La bandera de Nova Zelanda és la bandera nacional de Nova Zelanda. És un drap de color blau amb la bandera del Regne Unit en el quarter i quatre estels vermells fimbriats de blanc que representen la constel·lació de la Creu del Sud en el batent. El seu disseny és herència del pavelló blau anglès. A més d'aquesta bandera nacional, té dues pavellons nacionals, un de civil i un altre de guerra. Són pràcticament iguals a la bandera nacional, variant únicament el color del drap; vermell en la civil, amb els estels blancs, i blanc en la de guerra, amb els estels vermells.
La història de la bandera d'aquesta nació es remunta al 1834, quan els pobles aborígens de Nova Zelanda van triar la primera ensenya. La bandera que es fa servir avui dia va ser introduïda el 1869, encara que no va ser adoptada oficialment fins al 1902.
S'ha proposat en diverses ocasions canviar la bandera neozelandesa per adoptar un nou disseny. S'han donat molts arguments a favor del canvi, per exemple, que la bandera actual ignora el llegat maori i dels altres pobles de la nació. De la mateixa forma, s'han presentat arguments en contra del canvi, entre ells que la bandera ha estat utilitzada durant molt temps i que ha estat la bandera que molts neozelandesos han lluitat per defensar, i que canviar-la seria una ofensa per a ells. Entre novembre de 2015 i març de 2016 es van dur a terme dos referèndums sobre aquest canvi de bandera, en els que es va decidir mantenir la bandera tradicional.
Construcció i dimensions Les proporcions de la bandera són 1:2, i les mides són 240 cm d'amplada per 120 cm d'alçada, mentre que la bandera britànica del quarter ocupa exactament un quart de la totalitat de la seva àrea, amb uns 120 cm d'amplada per 60 cm d'alçada. Els altres elements existents són les quatre estrelles amb vores blanques d'1 cm de gruix que es troben ocupant la part dreta del vol de la bandera. La seva formació representa la constel·lació de la Creu del Sud, encara que aquesta formació no s'ajusta del tot a la realitat. Les estrelles formen dos eixos: un que va del centre de l'estrella superior a l'estrella inferior, i un altre que va de l'estrella esquerra a l'estrella dreta. El primer eix, que és vertical, és perpendicular a la vora superior de la bandera, mentre que l'eix horitzontal és oblic a la vora lateral. A la part superior, amb 12 cm d'amplada, apareix la Gacrux, el centre a 24 cm de la vora superior de la bandera. Més avall, amb 14 cm d'amplada, hi ha l'Acrux, estant el seu centre a 96 cm de la vora superior. Les altres dues estrelles estan disposades de forma asimètrica i estan, geomètricament, en una rotació de 82° en el sentit negatiu respecte a l'eix vertical. A la dreta hi ha la Decrux, amb una amplada de 10 cm a una distància de 24 cm de la intersecció els eixos de les estrelles, i a l'esquerra apareix la Becrux, la qual té una amplada de 12 cm a una distància de 28 cm de la intersecció esmentada. miniatura|esquerra|top|upright=2|Plantilla de construcció de la bandera.
L'escrit que va aparèixer al New Zealand Gazette el 27 de juny de 1902 donava la seggüent descripció tècnica dels estels i la seva posició a la bandera:
Els centres dels estels que formen el braç llarg de la creu han d'estar en una línia vertical al vol, a mig camí entre la bandera del Regne Unit i la vora exterior del vol de la bandera, i equidistants de les vores superior i inferior; i la distància entre els centres dels estels ha de ser igual a 36/60 parts de l'alt de la bandera.
Els centres dels estels que formen el braç curt de la creu han d'estar en una línia que intersequi la línia vertical en un angle de 82 graus amb ella, i que s'elevi des de prop de la cantonada inferior del vol de la bandera del Regne Unit cap a la cantonada superior del vol, el seu punt d'intersecció amb la línia vertical distant del centre del l'estel superior de la creu a 12/60 parts de l'alt de la bandera.
La distància del centre de l'estel més proper a la vora exterior de la posició de la bandera des del punt d'intersecció serà igual a 12/60 parts de l'alt de la bandera, i la distància del centre de l'estel més proper a la bandera del Regne Unit des del punt d'intersecció serà igual a 14/60 parts de l'alt de la bandera.
L'estel més proper a la vora de l'alt de la bandera mesurarà 5/60 parts, l'estel a la part superior de la creu i la més propera a la bandera del Regne Unit mesuraran 6/60 parts cadascuna, i l'estel a la part inferior de la creu mesurarà 7/60 parts de l'alt de la bandera a través dels seus respectius punts vermells, i l'amplada de les vores blanques dels estels serà en tots els casos igual a 1/120 part de l'alt de la bandera.
Colors Els colors són els mateixos que els de la bandera britànica. El govern neozelandès descriu els colors en el model de color Pantone. Model de color Blau Vermell Blanc Pantone 280C 186C Blanc RGB 0, 0, 102 204, 0, 0 255, 255, 255 HTML #000066 #CC0000 #FFFFFF
Llei i protocol de la bandera La Llei de protecció de banderes, emblemes i noms de 1981 regula l'ús de la bandera nacional i totes les altres banderes oficials. Aquesta llei, com la majoria de les altres lleis, pot ser modificada o derogada per majoria simple al Parlament. L'article 5.2 de la llei declara que la bandera és "el símbol del Regne, el Govern i el poble de Nova Zelanda". L'article 11.1 descriu dos delictes: alterar la bandera sense autoritat legal i utilitzar, exhibir, danyar o destruir la bandera en un lloc públic o a la seva vista amb la intenció de deshonrar-la.
