Corbera (Rosselló)

Corbera,Becat, 2015. anomenada també Corbera de Rosselló (en francès Corbère) és un vilatge, cap de la comuna del mateix nom, de 721 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La Cabana de Corbera, abans un barri d'aquesta comuna, se'n va independitzar el 1986.

Toponímia El nom de Corbera és un dels nombrosos topònims que tenen el seu origen en un animal. Concretament, de corbaria (lloc o niu de corbs), com defineix Joan Coromines en el seu Onomasticon Cataloniae.

Geografia

miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Corbera en el Rosselló Localització El terme de Corbera, de 72.500 hectàrees d'extensió, és situatCorbera a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN a la comarca del Riberal de la Tet, al nord-est de la dels Aspres, a prop de l'extrem de ponent de la comarca del Rosselló.

El terme comunal de Corbera s'estén a la dreta de la Tet, però no a la vora, ja que l'en separen els pobles i termes d'Illa, Nefiac i Millars. És al límit del Riberal amb els Aspres, amb el poble de Corbera situat just en el punt de trobada d'aquestes dues subcomarques: al nord del poble, el Riberal, i al sud, els Aspres. El sector meridional del terme comunal, plenament dins dels Aspres, assoleix una mica més dels 500 metres d'altitud al Serrat d'en Jac i al voltant dels 450 a la Calcina, al límit amb Queixàs i Cameles.

Al nord-est, el terme de Corbera està delimitat pel Rec de Perpinyà, fins al lloc on es troben, a 126 m alt, els termes de Corbera, Illa i Millars, però la resta de termenals són arbitraris: no segueixen cap accident geogràfic, sinó els termes de les possessions agrícoles i, de retruc, senyorials. El límit oriental està marcat per camins rurals, passant pel triterme entre Corbera, Millars i Corbera la Cabana, a 133,4 m alt, fins que troba la carretera D46. Aleshores segueix un tram aquesta carretera, la Ruta de Millars, fins que arriba al giratori situat just al nord-est del poble de Corbera la Cabana. En aquell lloc, segueix un breu tram del Rec de Tuïr i aviat torna a seguir una línia arbitrària separant propietats. Segueix un petit tram de la carretera D615, arriba a un altre giratori, i envolta pel costat de ponent les modernes urbanitzacions de Corbera la Cabana, fins que arriba al camí que envolta pel nord i l'est la partida d'Escolta-si-plou fins que troba la Ribera de Sant Julià. La segueix fins al nord-oest del Roc de Carrasquet, al qual s'enfila, cap al sud-est, i continua en aquesta direcció fins al Serrat del Poll, on, a 290,1 m alt, troba el termenal entre Corbera, Corbera la Cabana i Cameles. Aquest tram pertany ja a la zona muntanyosa del terme, i el termenal segueix, aproximadament, carenes entre 350 i 420 m alt, fins que arriba a l'extrem sud-est del terme de Corbera, en el Serrat d'en Ferrer, a 449,5 m alt; aleshores, gira cap a ponent, formant un arc, per una carena secundària, i aviat arriba a l'extrem meridional de la comuna, a 266,5 m alt, a la llera del Còrrec del Mas d'en Marçal, on es troben les comunes de Corbera, Cameles i Queixàs.

Tot seguit, el termenal segueix cap al nord per aquest còrrec, fins que arriba a la Ribera de Santa Coloma; aleshores s'enfila cap al nord-oest cap al Roc Blanc, a 458,3 m alt, i, encara cap al nord-oest, fins al Serrat d'en Jac, a 536,4 m alt, on es troben els termes de Corbera, Queixàs i Sant Miquel de Llotes, punt que representa el punt més elevat de la comuna de Corbera. Des d'aquest indret, el termenal va davallant per una carena cap al nord-oest, fins a un nou triterme, ara entre Corbera, Sant Miquel de Llotes i Illa, a 463,5 m alt, des d'on continua un tram cap al nord-est i després cap al nord, fins que arriba al Riberal, a 200 m alt. La resta del termenal, cap al nord, torna a ser arbitrari, fins que, ja al nord-oest del terme, arriba al Rec de Tuïr, que segueix un tram fins que gira al nord-est i va a trobar el Rec de Perpinyà al punt on ha començat aquesta descripció.

