Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual és capital administrativa. El municipi va ser afegit al País Valencià amb la creació de les províncies espanyoles i les modificacions de 1836.
Geografia Està situada entre la Meseta castellana i el Mediterrani, del qual tan sols la separen 67 km. És un territori format per un altiplà d'hiverns freds i estius calorosos, de bons recursos hidràulics i de grans belleses i contrasts. Està situada en la zona més occidental de la província de València, on el riu Cabriol la limita per l'oest i el sud amb profundes goles; per l'est i nord, la Serra de Juan Navarro i el pic de El Tejo (1.250 m) la separen de les regions muntanyenques del Túria.
Limita amb els termes municipals de Caudete de las Fuentes, Xera i Venta del Moro (a la mateixa comarca); Cofrents i Cortes de Pallars (a la Vall de Cofrents); amb Iàtova, Bunyol i Setaigües (a la comarca de la Foia de Bunyol); i amb Xelva i Loriguilla (a la comarca dels Serrans).
Abunden les pinedes, fonts i deveses, i el riu Magre és un dels accidents que més marca la plana, on s'estenen zones de cultiu, predominant la vinya, motor de l'economia local. Requena és considerada com una autèntica porta de la Meseta.
Nuclis Pertanyen al municipi 29 alqueries, pedanies o partides: El Azagador El Barriete Barrio Arroyo Calderón Campo Arcís Casas de Cuadra Casas de Eufemia Casas de Sotos Casas del Rio Los Cojos Los Chicanos El Derramador Los Duques Hortunas Los Isidros Fuen Vich Las Nogueras Los Ochandos Los Pedrones Penén de Albosa El Pontón La Portera El Rebollar Roma Los Ruices San Antonio San Juan Turquía Villar de Olmos i la Cañada
Clima El clima és continental, dels més rigorosos de l'est peninsular. Els estius són curts i més calorosos que en el litoral i els hiverns molt llargs i extremadament gèlids. Solen superar-se els 6 mesos d'hivern consecutius. La neu és freqüent durant els mesos centrals de l'hivern, així com les fortes gelades nocturnes, i durant l'època estival tenen lloc pedregades i tempestes severes. Mes Gen Feb Mar Abr Mai Jun Jul Ago Set Oct Nov Des Any Mitjana Máx °C 5,8 7,5 9,9 14,3 18,0 25,2 28,2 30,8 27,9 21,4 14,2 8,1 17,6 Mitjana mín °C -5,2 -3,5 0,7 9,9 11,2 13,5 15,1 16,0 13,9 10,4 4,7 -2,6 7,0 Pluges mm 58 46 29 50 58 39 28 24 29 56 58 70 545
Història Es data la formació de Requena per ibers en el . Entre els segles II aC i II dC és part de l'Imperi Romà. Entra a formar part dels regnes musulmans sent coneguda la ciutat com Rakka'na, el significat de la qual és "La forta". L'any 1021 es convertí en la ciutat fortificada que marcava la divisòria entre els regnes de València i de Toledo.
Reconquesta i Edat Mitjana Després de la presa de Conca l'any 1177 i Moya en 1183 la ciutat va reforçar les seues defenses contra el perill castellà.Generalitat de València, Castillo y Murallas de Requena Es creu que va ser presa en 1238 per Jaume I de forma pacífica després de la presa de València. Requena formava part de la conquesta catalanoaragonesa, però fou ocupada per Castella. El 4 d'agost de 1257, després de l'ocupació cristiana de la ciutat per castellans, rebé de mans d'Alfons X de Castella la carta de poblament i el fur per al seu autogovern en qualitat de territori de realenc, de manera que entrà a formar part del Regne de Castella, del qual n'era la duana. En 1264 rep la concessió de Port Sec i Almojarifat, pel bestiar, la llana i el blat que passava de Castella a Aragó i viceversa. miniatura|Torre de l'homenatge del Castell de Requena. Va ser ocupada pel rei d'Aragó Pere IV el Cerimoniós en 1369; però va tornar a Castella amb Enric II en 1372 i quasi cent anys després, en 1467, va ser novament presa pel marqués de Villena.
