miniatura|Escut miniatura|Residència dels Estats de Rajputana Occidental Sirohi fou un principat de l'Índia, a la residència dels Estats de Rajputana Occidental a la Rajputana. Limitava a l'oest, nord i nord-est amb Jodhpur; al sud amb Palanpur, Danta i Idar; i a l'est amb Udaipur. La salutació de l'estat era de 15 canonades.
Geografia i clima El país és muntanyós amb serralades rocoses, destacant el mont Abu,el darrer lleó es va caçar en aquesta zona el 1872 una sèrie de muntanyes de les quals el punt més alt és el Guru Sikhar (1.751 m), situat al sud de l'estat separat d'una altra serralada que corre cap al nord-est per un estret pas fins a la comarca de Erinpura que divideix el territori en dues parts: la part occidental, relativament plana i poblada, ben cultivada; i la part oriental més muntanyosa. Hi ha nombrosos rierols que esdevenen torrents en època de pluja. Els Aravalli formen el límit oriental, on només destaca el puig Belkar (1.116 m). El riu principal és el Banas Occidental, que neix a les muntanyes properes a la ciutat de Sirohi i després entra a Palanpur per la vila de Mawal, per acabar perdut a l'arena del Rann de Kutch; altres rius menors són el Jawai i el Sukri, que desaigüen al Luni, i el Sukli, afluent del Banas Occidental.
El clima és en conjunt sec i calorós, però la calor a les planes és menor que la del nord de Rajputana; l'època de fred és curta; a la zona del mont Abu el clima és agradable i saludable tot l'any; els districtes del sud i est tenen força pluja degut a la influència de les muntanyes (Abu i Aravalli), però la resta de l'estat és sec. A la zona es produeixen alguns terratrèmols de poca intensitat.
La superfície era de 5.086 km².
Població L'estat estava formar per 413 ciutats i pobles. La principal ciutat era i és Sirohi (ciutat). Les altres quatre ciutats eren Abu, Abu Road, Erinpura i Sheoganj.
La població al cens del 1881 era de 142.903 habitants, el 1891 de 190.836 habitants, el 1901 de 154.544 habitantsdescens del 19% degut a la gran fam de 1899-1900; en el cens del 1881 no es van incloure els giràsies del Bhakar, una zona salvatge del sud-est, que es van estimar en 2.860 el 1891 i el 1931 de 216.528 habitants.
L'ètnia principal eren els mahajans (12%); els seguien els rajputs, els dhers, els rebaris i els bhils. Els giràsies (girasias) eren 7.754 el 1901, suposats descendents de rajputs i dones bhil.
Llengua i religió La llengua principal era el marwarí en la varietat dialectal local.
Hindús eren el 72%, un 11% eren animistes i un altre 11% jains, i el 6% restant practicava altres religions entre els quals un petit nombre de cristians.
Jaciments arqueològics Els llocs més destacats són Abu; les ruïnes de l'antiga ciutat de Chandravati (sud-oest d'Abu Road a la vora del Banas Occidental); Vasantgarh (prop de Pindwara), un antic fort amb una inscripció del temps del Rajà Charmalat (datada el 625); Nandia, amb un bon temple jain del segle X; i Wasa, prop de Rohera amb el famós temple de Surya (el deu-sol) del o XII
Govern i administració L'estat estava dividit en catorze tahsils (districtes).
L'administració corresponia al sobirà que porta el títol de maharao i estava assistit per un diwan i altres oficials (l'Oficial de Recaptació, l'Oficial Judicial, i el Superintendent de Duanes i Boscos). Cada tahsil estava governat per un tahsildar amb dos ajudants.
Thikanas Hi havia tres thikanas (feus) principals: Manadar, Padiv i Nimaj.