Hidrografia La part plana del terme, al Riberal, té diversos canals d'irrigació, com ara l'Agulla del Camí de les Feixes, la de l'Empedrallada, la del Goter, la del Pou de l'Ocell, el Sauzeret, o Agulla del Sauzeret, l'Agulla de l'Ull del Poll, el Rec de Corbera, el de Perpinyà, el de Tuïr, l'Ull de l'Agulla del Pou de l'Ocell, l'Ull de l'Empedrallada, l'Ull del Goter, l'Ull del Poll i l'Ull del Sauzeret.

La part muntanyosa del terme de Corbera, als Aspres, s'articula en dues valls: la del Còrrec, a occident, que s'aboca en el Rec de Corbera, i la Ribera de Sant Julià, que se'n va cap al terme veí de Corbera la Cabana i es transforma en la Comalada, i aflueix en la Tet a Sant Feliu d'Amunt. La primera, la del Còrrec de la Coma, reuneix les aportacions dels còrrecs de l'Ajoc, de la Conillera i del Còrrec, anomenat així, sense complement. La segona, la de la Ribera de Sant Julià, rep els còrrecs de la Coma Sanyer, d'en Dodou, del Roc d'en Coll, del Serrat d'en Jacques, de la Canalassa, del Mas d'en Marçal, dels Argentissos, de la Talladassa, d'en Tillana (abans, d'en Bullana), de Cantallops, i d'en Xapitena. Just al termenal amb Sant Miquel de Llotes rep, a més, l'aportació de la Ribera de Santa Coloma. La Ribera de Sant Julià té un gorg destacat, al sud-oest de Sant Julià de Vallventosa: el Gorg d'en Trillà. Just cap al nord del poble, des d'ell mateix, surt el Còrrec d'en Just, que aflueix en el Rec de Corbera.

Corbera compta amb algunes fonts importants, i altres provisions destacades d'aigua: la Font, o Font d'Avall, la Font d'Amunt, la Font de Ganta, la Font de la Coma, la Font de la Galiana, la Font de l'Amor, la Font de la Plaça, la Font de l'Aram, la Font dels Morros, la Potence, o l'Abeurador, el Pou Nou, i dues cisternes: el Projet Nou i el Projet Vell.

Orografia Alguns dels topònims de Corbera indiquen formes de relleu, com comes: la Coma i la Coma Sanyer o Sanyers; muntanyes: Puig Albell; serres i serrats: Serrat de Cantallop, Serrat de la Conillera, Serrat d'en Ferrer, Serrat d'en Jacques, Serrat d'en Poll, Serrat de Sant Maurici i Serrat d'en Xapitena.

Història Corbera està documentada des del 953; en aquella segona meitat del , estan registrades diverses donacions de possessors d'alous a Corbera destinades a l'abat de Sant Miquel de Cuixà. El 1131 el cavaller Bernat Adalbert de Corbera, que es declara vassall del vescomte Gausbert II de Castellnou, feu jurament de fidelitat al comte de Rosselló Gausfred III. Guillem de Corbera succeïa l'anteriorment esmentat, i la família de Corbera es troba com a senyors del lloc fins al 1355, quan Margarida de Corbera, casada amb Pere de Perapertusa, fa passar aquest senyoriu a la casa dels Perapertusa. El 1420, Margarida de Sagarriga i de Perapertusa aporta el senyoriu de Corbera com a dot en el seu casament amb Bernat d'Oms.

Al llarg de l'Edat Moderna, són successivament senyors de Corbera els d'Oms, els quals la transmeten als Llupià pel casament de Maria d'Oms amb Lluís de Llupià, a finals del . Lluís XIV confiscà la senyoria a Francesc de Sacirera de Llupià per a vendre-la a Josep de Vilanova-Caramany, mort el 1672. Al , també per matrimoni, aquesta senyoria passava als Boisambert, fins que el darrer dels seus descendents, Josep de Vilar, marit de Josepa d'Oms, fou el darrer senyor de Corbera en morir la vigília de la Revolució Francesa.

