Joseph Blatter (Visp, Suïssa, 10 de març de 1936) és un dirigent de futbol suís, expresident de la Federació Internacional de Futbol Associació (FIFA).
A partir de 1975, Blatter va treballar a la FIFA, primer com a director tècnic (1975–1981), després secretari general (1981–1998), abans de ser elegit com a president de la FIFA el 1998.
Biografia Els primers anys Va estudiar a Saint-Maurice i Sion a la seva Valais natal. Es diplomà en comerç i economia política a la Facultat de Dret de la Universitat de Lausana, esdevenint director de relacions públiques a l'oficina de turisme de Valais. El 1964 va ser nomenat secretari general de la Federació suïssa d'hoquei gel. El 1970 va entrar a la direcció del Neuchâtel Xamax FC. Va participar en l'organització dels Jocs Olímpics de 1972 i 1976, treballant també com a director tècnic a la FIFA després de deixar la direcció del Neuchâtel Xamax FC, el 1975. El 1981 va ser nomenat Secretari General de la FIFA sota la presidència del brasiler João Havelange i fins al 1998, que va passar a ser-ne el president.
Va jugar a futbol a les categories amateurs de Suïssa, des de 1948 fins a 1971.
Presidència de la FIFA Eleccions de 1998 L'elecció de Sepp Blatter a la presidència de la FIFA el 1998 davant el president de la UEFA, Lennart Johansson, es va produir enmig de molta polèmica. La candidatura de Blatter l'any 2002 va estar marcada amb rumors d'irregularitats financeres i negocis al darrere,FIFA president Blatter accused of corruption , The Irish Times citing Reuters, 04–05–02. que van culminar amb acusacions directes de suborn, per part d'un tercer, fetes a la premsa britànica per Farra Ado, vicepresident de la Confederació Africana de Futbol i president de la Federació Somalia de Futbol, que va afirmar que se li van oferir 100.000 dòlars per votar per Blatter el 1998.
Reelecccions miniatura|Blatter (esquerra) amb João Havelange, president de la FIFA (abril de 1982). Va ser reelegit com a cap de la FIFA el 2002, i va ser reelegit sense oposició durant quatre anys més el 31 de maig de 2007, tot i que només 66 dels 207 membres de la FIFA el van proposar.
Blatter va ser interpel·lat públicament, a la Copa del Món de Seül i a la Copa Confederacions de Frankfurt, tant el 2002 com el 2005,Der Abwehr-Profi , Berlinander Zeitung, 9 juny 2006. a la seva ciutat natal de Visp el 2011, a la cerimònia de lliurament de medalles de la final olímpica de futbol femení de 2012, i a l'obertura del partit de la Copa Confederacions el 2013. Per evitar protestes, no es va pronunciar cap discurs a la Copa del Món de la FIFA 2014.
Blatter i la FIFA sovint es van veure perseguits per controvèrsies i acusacions de corrupció. El seu mandat va provocar controvèrsia sobre les acusacions de mala gestió financera i l'acceptació de suborns que van donar lloc a l'èxit de la candidatura de Qatar a la Copa del Món de 2022.
Blatter ha atret les crítiques dels mitjans de comunicació, de grans figures del futbol i dels jugadors, a causa de declaracions controvertides. Aquests inclouen l'afirmació que els països llatinoamericans aplaudirien John Terry per tenir una relació extramatrimonial i que el racisme al camp es podria corregir amb una encaixada de mans, entre d'altres. També va rebre crítiques a la classificació de la Copa del Món de la FIFA 2014, quan va interrompre un un minut de silenci per l'expresident sud-africà Nelson Mandela, que va morir el dia abans, després d'onze segons. Michael van Praag, el president de la Royal Dutch Football Association, va qualificar el seu comportament d'absurd i va expressar l'esperança que Blatter no fos reelegit el 2015.
