La gran caminada (títol original, The Long Walk) és una novel·la escrita per l'escriptor nord-americà Stephen King publicada per primer cop sota el pseudònim de Richard Bachman l'any 1979. Situada en un futur pròxim, l'argument gira en torn els participants en un horrible concurs de caminar, que té lloc anualment en una versió despòtica i totalitària dels Estats Units d'Amèrica.
Resum Cent nois adolescents (escollits a l'atzar d'entre un gran nombre de sol·licitants) participen en un concurs de caminar anual anomenat "La Llarga Marxa". Cada Marxador ha de mantenir una velocitat d'almenys 6,5 kilòmetres per hora; si baixa d'aquesta velocitat durant més de 30 segons (tots a la vegada o durant un lapse de temps), rep un avís verbal. Els avisos es donen per una gran varietat d'ofenses, incloent-hi assaltar un altre Marxador o acceptar l'ajuda dels espectadors. Els marxadors poden perdre avisos caminant durant una hora sense rebre'n un altre. Si un Marxador amb tres avisos baixa la seva velocitat un altre cop o trenca alguna regla, rebrà "el seu passaport".
Al principi del llibre, el significat de l'expressió "donar el passaport" es manté intencionadament vague, però poc després de l'inici de la Marxa ja queda clar que "guanyar-se el passaport" significa ésser disparat fins a la mort per uns soldats que vigilen l'esdeveniment des d'uns vehicles-eruga. Un Marxador sense avisos que comença a baixar el seu ritme té un lapse total de dos minuts abans de ser mort. De totes maneres, els Marxadors poden ser disparats a l'acte per haver comès certes violacions a les normes, com abandonar la carretera o assaltar un vehicle-eruga.
L'esdeveniment està organitzat per un personatge anomenat "El Comandant", que és el màxim responsable de la Marxa i en ell concentra una gran quantitat de poder.
No hi ha parades, ni descansos, ni línies d'arribada establertes durant La llarga marxa, que acaba quan només queda un sol Marxador. D'acord amb les regles establertes, els Marxadors poden obtenir ajuda només dels soldats que els vigilen des dels vehicles-eruga. Els Marxadors poden demanar una cantimplora plena d'aigua fresca tants cops com vulguin i uns cinturons especials amb concentrats alimentaris (similars als desenvolupats pel programa espacial de la NASA) són repartits cada dia a les 9:00 a.m. Els Marxadors poden portar de casa tot el que vulguin sempre que ho puguin carregar, incloent-hi menjar; però no poden acceptar l'ajuda que els sigui subministrada des de l'exterior un cop la Marxa hagi començat. Mentre que no està permès que un Marxador interfereixi amb un altre amb la intenció d'eliminar-lo de la competició, sí que es permet que els Marxadors s'ajudin mútuament, sempre que no baixin dels 6,5 kilòmetres per hora. El guanyador de la Marxa rep "El Premi", que consisteix en tot el que ell vulgui durant la resta de la seva vida. És interessant remarcar que molts dels guanyadors de la Llarga Marxa han mort poc després d'acabar donades les extremes condicions físiques i psicològiques a què es veuen sotmesos. La Llarga Marxa no és tant una prova física com una de psicològica, ja que els Marxadors es veuen pressionats contínuament contra la idea de la mort i de la seva pròpia mortalitat. Els concursants han arribat a gatejar a 6,5 kilòmetres per hora per sobreviure un cop les seves cames han fet fallida. La història compta amb alguns personatges amb col·lapse mental total i altres amb algunes degeneracions mentals producte de l'estrès i la falta de son.
