miniatura|El vitrall de la Reforma en una església luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb la publicació de Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment. Com a període històric, la Reforma es considera que acaba amb la pau de Westfàlia el 1648; tanmateix, moltes de les denominacions que es van produir durant aquest període continuen existint i el protestantisme constitueix una de les branques més importants del cristianisme avui en dia. Encara que la intenció era la renovació, els moviments van acabar amb l'escissió dels grups reformistes i amb l'establiment de noves institucions, principalment, el luteranisme, el calvinisme i l'anabaptisme.
El moviment va començar com un intent de reforma de l'Església catòlica. Molts catòlics occidentals estaven preocupats pel que consideraven falses doctrines i pràctiques indegudes en l'Església, en particular l'ensenyament i la venda d'indulgències. Una altra important controvèrsia és la compra i venda de llocs de privilegi a l'església, cosa que es va veure en el seu moment com una gran corrupció en la jerarquia eclesiàstica. Aquesta corrupció fou considerada per molts en aquell moment com a sistèmica, fins i tot arribant a la posició del papa.
Entre els predecessors espirituals de Martí Luter, hi trobem homes com John Wycliffe i Johannes Hus, que ja havien intentat reformar l'església seguint pautes similars. La Reforma en general es considera que comença el 31 d'octubre de 1517, a Wittenberg, Saxònia (en l'actual Alemanya). Allà, Luter va clavar les seves 95 tesis a la porta de l'església de Tots Sants, que servia com un tauler d'anuncis per a aquells relacionats amb la universitat. Aquestes s'utilitzaren com a punts de debat per a criticar l'Església i el papa. Els punts més polèmics es van centrar en la pràctica de la venda d'indulgències i la política de l'Església sobre el purgatori. Altres reformistes, com Ulrich Zwingli, aviat van unir-se a aquestes tesis. Les creences i pràctiques que varen ser més atacades pels reformistes protestants foren la política de l'Església sobre el purgatori, la devoció a Maria (mariologia), i la intercessió i la devoció als sants, la majoria dels sagraments, el celibat obligatori com a requisit per al clergat i l'autoritat del papa.
El moviment de Reforma aviat es dividí en diferents línies doctrinals. Els desacords entre Luter i Zwingli, i més tard entre Luter i Joan Calví, va conduir a l'aparició de les esglésies protestants rivals. Els més importants corrents sortits directament de la Reforma van ser el luteranisme i el reformisme / calvinisme / presbiterianisme. El procés de reforma produí diferents causes i efectes en altres països. A Anglaterra, on va donar lloc a l'anglicanisme, el període és conegut com la Reforma anglicana. Les noves denominacions protestants, en general, busquen les seves arrels en els moviments més inicials del procés. Els moviments reformadors també van accelerar la Contrareforma catòlica dins de l'Església catòlica. La Reforma protestant també es coneix com la Reforma alemanya, la Revolució protestant o la Revolta protestant.
Història i orígens miniatura|Bula Exurge Domine, Contra Errores Martine Lutheri et sequatium: butlla contra els errors de Martí Luter i els seus seguidors (15 de juny de 1520), per la qual el papa Lleó X amenaça amb l'excomunió si no es retracta de 41 punts inclosos en les seves famoses 95 tesis sobre les indulgències del 31 d'octubre de 1517, en les quals Luter, indignat, atacava la idea que la compra de les butlles podia ser causa de perdó de penes espirituals; fet habitual en l'època i on la causa ocasional va ser que el papa Lleó X havia arrendat les butlles d'indulgències a la Banca Fugger per obtenir cabals per a la construcció de la basílica de Sant Pere del Vaticà. Luter va cremar públicament la butlla (10 de desembre de 1520) i l'excomunió es va fer efectiva (3 de gener de 1521). Aquestes dates són fites de l'edat moderna, però no haurien passat de ser una disputa teològica si no haguessin trobat el formidable ressò que la difusió de la impremta va permetre, i no s'haguessin acollit per una societat madura per rebre'ls i uns agents polítics disposats i capaços d'aprofitar el seu potencial Tots els principals protestants, en general, destaquen la seva separació de l'Església catòlica al voltant del . El procés d'assimilació del protestantisme sovint s'anomena Reforma magisterial a causa del fet que el moviment va rebre el suport dels magistrats, les autoritats legals (en oposició a la Reforma radical, que no gaudeix de cap patrocini estatal). Les més grans esglésies protestants, com la Unita Fratrum (la Unitat dels germans), els Germans de Moravia o els Germans de Bohèmia, tenen els seus orígens a l'època de Jan Hus a principis del . Atès que el procés fou dirigit per una majoria dels nobles de Bohèmia, aquesta fou la primera Reforma magistral a Europa. A Alemanya, un centenar d'anys més tard, les protestes van esclatar en molts llocs al mateix temps, durant un moment difícil en què es temia per una invasió otomana que distreia especialment els prínceps alemanys. Fins a cert punt, la protesta s'explica pels esdeveniments dels últims dos segles a Europa i especialment a Bohèmia.
Inicis i precursors: segles i El malestar a causa del cisma d'Occident (1378-1416), les guerres enfervorides entre prínceps, els aixecaments dels camperols, i la preocupació per la corrupció generalitzada a l'Església foren alguns dels precursors del procés. Un nou moviment anomenat nacionalisme també començava a posar en dubte el relativament internacionalista món medieval. S'iniciaren una sèrie de noves perspectives, la primera de les quals vingué de John Wycliffe de la Universitat d'Oxford i després de Jan Hus, de la Universitat de Praga. L'Església catòlica va concloure oficialment aquest debat en el consell de Constança (1414-1417). El conclave va condemnar Jan Hus, que va ser executat cremat malgrat la promesa d'un salconduit. Wycliffe va ser també pòstumament cremat com a heretge.