Manadar fou un tikhana (feu). El 1894 estava governat per Raj Sahiban Tej Singh, de 43 anys, oncle del raja de Sirohi i fill del raja Sheo Singh de Sirohi. Se n'havia apoderat uns anys abans a la mort del jagirdar Bajawat al·legant que la vídua del darrer takhur l'havia adoptat; en aquest any va esclatar una revolta i Tej Singh fou expulsat però fou restaurat pel darbar (govern) de Sirohi. El va succeir Dalpat Singh i a aquest Man Singh, que fou el pare de Kunwar Tej Singh, maharajà de Manadar. Kunwar el 1946 va succeir al seu parent Sarup Ram Singh de Sirohi, que l'havia adoptat i va agafar el nom de Abhai Singh. Aquest petit territori és principalment conegut per haver emès segells de correus (els de Sirohi amb sobrecàrrega).
Padiv fou un tikhana (feu). Estava format per vuit pobles i pagava tribut al darbar (govern). El 1894 era governat pel takhur Raj Sri Mal Singh, cap dels sarayats, i un dels nobles amb dret a seure a la dreta del maharao de Sirohi. Aquest petit territori és principalment conegut per haver emès segells de correus (els de Sirohi amb sobrecàrrega).
Nimaj fou un tikhana (feu). Estava format per vuit pobles i pagava un tribut de 6 annas. El 1894 era governat pel thakur Raj Sri Himmat Singh (nascut el 1864), cap de la familia dels lakhawat, del subclan deora dels chahuans, que havia estat adoptat per la família dels Dhauli de Sirohi. A més a més dels vuit pobles a Sirohi posseïa tres poblets a Palanpur. En cas d'absència del thakur de Padiv el substituïa en les seves funcions protocol·làries. La família tenia un pacte de successió hereditària reciproca amb la casa reial de Sirohi. Aquest petit territori és principalment conegut per haver emès segells de correus (els de Sirohi amb sobrecàrrega).
Segells i moneda El 1901 hi havia 10 oficines de correus de les que quatre disposaven de telègraf. entre 1916 i 1950 s'emeteren de segells propis. Manadar, Padiv i Nimaj van utilitzar els segells de Sirohi amb sobrecàrrega.
L'única moneda legal era la moneda britànica; anteriorment va circular la moneda anomenada bhilari que des del segle XVIII es feia a Bhilwara, a l'estat d'Udaipur, però fou posada fora de la circulació el juny del 1904.
Escut i bandera miniatura|Bandera de Sirohi, la proporció habitual era 2:3 L'escut de l'estat era de tres franges horitzontals, atzur, daurat i sinople, separades la primera de la segona i la segona de la tercera per unes franges horitzontals més primes, de gules; a la franja superior atzur i la primera superior de gules un disc format per franges horitzontals onejades de daurat i gules. Al damunt elm daurat amb llambrequins de plata i or, i sobre l'elm un castell natural amb una torre a cada costat, i de fons, darrere el castell, una muntanya sinople al mig de la qual el disc amb franges onejades de daurat i gules. L'escut està aguantat per un tigre i un bou naturals aguantats sobre una cinta daurada, a la part central de la qual està escrit el lema de l'estat "saranesarj sahay" en lletres sànscrites negres. L'escut fou dissenyat per R. Taylor el 1877.
La bandera de l'estat és la panchranga, amb cinc franges horitzontals de safrà, verd, vermell, blau i blanc. La proporció era 2:3.
Exèrcit i policia L'estat disposava d'una companyia d'infanteria de 120 homes, que vigilava la presó i altres serveis a la capital; tenia 8 canons dels quals 5 funcionaven. A Erinpura estava estacionat el 43é Regiment d'Erinpura amb un destacament a Abu.
La policia eren 662 homes dels quals 77 anaven muntats, amb 96 thanas (estacions de policia); la presó central era a la capital i hi havia calabossos a cada tahsil.
Justícia Les corts inferior eren les dels tahsildars; les seguien l'Oficial Judicial (jutge i magistrat de districte) i el diwan (casos importants i apel·lacions dels tribunals inferiors). L'apel·lació final corresponia al maharao, que a més era l'únic que podia dictar sentències de mort.