Com a president de la FIFA, va dir després del Mundial de Sud-àfrica de 2010 que obriria el debat de l'ús de la tecnologia per a determinar els gols o no, en referència a les errades d'arbitratge que van patir Anglaterra i Mèxic.Briefing, TIME, edició del 12 de juliol del 2010. Pàgina 10
Comentaris masclistes del 2004 sobre el futbol femení El 2004, Blatter va dir durant una entrevista al diari suís Sonntagsblick, quan se li va preguntar com augmentar la popularitat del futbol femení: «Que les dones juguin amb roba més femenina com ho fan al voleibol. Podrien, per exemple, tenir pantalons curts més ajustats. Les jugadores són boniques, si em disculpeu per dir-ho, i ja tenen regles diferents a les dels homes, com ara jugar amb una pilota més lleugera una estètica més femenina, així que per què no fer-ho a la moda?» Els seus comentaris van donar lloc a respostes acalorades.
Copa del Món de la FIFA 2006 A la Copa del Món de la FIFA 2006, després d'un polèmic partit de segona ronda entre Portugal i Holanda, en què l'àrbitre Valentin Ivanov va emetre un rècord de 16 targetes grogues i quatre targetes vermelles, es va dir que Blatter va colpejar l'àrbitre arbitrant i va dir que Ivanov s'hauria d'haver donat una targeta groga per la seva mala actuació com a àrbitre. Més tard va dir que lamentava les seves paraules i va prometre disculpar-se oficialment amb Ivanov. La disculpa no es va donar mai i l'àrbitre va ser destituït. miniatura|Blatter a l'estació de tren de Zuric el novembre de 2013
Excés de representació estrangera als equips del club Blatter va ser criticat el 2007 i el 2008 per intentar canviar la legislació laboral de la Unió Europea pel que fa al nombre de jugadors estrangers que els clubs de futbol podrien presentar en qualsevol moment. Els seus plans eren establir una restricció de cinc jugadors estrangers i tenir sis jugadors de la pròpia nacionalitat d'aquest equip. Blatter creia que això ajudaria els equips nacionals dels països amb més jugadors nacionals jugant a les seves lligues.
Blatter s'ha referit sovint a la Premier League anglesa com un dels grans problemes del futbol i l'ha utilitzat com a exemple, a causa de la influència de jugadors, entrenadors i propietaris estrangers en els millors equips.
Llocs escollits per la Copa del Món miniatura|Blatter amb Barack Obama i Jack Warner. En la votació de la Copa del Món de la FIFA 2018 i 2022, el president dels Estats Units Obama va dir que la FIFA va prendre la decisió equivocada en adjudicar el torneig a Qatar el 2022.
Es va informar que Blatter havia tallat un acord no oficial amb el cap de la UEFA, Michel Platini per assegurar-se que Europa rebria la Copa del Món de 2018, de manera que si les ofertes no europees no es retiraven a partir del 2018 es trobarien congelades i no donades.
El març de 2009 es van presentar onze ofertes que cobreixen 13 nacions. Mèxic i Indonèsia es van retirar. Cinc de les nou ofertes restants —Corea del Sud, Qatar, Japó, Austràlia i els Estats Units— eren només per a la Copa del Món de 2022, mentre que totes les altres licitaven tant per a la Copa del Món de 2018 com per a la de 2022. Com que totes les ofertes per a la Copa del Món de 2018 eren de nacions europees, i les regles de la FIFA dicten que els països que pertanyen a confederacions que van acollir cap dels dos tornejos anteriors no són elegibles per organitzar, les ofertes d'Anglaterra, Rússia i Països Baixos/ Bèlgica i Espanya/Portugal es van veure obligades a ser només per al 2018.
Assistència tecnològica Les crítiques atretes per la negativa de Blatter a permetre la tecnologia de la línia de gol o les repeticions de vídeo es van intensificar després del controvertit gol anul·lat de Frank Lampard en el partit entre Anglaterra i Alemanya el 27 de juny de 2010.
Dos dies després, Blatter va declarar que lamentava els «errors evidents de l'àrbitre» en els partits Anglaterra-Alemanya i Mèxic-Argentina, i va demanar disculpes a l'Associació Anglesa de Futbol i a la Federació Mexicana de Futbol (les dues organitzacions directament afectades pels errors dels àrbitres), reconeixent que Lampard havia marcat efectivament contra Alemanya i que el gol de Tévez contra Mèxic havia estat marcat des de fora de joc.
