Joan Viñas i Bona (Girona, 21 de gener de 1918 - Barcelona, 30 de gener de 2002) fou un mestre, diputat, locutor de ràdio i presentador de televisió, recordat sobretot per la Campanya Benèfica de RNE i els programes infantils de les dècades dels 1950, 1960 i 1970.
Biografia Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Girona. Va ser un esportista que va ser campió de Catalunya en els 4x400 en relleus amb el Geieg. Des de ben petit declamava poesia i va debutar com a locutor radiofònic a Ràdio Girona l'any 1940. Va guanyar les oposicions a locutor a RNE a Madrid l'any 1943. Dos anys més tard es va traslladar a la Ciutat Comtal per organitzar la posada en marxa de l'emissora a Barcelona, que va iniciar les transmissions el 6 de juny de 1949, on fou un dels pioners de la ràdio en directe durant el franquisme. Era el sotsdirector de l'emissora i el cap de programes. Havia organitzat i dirigit un curs de formació de locutors per integrar la plantilla de la nova emissora que va seleccionar Jordi Arandes, Maria Victòria Lucio, Eduardo Berraondo i Maria Esther Jaumot.
Posteriorment, sota el seu mestratge també es van incorporar a RNE Federico Gallo i Lluis Pruneda. Va donar suport al teatre radiofònic que dirigia el seu amic i company Juan Manuel Soriano, va promoure el projecte d'un programa radiofònic Fantasia, dirigit i presentat Jorge Arandes i Federico Gallo, va impulsar les retransmissions esportives que va començar a realitzar amb en Miguel Ángel Valdivieso, i va crear, dirigir i presentar, junt l'actor Emilio Fàbregas (senyor Dalmau), la famosa Campanya Benèfica que va estar en antena fes de 1947 fins al 1974 i que li va donar molta popularitat, sobretot a la dècada del 50 i 60. També s'encarregava de la retransmissió en directe de tota classe d'esdeveniments, tant religiosos com esportius o moda. Va ser molt celebrada la seva una de les seves primeres retransmissions esportives, la retransmissió per a tot l'estat dels Campionats Mundials de d'hoquei sobre patins celebrats a Barcelona al juny de 1951, i que va guanyar l'equip espanyol.
També va presentar programes als primers anys de TVE des dels estudis de Miramar, com ara el concurs X-0 da dinero (1959) o els infantils Fiesta con nosotros (1962-1965) i Dia de Fiesta (1966-1969), ambdós amb l'artista de marionetes Herta Frankel.
Un altre àmbit de la seva activitat professional va ser les relacions públiques, on va ser un dels pioners a Espanya. L'any 1960 va participar en la creació de la primera agència de relacions públiques a Espanya, que dirigia Joaquin Maestre, i va col·laborar en ella molts anys.
Va dirigir durant 25 anys, des del seu inici l'any 1955, la Campanya de Protecció Ocular, avui anomenada Visión y Vida, una genuïna acció de relacions públiques del sector òptic, possiblement la primera d'aquest tipus que es realitzava a Espanya.
Després de la seva jubilació, essent sotsdirector dels serveis econòmics, administratius i de personal de RTVE a Catalunya, va dirigir d'associació Àmbit d'investigació i difusió Maria Corral, que promou la investigació i difusió de temes d'interès humanista, del 1984 al 1989.Diputats del Parlament de Catalunya en la VI Legislatura p. 315 També va ser vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, que va impulsar Ràdio Estel.
En la darrera etapa de la seva vida, va acceptar la invitació del president de la Generalitat, Jordi Pujol, de presentar-se a la llista de CiU com a independent, a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, on va ser elegit diputat. Ha estat membre de la Comissió de Control Parlamentari de l'Actuació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i de les Empreses Filials. Va morir el 30 de gener de 2002, abans d'acabar la legislatura.
Reconeixements Medalla del President Macià Medalla de Forjador de l'Esport (concedida per la Generalitat) el 1997 Medalla d'Argent de la Creu Roja Tres Premi Ondas: el 1954, per la seva actuació com a locutor en els campionats d'hoquei, el 1955 per la Campanya Benèfica i el 1999 per la seva llarga dedicació a la ràdio. El Sant Pare li havia concedit l'ingrés a l’Orde de Sant Sebastià Papa el 1998, juntament amb la seva esposa Anna Reixach
Referències
Categoria:Periodistes gironins Categoria:Locutors de ràdio catalans del sud Categoria:Diputats independents al Parlament de Catalunya per CiU Categoria:Premis Ondas 1954 Categoria:Forjadors de la història esportiva de Catalunya Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Polítics gironins contemporanis Categoria:Diputats de la sisena legislatura del Parlament de Catalunya Categoria:Medalles i plaques President Macià 1999 Categoria:Periodistes morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XXI Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XX