Nestlé (nom oficial Société des Produits Nestlé S.A.) () és la companyia agro-alimentària més gran del món. Té la seu central a Vevey, Suïssa. La gamma de productes que Nestlé ven inclou des d'aigua mineral, fins a menjar per animals passant per productes xocolaters i làctics. Té més de 200.000 treballadors arreu del món.
L'empresa fou fundada el 1866 pel suís Henri Nestlé que havia desenvolupat un menjar per nadons incapaços d'alimentar-se prenent el pit (o qualsevol dels substituts habituals a l'època). L'immens valor de la troballa en possibilità una ràpida expansió per Europa i Amèrica, incrementada per la fusió el 1905 amb la Anglo-Swiss Condensed Milk Company, que tot i ser una empresa més grossa adoptà el nom de la petita perquè ja era molt famós.
L'empresa patí els inicis de la Segona Guerra Mundial, però a la llarga la inclusió del cafè soluble Nescafé entre les racions estàndard de l'exèrcit estatunidenc n'afavorí la difusió enormement.
Darrerament, com moltes altres multinacionals, ha rebut crítiques i patit boicots més o menys severs per culpa de les seves pràctiques comercials, especialment en relació amb països del Tercer Món.
Història 1866–1900: Fundació i primers anys miniatura|183x183px|Henri Nestlé (1814–1890), un pastisser suís d'origen alemany, va ser el fundador de Nestlé i un dels principals creadors de la llet condensada. L'origen de Nestlé es remunta a la dècada del 1860, quan es van fundar dues empreses suïsses separades que més tard formarien Nestlé. En les dècades següents, les dues empreses competidores van expandir els seus negocis per Europa i els Estats Units.
Cronologia 1866: Charles Page (cònsol dels EUA a Suïssa) i George Ham Page, germans del comtat de Lee, Illinois, van establir l’Anglo-Swiss Condensed Milk Company a Cham, Suïssa. La primera empresa britànica de l'empresa es va obrir a Chippenham, Wiltshire, el 1873.'Other industries', A History of the County of Wiltshire : Volume 4 (1959), pàgines 220–253. Recuperat 14 agost 2010 1867: A Vevey, Suïssa, Henri Nestlé va desenvolupar aliments infantils a base de llet i aviat va començar a comercialitzar-los. L'any següent, Daniel Peter va començar set anys de treball perfeccionant el procés de fabricació de xocolata amb llet. Nestlé tenia la solució, Peter necessitava solucionar el seu problema d'eliminar tota l'aigua de la llet afegida a la seva xocolata, evitant així que el producte desenvolupés floridura. 1875: Henri Nestlé es va jubilar; l'empresa, sota una nova propietat, va conservar el seu nom com a Société Farine Lactée Henri Nestlé. 1877: Anglo-Swiss va afegir aliments infantils a base de llet als seus productes; l'any següent, Nestlé Company va afegir llet condensada a la seva cartera, cosa que va convertir les empreses en rivals directes. 1879: Nestlé es va fusionar amb l'inventor de la xocolata amb llet Daniel Peter. 1890: Mor Henri Nestlé.
1901–1989: Fusions A finals del i principis del XX, Henri Nestlé i els seus successors van participar en el desenvolupament de la indústria de la xocolata a Suïssa, juntament amb les famílies Peter, Kohler i Cailler. El 1904, Daniel Peter i Charles-Amédée Kohler (fill de Charles-Amédée Kohler, que va fundar una fàbrica de xocolata el 1830) es van associar i van fundar la Société générale suisse des chocolats Peter et Kohler réunis. El 1911, l'empresa creada per Peter i Kohler es va fusionar amb Cailler. Alexandre Cailler (nét de François-Louis Cailler) havia fundat una fàbrica de xocolata a Broc el 1898, que encara utilitza Nestlé avui dia; cosa que va permetre la producció de xocolata amb llet a gran escala. El 1929, Peter, Cailler, Kohler, Chocolats Suisses finalment es va fusionar amb el grup Nestlé. Una aliança anterior el 1904 entre Peter i Nestlé també va permetre la producció de xocolata amb llet als Estats Units, a la planta de Fulton.
