Jean Anouilh (nascut el 23 de juny de 1910 a Bordeus (Gironde) i mort el 3 d'octubre de 1987 a Lausana, Suïssa) va ser un escriptor francès, autor de nombroses obres de teatre, la més cèlebre de les quals és Antígona, relectura moderna de l'obra homònima de Sòfocles.
El mateix Anouilh va organitzar el seu treball en sèries temàtiques, alternant Peces roses i Peces negres. Les primeres són comèdies que es caracteritzen per la fantasia com Le Bal des voleurs (1938), mentre que les segones mostren l'enfrontament entre els herois i la gent que l'envolta, sovint amb el suport dels mites clàssics com Eurydice (1941), Antígona (1944) o Medea (1946).
Després de la guerra escriu peces metateatrals (el teatre dins el teatre) com La Répétition ou l'Amour puni (1947), Colombe (1951), i Peces satiriques com Pauvre Bitos ou le Dîner de têtes (1956).
Jean Anouilh va adaptar diverses obres d'autors estrangers, en particular de Shakespeare. Va dirigir algunes de les seves obres (per exemple, Dove 1974) i va treballar en guions cinematogràfics i televisius. miniatura|La tomba d'Anouilh, la seva filla gran Catherine (1934-1989) i la seva darrera parella, Ursula Wetzel (1938-2010), al cementiri de Pully, prop de Lausana.
Obra dramàtica 1929, Humulus le muet 1932, L'Hermine 1935, Y avait un prisonnier 1937, Le Voyageur sans bagage 1938, La Sauvage 1938, Le Bal des voleurs 1940, Léocadia 1941, Le Rendez-vous de Senlis 1941, Eurydice 1942, Oreste 1942, Jézabel 1944, Antigone 1946, Roméo et Jeannette 1947, L'Invitation au château 1948, Episode de la vie d'un auteur 1948, Ardèle ou la Marguerite 1950, La Répétition ou l'Amour puni 1951, Colombe 1952, La Valse des toréadors 1952, Cécile ou l'école des pères 1953, Médée 1953, L'Alouette 1955, Ornifle ou le Courant d'air 1956, Pauvre Bitos ou le Dîner de têtes 1959, Becket ou l'Honneur de Dieu 1959, L'Hurluberlu ou le Réactionnaire amoureux 1959, La Petite Molière 1960, Le songe du critique 1961, La Grotte 1962, La Foire d'empoigne 1962, L'orchestre 1968, Le Boulanger, la boulangère et le petit mitron 1969, Cher Antoine ou l'Amour raté 1970, Ne réveillez pas Madame 1970, Les Poissons rouges ou Mon père ce héros 1972, Le Directeur de l'Opéra 1972, Tu étais si gentil quand tu étais petit 1974, Monsieur Barnett 1975, L'arrestation 1976, Le Scénario 1976, Chers zoiseaux 1977, Vive Henri IV! ou la Galigaï 1978, La Culotte 1978, Oedipe ou le Roi Boiteux 1979, La Belle Vie 1981, Le Nombril 1988, Thomas More ou l'Homme libre
Traduccions al català Becket o l'honor de Déu, traduïda per Bonaventura Vallespinosa i publicada l'any 1963. La fira d'arrambi-qui-pugui. Traducció de Salvador Marsal. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, dins el VI Cicle de Teatre Llatí. 1963 Els peixos de colors o mon pare, aquell heroi, traduïda per Carme i Josep Maria Vidal i publicada l'any 1985.
Referències
Categoria:Dramaturgs francesos en francès Categoria:Alumnes del Liceu Chaptal Categoria:Morts a Lausana Categoria:Dramaturgs francesos del segle XX Categoria:Dramaturgs brasilers del segle XX Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors francesos morts al segle XX Categoria:Escriptors bordelesos