LHimàlaiaL'Himàlaia a esadir.cat (del sànscrit हिमालय, Himālaya, compost per hima: 'neu' i ālaya: 'casa, lloc') és un massís muntanyós d'Àsia que es reparteix entre Bhutan, l'Índia, el Nepal, el Pakistan, el Tibet i la Xina. Forma un arc amb una llargària de 2.600 km d'est a oest i una amplària de 350 km de nord a sud. És la serralada més alta de la Terra, amb catorze cims de més de 8.000 metres d'altitud, amb l'Everest com a punt més alt (8.848 m), seguit del K2 (8.611 m) i el Kanchenjunga (8.598 m).
El primer mapa raonablement acurat de la serralada fou dibuixat per Antoni de Montserrat l'any 1590 acompanyant al seu llibre Mongolicae Legationis Commentarius, i la primera exploració europea fou del portuguès António de Andrade en 1524.
Topònim i forma catalana En català, és comuna la forma Himalaia, amb accent desplaçat com en castellà, la qual alguns autors com ara Josep Lacreu troben admissible, malgrat que no ha estat admesa ni per la Secció Filològica de l'IEC ni per l'AVL.
La forma normativa Himàlaia segueix les regles internacionals d'adaptació de mots del sànscrit, amb accent proparoxíton atès que les síl·labes posteriors són curtes.
El nom Himàlaia, en sànscrit हिमालय (Himālaya), és un compost de hima ("fred, neu") i ālaya ("llar, casa, habitacle, lloc"), units amb sandhi vocàlic.
Geologia i formació L'Himàlaia es va formar fa devers 50 milions d'anys a l'era terciària: segons la teoria de tectònica de plaques, es va produir pel xoc de la placa índia procedent de l'antic continent de Gondwana, i la d'Euràsia, que provenia de la divisió de l'antiga Lauràsia.
Malgrat que geogràficament estiguin ben diferenciades, en parlar de l'Himàlaia moltes vegades s'hi inclou també el Karakoram (nord-oest), el Transhimàlaia (al nord del Tibet) i el Prehimàlaia, que el separa de les planures de l'Índia.
Geografia miniatura|Situació geogràfica de l'HimàlaiaL'Himàlaia es troba a cavall entre diversos països; la part nord del Karakoram pertany al Xinjiang (Xina), mentre que el sud pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakoram correspon al Caixmir, territori en disputa entre el Pakistan i l'Índia des del 1947. Pel que fa a l'Himàlaia en sentit estricte, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i el vessant meridional es reparteix entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.
Geografia humana Els grups ètnics del vessant nord de l'Himàlaia són principalment de tipus mongol i de religió budista, mentre que al vessant sud hi ha un mosaic ètnic i cultural (només al Nepal hi ha almanco 19 grups ètnics principals) i de religió fonamentalment musulmana a l'oest, i hindú al centre i est de la serralada.
Geografia política A l'Himàlaia hi conflueixen diversos estats. La serralada cobreix una extensió d'uns 594.400 km², que inclou parts del Pakistan, l'Índia, Nepal, Bhutan i Tibet.
El vessant septentrional del Karakorum pertany a Sinkiang, territori xinès, mentre que el vessant meridional pertany al Pakistan. L'extrem oriental del Karakorum correspon a la regió del Caixmir, territori en disputa entre Pakistan i l'Índia des del 1947 De l'Himàlaia, sensu stricto, el vessant septentrional pertany al Tibet, país ocupat per la Xina, i es reparteix el vessant meridional entre el Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan.
Ecologia miniatura|Una vista des de la cresta superior de Shimla mirant cap al nord vers els cims nevats de l'Himàlaia, visible al fons. Al primer pla, un arbreda de Cedrus deodara La flora i la fauna de l'Himàlaia varia amb el clima, les pluges, l'altitud, i la terra. El clima té un rang que va des del tropical a la base de les muntanyes fins al gel permanent i les neus perpètues a les elevacions més altes. La quantitat de precipitació s'incrementa d'oest a est al llarg del front de la serralada. La diversitat de climes, altituds, precipitacions i condicions del sòl generen una gran varietat de plantes i de comunitats animals.
