El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada. Va perdurar fins a l'any 1144.
Antecedents històrics
El 1095 el nou papa Urbà II predicà la guerra santa contra els musulmans que ocupaven Jerusalem i d'altres emplaçaments religiosos a Palestina i ajudar l'emperador romà d'Orient Aleix I Comnè a combatre els turcs que estaven envaint les seves terres a l'Àsia central i Pèrsia. La febre de les croades es va estendre per Europa, amb les promeses del papa del perdó de tots els pecats per tots els que hi participessin i per les expectatives de riqueses i terres que es podien arrabassar dels musulmans. L'emperador Aleix va pressionar els croats perquè l'ajudessin a expulsar els turcs de les seves terres; una empresa que els croats consideraven secundària respecte a les campanyes a Palestina. A més, Aleix volia que els croats li juressin lleialtat. Finalment Jofré de Bouillon i els altres cavallers van accedir a pronunciar una versió modificada del jurament, comprometent-se a retornar algunes terres a l'emperador romà d'Orient. La primavera del 1097 els croats van marxar cap a la guerra.
Durant la campanya croada cap a Jerusalem es va aconseguir repel·lir les forces seljúcides en la batalla de Dorilèon (1097), aquell mateix any s'assetjaren Antioquia, que molts veien com una causa perduda. Tant és així que alguns croats van decidir tornar a Europa, i Aleix I va decidir no enviar-hi l'ajuda promesa. Quan els croats van aconseguir prendre la ciutat, van decidir que el seu jurament a l'emperador romà d'Orient quedava des d'aleshores sense efecte. Després d'aquesta victòria, els croats estaven dividits sobre el camí a prendre.
Bohemon de Tàrent, que havia estat el primer a entrar a Antioquia reclamava la ciutat per a ell, i va decidir quedar-s'hi per assegurar les seves noves possessions fundant el Principat d'Antioquia. Balduí de Bouillon va escollir quedar-se al Comtat d'Edessa, l'estat croat que havia fundat a Edessa arran de la conquesta de la ciutat d'Edessa el 1098. Balduí fou escollit rei de Jerusalem el 1100, de manera que el tron d'Edessa va passar a mans del seu cosí Balduí du Bourg (1100-18), el qual, en esdevenir també rei de Jerusalem, el cedí al seu cosí Joscelí de Courtenay (1118-31) i després al seu fill Joscelí II d'Edessa (1131-44).
Edessa abans de l'arribada dels croats El comtat d'Edessa no és realment una creació de la Primera Croada. El 1050, la vila era encara romana d'Orient, fins que l'armeni Filàret Bracami se n'apoderà el 1077. Ell era aleshores al capdavant d'un principat que s'estenia des d'Antioquia de l'Orontes a Edessa. El seu poder i la seva situació geogràfica molestava els turcs seljúcides, que li prengueren ràpidament la major part de les seves terres, deixant-li només la rodalia de Màraix.
Edessa fou presa el 1087 pels seljúcides, després d'una campanya que començà el 1086, i el soldà seljúcida Màlik-Xah I confià la vila a l'emir turc Buzan Şanlıurfa(mort el 1094). A la mort de Màlik-Xah (1092), el seu germà Tútuix I provà d'atacar els seus nebots per apoderar-se del soldanat, i obligà Buzan i Aq Sunqur al-Hajib, governador d'Alep, a acompanyar-lo en la seva expedició. Tanmateix, en el moment de la batalla decisiva, els dos governadors abandonaren Tutuş. Aquest últim, aleshores, fou obligat a retirar-se, però atacà Alep en represàlia i matà Aq-Sunqor el 1094, quan veié que Buzan venia a ajudar-lo.