Va afegir: «És obvi que després de les experiències fins ara en aquest Mundial seria una tonteria no tornar a obrir l'expedient sobre la tecnologia de la línia de gol. […] Sortirem amb un nou model al novembre sobre com per millorar els àrbitres d'alt nivell […] No puc revelar més del que estem fent, però s'ha de canviar alguna cosa»."World Cup 2010: Blatter sorry for disallowed goal" , BBC, 29 juny 2010"World Cup 2010: Sepp Blatter says sorry to England for disallowed goal" , The Guardian, 29 juny 2010
Eleccions presidencials de la FIFA 2011 miniatura|Blatter (dreta) amb Luis Suárez, el jugador del Torneig de la Copa Amèrica 2011. L'any 2011 es van programar eleccions per a la presidència de la FIFA, en les quals Blatter va tornar a ser el candidat titular, presentant-se per quart mandat consecutiu. L'organització ChangeFIFA, el 29 de març de 2011, va avalar l'exdefensor xilè i durant tres anys consecutius al futbolista sud-americà de l'any Elías Figueroa com a candidat a la presidència, instant a les federacions nacionals a nomenar-lo,"ChangeFIFA Urges Federations to Back South American Legend's Challenge to Blatter Presidency" World Football Insider, 29 març 2011 però, posteriorment, Figueroa va decidir no acceptar la nominació, afirmant que «en un període tan curt no podria desenvolupar un cas digne de la magnitud i importància d'una feina tan distingida».
La votació va tenir lloc al 61è Congrés de la FIFA a Zúric. L'únic altre candidat, Mohammed bin Hammam de Qatar, es va retirar de la carrera presidencial el 28 de maig, just abans de la votació. Bin Hammam havia donat suport a les campanyes presidencials de Blatter de 1998 i 2002, però va admetre que s'havia enfrontat amb Blatter per qüestions dins del Comitè Executiu de la FIFA. El comitè d'ètica de la FIFA que va investigar les denúncies de suborn contra Bin Hammam i el cap de la CONCACAF, Jack Warner, va anunciar que Blatter no s'enfrontarà a una investigació per les denúncies que conegués el suborn i no hi va fer res, per manca de proves.
Blatter va criticar el Comitè Olímpic Internacional (COI), afirmant que la FIFA gestiona les seves finances com una mestressa de casa, després que el COI anunciés que investigaria les denúncies de corrupció contra Issa Hayatou, president de la Confederació Africana de Futbol.
En no haver-hi altres candidatures, Blatter es va presentar sense oposició a les eleccions presidencials següents i va ser reelegit per a un quart mandat, amb 186 dels 203 vots emesos. En la seva campanya, Blatter havia estipulat que, si fos reelegit el 2011, no es tornaria a presentar a la presidència. Blatter va rebre crítiques per no ajornar les seves eleccions de 2011 en què el seu mandat com a president de la FIFA es va allargar fins al 2015, malgrat que tots els altres candidats al càrrec havien estat suspesos o retirats.
Denúncies de mala gestió financera Enmig de divisions internes, l'adjunt del secretari general de la FIFA, Blatter, i antic protegit Michel Zen-Ruffinen, va elaborar un dossier de 30 pàgines on es descriu les denúncies de mala gestió financera dins de l'organització. L'expedient al·legava que l'enfonsament del soci de màrqueting de la FIFA, ISL, havia provocat pèrdues de fins a 100 milions de dòlars sota la gestió de Blatter.
Les acusacions van ser recolzades per Johansson, i l'expedient es va lliurar a les autoritats suïsses, però van excloure Blatter de qualsevol delicte i la FIFA va haver de pagar tots els costos.Blatter cleared of corruption , swissinfo.org, 4 desembre 2002. Blatter va aturar una investigació interna a la FIFA perquè els seus membres van trencar els acords de confidencialitat. Aquest comportament qüestionable el va portar a destituir Zen-Ruffinen del càrrec immediatament abans de la Copa del Món de la FIFA 2002.