—documentat també com Carroz, Carrós o Carróç, i en italià Carroccio— fou un cavaller i marí del que serví Jaume I en les empreses de la conquesta de Mallorca (1229–1231) i la conquesta de València (1232–1245), que originà el llinatge valencià dels Carròs. Per la seva competència en la mar i el comandament d'unitats navals, el 1 d'abril de 1230 el rei el nomenà almirall —el primer almirall documentat de la Corona d'Aragó—, amb jurisdicció explícita sobre Catalunya i Mallorca.

Orígens i identitat L'origen de Carròs ha estat disputat per la historiografia. La versió clàssica el presenta com a cavaller de solar germànic, fill del "comte d'Albània" i descendent dels també fabulats "ducs de Croan". Les genealogies valencianes recollides pel Diccionario de historia medieval del Reino de Valencia arriben a fer descendir el llinatge de "Carroza, filla de l'emperador Valentiniano" —una tradició erudita no demostrada documentalment— i documenten també la figura d'un capità Pere Carroz / Pere Ximénez Carroz a les campanyes de Mallorca i València.

Per contra, una relectura prosopogràfica moderna l'identifica amb el marí genovès Carroccio di Alamanno da Costa, fill d'Alamanno da Costa, dit "comte" de Siracusa (títol honorífic atorgat pel Comú de Gènova en nom de l'Imperi) i capità d'armades en la lluita Gènova–Pisa a inicis del .

Segons aquesta tesi, Alamanno armà el 1204 la nau capitana Carroccia i hi derrotà la galera major pisana Il Leopardo; exercí el govern de Siracusa per delegació imperial i operà després a Malta i Creta (1212–1217), per passar, més tard, a pràctiques de cors i pirateria amb base a Sardenya. Precisament el 1229 es conserva una notícia que exigeix la seva expulsió del Logudor i acusa el jove Carroccio de fer pirateria a l'estil del pare. Així, abans de vincular-se a la Corona d'Aragó, hauria servit a Frederic II i assolit el grau de capità de mar. Aquest context explica l'atracció de la cort catalana: a Barcelona, el mateix 1229, es posà al servei de Jaume I, al qual contribuí amb una nau i amb gent.

Croada contra Al-Mayûrqa

L'expedició de Mallorca En els preparatius de 1229–1230, l'empresa de Mallorca requeria algú que posés ordre a una armada heterogènia de nobles i hosts feudals. D'aquí, la importància de la institució d'almirall a la marina catalana —probablement la primera de la Península, d'origen incert però amb paral·lels islàmics i normands a Sicília—, i la tria de Carròs per encapçalar-la. La crònica de Jaume I descriu el paper de rereguarda: la nau d'en Carròs navegava al darrere amb un fanal per al govern nocturn de l'estol; i el 25 de desembre de 1229, davant els murs de Madina Mayurqa, el rei el féu cavaller —«per ço com era molt proïs e valent», diu Desclot.

La ciutat capitulà el 31 de desembre de 1229; poc després, el 1 d'abril de 1230, Jaume I instituí formalment almirallat i nomenà Carròs almirall vitalici, amb jurisdicció sobre Catalunya i Mallorca i potestat pròpia del càrrec “per totes les mars de la nostra dominació”. El diploma, testimoniat pels bisbes de Barcelona i Girona i grans barons, és el primer testimoni inequívoc de l'ofici a la Corona. També es recull una primera sortida corsària cap a Barbaria immediatament després.

Repartiment mallorquí i primera residència a l'illa El repartiment de l'illa premià els serveis de Carròs amb alqueries i rafals a Sineu, Petra i Montuïri, cent cases i obradors a la ciutat de Mallorca, i el forn del Mercat; a més, el porcioner Nunó Sanç li traspassà la vila de Felanitx amb jurisdicció civil i criminal. La seva presència a Felanitx es fa tangible el 1233: una làpida antiga, i avui perduda, consignava la donació de cases i dues jovades a la nova parròquia de Santa Marta i menciona la dona Carrocia —interpretada a vegades com mare i d'altres com esposa.

Conquesta de València

El 1235, ja a la península, Carròs participa en una ràtzia profunda per terres andalusines, en companyia de caps aragonesos i catalans i uns 250 cavallers; la tradició en magnifica la duresa —«més de vint mil agarenos»— i l'ofici de la columna en resistir i replegar-se amb ordre. Durant la conquesta de València, el perfil naval reapareix a Dénia, però sobretot a Rebollet: Carròs hi pren el castell i n'esdevé senyor; el 18 de juliol de 1240, Jaume I li confirma formalment la donació del castell i la vila, i el repartiment li atribueix també cases i hort a Dénia i alqueries de pes.

