Forques (, estàndard , en francès Fourques) és un poble i comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord. La dita diu de Forques que és el país de les bruixes.
Etimologia Joan Coromines explicaCoromines 1995. l'origen del topònim Forques a partir d'una forma (acusatiu plural, per ser exactes) del mot llatí vulgar fŭrca (forca pagesa), que per analogia de pal clavat a terra va passar a designar les forques de penjar-hi els condemnats i per analogia de forma, les cruïlles, o entreforcs, dels camins.
Geografia miniatura|esquerra|Situació de la comuna de Forques en el Rosselló Localització i característiques generals del terme Forques és una comuna de 93.900 hectàrees d'extensió situada plenament dins dels Aspres (el lema municipal és Un poble al cor dels Aspres), a la vall alta del Reart, en el tram de vall on s'anomena la Galcerana o Ribera de Reixac. És un terme bastant pla, de manera que s'hi nota la proximitat de la Plana del Rosselló de la qual és continuïtat natural. El terme té un sector muntanyós, bàsicament la meitat sud-oest del terme, i una zona més plana, formada per la meitat nord-est, on enllaça amb la plana rossellonesa.
El punt més elevat del terme comunal és el seu angle sud-oest, al límit amb Montoriol i Torderes, que assoleix els 180,4 m alt, en una zona força plana, però on els terrenys agrícoles fan una esquena d'ase entre dos còrrecs. Des d'aquest lloc arrenca cap al nord el termenal oest de la comuna, limítrof amb Montoriol, que no segueix cap límit geogràfic natural més que 125 metres del Riu Mateu, aigua amunt, fins que arriba a l'extrem nord-oest del terme, on hi ha el límit de les comunes de Forques, Montoriol i Terrats, situat a 175 m alt. El límit nord arrenca d'aquest lloc cap a l'est, seguint sobretot camins rurals, fins que torna a trobar el Còrrec d'en Batlló, que segueix cap al nord-est, però amb moltes inflexions a causa de la sinuositat d'aquest còrrec, fins a un dels dos extrems nord de la comuna (hi fa una mena de doble banya), retrocedeix cap al sud-est, torna cap al nord-oest fins a l'extrem nord, que és a 116,8 m alt, i tot seguit s'adreça cap al sud-est, però incloent-hi un angle recte cap al nord-est i altre cop sud-est, seguint límits de propietats agrícoles, de vegades marcats per camins rurals, fins que arriba al punt de trobada dels termes de Forques, Terrats i Trullars, des d'on continua cap al sud-est, sempre entre camps i seguint trams de camins rurals, fins al lloc on es troben els termes de Forques, Trullars i Paçà, a 97 m alt, en el punt més baix del terme, on hi ha el Molí d'en Xandri, a ran del Reart.
Des d'aquest lloc, el termenal segueix cap al sud una línia arbitrària, que torna a formar un angle recte, però majoritàriament cap al sud-oest, fins que arriba al Còrrec de Bell Aucell; segueix aquest curs d'aigua, salta cap a ponent pel mig d'uns camps fins al Còrrec de les Tàpies, segueix aquest còrrec fins al capdamunt, on gira cap a l'oest pel mig de camps i propietats rurals, fins que arriba al Còrrec de la Font de Campell, d'on salta, també de forma arbitrària fins al Còrrec del Mas del Rei, i salta altre cop de forma arbitrària fins al límit dels termes de Forques, Paçà i Torderes. Després, torna a traçar una línia trencada sense seguir límits naturals, i arriba a l'extrem sud de la comuna, on ha començat aquesta descripció.
Termes municipals limítrofs:
El poble de Forques miniatura|esquerra|Forques en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals) miniatura|Porta del recinte fortificat de Forques miniatura|esquerra|Muralles del Castell, angle nord-oest miniatura|Muralles del Castell, sector nord Com molts altres pobles rossellonesos, l'origen de Forques és la cellera constituïda a l'entorn de l'església de Sant Martí de Forques i el seu cementiri (actualment desapareguts, pel que fa a l'església més vella; l'actual és una edificació nova del ). Aquesta cellera era al poble clos, poble vell, que es troba al nordL'antiga cellera, actual Vila Vella, en els ortofotomapes de l'IGN del nucli de població, o béCatafau 1998. a l'espai entre el Castell i la vila del ; en aquest darrer cas, la primitiva cellera seria del tot desapareguda, i deuria ocupar el sector on hi ha les antigues escoles, ara Casa del ComúMairie. i per on ara discorren les carreteres D - 2 i D - 615, que en aquest tram comparteixen traçat. El Castell de Forques (nom popular del recinte fortificat del poble) és a prop i damunt del marge del Reart. Aquesta Vila Vella era denominada popularment Detràs lo castell.