La Llarga Marxa comença cada any a les 9:00 a.m. del dia 1 de maig a la frontera entre Maine i el Canadà i continua cap al sud vorejant la costa est dels EUA fins que queda un sol Marxador en competició. El protagonista de la novel·la és Ray Garraty, un noi de 16 anys. En poca estona, Garraty es fa amb altres nois -com Peter McVries, Arthur "Art" Baker, Hank Olson, Collie Parker, Pearson i Abraham- als qui més tard coneixerà com "Els mosqueters". Un altre Marxador, Gary Barkovitch, es converteix ràpidament ell mateix en un antagonista extern, ja que enrabia els altres Marxadors amb les múltiples promeses de "ballar sobre les seves tombes". Això acaba amb la mort immediata d'un company Marxador, Rank, que rep el seu passaport quan es barallava amb Barkovich. Finalment, el més enigmàtic Marxador és un noi anomenat Stebbins. Durant la Marxa, l'Stebbins s'estableix com un solitari observant el terra per sota seu mentre sent queixar-se els altres Marxadors. L'únic personatge amb qui Stebbins interacciona realment és en Ray Garraty i les seves converses al·ludeixen al conte Alícia al País de les Meravelles, ja que en Garraty relaciona Stebbins amb L'Eruga. Stebbins el corregeix, i es creu ser més proper al Conill Blanc.
A la carretera, els Marxadors s'assabenten que un del grup, l'Scramm —que és el favorit de la Marxa a les cases d'apostes— està casat. Quan l'Scramm contrau la pneumònia els Marxadors restants acorden que el guanyador haurà de cedir part del Premi a la vídua embarassada de l'Scramm, la Cathy.
Durant la Marxa es pot comprovar que les persones externes que interfereixen a la Marxa poden "guanyar-se el passaport". El primer exemple es pot veure quan la mare d'un marxador anomenat Percy intenta "salvar-lo" (de fet, el maten quan intenta escapar-se camp a través). Només l'acció de la policia local evita que la dona sigui executada. Un altre exemple és quan el gos d'un dels espectadors salta a la carretera davant dels Marxadors i els soldats l'executen allà mateix.
En Garraty es fa molt amic d'en McVries, un noi amb una característica cicatriu a la cara que es va apuntar a la marxa amb ànsies de suïcidar-se.
Després de cinc dies i centenars de kilòmetres de caminar, la Marxa es redueix a Garraty i Stebbins, i aquest últim admet ser fill il·legítim del Comandant i la "llebre" de la cursa, que fa que els altres participants corrin més lluny i més ràpid. Al final del llibre, en Garraty decideix rendir-se després d'adonar-se que l'Stebbins no ha mostrat cap signe de debilitat durant la Marxa. Garraty atrapa l'Stebbins amb la intenció d'explicar-li-ho però abans que l'Stebbins pugui parlar, agafa la samarreta d'en Garraty, diu "Oh, Garraty", es desmaia i cau a terra. Per tant, Garraty és declarat el guanyador.
En aquest punt, amb un estat mental severament degenerat, en Garraty veu una "figura fosca" venint cap a ell. Alguns lectors han interpretat aquesta figura fosca com el personatge recurrent d'Stephen King, Randall Flagg. Una segona especulació ve de la referència anterior de l'Stebbins sobre les ànimes dels Marxadors morts prop seu, i que la figura fosca és l'ànima d'en McVries o d'en Baker. Una última especulació és que en Garraty està perseguint una part de la seva personalitat, la seva esperança que creia abandonada a Freeport. Ignorant (o més aviat no adonant-se) de la celebració que hi havia al seu voltant, en Garraty s'aparta del cos de l'Stebbins i camina cap a la figura fosca; quan algú, possiblement el Comandant, intenta agafar-lo; en Garraty comença a córrer.
Rerefons de la història La Marxa té lloc als Estats Units d'Amèrica en un futur pròxim. Encara que la història se situa dins una història alternativa, com es pot deduir a partir de la referència als "atacs de l'aviació alemanya a la Costa Est dels EUA durant la Segona Guerra Mundial" d'entre altres exemples. Els detalls de la vida ordinària es deixen vagues intencionadament, encara que es poden captar trossos d'informació provinents de les converses dels nois. Evidentment, es va produir com una mena de cop d'estat militar encara que no se sap si va ser intern o extern i els drets civils van ser retallats dràsticament. Hi ha referència a 51 estats, encara que a vegades els estats són referits com a "regions" i el governador de l'estat de Nou Hampshire és referit com a governador Provo. També es fan referència als "Esquadrons", que es poden emportar persones de les seves cases (com li va passar al pare d'en Garraty) per ofenses com parlar en contra de la Llarga Marxa o intentar fer-se enrere si hi ha de concursar un cop passada la data límit de retirada. El concepte de la Llarga Marxa sembla una mena de "pa i circ", un intent deliberat d'aplacar les masses amb espectacle per tal que no pensin gaire.
