El llibre d'Ezequiel és un llibre bíblic de l'Antic Testament que forma part dels llibres profètics. Pels jueus és al Tanakh entre els Neviïm ("Profetes"), a la Bíblia Protestant s'ubica entre les Lamentacions i el llibre de Daniel, en la Bíblia Catòlica es troba entre Baruc i Daniel. El seu missatge va dirigit sobretot als exiliats, encara que a l'autor també li preocupa la situació de Judea i de Jerusalem, ciutat que el profeta va visitar moltes vegades en visions extàtiques segons explica el llibre. miniatura|esquerra|La visió d'Ezequiel, de Giorgio Ghisi (1554) S'ha discutit la data en què es va escriure, i es considera que en essència conté els escrits d'Ezequiel. S'acostuma a dividir en dues, tres o quatre parts, segons els comentaristes. La divisió en tres parts presenta:
a) Entre el 593 i el 587 aC, des de la crida per Jehovà d'Ezequiel, fins a la caiguda de Jerusalem i el captiveri de Babilònia. Són profecies amb les quals el profeta intenta que els deportats per Nabucodonosor no perdin la fe en Déu i que no la facin dependre de l'existència de Jerusalem i del seu temple.
b) Entre el 586 i el 585 aC, on anuncia la salvació dels deportats si es converteixen a Déu.
c) Del 585 en endavant, on profetitza la salvació dels jueus i vaticina el culte futur a Jehovà.
Contingut Alguns dels aspectes més destacats del llibre són les "visions" del profeta: La "visió" que va desencadenar la vocació del profeta, quan va veure "quatre vivents" que sostenien el tron de Jehovà, inspirats probablement en la iconografia babilònica, i eren transportats en un carro que tenia rodes amb innumerables ulls que miraven en totes direccions, símbol de l'omnisciència i l'omnipresència. (Ezequiel 1, 4-10.)
La «visió del tron», on Ezequiel veu a Déu entronitzat al Temple entre les cohorts celestials que es dirigeix a ell i li defineix la seva missió. Déu estén una mà cap el profeta, on porta un pergamí, que al llegir-lo veu que tot eren lamentacions i que sembla referir-se a la destrucció del temple i del regne de Judà. (Ezequiel 1, 10-28.) La «visió del temple», on Ezequiel veu a Déu abandonant el Temple per les abominacions que s'hi practiquen (és a dir, l'adoració d'ídols en lloc del veritable Déu de Judà) (Ezequiel 8, 1-16.) Imatges d'Israel, en les quals es veu al poble escollit com una esposa prostituta, entre altres coses. (Ezequiel 15-19.) La «vall dels ossos secs», on el profeta veu que els morts de la casa d'Israel ressusciten. (Ezequiel 37, 1-14.) La destrucció de Gog i Magog, on Ezequiel veu als enemics d'Israel destruïts, i l'establiment d'un nou període de pau. (Ezequiel 38-39.); La "visió final del temple" on Ezequiel veu una nova comunitat al voltant d'un nou Temple a Jerusalem, de vegades anomenat Tercer Temple, on hi ha tornat la Shekhinah (Presència Divina).(Ezequiel 40-48.). Del capítol 33 al 48 el missatge del profeta canvia: després del saqueig de Jerusalem per l'exèrcit de Nabucodonosor i l'arribada a Babilònia de nous deportats (586 aC) la seva doctrina és d'esperança. Conté promeses de salut dirigides a Israel, la restauració del regne i del seu poble i la victòria definitiva sobre els enemics. Els capítols 40-48 que tanquen el llibre, no semblen, pel seu estil, escrits pel profeta. Anuncien el Nou Temple i el nou culte a Jehovà.
Referències
Vegeu també Ezequiel
Ezequiel