Xeresa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Safor.
La seua activitat econòmica se centra sobretot en la indústria tarongera. Al seu terme hi ha el Mondúber (841 m d'altitud). miniatura|Part baixa de la marjal de Xeresa, conservada i amb protecció legal. Al fons, edificacions de la Platja de Xeraco, a la partida de les Marines.
Geografia El terme de Xeresa està situat a la banda septentrional de la Safor. El seu terme és predominantment muntanyós amb plecs d'orientació est-oest. Les serres de Xeresa, com a part del massís del Mondúber, són a la transició entre els grans sistemes muntanyosos Ibèric i Bètic. Les formacions càrstiques són nombroses i significatives.
El terme de Xeresa fita amb Simat, Benifairó de la Valldigna i Xeraco per Tramuntana. Fita amb Barx per Ponent, i amb Gandia pel Migjorn i per Llevant. L'accés al nucli urbà més directe és per la carretera N-332 o per l'AP-7, sent esta una de les dos eixides de l'Autopista del Mediterrani a la comarca de la Safor.
Història En temps de la conquesta cristiana era una alqueria àrab, les cases i terres de la qual, van ser repartides per en Jaume I a Jaume Palau, passant després a la família Almúnia, fins que va ser comprada pel Ducat de Gandia en 1487. Depengué eclesiàsticament de Gandia fins al 1535 per erigir-se en rectoria de morescos, i posteriorment se li annexionà Xeresa. El 1609 la seua població era de 100 focs, que quedaren deshabitats amb l'expulsió dels moriscos. La seua repoblació va començar el 1611, i el 1646 comptava amb només 25 cases. La població va créixer ràpidament en la primera meitat del , per a aturar-se després. Entre 1953 i 1957 es va procedir a l'arranjament i cobriment del barranc de Xeresa al seu pas pel nucli urbà.
Clima El clima és mediterrani, amb hiverns suaus i estius calorosos.
Cultura La població compta amb una banda de música pertanyent a la "Societat Instructiva Unió Musical de Xeresa", fundada l'any 1909. El Club d'Esports de Muntanya CEM Corresendes de Xeresa. El grup de balls populars El racó de la Ferradura. La penya de dolçaina i tabal La Penya roja. El Club Muntanyer i Espeleològic de Xeresa, té una trajectòria d'estudi i divulgació de les cavitats naturals i senders de la Safor i més enllà. Centre d'Estudis i Investigacions Xeresans (CEIX). L'associació inicià la seua tasca en gener de 2000. La seua primera finalitat és la defensa i conservació del patrimoni cultural, històric, arquitectònic, mediambiental i social de Xeresa.
Economia El predomini del sector agrícola ja no és tan important des de la dècada dels vuitanta del segle passat. El sector agroindustrial, concretat en el tractament, magatzematge i transport de cítrics, continua sent important en l'economia xeresera. Però des de l'any 2002, quan s'executa el projecte de creació d'un polígon industrial, l'administració local intenta diversificar el tipus d'empresa i ampliar-ne el nombre.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 11 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 7 regidors de Compromís per Xeresa (Compromís) i 4 del Partit Popular (PP).
Alcaldes Des de 2019 l'alcaldessa de Xeresa és Ana Isabel Peiró Canet de Compromís per Xeresa (Compromís).
Vegeu també Barranc de Xeresa.
Notes
Referències
Enllaços externs
Web de l'Ajuntament de Xeresa Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat CEM Corresendes de Xeresa