El 1905, Nestlé i Anglo-Swiss es van fusionar per fer-se la Nestlé and Anglo-Swiss Condensed Milk Company, conservant aquest nom fins al 1947, quan es va adoptar el nom de Nestlé Alimentana SA com a resultat de l'adquisició de Fabrique de Produits Maggi SA (fundada el 1884) i la seva societat holding, Alimentana SA, de Kempttal, Suïssa. El nom actual de l'empresa es va adoptar el 1977. A principis del 1900, l'empresa operava fàbriques als Estats Units, el Regne Unit, Alemanya i Espanya. La Primera Guerra Mundial va crear una demanda de productes lactis en forma de contractes governamentals i, al final de la guerra, la producció de Nestlé s'havia més que duplicat.
El gener de 1919, Nestlé va comprar dues plantes de llet condensada a Oregon a l'empresa Geibisch and Joplin per 250.000 dòlars. Una estava a Bandon, mentre que l'altra estava a Milwaukie. Les van ampliar considerablement, processant 250.000 lliures de llet condensada diàriament a la planta de Bandon.
miniatura|Edifici Nestlé d'Alep, carrer Tilal, anys 20 Després de la Primera Guerra Mundial, els contractes governamentals es van esgotar i els consumidors van tornar a la llet fresca. Tanmateix, la direcció de Nestlé va respondre ràpidament, racionalitzant les operacions i reduint el deute. La dècada del 1920 va veure la primera expansió de Nestlé cap a nous productes, i la fabricació de xocolata es va convertir en la segona activitat més important de l'empresa; la xocolata blanca es va crear la dècada següent. Louis Dapples va ser el CEO fins al 1937, quan va ser succeït per Édouard Muller fins a la seva mort el 1948.
Nestlé va sentir els efectes de la Segona Guerra Mundial immediatament. Els beneficis van caure de 20 milions de dòlars americans el 1938 a 6 milions de dòlars americans el 1939. Es van establir fàbriques en països en desenvolupament, particularment a Sud-amèrica. Irònicament, la guerra va ajudar a la introducció del producte més nou de l'empresa, Nescafé (cafè de Nestlé), que es va convertir en una beguda bàsica de l'exèrcit estatunidenc. Malgrat això, Nestlé va subministrar a tots dos bàndols durant la guerra: l'empresa tenia un contracte per alimentar l'exèrcit alemany. La producció i les vendes de Nestlé van augmentar durant l'economia de guerra.
miniatura|El logotip que Nestlé va utilitzar del 1938 al 1966
El final de la Segona Guerra Mundial va ser l'inici d'una fase dinàmica per a Nestlé. El creixement es va accelerar i es van adquirir nombroses empreses. El 1947, Nestlé es va fusionar amb Maggi, un fabricant de condiments i sopes. Crosse & Blackwell la va seguir el 1960, així com Findus (1963), Libby's (1971) i Stouffer's (1973). La diversificació va arribar sota la direcció del president i director general Pierre Liotard-Vogt, amb una participació a L'Oréal el 1974 i l'adquisició d’Alcon Laboratories Inc. el 1977 per 280 milions de dòlars.
A la dècada del 1980, la millora dels resultats de Nestlé va permetre a l'empresa llançar més adquisicions. Carnation va ser adquirida per 3 mil milions de dòlars el 1984 i va portar la marca de llet evaporada, així com Coffee-Mate i Friskies, a Nestlé. El 1986, l'empresa va fundar Nestlé Nespresso SA. L'empresa britànica de confiteria Rowntree Mackintosh va ser adquirida el 1988 per 4,5 mil milions de dòlars, que va portar marques com Kit Kat, Rolo, Smarties i Aero.
1990–2011: Creixement internacional La primera meitat de la dècada del 1990 va resultar favorable per a Nestlé. Les barreres comercials es van esfondrar i els mercats mundials es van convertir en zones comercials més o menys integrades. Les adquisicions de finals de la dècada del 1990 van incloure San Pellegrino (1997), D'Onofrio (1997) i Spillers Petfoods (1998). El 1999, Nestlé va vendre la marca Findus a l'empresa sueca EQT Partners.