Al es va edificar la vila nova, emmurallada, a migdia del castell. Una mica més gran que la vila vella, la nova conserva sencer el traçat urbanísticLa Vila Nova de Forques, en els ortofotomapes de l'IGN medieval. D'aquesta manera s'anaren conformant els barris anomenats Barri d'Amunt, Barri d'Avall i el Castell. Dins del nucli urbà eren llocs determinants el Carrer Gran, els Quatre Cantons i el Cementiri Vell.
A partir d'aquests dos nuclis originaris, Forques anà creixentEl poble actual de Forques en els ortofotomapes de l'IGN en èpoques modernes i contemporànies sobretot cap al nord-est i cap al sud, ocupant les zones planes adjacents al poble medieval. En aquestes zones es construïren el Cementiri Nou i la Cava Cooperativa.
Tàpies Antic lloc, ara desaparegut, del qual roman el nom en el Còrrec de Tàpies. Estava situatEl centre de l'ortofotomapa de l'IGN correspondria a l'indret on hi hagué el lloc de Tàpies. a llevant de Forques, aproximadament a mitjana distància entre aquest poble i Paçà, al límit comunal entre els dos pobles. Documentat des del 981 (villa Tapias), el 1703 encara és esmentat com a Tapioles. El nom probablement era a causa de la tècnica constructiva de les cases que el constituïen, fetes d'argila.
Sant Vicenç de Forques Documentada des del 1339, les restes conservades d'aquesta església corresponen a un edifici preromànic. Era de nau única, i és datable al . Està situadaLloc on són les restes de Sant Vicenç, en els ortofotomapes de l'IGN a prop del poble de Forques, al seu nord-est, a l'interior d'un tancat meandre de la Ribera de Llauró, a prop al sud-oest d'on aquest riu s'aboca en el Reart.
Sant Sebastià de Forques SituadaLa capella de Sant Sebastià, en els ortofotomapes de l'IGN a prop i al sud-est del poble, apareix citada per primer cop el 1703.
Les Campanes Una villa Campanas pertanyent a Forques és esmentada en un document de l'any 883. Estava situadaAl centre de l'ortofotomapa de l'IGN, lloc encara avui dia conegut com a les Campanes al nord-oest de Forques, a prop del termenal amb Montoriol.
Els masos del terme Forques conserva uns quants masos, dins del seu terme: el Cortal d'en Taulera, el Mas del Setè, el Mas d'en Ribes, abans Mas d'en Sistac, el Mas d'en Roca i la Riba d'en Viu. D'altres són en ruïnes, han desaparegut, o només se'n conserva el nom, com el Mas d'en Baptista, el Mas d'en Carbonell, el Mas d'en Noé, o Mas de la Parina, el Mas d'en Popon de l'Hostal, o Cortal d'en Pujol, i el Molí d'en Xandre, o d'en Gelis, o d'en Cerdà, o de les Covasses.
Capítol a part mereixen quatre antigues teuleries: la de Riu Mateu, la de la Puja, la d'en Carrió i la d'en Vaquer.
Hidrònims Tot i que quasi tots els cursos d'aigua són, de fet, només actius quan es donen dies de pluja, Forques en té alguns als quals es pot donar el nom de rius, com la Galcerana, o Ribera de Reixac, el Monar, o Ribera del Monar, la Ribera de Llauró, o l'Illa, la Ribera de Montoriol, la Ribera de Sant Vicenç, la Ribera de Torderes, o Còrrec de Clot de Grau, el Riu Major, o Reart, o Ribera del Regadiu, i el Riu Mateu (en realitat, un còrrec més). Esment a part mereix el Rec del Molí, ara d'irrigació, que alimentava el Molí d'en Xandre.