Personatges Peter McVries - és un home jove, atlètic i amb bons músculs, amb un sentit de l'humor sardònic i una actitud cínica. Crea la idea dels Mosqueters i es fa amic d'en Garraty, a qui salva en diverses ocasions que aquest últim "es guanyi el passaport". Dona consells contínuament a en Garraty, encara que admet que perdrà el joc i està esperant a morir. Revela que una vegada va estar enamorat d'una noia però la relació va acabar malament a causa de les diferències financeres entre un i l'altre, deixant en Peter amb la seva cicatriu i una depressió suïcida. Aquest atac masoquista es manifesta diverses vegades incurrent la idea de la ràbia dels Marxadors amb la seva actitud de "mosqueter", el seu estat d'ànim canvia a l'atzar entre ser molt confident amb els altres i arribar a rebutjar-los; i amb la seva actitud antagonística amb en Barkovich. En Pearson remarca que la Marxa és una forma d'autocàstig per en McVries i que hauria de portar un cartell de "Pega'm fort" al clatell. Durant un moment d'especulació, li diu a en Garraty que quan no pugui avançar més, simplement seurà a l'asfalt i esperarà la seva mort. Quan la Marxa es redueix a tres participants, en McVries manté la seva paraula i seu amb les cames creuades sobre la carretera. En Garraty intenta salvar-lo però en McVries es manté resignat al seu destí. Abans del final, obre els seus ulls i somriu a en Garraty un últim cop abans de ser disparat. Stebbins - és el membre més estrany del grup original i l'últim Marxador en morir. Encara que rep el seu avís només començar la Marxa, l'Olson comenta que és una jugada astuta, ja que ara ja sap on és el límit del ritme i estava fresc per esborrar aquest avís més endavant. Silenciosament, es converteix en un solitari i camina separat del grup principal sense parlar amb ningú. Garraty està estranyament fixat amb Stebbins i comença converses amb ell en diferents ocasions. Després de la mort de l'Scramm, l'Stebbins es converteix en el favorit de les apostes, ja que no ha mostrat en tota la Marxa cap signe de fatiga i el descriuen com "fet de diamant" i impossible de derrotar. Després de tot, s'esgota al final del llibre i li revela a en Garraty la seva condició; que és la de fill il·legítim del Comandant. El seu Premi per guanyar la Marxa seria que el Comandant admetés que era el seu fill i "ser portat a casa del seu pare". Desafortunadament, sembla que el Comandant sabia que l'Stebbins era fill il·legítim seu i el va distanciar psicològicament d'ell fent-lo ser la "llebre" (en referència a l'esquer mecànic emprat a les curses de gossos) així que provoca els altres Marxadors amb la intenció de fer-los caminar més lluny i més ràpid amb la intenció d'agafar-lo. Al final l'Stebbins cau mort als peus d'en Garraty. Art Baker - és un dels primers Marxadors a fer-se amic d'en Garraty durant la Marxa i a més, part del grup dels "mosqueters" (a més, és dels últims en morir, abans d'en Garraty i l'Stebbins). Amistós i sincer, és el personatge més honest i el que tendeix menys a parlar crípticament o amb metàfores. Després d'un curt període de deliri, cau a terra fent-se un trau al front i trencant-se alguna cosa que li provoca una hemorràgia nasal. Just abans de rebre el passaport, li demana a en Garraty un últim favor si aquest guanya la Marxa. Vol un taüt folrat de plom; en referència a una conversa anterior sobre l'oncle d'en Baker, que era enterrador. En Garraty li demana "caminar una mica més lluny" però en Baker no pot. També li diu a en Garraty que no miri "com ho fan" quan els soldats l'han de matar.