Boscos de plana A la plana indogangètica de la base de les muntanyes, una plana al·luvial regada per l'Indus i els rius Ganges-Brahmaputra, la vegetació varia d'oest a est segons les precipitacions. Les zones desèrtiques que caracteritzen aquesta zona ocupen les planes del Pakistan i del Panjab. Més a l'est, es troben les planes tropicals de l'alt Ganges d'Uttarakhand i Uttar Pradesh i els boscos caducifolis humits del baix Ganges, a Bihar i Bengala occidental. Són boscos monsònics, amb arbres caducifolis de secà que perden les fulles durant l'època seca. Els boscos semicaducifolis de la vall del Brahmaputra, més humits, ocupen les planúries d'Assam.
Franja del Terai Per sobre de la plana al·luvial, hi ha la franja del Terai, una zona de sòls sorrencs i argilosos que en algunes estacions esdevenen aiguamolls. El Terai rep més precipitacions que les planes, i els rius baixants de l'Himàlaia s'alenteixen i s'estenen a la zona del Terai, més plana, dipositant llims fèrtils durant l'estació del monsó i retrocedint durant l'estació seca. El Terai té un mantell freàtic elevat a causa de l'aigua que cau de la zona adjacent. La part central de la franja del Terai està ocupada pels herbassars i les sabanes del Terai-Duar, un mosaic d'herbassars, sabanes i boscos perennes i caducifolis que inclou alguns dels herbassars més alts del món. Aquests herbassars són la llar del rinoceront de l'Índia (Rhinoceros unicornis).
Franja del Bhabhar Sobre la franja del Terai, hi ha una zona d'altiplà conegut com el Bhabhar, una zona de sòls porosos i rocosos, compostos de residus que han estat duts pel corrent d'altituds més elevades. El Bhabhar i el Shiwalix baix tenen un clima subtropical. Els boscos conífers subtropicals de l'Himàlaia ocupen l'extrem occidental de la franja subtropical, amb boscos dominats per Pinus roxburghii. La part central de la serralada és la llar dels boscos de flor subtropicals de l'Himàlaia, dominats pel sal (Shorea robusta).
Els turons de Siwalik També anomenats turons Churia o Margalla, els monts Siwalik són el terreny més exterior de peus de turons que s'estén a través de la regió de l'Himàlaia, pel Pakistan, l'Índia, el Nepal i Bhutan. Consta de moltes subàrees. Els cims es troben entre 600 i 1.200 metres. Els pendents meridionals, més escarpats, formen una zona de falles anomenada Himalayan Frontal Thrust (HFT); els pendents septentrionals, en canvi, són més suaus. Els conglomerats permeables i altres roques permeten que l'aigua de la pluja s'escoli pendent avall cap al Bhabhar i el Terai, i pendent amunt només hi creixen matollars.
Terai interior o valls Dun Les valls del Terai interior són unes valls obertes al nord dels monts Siwalik o entre les subzones del Siwalik. En són dos exemples el Dehra Dun a l'Índia i el Chitwan al Nepal.
L'Himàlaia menor És una serralada prominent d'entre 2.000 i 3.000 metres d'altitud formada al llarg del Main Boundary Thrust, una zona de falla amb una cara meridional escarpada i pendents septentrionals més suaus. És gairebé contínua excepte a les gorges dels rius. Els rius s'uneixen en forma de canelobre al nord per trencar aquesta serralada per, relativament, pocs llocs.
Terres mitjanes Una regió muntanyosa d'uns 1.000 metres de mitjana immediatament al nord de la serralada de Mahabharat, que es va elevant al llarg d'uns 100 km fins a uns 4.000 metres d'altitud a la zona de falla del Main Frontal Thrust, on comença el Gran Himàlaia.
Boscos de muntanya: a les elevacions mitjanes de la serralada, els boscos subtropicals deixen lloc a una franja de boscos temperats de flor i mixtos, amb els boscos de flor de l'Himàlaia occidental a l'extrem occidental de la serralada, i els boscos de flor de l'Himàlaia oriental a Assam i Arunachal Pradesh. Per sobre dels boscos de flors, són els boscos conífers subalpins de l'Himàlaia occidental i de l'Himàlaia oriental.
Arbustos i prats alpins Per sobre la línia d'arbres, es troben els prats i matollars alpins de l'Himàlaia nord-occidental, occidental i oriental, que deixen el lloc a la tundra a l'alta serralada de l'Himàlaia. Els prats alpins són l'hàbitat estival de la pantera de les neus (Uncia uncia), una espècie amenaçada.
