Ave verum corpus és un himne eucarístic curt que data del que ha estat musicat per diversos compositors; la seva creació s'atribueix al papa Innocenci VI, mort el 1362. Durant l'edat mitjana es cantava en l'elevació de l'hòstia durant la consagració. També es feia servir sovint durant la benedicció eucarística.

El títol de l'himne vol dir "Salut, cos veritable", i està basat en un poema que deriva d'un manuscrit de de l'Abadia de Reichenau, al costat del llac Constança. El poema és una meditació sobre la creença catòlica de la presència real de Jesús en el sagrament de l'eucaristia, i està relacionat amb les idees catòliques sobre el significat redemptor del sofriment en la vida de tots els creients.

Text

esquerra|miniatura|355x355px|Ave verum. Liber usualis Missae et Officii, Abadia de Solesmes,1953, p. 1856

Llatí

Traducció catalana Salut, cos veritable, nascut de la verge Maria; el mateix que patí i fou immolat a la Creu, per a salvar els homes. El seu costat perforat vessà sang i aigua. Sigueu de nosaltres tastat, en les angoixes de la mort. Oh dolç Jesús, Oh devot Jesús, Oh Jesús, fill de Maria, tingueu pietat de mi. Amén.

Adaptacions musicals Ave verum corpus, de Mozart Wolfgang Amadeus Mozart va compondre el motet Ave verum corpus (K. 618) a petició d'Anton Stoll, un amic seu i de Haydn, que era coordinador musical a la parròquia de Baden bei Wien. El va compondre per celebrar la festa del Corpus Christi i l'autògraf porta la data del 17 de juny de 1791, i és per a cor, instruments de corda, i orgue; té només quaranta-sis compassos. El manuscrit de Mozart mateix conté unes mínimes indicacions, amb només un senzill sotto voce al començament.

Mozart el va compondre mentre escrivia la seva darrera òpera, Die Zauberflöte –moriria mig any després–, mentre visitava a la seva muller Constanze, que estava embarassada amb el seu sisè fill, que passava uns dies en el balneari de Baden.

Altres versions L'assiduïtat de l'ús litúrgic del motet Ave Verum Corpus natus ha propiciat moltes de versions entre les quals podem trobar:

Renaixement Gaspar van Weerbeke (c. 1445–c. 1517): motet per a 4 veus (Venècia, 1503) Josquin des Prez (c. 1450–1521): motet per a 3 veus, (Venècia, 1503) Francisco de Peñagolosa (1470-15219 Ave verum corpus Francisco de Peñalosa (c. 1470–1528): motet a 4 veus Roland de Lassus (1532–1594): motet a 6 veus, (1582) William Byrd (c. 1543 – † 1623): motet per a 4 veus, (1605) Peter Philips (c. 1560 – † 1628): motet per a 5 veus (1612) Richard Dering (c. 1580 – † 1630): motet per a 5 veus amb baix continu, (1617)

Barroc Henry Du Mont (1610 – † 1684): motet per a soprano i baix, acompanyat de baix continu (1668) Guillaume-Gabriel Nivers (1632–1714): Motet per a veu femenina cap al 1702) Alessandro Stradella (1639–1682): Motet per a solista i orgue (1665) Marc-Antoine Charpentier (1643–1704): Motet de l'Elevació per a soprano i baix continu, H.233 (principis de 1670). Motet per a la festa del Corpus Christi de 1683, per a soprano, baix i instruments, Motet per a l'Elevació per a contralt, instruments de vent i baix continu, H.266 (cap al 1692) Sébastien de Brossard (1655–1730): motet a 4 veus, SdB Giovanni Battista Martini (1706–1784): Motet eucarístic a 3 veus, orgue i instruments Gian Battista Pergolesi (1710–1736): motet per a soprano i orquestra.

Classissime Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791): motet a 4 veus, 2 violins, viola, baix i orgue, (1791)

Romanticisme Antonin-Joseph Aulagnier (1800 - † 1892): Motet per a la salvació (1875) Franz Liszt (1811 - † 1886): Obra per a cor i orgue a 4 veus, (1871) Jean Rémusat (1815 - † 1880): Obra per a cor i orquestra a 4 veus (1860) Charles Gounod (1818 - † 1893): Motet per a cor a 5 veus, (1868) i altres versions més. Camille Saint-Saëns (1835 - † 1921): motet per a cor a 4 parts i orgue (publicat el 1865) i Motet per a soprano, contralt i orgue (publicat el 1865). Léo Delibes (1836–1891): Obra per a 3 veus masculines a cappella «per ser cantada al meu funeral» Gabriel Fauré (1845 - † 1924): obra per a cor a 2 veus femenines (o duo de tenor i baríton) i orgue, Samuel Rousseau (1853–1904): obra per a mezzosoprano, baríton i orgue (1893) Fernand de La Tombelle (1854–1928): motet per a cor a 4 veus (1870) Ernest Chausson (1855–1899): motet, a Two Motets, Op. 6 (1883) Edward Elgar (1857 - † 1934): motet, a Three Motets, op. 2, no. 1 (1887) Guy Ropartz (1864–1955): motet per a cor a cappella a 3 veus (1897)

Obres contemporànies Clément Lippacher (1850–1934): peça per a duo (tenor o soprano i baríton) i orgue (1907) Blanche Lucas (1874–1956): motet per a 6 veus en doble cor. Jean Cras (1879–1932): motet per a veu, orgue i cordes (1905) Maria de Pablos (1904-1990) Cor SATB, orgue, flauta, clarinet en Sib i quartet de corda. (1927) Josep Masllovet i Sanmiquel (1879 - 1946) Ave verum Domènec Mas i Serracant (1866 –1944). Ave verum Marcel Dupré (1886–1971): Motet per a cor a 4 veus i orgue (1936) Josep Muset i Ferrer (1889 – 1957) Ave verum 1941 Francis Poulenc (1899–1963): Himne per a cor femení (1952) André Sala (1899–1968): Obra per a cor a cappella a 4 veus (1941) Jean Langlais (1907–1991): Obra per a veu sola i orgue (1949) René-Marie Reboud (1914–1984): motet per a cor a 3 veus (publicat el 1952) Colin Mawby (1936–2019): obra per a cor Pierre Pincemaille (1956–2018): obra per a cor a 4 veus Dimitri Tchesnokov (1982–): obra per a cor de dones (2011) Antoine Miannay (1988 -): obra per a cor a 4 veus (2016)

Atribució incerta Giovanni Pierluigi da Palestrina Tomás Luis de Victoria

El text d'aquest motet es fa servir també en l'òpera Diàlegs de Carmelites de Francis Poulenc. La versió de Mozart va ser adaptada, només per a instruments, en la Mozartiana de Piotr Ilitx Txaikovski, un homenatge del músic rus a Mozart.

Notes i referències

Enllaços externs Ave verum corpus de Mozart a Choral Wiki . William Byrd's Ave verum corpus en una versió interactiva BinAural d'Hipertext col·laboratiu

Categoria:Himnes litúrgics