En 1355 Pere I de Castella (el Cruel, també conegut com el Justicier) segrega Utiel, atorgant-li la carta de poblament i el títol de Lleial Vila.
Amb els Reis Catòlics i la unificació dels dos regnes acaben les guerres per apoderar-se de la ciutat.
Repoblament L'any 1258 Requena va caure en mans d'Alfons X, qui decidí que la població àrab i jueva es quedara a la ciutat amb una condició: que es construïra una església. La vila no va deixar de créixer amb la rebuda d'alguns immigrants d'altres països com ara França, Anglaterra, els Estats Italians i o la Corona d'Aragó, que van emigrar a la localitat durant quaranta anys. L'any 1276 es registren 8.300 ànimes en la localitat, convertint-se en la novena ciutat més poblada de la Corona de Castella. La tolerància de diferents reis castellans permeté que a Requena continuara l'esplendor judeo-musulmà-cristià. També va ser durant aquell temps que es va començar a cultivar la vinya per a la producció de vins. L'any 1269, un musulmà que havia viatjat a Jerez de la Frontera, sabia de la fabricació de vins, i va fer una cooperativa, amb diferents sistemes de regadiu, que van ser revolucionaris al Regne de València.
Era moderna A la fi del Requena va perdre Venta del Moro, que va quedar territorialment com es coneix en l'actualitat.
Durant el va arribar a tindre 800 telers de seda, amb la qual cosa es convertí en el quart centre seder d'Espanya passant d'una població de 4.000 habitants a quasi 10.000.
En 1707 Felip V va concedir a Requena els títols de Molt Noble, Molt Lleial i Fidelíssima Vila, i obtingué així un primer escut de ciutat.
Edat contemporània En 1836, a causa del seu suport a Isabel II en les Guerres Carlines, se li va concedir el títol de "Molt Noble, Leal i Fidelíssima Ciutat de Requena", el qual suposava el seu segon nomenament i escut com a ciutat.
Amb la nova divisió provincial espanyola de juny de 1851, Requena va passar a formar part de la província de València. Les raons del canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament havia format part del Regne de Castella): s'havia de donar eixida a la gran producció vinícola de la comarca a través del port més pròxim (València) cap al mercat europeu, principalment cap a França. Així ho testifiquen després de la Segona Guerra Mundial els continus viatges del vaixell de càrrega de bandera suïssa Leman, i altres, que transportaven entre València i el port francés de Sete. Eixe fet és una manifestació de la sèrie de vincles comercials de la comarca requenenca amb la província i el port de València. El municipi és totalment castellanoparlant.
Demografia Evolució demogràfica de Requena1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2006 200716.236 17.658 18.818 17.650 19.42220.253 18.933 17.840 18.152 17.014 19.092 20.216 20.440
Economia miniatura|Rondalla de Mayos a l'arc junt al carreró Paniagua, circa 1925. Després de la crisi del de la indústria de la seda, va sorgir a Requena en 1910 l'ensenyament enològic amb l'Estació Enològica de Requena dirigida per En Rafael Janini, qui pràcticament va definir la trajectòria econòmica que havia de seguir la ciutat per a poder sustentar-se en el vi.
Continuant la trajectòria vitivinícola, el 16 de novembre de 1961 es va inaugurar l'Escola d'Enologia (en aquella època anomenada Escola de Capatassos, Bodeguers i Viticultors de Requena), una de les primeres escoles enològiques d'Espanya, sent el seu primer director En Jesús Antonio Sánchez-Capuchino i Lloréns.
Des de llavors la ciutat ha basat pràcticament tota la seua activitat econòmica en el cultiu de la vinya i la millora en la producció de vins, sent ara per ara, amb unes 18.000 hectàrees, el municipi d'Espanya amb major superfície de cultius de vinyer i major producció vinícola. Al costat dels pobles veïns de Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Fuenterrobles, Setaigües, Sinarques, Utiel, Venta del Moro, i Villargordo del Cabriel conformen la Denominació d'Origen Utiel-Requena, dedicant en total més de 40.000 hectàrees al monocultiu de la vinya.