miniatura|Entrada de Balduí de Boulgone a Edessa (quadre de J. Robert-Fleury, 1840)
El 1095, un antic lloctinent de Filàret, Thoros (no confongueu amb el seu homònim, rei d'Armènia Menor), eliminà la guarnició seljúcida de la ciutadella d'Edessa i es feu amo de la vila. Resistí els atacs seljúcides, però davant la pressió cada cop més creixent, va haver de demanar ajut als croats, que venien de posar setge a la ciutat d'Antioquia de l'Orontes (1098). Balduí de Boulogne, germà de Jofré de Bouillon, respongué a la crida i vingué amb uns quants cavallers, prenent possessió pel camí de les ciutats de Turbessel i de Ravendel, les poblacions armènies de les quals s'havien revoltat contra els turcs en saber que s'apropava. Ell s'imposà, a poc a poc, a dins del govern de la vila, amenaçant d'abandonar-la amb els croats. D'aquesta manera, obligà Thoros a adoptar-lo com a successor. Thoros morí poc després, en el transcurs d'un motí popular, el 9 de març del 1098, potser amb la complicitat de Balduí, el qual esdevingué aleshores comte d'Edessa.
Balduí I d'Edessa En el moment del seu adveniment, el comtat d'Edessa es reduïa a la vila i el seu voltant, a més de les ciutats de Turbessel i Ravendel. Els ortúcides tenien la rodalia de Sarudj, ocupada per Sukman I i Mardin, ocupada per Yakuti ibn Alpyaruk, nebot de l'anterior. Els danixmendites dominaven el nord fins a Samosta i els romans d'Orient tenien la regió de Màraix, a la vora de Cilícia, que els havia estat retornada pels croats el 1097. Algunes viles citades, com ara Bira i Malatya, eren en mans de governants.
Els dos primers objectius de Balduí I foren la conciliació amb la població armènia, per tal que ella sabés que la seva protecció estava sempre assegurada, malgrat la seva presa del poder, i augmentar el territori del comtat. Pel primer objectiu, es casà amb una noble armènia, una estratègia que fou represa pels seus dos successors. Pel segon, començà a ocupar el territori situat entre Edessa i l'Èufrates, prenent Saruj a Balak, l'ortúcida, i Samosata al turc Ibn-Ghazi Balduk, probablement un segon danixmendita. Quan Balduí s'assabentà de la mort del seu germà Jofré de Bouillon, confià el comtat al seu cosí Balduí de Bourg, i s'atansà a Jerusalem per ser-hi coronat rei.
Balduí II d'Edessa miniatura|upright=1.8| Expansió del comtat d'Edessa del 1098 al 1131.
Balduí II continuà la política del seu predecessor. Va establir una aliança amb Gabriel de Malatya, senyor de Malatya, que tenia necessitat de la seva protecció enfront dels Dashmendides, i es casà amb la seva filla Morfia de Malatya.
Els romans d'Orient, que tenien Màraix sota el seu control des del 1097, hi havien nomenat un governador armeni, Thatoul, però els croats volien aquest lloc. En primer lloc, Bohemon de Tàrent tractà de prendre el lloc el 1100, abans de ser cridat en socors de Malatya i capturat pels turcs. Aleshores, Joscelí de Courtenay, senyor de Turbessel, s'apoderà de la vila, que esdevingué comtat tributari.
El mateix any, els croats d'Antioquia i d'Edessa organitzaren una operació concertada contra Hararn, amb l'objectiu d'obrir la ruta que permetria de prendre Mossul, i després Bagdad. Però les querelles entre els comandants croats retardaren l'operació i permeteren als caps musulmans d'organitzar la defensa de la vila, després de l'arribada d'un exèrcit de socors que havia derrotat els croats el 7 de maig del 1104. Balduí II i Joscelí de Courtneay foren capturats, Tancred assegurà la defensa d'Edessa assetjada, mentre que Bohemon de Tàrent se'n va anar a correcuita per cercar un exèrcit de socors. Durant la captivitat de Balduí II, el comtat fou administrat per Tancred el qual, havent igualment d'assegurar la regència del Principat d'Antioquia, el confià a Ricard de Salern, el qual ho aprofità per rescatar els habitants d'Edessa.