A principis dels anys 2000, les adquisicions a Amèrica del Nord van incloure Ralston Purina (2002), el gelat Dreyer's i una adquisició de 2,6 mil milions de dòlars de Chef America, el creador de Hot Pockets. En aquest període, Nestlé va presentar una oferta conjunta amb Cadbury i va estar a punt de comprar l'empresa americana Hershey's, un dels seus competidors de confiteria més ferotges, però l'acord finalment va fracassar.
El desembre de 2005, Nestlé va comprar l'empresa grega Delta Ice Cream per 240 milions d'euros. El gener de 2006, va adquirir la plena propietat de Dreyer's, convertint-se així en el fabricant de gelats més gran del món, amb una quota de mercat del 17,5%. El juny de 2006, Nestlé va comprar l'empresa de pèrdua de pes Jenny Craig per 600 milions. El juliol de 2007, completant un acord anunciat l'any anterior, Nestlé va adquirir la divisió Medical Nutrition de Novartis Pharmaceutical per 2,5 mil milions de dòlars i també adquirint el producte amb sabor a llet conegut com a Ovaltine, les línies de suplements nutricionals Boost i Resource i els productes dietètics Optifast. miniatura|El president brasiler, Lula da Silva, inaugura una fàbrica a Feira de Santana (Estat de Bahia), el febrer de 2007.
L'abril de 2007, tornant als seus arrels, Nestlé va comprar el fabricant estatunidenc d'aliments infantils Gerber per 5,5 mil milions de dòlars. El desembre de 2007, Nestlé va establir una associació estratègica amb un fabricant de xocolata belga, Pierre Marcolini.(Press release) Nestlé enters into strategic partnership with Belgian luxury chocolate maker Pierre Marcolini . Nestlé Recuperat el 23 març 2011.
A finals de setembre de 2008, el govern de Hong Kong va trobar melamina en un producte lacti Nestlé fabricat a la Xina. Sis nadons van morir per danys renals i 860 nadons més van ser hospitalitzats. El juny següent, es va relacionar un brot d'escherichia coli O157:H7 amb la massa de galeta refrigerada de Nestlé originària d'una planta de Danville, Virgínia.
Nestlé va acordar vendre la seva participació majoritària a Alcon a Novartis el 4 de gener de 2010. La venda formava part d'un acord més ampli de 39,3 milions de dòlars de Novartis per a l'adquisició total de la companyia de cura oftalmològica més gran del món. El 2 de març de 2010, Nestlé va completar la compra del negoci de pizza congelada estatunidenca de Kraft Foods per 3,7 mil milions, que incloïa marques com DiGiorno, Tombstone i California Pizza Kitchen.
Des del 2010, Nestlé ha estat treballant per transformar-se en una empresa de nutrició, salut i benestar, en un esforç per combatre la disminució de les vendes de productes de rebosteria i l'amenaça d'una regulació governamental en expansió d'aquests aliments. Aquest esforç està dirigit a través del Nestlé Institute of Health Sciences sota la direcció d'Ed Baetge. L'institut té com a objectiu desenvolupar una nova indústria entre l'alimentació i els productes farmacèutics creant aliments amb propietats preventives i correctives per a la salut que substitueixin els medicaments farmacèutics dels pots de pastilles. La branca de Ciències de la Salut ja ha produït diversos productes, com ara begudes i batuts de proteïnes destinats a combatre la malnutrició, la diabetis, la salut digestiva, l'obesitat i altres malalties.
Va adquirir la companyia farmacèutica britànica Vitaflo, que fabrica productes nutricionals clínics per a persones amb trastorns genètics, l'agost de 2010. El juliol de 2011, Nestlé SA va acordar comprar el 60 % de Hsu Fu Chi International Ltd. per uns 1,7 mil milions. El 23 d'abril de 2012, Nestlé va acordar adquirir la unitat de nutrició infantil de Pfizer Inc., anteriorment Wyeth Nutrition, per 11,9 mil milions, superant una oferta conjunta de Danone i Mead Johnson."Nestlé to Acquire Pfizer Baby Food Unit for $11.9 Billion" . Bloomberg, 23 abril 2012
2012–present