miniatura|Mariscada Marisc o fruit de mar és qualsevol animal marí invertebrat i proveït d'exoesquelet, i particularment crustacis i mol·luscs (bivalves i gastròpodes) comestibles, però també els mol·luscs cefalòpodes comestibles, sense exoesquelet. Són un ingredient principal de la cuina dels Països Catalans i la dieta mediterrània en general. Són part de plats combinats com la paella o la fideuà, però també es presenten com un plat en si, la mariscada, reservada usualment per a celebracions.
Tipus de marisc El marisc es pot dividir entre els crustacis (com ara les gambes, llagostes, llagostins, llamàntols, escamarlans, galeres, xúies, o crancs), els mol·luscs bivalves (com ara les cloïsses, escopinyes o tellines o tellerines, musclos o clòtxines, ostres, petxines de pelegrí,etc.), els mol·luscs gastròpodes ( cargols de punxes, peus de cabra o de cabrit, pagellides o barretets, orelles de mar, i similars), i els mol·luscs cefalòpodes (com ara els pops, els calamars i les cananes, i les sèpies o sípies), entre altres animals marins, com ara alguns equinoderms (garoines, garotes o eriçons de mar).
Entre els més coneguts hi ha cloïsses, escopinyes o tellines, gambes, llagostes, musclos o clòtxines, ostres, polps o pops, sípies o sèpies, i peus de cabra.
El marisqueig, o la pesca del marisc Des de les èpoques més primerenques de la humanitat els mariscs han participat en les gastronomies aportant una font d'alimentació important, açò és degut al fet que són fàcils de pescar donada la seua falta de velocitat i potència. El marisc es pesca a peu amb rastell de mà, o per contra, amb petites embarcacions amb arts de pesca o ormeigs artesanals (nanses, cadups, cargoleres i similar), o arts de pesca o ormeigs industrials, entre altres opcions. És o era freqüent veure les nanses de marisqueig a les ribes del mar (i a rius i llacs?).
Consum adequat miniatura|Kiremitte karides, gambes amb allada, a l'estil turc: Igualment amb alls i mantega però amb l'addició de pebrots verds i vermells i una mica de xampinyons. Per a determinar si el marisc està en bon estat per a l'alimentació s'han de realitzar les següents comprovacions:
Els ulls i les antenes dels crustacis han de ser brillants i alçats. Mouen antenes i potes i deixen de fer-ho quan perden frescor. Mariscs amb conquilles bivalves (dues conquilles) que estiguen sense processar han de ser tancats o han de tancar-se en toca'ls. Quan es detecta olor d'amoníac, quan la closca és enfosquida o quan la carn és tova i té tonalitat verdes o groguenques s'ha de rebutjar.
Igualment s'ha de tenir en consideració que és fals i solament un mite urbà l'ús del suc del llimó com desinfectant per a poder menjar mariscs crus lliure de bacteris.
Curiositats En les civilitzacions de l'antic Egipte, se sap avui que els mariscs que representaven en els seus jeroglífics es prenien crus o bullits.
Els jueus s'abstenen de provar qualsevol varietat de mol·lusc a causa de la regla que estableix la caixrut.
Referències
Bibliografia