Els mugílids (Mugilidae) són una família de peixos d'aletes radiades, coneguts comunament en català com llísseres, llisses o llissals.
Es troben a tot el món a les aigües costaneres temperades i tropicals, i algunes espècies en aigües dolces. Els mulgílids han servit com a font important d'aliment a l'Europa mediterrània des de l'època romana. La família inclou unes 78 espècies en 20 gèneres.
Els múgilides (llisses) es distingeixen per la presència de dues aletes dorsals separades, petites boques triangulars i l'absència d'un òrgan de línia lateral. S'alimenten de detrits, i la majoria de les espècies tenen estómacs inusualment musculosos i una faringe complexa per ajudar a la digestió.
Morfologia miniatura|Llissa galta-roja miniatura|Exemplars de Neomyxus chaptalii. miniatura|Il·lustració d'un exemplar d'Agonostomus monticola (circa 1902). miniatura|Liza ramado miniatura|Oedalechilus labeo miniatura|Rhinomugil corsula miniatura|Sicamugil cascasia miniatura|Banc de mugílids a la Mediterrània. miniatura|Exemplars de llissa vera fotografiats a Santoña (Cantàbria, Espanya). miniatura|Liza macrolepis miniatura|Mugil cephalus fotografiat a Devon (Regne Unit) miniatura|Mugil sp. capturat al riu Guadalhorce (Província de Màlaga, Espanya). miniatura miniatura|Mugil soiuy
Cos afusat i robust, proveït de grans escates adherents i no té línia lateral. Cap pla per la part superior i molt desenvolupat (per això hom els anomena cabeçuts o cap-grossos -encara que aquest nom sol aplicar-se a la llissa llobarrera-). Morro curt i obtús deprimit dorsalment. Boca petita i fesa transversalment, i presenta a la zona mitjana de la mandíbula inferior un tubercle que s'allotja a la mandíbula superior quan la boca es tanca. Llavis carnosos. Dents petites o bé no existeixen. Els ulls solen ésser grans, estan relativament separats entre si i poden presentar una membrana adiposa.Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. . Plana 254. Tenen dues aletes dorsals, molt separades (la primera està formada per quatre radis espiniformes i la segona, per radis tous ramificats). Les aletes pectorals es troben a la part mitjana superior del cos disposades horitzontalment. La coloració dorsal és gris plumbosa i el ventre, platejat.
Alimentació S'alimenten de petits invertebrats i d'algues filamentoses. És molt freqüent que absorbeixin el llim del fons per extreure'n petites partícules alimentàries, que són filtrades per les espines branquials i triturades per les dents faríngies. L'estómac, molt musculós, es troba seguit d'un intestí molt allargat.Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 46. Desembre del 1988, Barcelona.
Costums Són peixos de costums pelàgics i, per tant, molt bons nedadors. Penetren sovint en aigües salobroses i dolces (però no s'hi reprodueixen) i tenen una marcada preferència per zones de pol·lució domèstica i per ports. N'hi ha espècies que, en moltes zones litorals continentals, poden ésser considerades com a sedentàries.
Un comportament comú i notable és la tendència a saltar fora de l'aigua. Hi ha dos tipus de salts distingibles: un tall recte i net fora de l'aigua per escapar dels depredadors i un salt més lent i més baix mentre es gira cap a un costat que resulta en un esquitxada més gran i distingible. Les raons d'aquest salt més baix són controvertides, però s'ha plantejat la hipòtesi que és per obtenir aire ric en oxigen per a l'intercanvi de gasos en un petit òrgan per sobre de la faringe.
Història Les diferents espècies de mugílids són consumides per l'ésser humà, el qual en menja tant la carn com els ous.
Té una importància històrica a tot el món, ja es consumia a l'antiga Roma i Egipte. Les comunitats indígenes de Florida, Hawaii i Carolina del Nord també pescaven i consumien aquest peix des del segle XV. Els primers pescadors comercials americans del segle XIX van descartar-lo a causa del seu baix valor de mercat, i el peix va passar de moda. A la dècada de 1960, els funcionaris de l'estat de Florida van intentar tornar-lo a posar de moda.