Al setge de Dénia, Carròs feu construir una posició quadrada amb una torre a cada angle sobre un turó a un quilòmetre al sud-est de la població, peça que preludia la caiguda de la plaça l'11 de maig de 1244. Entre 1247 i 1249 es documenta la seva presència amb el rei a Xàtiva, al setge de Llutxent (abril de 1248) i reiteradament a València; el febrer de 1250 és a Morella i a València, on el rei confirma heretats vinculades a Rebollet i Mediona a favor de «Carroç, fill del comte Alamany».

La funció de guàrdia i custòdia és constant al País Valencià: Carròs tutela Dénia, Segària, Laguar, Pop, Xaló, Calp i Polop; el 1257 se li confia expressament la defensa de Laguar, Xaló i Pop. Els ajustos financers són eloqüents: el març de 1255 se li assenyalen 900 besants anuals sobre rendes de Pop i Dénia (fins a la restitució del castell de Xaló); el 12 d'octubre de 1259 el rei ordena pagar 600 besants a al-Azraq sobre Xaló (aleshores pertanyent a Carròs); i el 1262 reconeix un deute de 18.983 sous a liquidar sobre les rendes de mar i terra de Dénia i Calp.

Governador de Mallorca i obra defensiva al port de Palma Després de maig de 1252, Jaume I confia a Carròs la lloctinència del Regne de Mallorca, càrrec que exerceix fins a finals de 1254. En aquest bienni, l'almirall repara o alça a Portopí una torre —anomenada inicialment "torre d'En Carròs", després "torre de Paraires"— que, enfrontada a la torre del Far, permetia tancar l'entrada del port de Palma amb cadenots de nit o en perill. La torre, reedificada el 1581 i restaurada en època contemporània, fou declarada Monument Nacional el 1876.

En aquells mateixos anys, Carròs desprèn part del seu patrimoni mallorquí: ven la vila de Felanitx i l'alqueria contigua a Guillem de Sant Meliò i Pere Mir.

Múrcia, croada i darrer rastre

La campanya de Múrcia (1266) el troba actiu en el setge i la presa de la ciutat. Poc després, arma i ven al rei (1268) una galera que salpa amb l'armada de Ramon Marquet cap a Terra Santa (4 de setembre de 1269).

Acompanyà al rei en el Tractat d'Almirra i el 1266 tornà a la lluita durant la conquesta de Múrcia. La seva darrera intervenció política destacable data de 1273 i consistí en la seva intervenció per aconseguir la pau entre el rei Jaume I d'Aragó i el seu fill, l'infant Pere.

L'historiador Abel Soler Molina proposa una mort cap a 1276 a Oliva.

Família, parentela i descendència A Felanitx, la làpida de 1233 (avui perduda) evoca la «dona Carrocia»: la lectura tradicional oscil·la entre mare i esposa de Carròs. La tesi proposa que fou fill il·legítim d'Alamanno i documenta la mare a l'àrea de Dénia/Oliva: el 1245, Carròs li assigna una heretat per dotar-la de rendes, i encara el 1271 figura propietària a la contrada.

A València es registren nebots i altres familiars: Andreolo —indultat amb Carròs arran de la venda d'uns musulmans de Dénia— i Ribaldo, que figura entre els primers pobladors de Xàbia; i consigna també un fill, Francesc Carròs, amb litigis de dot després de la mort del sogre.

A València, la nissaga arrela i prolifera: Ramona Carròs —que la tradició fa padrina del futur sant Vicent Ferrer—, i Francesc Carròs, almirall en la conquesta de Sardenya i la guerra contra Pisa; la línia sarda-valenciana ateny els comtes i marquesos de Quirra i enllaça amb Centelles: Antònia Carròs casa amb Lluís Centelles i el seu fill Guillem Ramon adopta el doble cognom “Carròs de Centelles” per evitar l'extinció del llinatge.

A Mallorca es documenten, Ramon Carròs —rector de Felanitx (1333)— i Nicolau Carròs, combatent a Menorca (1463). Possiblement fora una branca que s'extingí a l'illa, mentre la branca valenciana pervisqué.

Referències

Categoria:Militars de la Corona d'Aragó en la conquesta de Mallorca Categoria:Morts el 1275 Categoria:Lloctinents del Regne de Mallorca Categoria:Morts a la Safor Categoria:Nascuts al segle XIII