miniatura|Llengües paleohispàniques

El substrat català, en l'estudi de la història de la llengua catalana, fa referència a les llengües preromanes que van influir en la formació del català, sobretot en el lèxic i en la toponímia.Els conceptes de substrat, adstrat i superstrat a Nivell D Martorell 2011-2012

Classificació A partir de les llengües preromanes, s'estableix la diferenciació entre el substrat ibero-basc, el substrat cèltic i el substrat sorotàptic.

El substrat iberobasc està format per dues llengües diferents que van estar en contacte. Alguns dels elements del lèxic general que n'han restat en el català són: esquerre, pissarra, estalviar, bassa i paparra. I molts topònims d'origen basc del nord-oest de Catalunya com: Esterri, Benavarri, Ordino, entre d'altres. La situació geogràfica d'aquests topònims correspon a les zones ocupades per, entre d'altres, les tribus dels ilergets, actualment la major part de les comarques lleidatanes, i dels ceretans, distribuïts per les valls altes del Segre.

El substrat cèltic correspon al poble indoeuropeu dels celtes. La major part dels celtismes són essencialment topònims com: Salardú i Verdú, entre d'altres.

El substrat sorotàptic prové del sorotapte, una llengua indoeuropea precelta, de la qual es conserven alguns elements com el mot comú barana, per exemple.

Bibliografia d. a., Síntesi d'història de la llengua catalana, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1981.

Referències

Vegeu també Història de la llengua catalana

Categoria:Història del català