauria anat a la capital saca, Ujjain, on hauria mort el sobirà enemic i hauria retornat la reina, abans de desempallegar-se del seu germà que hauria tractat d'eliminar-lo després d'aquesta acció de glòria que li feia ombra.
miniatura|upright=0.8|Chandragupta II a cavall, representat en una moneda d'or encunyada durant el seu regnat. Chandragupta II regna del 375 al 415. Sota el seu regnat, el reialme Gupta esdevé encara més poderós, i s'estén mitjançant conquestes i aliances matrimonials. Prossegueix les conquestes del seu pare, expandeix les fronteres occidentals, derrota els sàtrapes occidentals de Malwa i s'apodera del Gujarat en una campanya que es perllonga fins al 409. Finalment, pren Ujjain, la capital principal dels saces vers l'any 400, esdeveniment que restarà inscrit en un pilar de ferro monumental que es troba en l'actutalitat a Delhi. De la mateixa manera, sotmet els rages de Bengala. Chandragupta casa la seva filla Prabhavati amb el rei Rudrasena II dels Vakataka, la dinastia del qual esdevé un aliat dels Gupta. En morir Rudrasena poc després, quan els seus fills són encara joves, Prabhavati exerceix durant un temps la regència. Quan finalitzen aquestes campanyes, es troba al capdavant d'un imperi que s'estén d'una costa a l'altre costat a l'altra. Chandragupta II pren el títol de Vikramāditya, « Sol de valor », particularment prestigiós en la tradició brahmànica. Establí una capital a Ujjain, mentre abandonava potser la capital original de Pataliputra, en ser la nova més còmoda per gestionar el comerç al nord de l'Índia. L'imperi es troba llavors en el seu apogeu. Malgrat que va sorgir de campanyes militars, és un centre de civilització important per a l'art, la literatura, la cultura i la ciència, del qual el pelegrí budista xinès Fa Xian, que visita el reialme Gupta sota el regnat de Chandragupta II en fa una descripció molt positiva.