El socialisme llibertari,Ostergaard, Geoffrey. "Anarchism". A Dictionary of Marxist Thought. Blackwell Publishing, 1991. p. 21.Chomsky, Noam (2004). Language and Politics. In Otero, Carlos Peregrín. AK Press. p. 739 és un concepte polític també anomenat amb l'imprecís terme de esquerra llibertària. Les seves adherents no es consideren realment entre en el tradicional espectre polític de l'esquerra o la dreta:Vegeu l'article Esquerres i dretes: una categorització entorn dels representants d'Hernún correspon a qualsevol grup polític dedicat a l'oposició de formes coercitives de l'autoritat i de jerarquia social; en particular, a les institucions del capitalisme i de l'Estat.
És una gamma de corrents anarquistes i afins que busca que les persones decideixin sobre les seves vides directament, i que propugna l'abolició de tota relació de dominació. És un corrent amb un rerefons de respecte i valoració del subjecte o individu, i que considera la llibertat com el camí i l'objectiu del socialisme. Advoca per l'autogestió, l'horitzontalisme, la democràcia directa, l'autonomia d'associació, la descentralització o distribució del poder, la revolució en tots els aspectes de la vida humana, les relacions socials, etc.Paul Zarembka. Transitions in Latin America and in Poland and Syria. Emerald Group Publishing, 2007. p. 25.Guerin, Daniel. Anarchism: A Matter of Words: "Some contemporary anarchists have tried to clear up the misunderstanding by adopting a more explicit term: they align themselves with libertarian socialism or communism." Faatz, Chris, Towards a Libertarian Socialism. Algunes corrents rebutjen tota forma de govern (anarquisme), altres no el rebutjen però no sí que el tenen com a fi una societat sense govern (marxisme llibertari) i altres corrents estan a favor de governs, però decentralitzats i horitzontals (per exemple el comunalisme).
Corrents Algunes de les més conegudes ideologies socialistes llibertàries són: Dintre de l'anarquisme: les corrents de no mercat: anarquisme col·lectivista, comunisme llibertari i anarcosindicalisme -els tres tradicionalment-, i variants més recents. Així mateix també s'inclouen corrents anarquistes de mercat, sovint anomenades individualistes, com el mutualisme proudhonià i tuckerita. El marxisme llibertari (amb corrents com l'autonomisme, el consellisme, el situacionisme i en certa manera el luxemburguisme)."La realidad es que ninguna idea surge de la nada, y que, ya en los inicios del movimiento anticapitalista, el autonomismo tenía una larga trayectoria a sus espaldas." http://www.kaosenlared.net/noticia/autonomismo-luchas-sociales "El Autonomismo y las luchas sociales por Albert García""Una de las principales corrientes del movimiento anticapitalista es el autonomismo."http://revoltaglobal.cat/IMG/pdf/form_CallinicosToniNegrienperspe.pdf "Toni Negri en perspectiva" por Alex Callinicos Altres variants de socialisme autogestionari com el comunalisme o municipialisme llibertari, l'economia participativa, el neozapatisme, i moviments cooperativistes.
També es poden arribar a considerar com afins o amb certa compatibilitat els corrents sorgits del liberalisme clàssic com el liberalisme agrari, el georgisme i el confederalisme democràtic.
Context Usualment s'ha considerat al socialisme llibertari com un sinònim de l'anarquisme, però defineix més aviat tant als corrents aproximats o similars a l'anarquisme des de tesis socialistes. L'ús de la paraula "llibertari" és usada com a sinònim d'anarquista o com similar a l'anarquisme. L'ús de la paraula "socialisme" és referent que aquests corrents són anticapitalistes (però de forma antiautoritària). Cal tenir en compte que ni tot llibertari és socialista ni tot socialista és llibertari. El comunisme llibertari no hauria de ser considerat com sinònim de socialisme llibertari. El comunisme llibertari és una branca particular dintre del socialisme llibertari.
Economia La definició de socialisme d'aquestes escoles ve a ser "els mitjans de producció en mans o en propietat dels productors" en l'econòmic i "les decisions que afecten a tots preses entre tots" en l'administratiu. La paraula "socialista" fou originalment definida per a incloure "a tots aquells que creuen en el dret de l'individu a la possessió del que ell o ella produïx". Els socialistes llibertaris advoquen per l'abolició de la propietat capitalista dels mitjans de producció i l'Estat, considerant-los com a institucions nocives i innecessàries, creient en el seu lloc per drets de propietat-possessió i associacions lliures. Fora de les discussions teòriques i anàlisis més complexes almenys es pot situar un principi econòmic (i a més ètic) generalment acceptat per tot l'anarcosocialisme: on el treball és individual la propietat ha de ser individual, i on el treball és col·lectiu la propietat ha d'al seu torn ser col·lectiva. És a dir, proposen que els treballadors manuals i intel·lectuals tinguin el capital i direcció de les seves pròpies empreses; existeixen diversos mètodes proposats per a assolir-lo.
Vegeu també Marxisme llibertari Moviment autònom
Referències
Bibliografia
Socialismo libertario: Ni capitalismo de monopolios, ni comunismo de estado por Abraham Guillén. Madre Tierra, Móstoles 1999. Anarchism: A Documentary History of Libertarian Ideas. Robert Graham, editor. Volume One: From Anarchy to Anarchism (300CE to 1939) Black Rose Books, Montréal and London 2005. . Volume Two: The Anarchist Current (1939–2006) Black Rose Books, Montréal 2007. .
An Anarchist FAQ by Iain McKay (ed.), Volume 1 (2008), see esp. section: A.1.3 Why is anarchism also called libertarian socialism? Anarchy: A Graphic Guide, Clifford Harper (Camden Press, 1987): An overview, updating Woodcock's classic, and illustrated throughout by Harper's woodcut-style artwork. The Anarchist Reader, George Woodcock (ed.) (Fontana/Collins 1977; ): An anthology of writings from anarchist thinkers and activists including Proudhon, Kropotkin, Bakunin, Malatesta, Bookchin, Goldman, and many others. Anarchism: From Theory to Practice por Daniel Guerin. Monthly Review Press. 1970.
Autonomía: Post-Political Politics, ed. Sylvere Lotringer & Christian Marazzi. New York: Semiotext(e), 1980, 2007. , .
Categoria:Socialisme Categoria:Escoles de pensament anarquista Categoria:Filosofia política Categoria:Socialisme llibertari Categoria:Esquerra antiestalinista