Gèneres i espècies Agonostomus (Bennett, 1832)Bennett, E. T., 1832. Observations on a collection of fishes from the Mauritius, presented by Mr. Telfair, with characters of new genera and species. Proceedings of the Zoological Society of London. 1830-31 (pt 1): 165-169. Agonostomus catalai (Pellegrin, 1932) Agonostomus monticola (Bancroft, 1834) Agonostomus telfairii (Bennett, 1832) Aldrichetta (Whitley, 1945)Whitley, G. P., 1945. New sharks and fishes from Western Australia. Part 2. Aust. Zool. v. 11 (pt 1): 1-42, Pl. 1. Aldrichetta forsteri (Valenciennes, 1836) Cestraeus (Valenciennes, 1836)Cuvier, G. & Valenciennes A., 1836. Histoire naturelle des poissons. Tome onzième. Livre treizième. De la famille des Mugiloïdes. Livre quatorzième. De la famille des Gobioïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 11. i-xx + 1-506 + 2 pp. Cestraeus goldiei (Macleay, 1883) Cestraeus oxyrhyncus (Valenciennes, 1836) Cestraeus plicatilis (Valenciennes, 1836) Chaenomugil (Gill, 1863)Gill T. N., 1863. Descriptive enumeration of a collection of fishes from the western coast of Central America, presented to the Smithsonian Institution by Captain John M. Dow. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 162-174. Chaenomugil proboscideus (Günther, 1861) Chelon (Artedi, 1793)Röse A. F., 1793. Petri Artedi Angermannia--Sueci synonymia nominum piscium fere omnium;... Ichthyologiae pars IV. Editio II. Grypeswaldiae. Petri Artedi Synonymia . i-ii + 1-140. Chelon bispinosus (Bowdich, 1825) Chelon haematocheilus (Temminck & Schlegel, 1845) Chelon labrosus (Risso, 1826) Crenimugil (Schultz, 1946)Schultz L. P., 1946. A revision of the genera of mullets, fishes of the family Mugilidae, with descriptions of three new genera. Proceedings of the United States National Museum v. 96 (núm. 3204). 377-395. Crenimugil crenilabis (Forsskål, 1775) Crenimugil heterocheilos (Bleeker, 1855) Joturus (Poey, 1860)Poey F., 1858-1861. Memorias sobre la historia natural de la Isla de Cuba, acompañadas de sumarios Latinos y extractos en Francés. Vol. 2. L'Havana. Mem. Hist. Nat. Cuba v. 2. 1-96 (1858), 97-336 (1860), 337-442. Joturus pichardi (Poey, 1860) Liza (Jordan & Swain, 1884)Jordan D. S. & Swain J., 1884. A review of the American species of marine Mugilidae. Proceedings of the United States National Museum v. 7 (núm. 434). 261-275. Moolgarda (Whitley, 1945) Moolgarda pedaraki (Valenciennes, 1836) Moolgarda perusii (Valenciennes, 1836) Mugil (, 1758) Myxus (Günther, 1861)Günther A., 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3. i-xxv + 1-586 + i-x. Myxus capensis (Valenciennes, 1836) Myxus elongatus (Günther, 1861) Myxus multidens (Ogilby, 1888) Myxus petardi (Castelnau, 1875) Neomyxus (Steindachner, 1878)Steindachner F., 1878. Ichthyologische Beiträge (VII). Sitzungsber. Akad. Wiss. Wien v. 78 (1. Abth.). 377-400. Neomyxus chaptalii (Eydoux & Souleyet, 1850) Neomyxus leuciscus (Günther, 1872) Oedalechilus (Fowler, 1903)Fowler H. W., 1903. New and little known Muglidae and Sphyraenidae. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 55. 743-752. Oedalechilus labeo (Cuvier, 1829) Oedalechilus labiosus (Valenciennes, 1836) Paramugil (Ghasemzadeh, Ivantsoff & Aarn, 2004)Ghasemzadeh, J., W. Ivantsoff & Aarn. 2004. Historical overview of mugilid systematics, with description of Paramugil (Teleostei: Mugiliformes: Mugilidae), new genus. Aqua, J. Ichthy. Aquat. Biol. v. 8 (núm. 1): 9-22. Paramugil georgii (Ogilby, 1897) Paramugil parmatus (Cantor, 1849) Rhinomugil (Gill, 1863) Rhinomugil corsula (Hamilton, 1822) Rhinomugil nasutus (De Vis, 1883) Sicamugil (Fowler, 1939)Fowler H. W., 1939. A collection of fishes from Rangoon, Burma. Not. Nat. (Phila.) Núm. 17. 