El consell de Constança va confirmar i va reforçar la tradicional concepció medieval de l'Església i l'imperi. No es va referir a les tensions nacionals i teològiques que s'havien suscitat durant el segle anterior. El consell no va poder evitar el cisma i les guerres hussites a Bohèmia.
Les reformes històriques sovint produeixen una nova forma de pensament sobre com s'hauria d'organitzar la societat. Aquest va ser el cas que es va conduir en la Reforma protestant. Després de la ruptura d'institucions monàstiques i escolàstiques a la darreria de l'Europa medieval, accentuada per la «captivitat babilònica» del papat d'Avinyó, el gran cisma, i la fallada d'un moviment conciliador, durant el es produí el foment d'un gran debat cultural sobre reformes en els fonaments religiosos i més tard en els valors religiosos mateixos.
Els historiadors en general, assumeixen que el fracàs de la Reforma (massa interessos creats, la falta de coordinació en la Reforma de la coalició), a la llarga conduirà a una major agitació o fins i tot a una revolució, ja que el sistema ha de ser tard o d'hora ajustat o desintegrat. Això, sumat a la incapacitat del moviment conciliador, va ajudar al lideratge de la Reforma protestant a Europa. Aquests moviments reformistes frustrats oscil·len entre nominalisme, devotio moderna (devoció antiga), l'humanisme, que es produeix en conjunció amb les forces econòmiques, polítiques i demogràfiques que van contribuir a un creixent descontentament amb la riquesa i el poder de l'elit del clergat, sensibilitzant la població de la corrupció moral i econòmica de l'Església.
El resultat de la pesta negra va encoratjar a portar a terme una reorganització radical de l'economia i, finalment, de la societat europea. En els centres urbans emergents, les calamitats del i principi del , i la consegüent escassesa de mà d'obra, va proporcionar un fort impuls per a la diversificació econòmica i les innovacions tecnològiques.
Després de la pesta, la pèrdua inicial de vides a causa de la fam, les plagues, i pestilència contribuí a una intensificació de l'acumulació de capital a les zones urbanes i, per tant, un estímul per al comerç, la indústria i el creixement urbà en àmbits tan diversos com la banca, els tèxtils, l'armament, especialment estimulat per la Guerra dels Cent Anys, i la mineria de mineral de ferro, a causa, en gran part, al sector armamentístic. L'acumulació d'excedents, l'excés de competència i major competitivitat per a augmentar al màxim el benefici econòmic, van contribuir a guerres civils, al militarisme agressiu, i a la centralització. Com a resultat directe de la transició cap a la centralització, líders com Lluís XI de França (1461-1483), el "rei aranya", van tractar d'eliminar totes les garanties constitucionals sobre l'exercici de la seva autoritat. A Anglaterra, França, Espanya, el moviment cap a la centralització iniciat al es va dur a bon port.
La invenció de la tipografia portaria els protestants a una nova traducció zelosa de la Bíblia i a fer-la accessible als laics. Això fomentaria la cultura de l'alfabetització bíblica.
L'humanisme de l'època del Renaixement estimulà l'efervescència acadèmica d'una forma sense precedents, i portà a una preocupació per la llibertat acadèmica. Es començaren a portar a terme debats d'alt nivell teòrics a les universitats sobre la naturalesa de l'Església, i la font i l'abast de l'autoritat del papat, dels concilis, i dels prínceps.
Segle miniatura|Martí Luter miniatura|Ulrich Zwingli miniatura|Joan Calví Les protestes contra Roma van començar seriosament quan Martí Luter, que era monjo agustinià i professor de la Universitat de Wittenberg, va apel·lar el 1517 per la reobertura del debat sobre la venda d'indulgències. Les disconformitats de Luter van marcar un sobtat brot d'una nova i irresistible força d'un descontentament que havia estat apartat, però no resolt. La ràpida propagació del descontentament es produí en gran manera a causa de la impremta i la ràpida circulació de les idees i documents, inclosos en les 95 tesis. La informació també es va difondre àmpliament en forma manuscrita, així com per gravats i xilografies barates entre els sectors més pobres de la societat.
Paral·lelament als esdeveniments a Alemanya, un moviment similar va començar a Suïssa sota la direcció d'Ulrich Zwingli. Aquests dos moviments es van posar d'acord ràpidament sobre la majoria de les qüestions, a mesura que el recent ús de la impremta permetia una ràpida propagació d'idees d'un lloc a l'altre, però algunes diferències sense resoldre els mantingueren separats. Alguns seguidors de Zwingli creien que la Reforma era massa conservadora i independentment es van traslladar cap a posicions més radicals, que tenen continuïtat en els nostres dies entre els anabaptistes. Altres moviments protestants van créixer al llarg de les línies del misticisme o l'humanisme, de vegades trencant amb Roma, o dels protestants, o formant-se fora de les esglésies.
Després d'aquesta primera etapa de la Reforma, arran de l'excomunió de Luter i la condemna de la Reforma pel papa Lleó X, la tasca i els escrits de Joan Calví van ser influents en l'establiment d'un consens entre els diferents grups a Suïssa, Escòcia, Hongria, Alemanya i altres llocs.