Atzeneta del Maestrat és un municipi del País Valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
L'1 de gener de 2023 el municipi va passar de pertànyer cartogràficament a la comarca de l'Alcalatén a pertànyer a la comarca de l'Alt Maestrat com havia estat històricament, amb l'entrada en vigor el nou mapa de comarques del País Valencià, elaborat per l'Institut Cartogràfic Valencià (Llei 8/2022, de 29 de desembre; DOGV, num. 9501 de 30/12/2022).
Té un terme municipal de 71,26 km², bona part del qual fita amb la comarca de l'Alcalatén. Limita amb els termes municipals de Vistabella, Benafigos, Culla, Xodos, Llucena i les Useres. Les comunicacions són fàcils des de Castelló de la Plana, que està a uns 47 quilòmetres de distància.
Símbols
L'escut oficial té el blasonament següent: Escut quadrilong de punta redona. En camp de gules, un castell d'or amb tres homenatges, maçonat i aclarit de sable. Per timbre, una corona reial oberta.Resolució del 19 de febrer de 2002, del conseller de Justícia i Administracions Públiques. Publicat en el DOGV núm. 4.209, del 13 de març de 2002. Es tracta de l'escut tradicional de la vila, usat si més no des del , que representa el castell d'Atzeneta, construcció del de la qual es conserven tan sols la torre mestra i una ermita.
Geografia El municipi d'Atzeneta se situa en una cubeta a 400 m d'altitud, envoltat de muntanyes que tenen una altitud entre 700 i 1200 m. Les serres que tanquen la cubeta són el massís de Penyagolosa (1.814 m) a l'oest, serra de la Creu al sud i serra d'En Segures al nord i Esparreguera a l'est. El pic més elevat al terme municipal és el pic Nevera, a 1.194 m d'altitud.
El corredor en què es troba afavorix l'acumulació de materials sedimentaris i està drenat per un gran nombre de barrancs i rambles, el més important dels quals és el riu de Montlleó, que naix en terres de Terol per a vessar el seu cabal a la Rambla de la Vídua a pocs quilòmetres del municipi.
El clima és de transició entre el mediterrani costaner i el de muntanya, si bé s'ha de tindre en compte que la situació del municipi, afonat en una cubeta, sovint provoca inversions tèrmiques a l'hivern. Les temperatures mitjanes estan al voltant dels 14,5 °C i les precipitacions s'acosten als 645 mm anuals.
Història El topònim Adzeneta és d'origen àrab, deriva del seu primer senyor àrab, Zanet, i la seua tribu barbaresca, Az Zanata. Encara que s'hi han trobat restes de l'edat del bronze, la història documentada d'Atzeneta s'inicia amb l'ocupació de la vall pels berbers, sent Culla el cap dels seus dominis. Després de la conquesta cristiana, Jaume I (1208-1276) va donar Atzeneta a Blasc d'Alagó l'11 de maig de 1235, com a part del castell de Culla. Guillem d'Anglesola donà carta pobla l'11 de gener de 1272 a huitanta pobladors i en 1303 la vengué a l'orde del Temple. Quan est orde militar es va dissoldre, Atzeneta va passar a pertànyer al de Montesa, inclosa en la Setena de Culla. Des de 1587 els béns de l'orde pertanyien a la Corona però amb jurisdicció de l'orde sota senyoriu de la qual va romandre Atzeneta fins a 1834, any en què s'abolí el règim senyorial. Durant les guerres carlines fou escenari d'alguns enfrontaments, el més important dels quals va protagonitzar-lo el general O'Donnell (1809–1867) quan va alçar el setge de Llucena. miniatura|Refugi de la Guerra Civil
Demografia Evolució demogràfica en els darrers anysAny 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 Població 1.438 1.415 1.405 1.417 1.4421.4571.4631.4621.448 1.424 1.4091.3671.3421.325 miniatura|Ermita de Loreto (Atzeneta del Maestrat) miniatura|Ermita de Sant Roc (Atzeneta del Maestrat)
Economia L'economia d'Atzeneta s'ha basat des de sempre en l'agricultura i la ramaderia, però a hores d'ara la decadència d'ambdues activitats obliga el jovent local a buscar-se la vida lluny de sa casa. Actualment, la població depén en gran manera de la indústria taulellera de l'Alcora, Sant Joan de Moró, Onda, etc.