Possessió de la terra La possessió de la terra era en arrendament de l'estat amb les modalitat de khalsa (157 pobles), jagir (202) i sasan (54).
Als llocs khalsa, terres del sobirà de les que el darbar (govern) cobrava directament la renda, els posseïdors no podien ser expulsats mentre pagaven la renda (entre ¼ i 1/3 del producte).
Els jagirdars eren de tres classes: els parents del sobirà (hereditaris però sense dret d'adopció), els thakurs o nobles (hereditaris i amb dret d'adopció), i els que havien rebut les terres per un servei fet al sobirà (amb terres a disposició del sobirà, encara que de fet es transmetien hereditàriament). Tots pagaven el tribut o renda d'entre 3/8 i ½ del producte, en efectiu o en espècie.
Les terres sasan eren concedides als temples, institucions religioses, i castes com els bramans, els charans i els bhats, sense renda i a perpetuïtat. Els giràsies conservaven la terra lliure de renda (o amb renda molt baixa) perquè estaven subjectes a alguns serveis com a vigilància de les seves viles. Els loks tenien alguns drets hereditaris sobre les terres que dominaven, i pagaven una renda molt baixa.
Economia i comunicacions La majoria de la població vivia de l'agricultura, especialment a la part oriental més fèrtil; els cultius principals eren moresc, bajra, mung, civada, blat i mostassa; el tabac i el cotó només cobrien les necessitats locals. El sistema de cultiu dels bhils i giràsies, conegut com a walar o walra, era molt destructiu per l'entorn arbrat (els arbres es tallaven i la zona es cremava) i fou prohibit. L'àrea cultivada s'estimava en uns 900 km² i uns 200 km² l'àrea irrigada (principalment per fonts de les que se'n comptaven 5.157). A l'entorn d'Abu hi havia una zona protegida de 23 km².
S'havia explotat una mina de coure prop de la ciutat de Sirohi però ja no es treballava el 1901; hi havia també pedreres de marbre prop de Jhariwao a la frontera sud-est, i granit a Abu;era car d'extreure i s'utilitzava poc a Selwara, prop d'Anadra (a l'oest d'Abu) hi havia argila per la construcció.
Les manufactures principals eren espases i dagues, llances i ganivets tots fabricats a la capital; les armes de Sirohi eren les més apreciades pels rajputs.
Les exportacions principals eren mostassa i pells i les importacions eren gra, peces angleses, sal, sucre, metalls, tabac i opi. Els principals centres comercials eren Abu Road, Pindwara, Rohera i Sheoganj; els intercanvis comercials es feien principalment amb Danta, Idar, Mewar i Marwar.
L'estat va patir fams el 1746, 1785, 1812, 1833, 1848, 1868 - 1869escassetat més que fam, però amb gran mortaldat de bestiar, entre el 50 i el 75% i el 1899 - 1900. En les dos darreres el sobirà va fer tot el possible per ajudar a la gent i es va vendre gra a preu baix; del gener a l'octubre del 1900 es van fer obres públiques per donar sortida a milers de pagesos i el darbar va avançar pagaments. Altres períodes de fam es van produir posteriorment.
La meitat oriental de l'estat era creuat pel ferrocarril Rajputana-Malwa durant uns 64 km que disposava de sis estacions. Una carretera asfaltada comunicava Abu amb Abu Road (27 km). La carretera d'Agra a Ahmedabad creuava també el seu territori.
Educació i sanitat El 93,5% de la població era analfabeta el 1901 (87,6% homes i 99,4% dones). Aquestes dades, inferiors a altres estats, eren degudes a la presència d'un nombre comparativament major d'europeus, a Abu i Abu Road.
L'estat disposava de cinc hospitals (exclosos els militars a Erinpura i Abu) i 1 dispensari.
La vacunació es feia amb èxit al segle XX.
Història