D'altra banda hi ha els cursos d'aigua de caràcter més clarament torrencial, aquí anomenats còrrec. Els còrrecs de Forques són el de Boquet, el de la Colomina, el de la Font Blanca, el de la Font, el de la Font de Campell, el de la Fura, el de la Joncairola, o Jonquerola. el de la Policarda, el del Batlló, el del Bolàs, el del Camp de Forques, el de les Campanes, el de les Comes, que a la part baixa s'anomena de les Coves, el de les Guàrdies, el de les Planes, el de Lladac, el del Mas de la Parina, el del Mas del Rei, el del Mas d'en Roca, el de Sant Sebastià i el d'en Tàpies (pronunciat Tapis). Alguns noms de còrrec són ja en desús: Còrrec de Baus, de Bell Aucell, del Bosc, o del Bosc d'en Carbonell, i el dels Cirerers, o de les Cireres.
Alguns fonts destaquen, en el paisatge forcatí: Font de Campell i Font del Terrer, especialment.
Orònims Tot i que la seva alçada no depassa mai els 200 metres, cal destacar algunes elevacions, en el terme de Forques: el Puig de Miró, el Puig de Trom, la Serra, la Serra de Cagalauca, el Serrat de les Bruixes i el Serrat dels Horts.
El terme comunal Tot i que hi ha alguns noms de lloc desapareguts, conservat tan sols en la memòria dels forcatins més grans, com ara les Coves, o Covasses, i el Vinyer de Darrere Castell, la major part de topònims són encara conservats avui dia. Noms de partides, d'indrets concrets, de camps de diverses menes, etc. Així a Forques es troben l'Agulló, el Bolàs, o Bulàs, Boquet, el Burgat, o Burgat de la Massina, el Cabanill, o Costa de l'Estevenó, Cagalauca, Camí del Monestir, Camí del Voló, les Campanes, el Campet, la Carrerada, la Clava, Clot de Grau, la Cogullada, les Colomines, abans Colomina de l'Hort d'en Comte, les Colomines (diferents de l'anterior), les Comes, la Costa, Darrere el Castell, o Darrer Castell, abans Vilavella, les Dues Rutes, l'Estany, les Femades, la Femadeta, la Figuerassa, la Font, Font de Campell, els Fornassos, la Galcerana, les Guàrdies, l'Home Mort, l'Hort d'en Comte, l'Illa, abans la Montadella, l'Illa d'en Llosa, la Llàntia, el Mallol d'en Dai, el Martí, Mas de la Parina, Mas del Setè, Mas d'en Baptista, Mas d'en Carbonell, Mas d'en Roca, la Miranda, la Montadella, l'Oliveda Fosca, les Olivedes del Vinyer de Dellà, el Pedreguer, el Pla de Riu Major, el Pla de Sant Vicenç, les Planes, el Prat (dos de diferents amb el mateix nom), la Puja, el Rabassó, el Regatiu, o el Rec, Reixac, Requillers, o Raquillers, la Riba, Riba de Mata, Riu Major, Riu Mateu, la Roireda, Rotocàs, o Rotacàs, les Romagueres, Sant Miquel, Sant Sebastià, els Sucís, Tàpies, o Tapis, Terra Llest, abans Riu Mateu de Terra Llest, la Teuleria (dos de diferents) i la Teuleria d'en Torrapeires.
Marcant el terme comunal hi ha algunes fites, com el Piló de les Planes i el Piló de Riu Mateu.
El Cadastre napoleònic En el Cadastre napoleònic del 1812, Forques apareix dividit en dues seccions: la primera, anomenada del Poble, ocupa una mica més de la meitat oriental del terme, mentre que la segona, de Riu Mateu, és quasi la meitat occidental del terme de Forques. A la secció del Poble hi ha les partides de les Comes, la Miranda, Rotocàs, amb una fàbrica d'aiguardent, el Pla de Riu Major, la Roireda, la Font, la Puja, amb una teuleria, els Sucís, el Prat, el Mas de la Parina, amb el mas d'aquest nom, les Femades, la Riba de Mata, el Pla de Sant Vicenç, amb les ruïnes de la capella de Sant Vicenç, Riu Major, la Cogullada, amb el Cortal d'en Pujol, les Olivedes del Vinyer de Dellà, les Coves, amb els Molins d'en Cerdà, Cagalauca, lo Regatiu, el Camí del Monestir, la Serra de Cagalauca, el Pedreguer, el Bolàs, la Colomina de l'Hort d'en Conte, les Femades, les Colomines, Requillers, amb la capella de Sant Sebastià, les Romagueres, la Serra, les Guàrdies, els Fornassos, la Font de Campell, el Mas d'en Carbonell, amb el mas homònim, el Camí del Voló, el Mas d'en Roca, amb el mas d'aquest nom, i el Puig de Miró.