Política i Govern
Corporació municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 29 de maig de 2023 foren elegits 5 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 regidors d'Atzeneta en Marxa - Compromís i 1 del Partit Popular (PP).
Eleccions municipals des de 1979 L'evolució en el repartiment dels regidors per partits polítics des de les eleccions municipals de 1979 és la següent: <center> {| class=wikitable |- | colspan="13" |center|400px|Històric de regidors a l'ajuntament d'Atzeneta |- bgcolor="#D8D8D8" | colspan=2|Candidatura | align=right | 1979 | align=right | 1983 | align=right | 1987 | align=right | 1991 | align=right | 1995 | align=right | 1999 | align=right | 2003 | align=right | 2007 | align=right | 2011 | align=right | 2015 | align=right | 2019 | align=right | 2023 |-align=center |style="background:red" | ||PSPV-PSOE||2||3||3||4||3||3||2||5||4||5||7||5 |-align=center |style="background:blue" | ||AP - PP|| ||6||4||5||6||6||3||4||5||4||2||1 |-align=center |style="background:DarkOrange" | ||Atzeneta en marxa - Compromís || || || || || || || || || || || ||3 |-align=center |style="background:purple" | ||SA|| || || || || || || || || ||0|| || |-align=center |style="background:DodgerBlue" | ||AIDA|| || || || || || ||2|| || || || || |-align=center |style="background:Darkorange" | ||AMI|| || || || || || ||2|| || || || || |-align=center |style="background:lime" | ||CDS|| || ||2|| || || || || || || || || |-align=center |style="background:green" | ||UCD||7|| || || || || || || || || || || |-style="background:#E9E9E9;" | align=center colspan="13" | Fonts: Ministeri de l'Interior |} </center>
Alcaldes Des de 2015 l'alcalde d'Atzeneta del Maestrat és Santiago Agustina Segarra de PSPV.
Llocs d'interés La Cova Obscura. Paratge Natural Municipal.
Monuments miniatura|Església de Sant Bartomeu Monuments religiosos miniatura|Ermita de Sant Gregori. Ermita de Sant Joan del Castell. Edifici del 1516 amb retaule del segle XV. Ermita de Loreto. Situada entre la plaça de Loreto i el carrer del Calvari, té el seu origen l'any 1602. Presenta una construcció de maçoneria, pedra i teula àrab a dos aigües. A l'exterior s'observa l'elegant atri d'entrada i les dues portes de fusta amb carreus, una d'elles original de 1596. Enfront de l'ermita tenim un magnífic peiró, mostra excel·lent de l'art religiós civil. Ermita de Sant Josep. Situada a la partida del Pla de Meanes, al mas de la Vila, a uns 8 km del poble, és una ermita d'autor desconegut i de traces molt modestes. Presenta una xicoteta espadanya que guarda una campaneta i un rellotge de sol, pintat sobre la frontera blanca. Ermita de Sant Roc. Situada a la plaça Major, és d'estil barroc i data del 1757. Hi destaca l'espadanya sobre la façana i la cúpula decorada amb teules vidriades i un panell ceràmic amb la imatge de sant Roc. Probablement de l'any 1775. La façana està rematada amb una espadanya neogòtica, d'una etapa posterior a l'ermita. Ermita de Sant Gregori. Situada a 1 km del poble en direcció a la Torre d'En Besora, va ser construïda l'any 1723 per a alliberar el poble de la plaga que patien les vinyes. És l'ermita més gran d'Atzeneta, amb estil barroc a l'interior. Destaca l'espadanya amb una campana fosa l'any 1854, que presenta relleus amb imatges de sant Gregori. L'interior sorprén per les pintures murals del sostre de l'altar major, del , i un retaule amb la imatge del sant conjurant les tempestes. Ermita del Pilar Situada a la partida del Cap del Terme, a la masada del Pou de la Riba, va ser construïda l'any 1951 pels veïns d'eixa partida. Església de Sant Bartomeu. Temple d'estil renaixentista, construït probablement a finals del i reformat en diverses ocasions entre els segles i . Hi destaca el retaule i decoració barroca (1744), així com la imatge del Crist de la Pietat () i de la Verge de Betlem (s. XV). El campanar de pedra del , cronològicament anterior al temple actual, és quadrat d'estil toscà. S'hi accedix per la capella del Cor de Jesús, per una escala de caragol. El segon cos conté la primitiva sala del rellotge amb la corresponent esfera exterior que donava a la plaça fins a l'any 1973. El tercer cos és l'espaiosa sala de campanes, rematat pel compartiment superior popularment conegut pels perxets als que es puja per una escala de gat situada a la part esquerra del portal de la campana menuda. Els perxets són un remat o capitell superior, on trobem el rellotge amb esferes als quatre vents. Museu parroquial. Conserva peces valuoses, com ara el retaule de Sant Joan Baptista, taules centrals del Baptisme del Senyor, Sant Joan Baptista i Sant Onofre. Taules de la flagel·lació de la Verge, amb fragments d'un retaule del . El calvari està situat al final del carrer del Calvari. Hi destaquen les ceràmiques de les 14 capelletes del Viacrucis.
