Manuel de Vega i de Rovira fou un religiós i escriptor català de començaments del , fill de Josep de Vega i de Ponts.
Era membre de l'orde de Sant Benet i fou músic i xantre del monestir de Ripoll, del qual en fou més tard prior i vicari general. Era amic de Pau Ignasi de Dalmases, fundador de l'Acadèmia dels Desconfiats, a qui dedicà la traducció al castellà d'El ambicioso político infeliz (1699), de Diego Monti. Va participar amb l'Acadèmia dels Desconfiats, en l'edició de les poesies de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, i hi va redactar la vida del poeta que precedeix a la primera edició de 1703 amb el pseudònim de Rector de Pital·luga. També va compondre d'unes constitucions provincials de la Congregació Claustral Tarraconense i Poema elegíaco dramático, premiat el 1702 en un certamen poètic de Barcelona. Morí vora el 1712.
Referències
Bibliografia Mireia Campabadal i Bertran, El pensament i l'activitat literària del set-cents català:Manifestacions literàries en llengua, Vol. II, , pp.22 y ss.
Categoria:Monjos de Ripoll Categoria:Priors catalans Categoria:Escriptors catalans històrics Categoria:Religiosos catalans històrics Categoria:Músics catalans històrics Categoria:Membres de l'Acadèmia dels Desconfiats Categoria:Morts a Catalunya Categoria:Músics ripollesos Categoria:Escriptors benedictins Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors catalans morts al segle XVIII