1-12. Sicamugil cascasia (Hamilton, 1822) Sicamugil hamiltonii (Day, 1870) Valamugil (Smith, 1948)Smith J. L. B., 1948. A generic revision of the mugilid fishes of South Africa. Ann. Mag. Nat. Hist. (Ser. 11) v. 14 (núm. 120) (1947). 833-843. Valamugil buchanani (Bleeker, 1854)Bleeker, P., 1854. Nalezingen op de ichthyologische fauna van Bengalen en Hindostan. Verh. Batav. Genootsch. Kunst. Wet. v. 25: 1-164, Pls. 1-6. Valamugil cunnesius (Valenciennes, 1836)Cuvier, G. & A. Valenciennes. 1836. Histoire naturelle des poissons. Tome onzième. Livre treizième. De la famille des Mugiloïdes. Livre quatorzième. De la famille des Gobioïdes. Hist. Nat. Poiss. v. 11: i-xx + 1-506 + 2 pp., Pls. 307-343. Valamugil delicata (Alleyne & Macleay, 1877) Valamugil engeli (Bleeker, 1858)Bleeker, P., 1858-1859. Conspectus specierum Mugilis Archipelagi indici analyticus. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 16: 275-280+ (?300). Valamugil formosae (Oshima, 1922)Oshima, M., 1922. A review of the fishes of the family Mugilidae found in the waters of Formosa. Ann. Carnegie Mus. v. 13 (núms. 3-4): 240-259, Pls. 11-13. Valamugil georgii (Ogilby, 1897) Valamugil robustus (Günther, 1861)Günther, A., 1861. Catalogue of the fishes in the British Museum. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 3. Gobiidae, Discoboli, Pediculati, Blenniidae, Labyrinthici, Mugilidae, Notacanthi. Londres. Cat. Fishes v. 3: i-xxv + 1-586 + i-x. Valamugil seheli (Forsskål, 1775)Forsskål, P., 1775. Descriptiones animalium avium, amphibiorum, piscium, insectorum, vermium; quae in itinere orientali observavit... Post mortem auctoris edidit Carsten Niebuhr. Hauniae. Descriptiones animalium quae in itinere ad Maris Australis terras per annos 1772 1773 et 1774 suscepto, ...: 1-20 + i-xxxiv + 1-164, map. Valamugil speigleri (Bleeker, 1858-1859)Bleeker, P., 1858-1859. Conspectus specierum Mugilis Archipelagi indici analyticus. Natuurkd. Tijdschr. Neder. Indië v. 16: 275-280+ [?300]. Xenomugil Xenomugil thoburni (Jordan & Starks, 1896)BioLib AQUATAB
Espècies que hom pot trobar als Països Catalans Llissa llobarrera (Mugil cephalus) Cap-pla (Liza ramado) Llissa agut (Liza saliens) Llissa vera (Chelon labrosus) Llissa morruda (Oedalechilus labeo)
Referències
Bibliografia
Albaret, J.-J. i M. Legendre, 1985. Biologie et écologie des Mugilidae en lagune Ebrié (Côte d'Ivoire) intérêt potentiel pour l'aquaculture lagunaire. Rev. Hydrobiol. Trop. 18(4):281-303. Blaber, S.J.M., 1976. The food and feeding ecology of Mugilidae in the St. Lucia lake systems. Biol. J. Linn. Soc. 8:267-277. Eschmeyer, William N.: Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, Estats Units. iii + 697. . 1990.
Ezzat, A., 1964. Contribution à l'étude de la biologie des Mugilidae de la région de l'étang de Berre et Port de Bouc. Rec. Trav. Stn. Mar. Endoume 47(31):187-202. Ferrari, I. i A.R. Chieregato, 1981. Feeding habits of juvenile stages of Sparus auratus L., Dicentrarchus labrax L. and Mugilidae in a brackish embayment of the Po River Delta. Aquaculture 25:243-257. Ferraris, C.J. Jr., 2003. Family Mugilidae (Mullets). p. 655-656. A: R.E. Reis, S.O. Kullander i C.J. Ferraris, Jr. (editors) Checklist of the Freshwater Fishes of South and Central America. Porto Alegre: EDIPUCRS, el Brasil. Harrison, I.J. i H. Senou, 1997. Order Mugiliformes. Mugilidae. Mullets. p. 2069-2108. A: K.E. Carpenter i V.H. Niem (editors) FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Volum 4. Bony fishes part 2 (Mugilidae to Carangidae). FAO, Roma.