Demografia La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h) Evolució demogràfica de Millars entre 1365 i 1789136513781470151515531709172017301765176717741789179023 f13 f12 f18 f19 f154 f184 f182 f350 h902 h182 f200 f708 h Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània Evolució de la població 1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851 843 979 1.133 1.231 1.361 1.434 1.545 1.518 1.481 1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896 997 900 926 847 841 769 737 703 688 1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954 616 643 640 510 538 500 523 423 435 1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2015 435 471 421 420 442 543 591 661 728 2017 - - - - - - - - 733 - - - - - - - - Fonts: Ldh/EHESS/CassiniDels pobles de Cassini a les comunes d'avui , a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales. fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.

miniatura|center|Població 1962-2008

Economia Corbera és un poble essencialment agrícola, amb quasi 200 hectàrees conreades pertanyents a menys de 50 explotacions (la meitat que ara fa 60 anys). Hi predominen els arbres fruiters (presseguers, cirerers i albercoquers), seguits de les hortalisses (enciams, escaroles, julivert i tomàquets, principalment) i una cinquantena d'hectàrees de vinya, la majoria per a vins comuns. Als Aspres, zona bàsicament d'erms i brolles, hi havia hagut pastures, que avui estan totalment abandonades.

Organització territorial Adscripció cantonal miniatura|Mapa del Cantó de la Vall de la Tet Des de l'any 1797 fins al 2014, Corbera pertangué a l'ara extint Cantó de Millars. Amb la llei del 2014, foren remodelats els cantons nord-catalans, passant de 31 a 17.

A les eleccions cantonals del 2015 el poble de Corbera ha estat inclòs en el cantó número 16, denominat La Vall de la Tet, amb capitalitat al poble del Soler. Està format per la vila d'Illa i els pobles de Corbera, Corbera la Cabana, Cornellà de la Ribera, Millars, Nefiac, Sant Feliu d'Amunt, Sant Feliu d'Avall i el Soler, tots de la comarca del Rosselló, i Montalbà del Castell, de la Fenolleda (nou agrupament de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta en saó de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Damienne Beffara, batllessa de Millars i Robert Olive, batlle de Sant Feliu d'Amunt, tots dos del Partit Socialista.

Terme comunal miniatura|esquerra|Corbera en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) En el cadastre napoleònic del 1812, Corbera apareix dividit en tres seccions: la de Corbera, al nord del terme, la de la Cabana, al nord-est, i la de la Garriga, al sud. Cal dir que aquesta segona secció, la de la Cabana, és bàsicament l'actual comuna de Corbera la Cabana, que el 1812 estava encara unida a Corbera, llevat d'un petit tros que romangué dins del terme de Corbera. La primera secció, la de Corbera, inclou les partides de Pedreguers d'Avall, Pedreguers d'Amunt, Cagardeix, les Feixes, les Vilelles, el Guanter, els Horts d'Avall, els Horts d'Amunt, amb el Mas d'en Ferrer, Puig Albel, el Jaç, Ganta i els Cortals de Corbera, que era el poble de baix, el poble actual. Cal dir que apareixen perfectament definits els dos pobles de Corbera; el de Dalt, a ran del castell, és avui dia del tot en ruïnes.

La secció de la Garriga contenia la Devesa, amb l'església de Sant Pere del Bosc, la Siureda, la Creu d'en Valleta, la Jona, Forn Teuler, el Serrat de la Conillera, el Serrat d'en Xapitena, el Serrat d'en Jacques, el Roc d'en Coll, Coma Sanyers, la Jona, Cantallops, les Talladasses i les Canalasses. A la secció de la Cabana, tan sols la partida d'Escolta si plou, que no anà a integrar la nova comuna.

El poble de Corbera, o Corbera de Dalt o d'Amunt miniatura|El poble, ara enrunat El poble originari de Corbera era arrecerat al costat del Castell de Corbera, d'una manera semblant a Castellnou dels Aspres, però mentre el de Castellnou ha subsistit fins als nostres dies, el de Corbera es va despoblar i avui dia només en queden les ruïnes, a l'entorn del vell castell.

miniatura|Castell de Corbera