El ministre d'Arts, Cultura i Patrimoni té l'autoritat per prescriure quan i com s'ha d'hisar la bandera i quines han de ser les mides, dimensions, proporcions i colors estàndard. En el seu paper assessor, el Ministeri de Cultura i Patrimoni ha publicat directrius per ajudar les persones en l'ús de la bandera. No cal cap permís per hissar la bandera, i es pot hissar tots els dies de l'any, s'anima especialment els edificis governamentals i públics amb pals de bandera a hissar la bandera durant l'horari laboral. Tanmateix, mai s'ha d'hisar en un estat deteriorat.
De novembre de 1941 a octubre del 1984, la Cerimònia d'Honor a la Bandera del Reglament de 1941 exigia que les escoles públiques commemoréssin les diades de Waitangi, Anzac, Commonwealth, l'aniversari del Rei, Trafalgar, l'Armistici i el Dominion Day. El 1984, es va estimar el cost de les banderes i els pals per onejar-les en uns 340.000 dòlars.
A diferència d'altres països, no hi ha una única "Diada de la Bandera" oficial a Nova Zelanda. Es pot fomentar l'oneig de banderes en certs dies commemoratius, a discreció del ministre d'Arts, Cultura i Patrimoni.
La bandera normalment només s'utilitza com a bandera vehicular per certs alts càrrecs, com ara: el Primer ministre i altres ministres; ambaixadors i alts comissionats (quan són a l'estranger); i el cap de les Forces de Defensa. En aquests casos, no s'utilitza cap afegit ni franja distintiva de la bandera.
La bandera oneja a mig pal a Nova Zelanda —sempre a discreció del ministre d'Arts, Cultura i Patrimoni— per indicar un període de dol. Entre les ocasions destacades en què la bandera onejava a mig pal hi ha: la mort de l'exprimer ministre David Lange, la mort i el funeral d'estat de l'alpinista Sir Edmund Hillary i la mort de la reina Elisabet II. Quan la bandera oneja a mig pal, s'ha de baixar a una posició recognoscible a mig pal per evitar l'aparició d'una bandera que hagi caigut accidentalment de la part superior del pal i la bandera ha de tenir com a mínim la seva pròpia alçada des de la part superior del pal.
Banderes històriques Banderes primerenques En la cultura maori no hi havia cap tradició de la utilització de banderes fins que els missioners europeus les van introduir a Nova Zelanda a partir d ela dècada de 1830, els habitants les varen adoptar i les van integrar en part de la seva cultura fent-les onejar en dies de festa o en celebracions. Alguns maoris enganxaven teixits tradicionals, com el paki, als seus vaixells quan participaven en el comerç internacional.
Les paraules maoris per a bandera són "kara" (de "color") o "haki" (de "Jack", una abreviatura d'"Union Jack").
El vaixell mercant Sir George Murray, construït a Horeke, a Hokianga, i comprat per Thomas McDonnell el 1831, va onejar una bandera amb la creu de Sant Jordi amb el quarter blau carregat amb una mitja lluna. El Sydney Herald va anomenar-la "els colors de Nova Zelanda", però potser només era la bandera familiar.
Bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda
La primera bandera de Nova Zelanda va ser adoptada el 9 (o 20) de març de 1834 per una votació feta per les Tribus Unides de Nova Zelanda, una reunió de caps maoris convocada a Waitangi pel resident britànic James Busby. Les Tribus Unides van signar més tard el Tractat de Waitangi el 6 de febrer de 1835. Es van proposar tres banderes diferents, totes elles dissenyades pel missioner Henry Williams, que havia de tenir un paper important en la traducció del Tractat de Waitangi el 1840. Els caps van rebutjar dues altres propostes que incloïen la bandera del Regne Unit, a favor d'una creu de Sant Jordi modificada o l'Ensenya blanca britànica, que era la bandera utilitzada per Henry Williams als vaixells de la Societat Missionera de l'Església. Aquesta bandera va ser coneguda com la bandera de les Tribus Unides de Nova Zelanda i va ser publicada oficialment a Nova Gal·les del Sud l'agost de 1835, amb una descripció general que no esmentava ni la fimbriació ni el nombre de puntes dels estels.
La bandera de les Tribus Unides encara oneja a Waitangi i es pot veure la Diada de Waitangi.
Bandera britànica Després de la signatura del Tractat de Waitangi, es continuà utilitzant la bandera britànica, tot i que la bandera de les Tribus Unides encara era utilitzada per diversos vaixells de Nova Zelanda i, en molts casos, a terra. com és el cas de l'assentament de la Companyia Neozelandesa a Wellington, per exemple, que va continuar utilitzant la bandera de les Tribus Unides fins que el governador William Hobson va enviar-hi una petita força armada el maig de 1840, després de la seva declaració de sobirania britànica, per substuir-la. La Union Jack, com a símbol de l'autoritat britànica, es va convertir en el focus de la Guerra del Flagstaff que va començar el 1844, marcant (segons alguns historiadors) l'inici de les Guerres de Nova Zelanda. La Union Jack va ser descrita com la "bandera superior", que onejava per sobre de la bandera de Nova Zelanda abans de 1965.
Banderes basades en el pavelló blau britànic
Durant la campanya d'invasió de Waikato (juliol 1863 – abril 1864) de les Guerres de Nova Zelanda, les forces britàniques es van adonar que necessitaven accés als vaixells colonials per lluitar contra els maoris. Posteriorment, el govern colonial va adquirir vaixells que estaven equipats amb oficials de la Royal Navy. Els vaixells estaven sota control local i no de l'Almirallat. Un vaixell armat, el Victoria, propietat de la Colònia de Victòria, va transportar reforços a Nova Zelanda per a la campanya i va participar en els bombardejos dels maoris. El govern britànic estava preocupat perquè les seves colònies desenvolupessin les seves pròpies marines fora del control de l'Almirallat de la Royal Navy.