Zarra és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents.
Entre els segles i tingué indústria manufacturera, i és tradicional la fabricació de forques, bastons i altres instruments de fusta, especialment la de lledoner. La seua economia, però, es basa en l'agricultura tant de regadiu com de secà. També és important l'aportació de la ramaderia i la de l'apicultura.
Geografia El relleu és abrupte i muntanyós, especialment en la part central del terme, on a banda i banda del riu Zarra s'alcen les serres de Atalayas (982 msnm) i del Puntal (887 m.). En la part occidental s'hi troben diverses planes que recorden ja les planícies manxegues, mentre que en el costat oposat, a l'altura de la capital municipal, la vall del riu s'eixampla i dona lloc a alguns horts que es reguen amb l'aigua que la Séquia Mare extrau per l'assut dels Molins i que després regarà una major extensió en el terme de Teresa de Cofrents.
El terme municipal de Zarra limita amb els d'Aiora, Xarafull i Teresa de Cofrents, totes elles de la comarca de la Vall de Cofrents.
La vegetació clímax correspon a l'alzinar, però amb prou faenes queden algunes carrasques en la seua part més occidental. En les muntanyes hi ha pins, savines, romanís i argelagues, si bé la desforestació és bastant acusada. El clima és de tipus mediterrani.
Des de València, s'accedix al municipi a través de l'A-3, prenent després la N-330 i posteriorment la CV-445.
Història Són escasses les dades sobre el poblament antic del terme municipal, i són vagues totes les notícies que es coneixen. No obstant això, en la Cova Valle existixen restes prehistòriques, possiblement del Neolític, segons es deduïx de la troballa de mitja punta de fletxa de sílex. També hi ha notícia, segons Sarthou Carreres, del descobriment de diverses làpides romanes i àrabs en el seu territori.
L'etimologia del topònim Zarra és amb molta probabilitat d'origen basc (topònim procedent de la repoblació castellanoaragonesa de cristians vells) i significaria "antic" en contraposició amb el topònim Zara d'origen àrab que haguera sigut l'evolució d'Al-Zahara i significaria "La flor". La primera governació de la vall després de la Reconquesta es va establir a Zarra, va ser la població on es van establir els primers cristians vells arribats de Castella, Navarra i Aragó. Zarra també s'interpreta a partir del llatí SERRA i apareix en llatí medieval com Serra, Açarra, Zarra i Sarra. Rosa Gómez Casañ: A propósito del topónimo Zarra. Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, nº 94-95, octubre de 2003.
Té el seu origen en el castell musulmà que Jaume I va conquerir i va donar a Castella en virtut del Tractat d'Almizra, per a passar definitivament al Regne de València el 1281. El senyoriu del lloc van mantindre'l, des de mitjan , els ducs de Gandia. Zarra va ser lloc de moriscos de la parròquia de Xarafull fins al 1535, any en què se'n va separar. El municipi va resultar molt afectat per l'expulsió dels sarraïns, ja que comptava amb 240 focs el 1609; de la qual es va recuperar lentament. En el període 1822-1833 va formar part de l'efímera província de Xàtiva en virtut de la divisió provincial que van fer les Corts de Cadis.
Economia La seua economia és bàsicament agrària. La superfície conreada suposa el 24,5% de la total del terme. Dins del regadiu trobem bresquilles, pomes, figues, cireres, així com dacsa, alfals i hortalisses. En les riberes de les séquies i en algunes partions dels camps creix amb profusió el lledoner, que és emprat per a la fabricació de forques i garrots per una reduïda indústria local. En secà es troben cereals, ametlers i la vinya; la resta queda en guaret. El sector ramader compta amb caps de bestiar llanar, algunes granges avícoles i de porcí, i més de 200 ruscs. La indústria es reduïx a un taller de tipus familiar, on es fabriquen forques i garrots, ja que ha desaparegut la indústria manufacturera que existia durant els segles i .
El 29 de gener de 2010 Zarra es postulà com a candidat per allotjar el Magatzem Temporal Centralitzat (MTC) per residus radioactius que es planteja construir per donar servici a tot l'Estat espanyol.Notícia sobre la candidatura de Zarra pel Magatzem Temporal Centralitzat a Vilaweb Pocs mesos més tard el govern de la Generalitat Valenciana feu públic el seu temor que es decidira ubicar-hi el MTC, descartant altres candidatures com Ascó.
Demografia Evolució demogràfica de Zarra1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2014 516 462 442 438 416 424 400 442 492 547 484
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 4 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), 2 de l'agrupació d'electors Unidos por Zarra (UPZ) i 1 del Partit Popular (PP).
Alcaldia Des de 2018 l'alcalde de Zarra és Ángel Pérez Boluda, primerament per l'Agrupación de Electores por Zarra (AEPZ), i des de 2019 pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV).
Llocs d'interés Església de Santa Anna del .
Notes
Referències
Enllaços externs
Ajuntament de Zarra Institut Valencià d'Estadística Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat
Categoria:Municipis de la Vall de Cofrents