Balduí II i Joscelí de Courneay foren alliberats el 1108, retornaren a Edessa i en reprengueren el control, però les exaccions (impostos) de Tancred i de Ricard de Salern, mentre durà llur captivitat, així com la poca pressa per negociar el seu alliberament, que finalment es va produir sense llur ajut, suscitaren llur còlera, i es trobaren contra el Principat d'Antioquia. Aliat amb Jâwali Saqâwâ, atabeg de Mossul, envaí el Principat d'Antioquia, però fou repel·lit per Tancred, aliat amb Ridwan ibn Tutush, soldà d'Alep. Tancred no s'atreví a perseguir-lo, tement l'arribada d'un exèrcit de socors conduït per Jawali. Els armenis, temerosos de caure altre cop sota el domini dels normands per causa de la victòria de Tancred, consideraren un instant d'emancipar-se de la dominació llatina, abans de veure retornar Balduí II.
Però els musulmans començaren a organitzar-se en contra de la croada, i la vila d'Edessa era llur primer objectiu. Mawdûd ibn Altûntâsh, el nou atabeg de Mossul, assetjà Edessa un primer cop el 1110, i va assolar tot el territori que envoltava la ciutat. El rei Balduí I envià un exèrcit de socors, que forçà l'aixecament del setge, però els territoris a l'est de l'Eufrates van ser evacuats, donat que es pensava que estaven massa exposats a les ràtzies turques. Mawdud intentà una nova incursió l'abril del 1112 i, després d'haver intentat prendre Edessa, assetjà Saruj. Joscelí de Courtneay, que defensava la vila, feu una sortida que prengué els turcs per sorpresa i saquejà el seu camp. Els turcs retornaren aleshores a llur projecte de setge d'Edessa, però Joscelí havia arribat de nou a la vila per ajudar Balduí. Aconseguí de frustrar el complot d'alguns armenis que es disposaven a lliurar la vila als turcs.
La part del comtat d'Edessa sobre la riba oriental de l'Eufrates era constituïda per algunes viles inexpugnables, envoltades de camps despoblats i assolats pels turcs, en el mateix moment que la riba occidental, al voltant de Turbessel estava en plena prosperitat. El 1113 Balduí, arruïnat per les invasions turques, s'apoderà de Turbessel, en detriment del seu senyor Joscelí I d'Edessa, el qual es retirà al Regne de Jerusalem, on el rei Balduí li confià el Principat de Galilea. Aprofitant-se de la presència de Balduí a Turbessel, els armenis intentaren de nou lliurar la vila a Mawdud, però el complot fou descobert i Balduí ordenà, l'11 de maig del 1113, que tots els armenis fossin expulsats de la vila d'Edessa. Al febrer del 1114 se'ls perdonà i els permeté de retornar a la vila. Un senyor armeni de Kaisun, entre el comtat i la Cilícia, Vasil Dgha, acceptà d'ésser vassall dels turcs, i Balduí decidí de sotmetre'l, per evitar d'ésser pres en tenalla. Vasil Dgha intentà demanar socors davant de Toros I, però aquest darrer va lliurar Vassil a Balduí, el qual s'apoderà de Kaisun i de Raban. Després Balduí eliminà els darrers senyors armenis de Bira i de Gargar, que foren reemplaçats per senyors francs.Grousset explica que a partir d'aquesta data, l'existència d'una senyoria purament franca, veïna d'un principat purament armeni (Armènia Menor), havia de disminuir els riscos d'interferència en la seva política interior i havia de reforçar les relacions entre els croats i els armenis.
Joscelí I d'Edessa El rei Balduí I de Jerusalem morí el 2 d'abril del 1118, en el moment que Balduí de Bourg se n'havia anat d'Edessa per fer les seves ofrenes a Jerusalem. Hi arribà el dia de les exèquies del rei i, amb l'ajut d'Arnoul de Roeux, patriarca de Jerusalem, i de Joscelí de Courtenay, amb qui s'havia reconciliat, incità els barons de l'Alta Cort del Regne a veure la seva candidatura amb ulls favorables, en detriment dels drets d'Eustaqui III de Boulogne, el germà del difunt rei. Balduí fou elegit i consagrat rei de Jerusalem el 14 d'abril del 1118. En retornar, Balduí, que havia confiat temporalment el comtat d'Edessa a un dels seus cosins, Galéran du Puiset, donà definitivament el tron a Joscelí de Courtenay, a les darreries del mes d'agost del 1119.