Principals cims de l'Himàlaia Cims de més de 8.000 metres Nom del cim Altres noms o significats Alçada (m.) Alçada (ft.) Primera ascensió Notes Everest Sagarmatha (nepalès), 'El cap del món' Chomolangma (tibetà), 'La dea mare de les neus' 8848 29.035.44 1953 Muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal. K2 Chogo Gangri 8.611 28.251 1954 2a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, al Pakistan. Kangchenjunga Kangchen Dzö-nga, 'Cinc tresors de les grans neus'8.586 28.169 1955 3a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal. Lhotse 'El pic del sud' 8.516 27.940 1956 4a muntanya més alta del món, situada a la Xina/Nepal, a l'ombra de l'Everest. Makalu 'El gran negre' 8.462 27.765 1955 5a muntanya més alta del món, situada al Nepal. Cho Oyu Qowowuyag, 'La dea turquesa' 8.201 26.905 1954 6a muntanya més alta del món, situada al Nepal. Dhaulagiri 'La muntanya blanca' 8.167 26.764 1960 7a muntanya més alta del món, situada al Nepal. Manaslu Kutang, 'La muntanya de l'esperit' 8.156 26.758 1956 8a muntanya més alta del món, situada a Gurkha Himal (Nepal). Nanga Parbat Diamir, 'La muntanya nua' 8.126 26.660 1953 9a muntanya més alta del món, situada a les àrees del nord del Pakistan. Annapurna 'La dea de la recol·lecció' 8.091 26.545 1950 La 10a més alta. La muntanya més "mortífera" del món, situada al Nepal. Gasherbrum I 'La muntanya bella' 8.080 26.509 1958 11a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan. Broad Peak Faichan Kangri 8.047 26.401 1957 12a muntanya més alta del món. Situada al Karakorum, Pakistan. Gasherbrum II - 8.035 26.362 1956 13a muntanya més alta del món, situada al Karakorum, Pakistan. Shishapangma Xixiabangma, 'Cresta sobre les planes herboses' 8.013 26.289 1964 14a muntanya més alta del món. Situada al Tibet, és la muntanya més alta situada de forma íntegra dins de la Xina.
Altres cims importants Nom del cim Altres noms o significats Alçada (m.) Alçada (ft.) Primera ascensió Notes Gyachung Kang desconegut 7.952 26.089 1964 15a muntanya més alta. Situada al Nepal/Tibet, és la muntanya més alta per sota dels 8.000 metres. Gasherbrum IV - 7.925 26.001 1958 Un cim extremadament tècnic d'ascendir, i el 17è més alt de la Terra, situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan. Masherbrum desconegut 7.821 25.660 1960 22è cim més alt de la Terra. Situat a la serralada del Karakorum, al Pakistan. Nanda Devi 'Dea de la bona fortuna' 7.817 25.645 1936 23è cim més alt de la Terra. Situat a Uttarakhand, i és el cim més alt situat íntegrament dins de l'Índia. Rakaposhi 'La paret brillant' 7.788 25.551 1958 Un imponent pic situat al Karakorum pakistanès. Gangkhar Puensum Gankar Punzum, 'Les tres muntanyes germanes' 7.570 24.836 Encara no s'ha escalat mai És la muntanya més alta que encara no ha estat escalada per cap alpinista. Està situada al Regne de Bhutan. Ama Dablam 'La mare i el seu collar' 6.848 22.467 1961 Considerat per molts com el cim més bell del món. Està situat a Khumbu, Nepal, i domina el tresc cap a l'Everest durant molts quilòmetres.
Toponímia Els topònims utilitzats per a individualitzar les muntanyes de l'Himàlaia són generalment formats amb radicals de l'idioma nepalès, del tibetà, de turquestà o del sànscrit, combinats moltes vegades de manera híbrida entre si, i solen posseir una capacitat expressiva i una condensació de significats que sol passar inadvertida als estrangers. En nepalès, himal significa 'muntanya coberta de neu' i es fa servir per a anomenar diverses muntanyes.
Alguns noms són típicament descriptius:
Karakorum, 'la pedrera negra' Dhaulagiri, 'muntanya blanca' Nilgiri, 'muntanya blava' Gasherbrum, 'la paret brillant' Machapuchare, 'la cua de peix' Makalu, 'el gran negre' Kang Taiga, 'la cadira de neu' Chogo Ri (redenominat K2), 'la gran muntanya'