Activitat principal: agrícola. Cultiu principal: la vinya Varietat de raïm principal: Bobal. Producció mitjana de vins: 1.500.000 hl/any.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 13 regidors del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 5 del Partit Popular (PP), 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 1 de Partido de Requena y Aldeas (PRyA) i 1 de Podem.
Alcaldes
Monuments Barri de la Vila, recinte medieval de Requena miniatura|Barri de La Villa miniatura|Carreró de Paniagua miniatura|Coves de La Villa miniatura|La Fortalesa miniatura|Església del Salvador miniatura|Església Santa Maria
És el més antic de Requena on es van registrar els primers indicis de població. En època almohade, La Villa va adquirir l'estructura urbana que correspon al prototip de les ciutats hispanomusulmanes, en la qual es destaca: la Fortalesa, la Plaça d'Armes, la Medina i el Raval. La Villa té la seua base en un promontori sobreelevat de tova calcària, la qual cosa li oferia un caràcter de defensa natural. El seu entorn està envoltat per una muralla amb les corresponents torres defensives i les diferents portes d'accés a la ciutat. El Barri de La Villa va ser declarat en 1966 Conjunt Històric Artístic de caràcter nacional a causa dels seus edificis i esglésies de gran importància cultural i patrimonial.
Estan situats en La Villa els edificis o monuments que figuren a continuació:
Carrer de Santa María. És un dels carrers més importants. S'hi van assentar els Cavallers de la Nòmina del Rei, construint les seues casones, en les quals es poden apreciar els arcs amb dovelles de pedra, portes originals amb brancals, reixes i nombrosos blasons.
Carreró de Paniagua. Típic i famós carreró morú, en el qual es poden observar dos dels contraforts de l'Església de Sant Nicolau, muntats sobre arcs apuntats de maons.
Casa dels Pedrón. Casa noble amb dret d'asil des de la qual reis com Felip III i Felipe IV van assistir en diverses ocasions a les celebracions que es donaven lloc en la Plaça de La Villa.
Casa de Santa Teresa. Situada enfront de l'Església de Santa María, rep el seu nom perquè en l'antic habitatge es va allotjar Santa Teresa de Jesús en una de les seues visites a la ciutat.
Casa Museu de la Seda. Situada en un autèntic atzucac musulmà, a la frontera es pot apreciar el retaule de Sant Jeroni, patró dels seders. Allà es reunia el gremi de seders (en el va tenir un gran auge a Requena la indústria de la seda). Requena va arribar a tenir en aquella època prop dels 800 telers.
Cuesta de les Carnisseries o de Sant Julià. Oberta en el , al tancar la porta de Fargalla, constituïa una de les portes d'accés a la ciutat, orientada cap a València.
Cuesta del Castell. És la principal entrada actual al Barri de La Villa, està orientada al Nord i la unia a l'antic camí de Castella. Era l'antic accés al recinte de La Alcazaba.
Cuesta del Crist. Porta d'eixida del recinte emmurallat cap al ponent. Hi destaca l'ermita del Crist de l'Empar amb la seua mitja taronja barroca.
Cuesta i Porta de l'Àngel. Era una de les portes d'accés al poblat emmurallat. Orientada cap a Toledo per Iniesta. Són destacables l'escalinata i les cases amb típics balcons penjats.
Coves de La Villa (museu). Construïdes pels àrabs al perforar la tova calcària i penetrar en el subsòl, extraient l'argila i formant les voltes de les coves. Recorren tot el subsòl de la Plaça de La Villa i la majoria de les cases adjacents. Una visita a l'impressionant laberint de coves i passadissos permet observar els diferents usos que han tingut al llarg de la història, com a refugis en les diferents èpoques de guerra o com a sitges per a emmagatzemar els cereals. Encara es conserven els elements bàsics de l'elaboració de vins com són els trulls, les piqueres, les trulletes, els respiradors, així com gran quantitat de tinalles de grans dimensions datades des del .