Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra. Equival al general a l'exèrcit de terra. Quan es considera el rang Almirall, equival a un rang de 4 estrelles, que se situa per damunt de Vicealmirall i per sota d'Almirall de la Flota. Normalment s'abreuja Adm. ó ADM.

Etimologia El mot almirall prové de l'anglonormand , "comandant", del llatí medieval , . Aquests van evolucionar de l'àrab () – () ( ), "rei, príncep, cap, líder, noble, senyor, governador, comandant o persona que governa sobre diverses persones" i ( ), l'article definit àrab que significa "el". En àrab, almirall també es representa com a ( ), on al-Baḥr (البحر) significa el mar.

Tot i que hi ha múltiples significats per a l'àrab Amīr (أمير), el significat literal de la frase Amīr al-Baḥr (أمير البحر) és "Príncep del Mar". Aquest càrrec, en comparació amb "comandant del mar", es demostra per les pràctiques legals que prevalien a l'Imperi Otomà, mentre que només era possible que els fanariotes es qualifiquessin per assolir quatre càrrecs principescos, que eren gran dragoman, dragoman de la flota i voivodes de Moldàvia i Valàquia. Aquells fanariotes que van assolir el càrrec principesc de dragoman de la flota van servir sota l'almirall otomà que tenia l'administració de les illes de l'Egeu i la costa d'Anatòlia.

Una etimologia alternativa proposa que el terme almirall va evolucionar, en canvi, del títol d'Amīr al-Umarāʾ (أمير الأمراء). Sota el regnat de la dinastia búyida (934 a 1062) de l'Iraq i l'Iran, el títol d'Amīr al-Umarāʾ, que significa príncep de prínceps, va passar a denotar l'hereu natural o príncep hereu.

Aquesta etimologia alternativa afirma que el terme s'utilitzava per als líders navals grecoàrabs (per exemple, Cristòdul) a la cultura arabo-normando-romana d'Orient de la Sicília normanda, que anteriorment havia estat governada per àrabs, almenys a principis del . Durant aquest temps, el normand Roger II de Sicília (1095–1154) va contractar un cristià grec, conegut com a Jordi d'Antioquia, que anteriorment havia servit com a comandant naval per a diversos governants musulmans del nord d'Àfrica. Roger va anomenar Jordi a la manera abbàssida com a Amīr al-Umarāʾ, amb el títol llatinitzat al segle XIII com a .

Els sicilians i més tard els genovesos van prendre les dues primeres parts del terme dels seus oponents catalans i les van utilitzar com una sola paraula, ... Els francesos van donar títols similars als seus comandants marítims, mentre que en portuguès i castellà la paraula va canviar a Com que la paraula era utilitzada per persones que parlaven llatí o llengües basades en el llatí, va obtenir la "d" i va patir una sèrie de terminacions i grafies diferents que van conduir a l'ortografia anglesa al segle XIV i a almirall al .

L'etimologia d'una paraula no suggereix l'antiguitat de la paraula, ja que pot haver aparegut en altres idiomes amb pronunciacions completament diferents. El grec ναύαρχος, per exemple, que es pronuncia nàuarkhos, existia des de temps molt antics a Grècia. Si bé ναύαρχος es pot definir com a "almirall" tal com l'utilitza Plutarc a les seves Vides Paral·leles, la mateixa pronunciació de ναύαρχος demostra que no forma part de l'etimologia de la paraula "almirall".

Significat Actualment, el mot Almirall està exclusivament associat amb el màxim rang naval a la major part de les marines del món, equivalent al rang de General. Però fins abans del final de la Segona Guerra Mundial, en alguns països europeus, Almirall era el tercer rang naval darrere dels d'Almirall General i Gran Almirall.

El rang d'almirall també ha estat sots-dividit en diversos graus, diversos dels quals van extingir-se al llarg de la història, mentre que d'altres encara tenen vigència. Per exemple, la Royal Navy britànica usava colors (vermell, blanc i blau, en ordre descendent) per indicar l'antiguitat dels seus almiralls fins al 1864; per exemple, el màxim rang que assolí Horatio Nelson va ser Vicealmirall de la Blanca (Vice Admiral of the White ). El terme genèric per a aquests equivalents navals dels generals de l'exèrcit és oficial de bandera. Algunes marines també han emprat títols homònims als de l'exèrcit, com el de General al Mar (General at Sea) de Cromwell)

N'hi ha de diverses classes i reben diferents noms segons els països, però generalment estan dividits en cinc categories:

OF-10 Almirall de la flota. Acostuma a ser un grau honorífic equivalent al de Capità general o Mariscal de l'exèrcit de terra. OF-9 Almirall o Almirall general. És equivalent al grau de General d'exèrcit a l'exèrcit de terra, i normalment és el màxim cap de la marina de guerra d'un país. OF-8 Almirall o Vicealmirall (segons els països). Equivalent a Tinent general o general de corps d'exèrcit. OF-7 Vicealmirall o contraalmirall (segons els països). Equivalent a general de divisió o major general. OF-6 Contraalmirall o Comodor (segons els països). Equivalent a general de brigada o brigadier.

L'almirall medieval catalanoaragonès Durant l'edat medieval ja rebia el títol d'almirall aquell qui ostentava el comandament suprem de la flota catalanoaragonesa. El 1230 el rei Jaume I va nomenar el primer almirall de Catalunya i Mallorca un membre de la família Carròs. Durant els segles i XIV va anar assumint noves facultats, a banda del comandament dels vaixells, com ara la concessió de patents de cors, la direcció de les drassanes reials i fins i tot arribà a disposar de tres vicealmiralls. En aquesta època destacaren els almiralls Conrad Llança, Roger de Lloria, Ramon Marquet, Bernat II de Cabrera…

El 1364 el títol d'almirall d'Aragó va recaure de manera vitalícia al vescomte Hug Folc II de Cardona i des de llavors passà a ser hereditari fins a l'any 1543. Però el 1471 aquest títol passà a tenir una naturalesa només honorífica; en els següents setanta-cinc anys el comandament efectiu el va tenir l'anomenat almirall de Nàpols. En aquesta segona etapa alguns almiralls famosos foren Bernat de Vilamarí o Gonzalo Fernández de Córdoba.

Insígnies d'almirall per país

Referències

Categoria:Graus militars de la marina

Almirall

Źródło i licencja