La Tet () és un riu de la Catalunya del Nord que neix a la coma de la Grava (2.405 m), entre l'estany de la Grava i la portella de la Grava, molt a prop del Carlit (Alta Cerdanya). Desfila cap al sud-est en un tram on és anomenat també rec de la Grava i mena cap a l'estany de la Bollosa. Seguint una direcció oest-est, amb moltes giragonses i inflexions, travessa l'Alta Cerdanya, el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània a Canet de Rosselló, a l'est de Perpinyà, després de recórrer aproximadament 120 km.
Les aportacions i el seu cabal són canviants al llarg del recorregut. A l'Alta Cerdanya és un riu de tipus pirinenc de règim nivopluvial on hi aflueixen nombrosos torrents. Travessant el Conflent i entrant al Rosselló, el cabal mitjà disminueix. A Rodès, el modul del riu arriba als 11,0 m3/s.
El 1940, un fort aiguat va fer que la Tet provoqués importants destruccions. Els aiguats del novembre del 1892 i el del 18 al 20 d’octubre de 1940. L'aiguat de 1940, tot i no ploure a l'extensa capçalera del riu, assolí una punta de 3.600 m3/s. a Perpinyà.
Etimologia Aviè, Estrabó i Claudi Ptolemeu l'anomenen Ruscino, que és el nom que rebia la vila de Perpinyà a l'antiguitat clàssica. Per la seva banda, Pomponi Mela l'anomena Tetis, sens dubte el precedent del topònim actual.La major part de manuscrits de l'obra de Mela donen la forma Telis, però generalment hom accepta que es tracta d'un error de lectura dels copistes i que la forma que escrigué Mela fou Tetis. És possible que Plini el Vell també hi faci referència, atès que cita un sol riu a la zona i una part dels manuscrits diuen Tetum i l'altra, Tecum (el Tec) El riu no torna a aparèixer documentat fins al , en diversos documents i amb les formes Tedo, Tede i Tete.
Recorregut miniatura|La vall de la Tet a l'alçada de Sautó i Planès El riu es forma per la unió de dos torrents de muntanya, el Rec de la Grava, que prové del nord-oest, i el Rec de la Llosa, que ho fa del nord-est. El seu naixement és en terme d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, al nord-oest del Carlit.
El seu curs està modificat per l'existència d'embassaments artificials com ara l'estany de la Bollosa, construït per a generar energia hidroelèctrica, i el pantà de Vinçà.
Travessa una bona quantitat de comunes: Angostrina i Vilanova de les Escaldes, on té la capçalera, els Angles, Bolquera, la Llaguna, la Cabanassa, Montlluís, Sautó, Sant Pere dels Forcats, Planès, Fontpedrosa, Toès i Entrevalls, Canavelles, Nyer, Soanyes, Oleta i Èvol, Serdinyà, Fullà, Vilafranca de Conflent, Cornellà de Conflent, Rià i Cirac, Codalet, Prada, Catllà, Eus, Marqueixanes, Arboçols, Vinçà, Rodès, Bulaternera, Illa, Nefiac, Millars, Cornellà de la Ribera, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall, Pesillà de la Ribera, el Soler, Vilanova de la Ribera, Baó, Sant Esteve del Monestir, Perpinyà, Bonpàs, Vilallonga de la Salanca, Canet de Rosselló i Santa Maria la Mar.
Principals afluents La Riberola el Torrent de Carançà la Ribera de Mentet la Rotjà (Pi de Conflent, Saorra, Fullà i Serdinyà) el Cadí (Vernet, Cornellà de Conflent i Vilafranca de Conflent) el Callan (Noedes, Conat i Rià i Cirac) la Castellana (coll de Jau) la Llentillà (Vallmanya, Vallestàvia, Finestret, Espirà de Conflent i Vinçà) el Bulès (la Bastida, Sant Marçal, Prunet i Bellpuig, Bula d'Amunt, Casafabre, Bulaternera, Millars i Nefiac) la Bassa (Perpinyà)
Localitats principals situades al llarg del seu curs Montlluís Fontpedrosa Oleta Vilafranca de Conflent Rià Prada Illa Millars El Soler Perpinyà.
Notes
Referències
Bibliografia
Tet Tet Tet