Monuments civils miniatura|El Castell d'Atzeneta del Maestrat Casa de la vila. És un històric edifici, avui reconstruït, que va ser antigament hospital i palau del Comanador de la Setena de Culla durant el . Presenta un bell pati interior i una finestra d'estil gòtic. Actualment la primera planta de l'edifici està ocupada per les dependències de l'Ajuntament, mentre que a la planta baixa hi ha el Local de la Tercera Edat i la Sala d'Actes de la Casa de Cultura. A la segona planta hi ha la Sala d'Exposicions, la Biblioteca, la Sala d'Informàtica i diversos despatxos municipals. Castell. Fortalesa musulmana del edificada sobre restes romanes. Situat a tres quilòmetres del nucli urbà d'Atzeneta, des d'on es vigilava el pas cap al municipi des de la Serra de Llucena. Únicament se'n conserven la torre de l'homenatge i una ermita del dedicada als sants Fabià i Sebastià i a la Verge de l'Esperança. Vila closa del , que és l'antic nucli urbà que restava dins de les muralles, plena de cases amb portalades blasonades de clara influència aragonesa. Torre de la presó La Torre de la Presó, situada al carrer de Sant Bartomeu, forma part de les antigues muralles medievals que protegien la població. Es tracta d'una torre de planta quadrada, la primera planta de la qual fou construïda a finals del o principis del , amb finestres i reixes de ferro grosses, la qual va ser utilitzada com a presó de la vila des del 1853 fins als anys seixanta del . Actualment està restaurada completament i s'ha condicionat per a convertir-se en el Centre d'Interpretació de la Història d'Atzeneta del Maestrat. miniatura|Muralles d'Atzeneta del MaestratMuralles medievals Es troben al carrer de l'Orde de Montesa i en bon estat de conservació. Formaven part de l'antiga muralla medieval que envoltava la vila fins al final del . Es pot observar la gran alçada de la construcció i l'ús de merlets o petits pilars que permetien la defensa dels vilatans. El pas del temps ha fet que l'antiga muralla s'haja deteriorat o afegit a les cases contigües.
Festes i altres celebracions Festes patronals. Durant la darrera setmana d'agost, s'hi celebren bous al carrer, balls, teatre, concerts, exposicions, esports, focs d'artifici, etcètera. Romeria al Castell d'hivern. En gener es fa una romeria al castell. Romeria al Castell d'estiu. Catorze dies després del dilluns de Pasqua es repetix la romeria al Castell. A partir de l'any 2010 i degut al resultat d'una consulta popular realitzada el 24 d'agost de 2009, el castell d'estiu es realitza el diumenge anterior a la data tradicional. Dilluns de Pasqua. Al llogaret de Meanes es fa una festa en què es repartix pa i oli. Festes de la Placeta. Festes de la barriada de la Placeta, el 25 de juliol. Ball dels Quintos. El 7 de desembre a la nit es fa una gran festa i l'endemà al matí es fa la processó dels farolets. Fira Tradicional d'Atzeneta d'arts i oficis antics. Té lloc el 8 de desembre. Fira de la caça i la natura. Cap de setmana d'activitats relacionades amb el món de la caça i la natura. Té lloc el darrer cap de setmana de setembre.
Gastronomia